El primer brot

El primer brot apareix per sopresa, però no és fruit en cap cas de la casualitat. Després d’un llarg repòs, i del plor, el verd esclata com a resultat de molts factors que la viticultura s’encarrega de llistar. I és conseqüència de la cura que en té el pagés els 365 dies de l’any, estigui el camp gebrat, hagi plogut a bots i barrals, amb un bat de sol impossible o si hi ha sort -perquè el paisatge és espectacular- enfarinat per una fràgil nevada.

Escric enmig d’un nou aprenentatge i probablement jo sóc també al verd. No sé si la maduració serà ràpida o lenta, el que està clar és que el procés és sempre el més enriquidor. Em proposo escriure setmanalment retrats-maridatge amb la col·laboració de persones vinculades al món del vi que poc o molt he anat descobrint i que inviten a combinar, sentimentalment, un vi amb un moment i amb una persona.

És una aventura que inicio ara a la primavera, una de les etapes més especials i agradables a la vinya. Tan màgica com la tardor, després de la dura però plaent verema. “El paisatge del vi fidelitza per naturalesa“, vaig llegir no farà molt. I n’estic tan convençuda com que cada raig de sol aporta vida al cep. Espero que la lectura sigui estructurada i amb els tanins ben arrodonits. Que resulti sedosa cada entrada i no s’hi noti l’astringència, tan sols ocasionalment un punt especiat i de sota-bosc.

L’espai web està en construcció perquè la copa s’ha d’omplir poc per assaborir-la bé. Ja ho anirem arreglant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: