Carme Ferrer/ Celler Bàrbara Forès DO Terra Alta

Honestedat, amabilitat, discreció i grans vins. Vins que parlen d’un paisatge natural sovint desconegut, ple de silencis i d’història, que els llibres ens mostren a vegades cruenta, altres romàntica. El Celler Bàrbara Forès, a Gandesa, és un luxe per a la DO Terra Alta, una descoberta cultural i paisatgística emocionant. Per les 22 hectàrees de vinya localitzades en entorns distints a 450 metres, envoltats de bosc, a recer d’espais simbòlics -i tràgics- com la Serra de Pàndols o Cavalls, o exposats a les persistents garbinades… Per la introducció del morenillo, varietat autòctona denostada per generacions més antigues i recuperada amb èxit per aquest celler. Pel tracte acurat i delicat a la garnatxa blanca i per la terra de panal blanquinosa tan característica de la Terra Alta, amb argila, grava, sorra i terra franca, i la roca erosionada… Sediments que, després, impregnen el vi sobre manera.

És un projecte vital i entusiasta d’un celler discret i reconegut. Ho demostren crítiques d’imprescindible lectura com les de Joan Gómez Pallarés i Oriol Pérez de Tudela, per citar-ne dues. Bàrbara Forés és un projecte ora et labora laic, compromès amb l’herència rebuda. L’emblema és la casa pairal construïda per Rafael Ferrer Forés, farmacèutic i viticultor. En ella, a finals del segle XIX, és on es comença a elaborar vi. Quatre generacions dedicades a la vinya. Bàrbara Forès, mare de Ferrer Forés, és la punta del iceberg: una dona amb caràcter i obstinació. La mateixa que manifesta ara Carme Ferré al capdvant del celler, convençuda que res no arriba si no hi ha esforç, treball i dedicació al darrere. Però la determinació l’expressa de forma agradable i elegant, amb pas amable i sedós com els seus vins: el Templari, el Quintà… Per al maridatge en proposa un tercer pensat amb el cor, ple de coneixement:

vi 

Bàrbara Forés blanc, collita 2011. El color del vi a Gandesa era el blanc”

moments

“Un matí de tardor esmorzant a la Coma d’En Pou, una de les nostres finques”

persones

“Amb el meu pare Rafael que va ser l’últim home de camp de casa. M’hagués agradat tant compartir amb ell allò que ara sento i comprenc i que abans no entenia! Mantenia un diàleg permanent amb el camp i la vinya, manifestació de la saviesa de qui coneix i estima la terra i els seus fruits. Expressions, paraules, vocabulari precís que al camp mantenen tot el seu sentit i que amb el pas del temps he après a utilitzar: Tornall, forc, saó, ensofrada, vernatxa, entera, marge i ribàs. Però la paraula que més temia els mesos de maig/juny era ‘ha espolsat malament’. Això era sinònim de poca collita i per tant de pocs diners a casa, possiblement no em compraria aquelles sabates o aquell vestit que tanta il·lusió em feien. Però també recordo, com un dels millors records, la seva cara alegre al costat de ma mare dient ‘enguany la vernatxa blanca ha espolsat bé‘”.

 

C/ Santa Anna, 28 · 43780 Gandesa · 977 420 160 / +34 620 130 814

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: