Natàlia Sanahuges/ Pintora

Manllevo d’un altre bloc unes paraules de Natàlia Sanahuges que em semblen tota una declaració d’intencions: Mentre em banyo a la bassa del mas i veig tot el panorama, identifico les moltes casetes de tros, de diferents colors, entre els diferents verds dels arbres. M´enfonso davall de l’aigua, escoltant el silenci… En aquest petit moment sento que tot és possible. Ara que emprèn un nou projecte i ha tancat El Porticó de Falset deixant orfes de vestits i complements contemporanis, glamurosos, senzills, pràctics i tanmateix extravagants a desenes de clientes, se la veu un pèl enyoradissa per haver-se acomiadat d’un espai que li ha fet costat 11 anys.

Però segur que els nervis ja deuen ser fora, després d’haver obert als baixos del número 3 de la Quartera un taller de pintura que imagina en un futur com un espai obert d’art. Allà treballarà sense fils ni penjadors en l’art de la pintura, atenent les comandes de clients. Els que ja té en el món del vi i el cava i els nous que farà. Mescla sense manies materials diversos buscant la contradicció pictòrica. Que si resines, betums de judea, vernissos… convençuda que és així com s’innova i es descobreixen noves textures. Pinta colors vius i elèctrics amb pigments que ella mateixa aconsegueix amb la barreja.

I al costat de l’obra pictòrica hi ha la il·lustrativa, molt personal: les cares i les dones del vi que reivindiquen el beure i l’elegància i els plaers femenins, que també hi són en aquesta vida. A Alemanya ja les compren amb deler i té desig d’obrir-se culturalment, de la mà del món del vi, a més països. Col·legues com l’enòleg Àlvaro Palacios li faran costat i ja l’ha convençut per preparar-se un “currículum emocional”. Segurament que al taller de pintura les emocions brollaran de nou. És a on fa anys el seu pare, que comercialitzava amb vi, hi guardava les bótes de fusta. Ara les aromes de torrat donaran pas a les del pinzell i potser el vincle amb aquest món que l’ha permès créixer s’estrenyerà encara més. Tot i que a la fotografia duu a sobre una relíquia regalada -una magnum del Castell de Falset de 1998, per al maridatge en proposa una segona:

vi

“Les Terrasses, d’Àlvaro Palacios. És una aposta segura coneixent la persona que hi ha al darrere i la passió amb què treballa i descobreix el Priorat al món”.

moments

“Al tardet, cap al capvespre, quan la llum ja és tènue i s’intueixen a l’horitzó tons blaus i grisos molt suaus, i els puc veure des de casa meva”.

persones

“El compartiria amb amics, o amb la meva parella”.

Natàlia Sanahuges, Falset 1973. Pintora. Pl. de la Quartera, 3

5 comments
    • certament, la trobarem a faltar! però segur q el taller d’art serà tan carismàtic o més q el porticó! gràcies per escriure mònica

  1. Manuela said:

    Natàlia, com no aconsegueixo contactar amb tu ni per mail ni per telèfon… no em queda otra que buscar-te com pogi.
    Si us plau truca’m. Manu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: