Sara Dochow/ Artista

Que els vins del Priorat tenen una dimensió internacional ningú no ho pot posar en dubte. Amb el ressorgiment de la comarca als anys 80, amb José Luis Pérez, René Barbier i Álvaro Palacios al capdavant, i grans viticultors de tota la vida al darrere, la melodia de la comarca arribava ja lluny, però no encara la lletra. Ho demostra la història de Sara Dochow: enmig d’un viatge a Roma per visitar el seu fill va decidir fer una escapada al Priorat, sobre el que havia llegit al New York Times, i s’hi va quedar. La va fascinar el paisatge, els vins i les persones i va topar amb el que buscava just a la Figuera, una vida plena d’autenticitat i amb la dosi perfecta de desconnexió. “Des d’una finca sense cables -explica- vaig trucar el meu fill a Hong Kong i li vaig dir que m’hi quedava a viure!“. Va trobar sensacional aquest bocí de món i des que hi va posar el peu per primer cop no se n’ha mogut.

A La Figuera està de lloguer mentre espera que la casa nova agafi forma en una finca als afores. Agraeix la convivència amb la gent del poble i es demostra entusiasta de la quotidianitat. Respira a fons sense l’ofec d’una ciutat d’un milió d’habitants com Oregón, on vivia abans. Ha abandonat l’estrés de Nova York i el treball amb les grans firmes de moda per cultivar teixits en perfecte maridatge amb la natura. Contagia pau, espiritualitat, serenor, i les seves mans blanques, fines i llargues, treballen delicadament peces de roba per a un projecte interessantíssim que duu per nom Els colors del Priorat. Viu entregada a la flora del Montsant, que és qui li regala a diari múltiples tonalitats i sensacions per imprimir a la seda que més tard, en forma de mocador o foulard, envoltarà colls i pits orgullosos. El color l’aporten les flors, les herbes i els vins que la Sara macera amb el teixit i l’aigua, el temps necessari per obtenir el tint de color desitjat. Prèviament s’han assecat al sol. El resultat són tons de capvespre: des de blaus a morats, roses pàlids i grocs ocre. Composicions irrepetibles que per la verema tornarà a treballar amb Ficaria Vins.

La Sara es submergeix en el paisatge de colors del Priorat de la mateixa manera que ho fa amb  la lectura dels dos volums de la “Flora de la Serra del Montsant” de Roger Pascual i Garsaball, que li van descobrint la que serà la seva nova paleta cromàtica. Les sedes esperen un bany de color “bio” i si és vi, la reblada al clau serà major. Amb mocador al coll i emoció continguda, el maridatge que ens proposa la Sara és tan suggerent com naïf:

vi

“Un Pater de Ficaria Vins. Un 100% garnatxa negra, la varietat per excel·lència del Priorat”.

moments

“A la meva finca de la Figuera, cantant cançons de Frank Sinatra”.

persones

“Amb amics, i seria fantàstic que els assistents duguessin els foulards de Colors del Priorat… Seria una festa rodona, més encara si fóssin els creats artesanalment amb el raïm de la verema de Ficaria”.

3 comments
    • Les grans històries sovint són ocultes i és un plaer trobar-les i compartir-les. Hi anirem aviat a La Figuera! Petons Elisa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: