Archive

Monthly Archives: agost 2012

Comunicar amb passió i professió. Equilibrar estima i ofici“. Dues frases que són molt més que una declaració d’intencions per a Jaume Martí Pedrola. Ho practica a diari en cos i ànima i ho encomana. A través del seu bloc ho manifesta i a través de la seva actitud i activitat professional ho evidencia. Enòleg, enginyer tècnic d’indústries agràries i alimentàries i màster en gestió d’empreses, ha dedicat els últims anys a la secretaria del Consell Regulador de la DO Terra Alta. Ha estat la seva cara visible i relacional. Ha situat aquesta regió vitivinícola a l’avançada en les noves tecnologies i ha impulsat campanyes d’èxit com el Sóc Terra Alta/ Sóc Garnatxa Blanca 100×100, conscient que “els esforços, després d’expressar amb honestedat els valors naturals i culturals del territori a través dels vins, s’han de centrar en conèixer i situar el producte en el mercat”.

Així ho escriu al bloc personal en l’última entrada i, ara que emprèn un nou projecte professional, ho posa en pràctica gairebé des del primer dia. És el nou director de màrqueting de l’Agrícola Sant Josep de Bot, poble veí a la seva Gandesa natal, i el seu encaix al món del social media ja s’ha revelat innovador a través d’un bloc, de Facebook i de Twitter. “L’entorn que ens ha tocat viure és competitiu“, explica en Jaume. El repte d’aquest segle és la comercialització i a ningú se li escapa que una cooperativa que acaba d’estrenar-se a la xarxa amb el nom de Sant Josep Wines ho ha entès molt clarament. Convèncer el soci potser no haurà estat fàcil, però segur que amb esforç, coratge i determinació ho ha resolt, com també aconseguirà situar allà on es mereixen els vins excel·lents de Bot.

El Llàgrimes de Tardor, l’emblema de Sant Josep Wines, s’elabora en prop de 50 parcel·les on es cull el raïm de qualitat excel·lent. Aviat se’n detallarà la història que ni els més incondicionals coneixenn. S’ha vestir un relat amb honestedat i donar vida als vins naturals o despullats, com diria Alice Feiring. Els de Sant Josep Wines són vins que recullen l’essència d’un territori sovint oblidat, però cada vegada més prestigiat, per sort. Fa falta cultivar bones històries, valorar les varietats autòctones i confiar en una viticultura tradicional entesa com un treball acurat i precís de la terra, tot just el que ara s’està reivindicant i reconeixent a la Terra Alta. Creant sinèrgies entre projectes vitivinícoles nous i vells per valorar el potencial de la regió. En Jaume hi ha tingut molt a veure, pel seu ampli i profund coneixement i la seva actitud proactiva envers la comunicació.

Segueix vinculat a la Festa del Vi de Gandesa i continuarà participant activament a omplir de bons vins les copes, d’amics i nous restauradors. És el cas del recent inaugurat Sibarites, a la capital de la Terra Alta, on l’experiència gastronòmica esdevé una descoberta vitivinícola també.

vi

“Un Llàgrimes de tardor blanc quan tinc ocasió de tastar-lo al tercer any. Fa pocs dies vaig destapar una ampolla de 2008 i estava excel·lent. Procuro comprar-ne unes quantes i no beure-me-les com fa molta gent perquè tenen una relació qualitat-preu molt bona, sinó deixar-les envellir al celler de casa perquè després, amb el pas del temps, em sorprenen molt més”.

moments

“En una reunió dels amics del vi de la Terra Alta. A la darrera trobada, per exemple, vam destapar un Quintà 2007 de Barbara Forès”.

persones

“Amb persones que també tenen una sensibilitat especial pel món del vi i tot el que l’envolta”.

Agrícola i Secció de Crèdit St Josep SCCL

C/Estació, 43785 Bot Tarragona

Telf. Oficina 977.428.352 – Agrobotiga 977.428.043

info@coopbot.com

Albet i Noya li va confiar al pintor vilafranquí Joan Raven l’escala nua de la masia Can Vendrell, una casa modernista de 1871 que presideix el celler de vins i caves ecològics, a Sant Pau de l’Ordal (Subirats, Alt Penedès). Durant dos anys, l’artista va embellir cada racó amb una pintura que més que cobrir, despulla. I és així perquè convida a tornar als orígens, a entendre que som pedra, aire, aigua, foc i èter. Tots aquests elements han pres formes genials i expressions plenes de bellesa sobre l’escala modernista gràcies als pigments, la pintura a l’aigua i les ceres naturals sobre guix. És un gran mural de 14 x 3,40 x 3,10 metres.

Impressiona tant la magnitud com el color, per bé que la paleta és de tonalitats pàlides, reflex del paisatge de la vinya del Penedès. Ara verd, ara terrós, ara ocre. Esglaons d’alquímia és el nom del mural gegant i homenatja el treball del vitivinicultor d’Albet i Noya, de qui reconeix la cura i respecte per l’entorn i el medi natural. L’obra reflecteix una relació passional amb la terra, posant l’accent en la verticalitat. Alquímia del vi comparable al cicle de la vida, a la terra, al creixement personal, a la mirada amunt cap al cel.

La inspiració l’ha anat collint a les vinyes -vistes des del terrat de la masia- però també en el misticisme i l’espiritualitat que l’impregnen i que després han fluït a comptagotes sobre l’escala nua, a través de signes evocadors, místics i acestrals com l’arbre, el peix, l’àmfora, la copa, el vi i el sol. Les formes corbes i arrodonides són una constant i als ulls esdevenen recolliment i silenci. El trenca un poema de Bego Ricard que repeteix fins a tres vegades la paraula “nodreix” i és aquí on en Joan recorda que “treballar la terra no és suficient per obtenir un producte sa, sinó que el que compta és l’actitud“. Com a la vida. Beu d’Steiner, pare de l’agricultura biodinàmica, i això es trasllada al seu traç minuciós i esotèric. És sovint misteriós i altres vegades sorprenent, com el dibuix d’un globus aerostàtic que s’enfila sobre el blau de la paret a la recerca de la verticalitat. Segons explica, aquest concepte està present a totes les cultures però sempre pren formes diferents.

Pinta el mural de dalt a baix. Amb la facilitat que ho explica, arriba el karma i l’esclat ordenat de pigments permet baixar i pujar infinites vegades. Igual com quan es destapa un vi?

L’obra ja té la il·luminació tènue instal·lada i ara espera els textos que explicaran cada bocí de paret per ser inaugurada. Sens dubte que serà un valor afegit al projecte enoturístic del celler, que s’ha envoltat sempre d’art. Les etiquetes en són una mostra. Joan Raven s’acomiada amb el maridatge i recordant que “l’art hauria de dignificar la nostra manera de fer” (entrevista a El Punt):

vi

“Tot i que no en bec sovint -des de fa anys és abstemi- si hagués de triar un vi per fer una copa seria d’Albet i Noya o de Can Ràfols dels Caus perquè tenen mètodes d’elaboració que s’adiuen amb la meva forma de viure i entendre el món que ens envolta”.

moments

“En qualsevol paisatge del Penedès en època de verema o a la tardor, quan el pàmpol modul·la el seu color i el paisatge canvia radicalment. Són èpoques amb molta vida i molt belles. També quan plou perquè el pagès ha fet camins per aprofitar l’aigua. És una imatge que m’agrada contemplar, la del reaprofitament de l’aigua del cel per al camp”.

persones

“Probablement amb Rudolph Steiner. Tot i que ja no hi és, tinc la convicció que es pot estar connectat amb ell”.

Bloc Joan Raven

albetinoya@albetinoya.cat

Can Vendrell de la Codina

08739 Sant Pau d’Ordal

Tel: (+34) 93 899 4812

This is a rare red made of 100 percent trepat, grown in the Catalonian region of Conca de Barberà in northeastern Spain. Usually, trepat is blended into rosés and cava. On its own, it is pale, fresh, light and cherry-scented, with a touch of bitter chocolate, delightful when lightly chilled. From 50-year-old vines“. La cita fa referència al Josep Foraster Trepat 2010 del celler Josep Foraster i l’escriu el crític de vins Eric Asimov al New York Times. En Ricard Sebastià la va rebre al correu per mitjà del seu distribuidor als EUA i va ser el primer sorprès d’estar entre els 20 millors vins per 20 euros en opinió d’aquest professional de prestigi. La nota ha despertat interès entre els cellers i molta curiositat mediàtica, però el ritme de vendes no s’incrementa amb la mateixa intensitat. La menció, no obstant, ja val un premi; pocs podran dir que han tingut el seu minut de glòria al diari de més reconeixement internacional.

El trepat és una de les varietats amb què treballa el celler, però no l’única. La van introduir a Mas Foraster el 2009, mentre que el primer a cultivar-la a la comarca va ser Carles Andreu, 5 anys abans. La Conca és pràcticament l’únic lloc del món que té aquest tipus de raïm i està clar que la singularitat mereix una atenció especial, perquè té com a resultat vins notablement diferents als que descobrim a l’arc mediterrani. Mas Foraster elabora 110.000 ampolles l’any i com a molt tenen previst sumar-ne 40.000 més. Diu en Ricard que per arribar a controlar la qualitat, no es pot disparar la xifra. Les vendes comencen a repartir-se entre el celler  (15%) gràcies a l’enoturisme, el mercat nacional (45%) i l’exportació (40%).

Referències com la del NYT ajuden a promocionar la marca arreu del món, i de retruc donar a conèixer un paisatge i un patrimoni únics, amb les muntanyes de Prades, el monestir de Poblet, i una marinada que neteja i purifica la vinya plantada a Montblanc, sense necessitat de fer-hi gaire tractaments. Ara falta que descobreixin també altres joies com el blanc selecció, que macera amb pells durant 20 hores en bóta i tina d’inox. O el rosat de trepat, que ho fa en fred amb neu carbònica. Sigui com sigui, en Ricard s’esforça a treballar cada cop millor la vinya, especialment la de la fotografia, on s’hi va casar tot just ara fa un any:

vi

“El trepat Josep Foraster 2010, perquè és la varietat autòctona que recuperem a la Conca. Ens dóna tipicitat i ha tingut una gran acollida malgrat que el fem des de 2009. Ens va incentivar el Carles Andreu i va encertar de ple”.

moments

“Segurament seria al capvespre, a la vinya, després d’una jornada de verema, i per descomptat a la Conca de Barberà”.

persones

“Amb amics per compartir vivències i experiències”.

Camí de l’Ermita de Sant Josep  43400 Montblanc
977 86 02 29

Ningú hauria dit fa uns anys que el temps de figues i la verema de les varietats més primerenques, com el moscatell, s’encavalcarien en ple mes d’agost. A Bràfim, la Montse i l’Abel en donen fe. Regenten Cal Garriga, l’agrobotiga que comercialitza els productes de Vins Padró, privilegiant sempre els aliments de proximitat. En són un exemple les figues que cullen del seu tros, després que l’Abel n’hagi plantat de diferents varietats. Una de les figueres simbolitza l’inici del projecte i de moment creix a base de bé. El fruit el tenen a la venda a la botiga, un antic molí d’oli de 1819 que, a poc a poc, van condicionant amb peces de museu i estris del vi.

La Montse promociona l’àmplia gamma de vins Padró de les DO Tarragona i DO Catalunya, però exhibeix amb orgull que han elaborat per primera vegada oli, que tenen un vermut -encara sense nom però que ja envelleix de meravella a la bóta-, i que ofereixen productes de qualitat com el cava Blanche. El projecte és jove, però Vins Padró fa més de 25 anys que aposta per la venda directa. La Montse gestionava abans el màrqueting i la comunicació al celler, on l’activitat del dia a dia feia impossible atendre el volum de visites que els demanaven i per això van apostar per concentrar a Cal Garriga l’aposta enogastronòmica i enoturística. “El ritme de visitants és cada vegada major i la venda directa és molt important per a nosaltres”, comenta la Montse. I amb aquesta vocació de sentir-se molt a prop del client, han plantejat les primeres activitats enoturístiques: “Proposeu-nos què voleu fer i nosaltres mirarem de respondre a les vostres expectatives”, diu una de les propostes. La segona han estat concerts als jardins amb tast de vi i aperitius, tot per 5 euros. Han fet ple i ja rumien si el proper estiu hauran de fer un cicle més llarg.

El que sembla és que venen carregats d’idees que encaixen amb la seva estima per la terra i els productes que els en dóna. En són un exemple les 350 ampolles de vi natural Sant Roc, a base de macabeu i xarel·lo, que els dóna singularitat i els reafirma en la frase de l’etiqueta: “La terra és vida. Respectem-la”. Aquesta mirada endins no està renyida amb l’aposta per la internacionalització, cada vegada amb més convicció, i amb sorprenents mercats com el del Japó, que representa per a  Vins Padró un 20% de les vendes. Cal Garriga s’està fent un lloc i el trobarà segur perquè la Montse sap crear empatia i sinèrgies i considera una oportunitat que l’entorn s’estigui movent en la mateixa direcció, com és el cas de la Vinícola de Nulles. Per al maridatge, un clàssic dels que sempre s’ha de tenir al celler. I amb un plat de figues a la vora?

vi

“Un Ipsis jove 2011 (ull de llebre i merlot) a temperatura. Si cal se l’ha de posar un quart d’hora o 20 minuts a la nevera, perquè s’ha de beure en el punt just de frescor, més si és estiu. Aquest està recomanat entre 14 i 18 graus”.

moments

“Al terrat de casa, perquè s’hi està fresc. Tens a la vista el paisatge de muntanya i t’imagines al fons el mar”.

persones

“Acompanyada sempre. El que és bo, s’ha de compartir, s’ha de donar a conèixer i s’ha de fer circular”.

Cal Garriga Carrer d’Avall, 15 43812 Bràfim, Tarragona

T +34 977 620 858
info@calgarriga.com

For those who travel glass in hand, we guide your wine adventures. Així encapçalen l’Èlia Varela (periodista) i el Miquel Hudin (llicenciat en filologia anglesa) un portal web escrit amb el coneixement de qui hi posa passió i la claredat de qui sap què i com explicar el que l’envolta. Descobreixen al lector grans vins de regions petites, emprant l’anglès com a llengua vehicular per la seva dimensió internacional. Fins al moment han recorregut Dalmatia (Croacia), Herzegovina (Bòsnia), StellenBosch (Sud-Àfrica) i la DO Empordà. De totes elles n’han editat una guia que relliga la informació pràctica amb l’atractiu i la singularitat descoberts en cada celler, en els vins i els seus elaboradors. És quasi un quadern personal de viatge per regions vitivinícoles que empra un llenguatge innovador i senzill, amb el to de qui explica històries per ser enteses.

Els vins no es puntuen, es descriuen amb icones que il·lustren la relació preu-qualitat, l’originalitat o la diferenciació i que fan de pont entre l’expert i l’aficionat, sense intimidar. La seducció arriba sempre amb un relat que és bo de descobrir amb una copa a la vora. Vinologue neix el 2007 i té possibilitats d’arribar allà on es proposin els seus ‘pares’ perquè el treball de redacció i d’imatge és molt acurat i perquè ni tan sols se’ls ha resistit el suport paper malgrat la crisi que suporten el món editorial i periodístic. Tot i que en un principi només van plantejar-se una versió digital, els cellers els en reclamen exemplars impresos i això demostra que hi ha orgull del material que els promociona. Feina ben feta.

La darrera de les guies fa una fotografia precisa de 260 vins i 59 cellers empordanesos. Durant 6 mesos s’han submergit en aquesta regió vitivinícola on les velles generacions abracen la innovació de les més joves i on s’ha fet una aposta per les varietats autòctones. Hi han redescobert talent i projectes enoturístics més que interessants promoguts per nous elaboradors que ajuden a comprendre el vi i a explorar zones de reconeguda riquesa paisatgística i cultural.

Cap a aquesta direcció apunta el maridatge quan se’ls en demana un. Si en poguessin fer dos, endevino que Vinologue no hauria deixat passar l’ocasió per proposar el suggerent còctel a base de vi ranci Sereno de La Vinyeta que prepara el Miquel:

vi

“Un Camí de Cormes de Roig Parals. És una carinyena sensacional de vinyes velles centenàries”.

moments

“Al restaurant Can Bach, maridant amb plats tradicionals catalans, per exemple uns peus de porc, que els fan excel·lents”.

persones

“En parella. Tenim un projecte que va en paral·lel al d’altres emprenedors de l’Empordà del món vitivinícola i gastronòmic, com els responsables de Can Bach, una parella de cuiner i enòleg i  sommelier i cap de sala. Són dinàmics, innovadors i elaboren vins excel·lents”.

http://www.vinologue.net

L’art és efímer però aconsegueix perdurar als sentits i al record, sobretot quan els ha embriagat tant que l’observació, l’escolta o la degustació es fan curtes. I només la perdurabilitat en els sentits ens allarga el plaer. Això passa quan l’Obrador del Vendrell, el Celler Jané Ventura i Maridatge Musical actuen a l’hora, en un temple de la música com és la Vil·la Museu de Pau Casals, a Coma-ruga. Presideix la sala una sentència de l’artista universal: “Allò difícil és deixar en una obra una marca genuïnament personal“.

La frase, seleccionada o no per a l’ocasió, fa honor a l’acte: una proposta innovadora que marida música, gastronomia i vins. Sensacions gastronòmiques ara cruixents, ara untuoses, notes de piano i flauta que s’encavalquen i juguen amb el silenci o bombolles de cava DO que continuen el camí ascendent també en boca. Un encaix perfecte de maridatges, uns cops per contrast i altres per afinitat. Tres actors que comuniquen fusionant les respectives arts, donant protagonisme al producte de la terra: la denostada garrofa, el sumoi -una varietat més popular i prestigiada en altres èpoques- i les notes de Bach i les melodies suaus.

Maridatge Musical és una experiència comunicativa i l’impulsor del projecte Andreu Brunat afirma que “amb una copa de vi s’escolta d’una altra manera“. Tracten de cercar nous formats, alternatius al concert clàssic en què el nivell de comunicació amb el públic no és bo. La iniciativa neix primer amb música enregistrada però ràpid endevinen que el directe farà vibrar més. Després d’un tast paral·lel de música i vins a Cervera, la Vil·la Museu Pau Casals exporta l’experiència al Vendrell. “La música influeix en el vi i a l’inrevés” explica l’Andreu. “En aquest projecte hem buscat els millors partners, persones que coneixen i respecten el vi i  la gastronomia”, afegeix. Reunits a Mas Vilella de Jané Ventura van començar a casar textures, degustacions i notes, i el resultat és previsible: èxit d’un cicle que ja es plantegen repetir, perquè gastronomia, música i vi “ens vénen de fora i ens queden a dins”. “Una bona audició, un bon tast i un bon dolç t’impregnen” rebla l’Andreu Brunat.

I extasiat pel record i les emocions, ens proposa un maridatge que ha descobert treballant les peces musicals per aquest projecte, però que de ben segur es convertirà en un dels seus clàssics:

vi

“Cert és que aquests dies estic molt influït pels vins de Jané Ventura, però si els hagués descobert en un altre lloc també els recomanaria. Em quedo amb un vi dolç, la Malvasia de Sitges que el Gerard Jané descriu com a tresor enològic”.

moments

“Per combinar amb unes postres en un maridatge d’afinitat. I que siguin dolces perquè sóc llaminer. Un massini, per exemple”.

persones

“Amb qui sigui o qui hi hagi, perquè amb un vi i un moment com aquest, no li penso fer cap cas a ningú”, somriu.

www.maridatgemusical.com

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

www.marinacapdevila.com