Archive

Monthly Archives: octubre 2012

“Una flor d’avui es marceix/ just a l’endemà./ Cal que neixin flors a cada instant. Lluís Llach

És moment de fer un punt i seguit. En les properes setmanes, les meves energies estaran dedicades al projecte de fi de màster, obert a la participació i col·laboració de qui ho vulgui http://elcastelldelvi.worpdress.com.

Mas Comtal és un oasi idíl·lic de silencis i bons vins, a la DO Penedès. I és aquí que m’aturo per tornar al desembre amb la mateixa intensitat i entusiasme que des de l’abril fins ara. La Marta Milà ens va regalar una visita imprescindible per les instal·lacions d’un celler que ha trobat en la història i en el conreu de noves varietats de raïm com la italiana incrocio Manzoni la manera de reinventar-se i singularitzar-se fins el punt de ser coneguts més enllà del territori vitivinícola que els acull.

Si obriu la porta de Mas Comtal tot seran descobriments deliciosos començant per un arc tinelari de 2.000 anys d’història d’època romana i unes menjadores de bestiar que ara bressolen aliments per a l’esperit. Aquí un petit tast en imatges.

Mas Comtal, 1

08793 Avinyonet del Penedès

GPS: 41º 22′ 12”  N ; 01º 45′ 21” E

www.mascomtal.com · www.facebook.com/MasComtal

No passa sovint que en una inauguració es destapin més d’un miler d’ampolles de vi i cava. Tanmateix, la magnitud pot espantar per allò que al pot petit hi ha la bona confitura. La situació econòmica ens ha portat a valorar, per necessitat més que per convicció, els productes i els projectes de dimensions reduïdes, però no s’ha de ser excloent en cap cas i  l’autenticitat també es pot trobar en els grans. Vinoteca de Reserva va obrir a mitjan agost a les Borges del Camp però fins aquest octubre no s’ha fet la inauguració oficial. Un total de 800 metres quadrats d’exposició de vins d’arreu del món omplen la vinoteca. Hi tenen un pes destacadíssim els catalans, que representen el  60% del total. L’espai no vol ser tan sols un punt de “transacció i venda” sense incentius, sinó també esdevenir un punt de referència des d’on promoure la cultura del vi i incrementar-ne el consum, donat que les estadístiques ens segueixen indicant que va a la baixa.

El grup que ha impulsat el projecte no és nou en el sector. L’avalen anys d’expertesa. Va ser el 1999 quan un grup de cellerers es van unir per produir vins i exportar-los als mercats europeu, asiàtic i americà. Actualment Reserva de la Terra controla la producció de 2.000 hectàrees de vinya, 3 cellers propis i 3 participats, situats a la DOC Rioja, DO Ribera del Duero, DO Rueda, DOQ Priorat, DO Terra Alta i DO Tarragona. Una àmplia representació territorial amb xifres que d’entrada espanten. Però aquesta dimensió extraordinària gairebé s’oblida mantenint una conversa amb l’equip humà que treballa per fer transparent un projecte que vol sumar amb els petits productors del territori. “Van ser ells qui ens van recomanar les referències per la botiga -explica la responsable de màrqueting, i després el nostre equip d’enòlogues va decidir quins estarien a les prestatgeries i quins no”.

En palets de fusta i prestatges, combinant rusticitat i modernitat, els vins es presenten directament al client. Estan ordenats per zones geogràfiques i actuen de reclam els preus del producte propi, a qui la literatura acompanya amb suggerents frases de Pablo Neruda, o les etiquetes en què sorprèn la traça pictòrica de Joan Miró. Una zona de tast, un espai infantil o una sala d’estar amb lectures de vi aconsegueixen fer més confortable i càlid l’espai industrial, on les ampolles s’han col·locat intencionadament a l’alçada visual del visitant.

La vinoteca és oberta a qualsevol proposta enoturística, des d’assessorament per a particulars i empreses a l’hora de triar vins a la realització d’activitats que en fomentin la cultura. El proper acte previst serà la presentació del vi novell del grup i la posada en marxa de l’espai de cuina per preparar in situ maridatges amb reconeguts xefs.

Veuen en el públic estranger una oportunitat única per mostrar-los en un mateix espai tot el potencial vitivinícola català i per això la primera campanya de màrqueting va tenir en compte els turistes aprofitant els seus últims dies d’agost a la Costa Daurada. No obstant, hi ha la intenció de combinar la venda a la vinoteca amb la visita al celler i les vinyes. Es tracta d’educar, d’informar i de fer viatjar el visitant per les regions de vi catalanes, però també de l’Estat espanyol i dels països productors del nou i el vell món com Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Austràlia, Alemanya o França, per citar-ne alguns. La seva presència és testimonial encara però s’anirà ampliant. El mateix passarà amb el contacte directe amb grups culturals i socials arrelats al territori, als quals s’oferirà la possibilitat d’endinsar-se en el món del vi. Pensen en els castellers o en les escoles. Oberts de dilluns a divendres matí i tarda i dissabtes al matí saben que també s’hauran d’acostumar a les noves demandes. I és que l’enoturista també fa visites els diumenges. El fet de reunir a les Borges del Camp botiga i celler és un avantatge per afavorir l’enoturisme. De fet, dels 16 milions d’ampolles que controla el grup, una part important s’embotella en aquesta planta de Tarragona (9 milions) i la capacitat de les instal·lacions permet guardar més de 50.000 bótes i una producció anual de 60 milions d’ampolles.

Novament són xifres impressionants que amb la conversa es relativitzen, perquè també s’hi posa ànima i coneixement. Per al maridatge, l’equip comercial i de màrqueting de Vinoteca de Reserva, liderat per Cristina Vàzquez, expressa gustos diferents però coincideixen en l’elecció d’un cava Gramona per celebrar la inauguració de l’espai. Fa festa, diuen, i és a més a més el que van degustar els assistents de la inauguració:

Vi · Moments · Persones

Cristina: “Un vi del Priorat per una nit d’hivern acompanyant un sopar romàntic amb parella. Els Priorat m’aporten calidesa, intensitat, molts matisos i molta història”.

Belén: “Un Rioja jove, molt afruitat, amb notes de fruites vermelles. El prendria a dalt de la muntanya, al Circ dels Colomèrs, a la Vall d’Arán”.

Rubén: “Un Enate de la DO Somontano. El tastaria en un lloc sofisticat, a Osca, amb amics. Entre tota la rauxa de la festa, buscaríem una estona de tranquil·litat davant d’una copa de vi, per després continuar la festa”.

Vinoteca de Reserva

Polígon industrial Borges I, C/Noves Tecnologies Parc, 1

43350 Les Borges del Camp – Espanya

www.vinotecadereserva.com / @vinotecadereserv

Gallego afincado en Madrid. Pasión por la gastronomía primero y por el vino después. “Recuerdo momentos realmente mágicos ayudando a mi abuela a hacer empanadas“, cuenta Mariano Fiscal. “Más tarde llegaría el vino. Me viene a la memoria una cena con colegas de facultad y un gran Rioja que lo cambió todo“. Fue éste seguramente el desencadenante de una relación emocional y pasional que ha ido labrando con el vino y sus elaboradores y de la que deja constancia en Mileurismo Gourmet des de hace cuatro años. Un blog deliciosamente escrito que confirma el gusto por la lectura y la escritura. “Me fue picando el gusanillo a fuerza de devorar grandes blogs de vino y gastronomía nacionales y extranjeros. La influencia más potente quizás haya sido mi querido Joan Gómez Pallarés“.

Mariano Fiscal es abogado, una profesión bastante opuesta al mundo del vino pues cuenta que “una va de compartir y la otra de pelearse con la gente; yo al menos no entiendo el vino sin compartirlo”. Además explica que  “la abogacía da mucha importancia a la imagen y es frecuente utilitzar el vino como elemento de sofisticación, algo que detesto“. Mariano, experto donde los haya en estas lides, tiene claro que “el vino ha de llegar a las nuevas generaciones como antaño, a través de las familias, y como un habitante más de nuestras mesas“. Reivindica la normalidad de tomar copas de vino “para disfrutarlo sin más; a la gente le asustan las maderas ígneas y las notas de sotobosque, y en una mesa o barra entre amigos, a parte de ser una horterada, están fuera de lugar”.

“Desearía que en España se invitara a la gente a beber vino como en Francia, poniendo el acento en el disfrute moderado y en sus virtudes, con absoluta normalidad”. Seguramente esta filosofía y otras razones son las que le han empujado a promover el III ranking de los 10 mejores vinos por menos de 10 euros. Las dos primeras fueron un éxito sin precedentes, con un panel de catadores de primer nivel. Ahora esperan repetir resultados y consolidar la iniciativa, pues como cuenta Mariano “los hay buenos a precio económico, pero no es fácil encontrarlos. En el precio lo que hay que pedir es sinceridad y honestidad. Más precisión y sencillez que fuegos artificiales“.

Este abogado sensato que suele acompañarse de una copa de vino al final del día “para disfrutarla y para probar todo lo que se ponga a mi alcance y seguir aprendiendo” detesta la palabra enoturismo porque le trae a la cabeza una imagen de masas invadiendo una bodega de diseño. “Adoro visitar viticultores, conocer su tierra, su forma de trabajar y luego verlo reflejado en el vino“, comenta Mariano. Es sin duda un romántico que colecciona experiencias “memorables” con Rodrigo Méndez en Meaño, José María Prieto en Ribeira Sacra, Elena Feliccetta o los Grasso en el Piamonte, Xosé Lois Sebio en Ribeiro “o una especialmente deliciosa con Sara Pérez en el Priorat disfrutando d’Els Escurçons en lo más alto de la finca”.

Se muestra convencido de que nunca en España se hicieron tantos y tan buenos vinos como en este momento y asegura que la asignatura pendiente son los grandes vinos de terruño. “Tenemos muestras emocionantes de vinos grandiosos provenientes la mayoría de productores pequeños y variedades autóctonas, pero falta que pasen los años y ese nivel se consolide“. La dulce espera, esa a la que está acostumbrada la cepa y el agricultor.

Mariano es amante de los grandes vinos de autor aunque dice que la balanza entre éxitos y decepciones “está desgraciadamente equilibrada” y lo atribuye a los muchos años de prosperidad vividos en los que el precio del vino era su mejor cartel. A pesar del desequilibrio, sigue impactándole y sobrecogiéndolos con “la tipicidad, la fidelidad al origen y la complejidad que de ella se deriva“. En otras ocasiones, reconoce, es el abanico de matices lo que le atrapa y pone por ejemplo los Jerez, Jura, Porto, Champagne, Cava y los Tondonia.

Además del ranking, está embarcado en otro proyecto digital de alcance internacional que es Wine Gossip From Sain, un cuaderno de vinos en inglés para ayudar al productor en la exportación. Y también está apoyando un local del equipo de Bagos que va a abrir en el centro de Pontevedra para disfrutar de los vinos más interesantes elaborados en el país. Seguro que el día de la inauguración será una buena ocasión para abrir un espumoso, aunque no hace falta esperar ningun festejo para descorchar. Quizás proponga para el brindis algún vino catalán pues considera Cataluñauna excelente zona de vinos por la influencia de Francia, con una sensibilidad importante con respecto al terruño“. Se muestra sorprendido por el nivel de muchos blancos a pesar de ser ésta una zona cálida, de la finura del cava y sobre todo de las garnachas y cariñenas del Priorat y el Montsant. Y también le dicen cosas algunos tintos de sumoll, según su opinión “una maravilla de variedad”. Le preguntamos por productores y realmente da en el clavo: “Quizás Terroir al Límit y su blanco escepcional, Ferrer Bobet con una cariñena para llorar, Carlos Esteva, Palacios y Finca  Dofí, Els Escurçons o camí de Pesseroles de Mas Martinet. Todos ellos emocionantes”.

Pero la patria tira y en el maridaje se envuelve de esa frescura galega y de la más cálida de las compañías… María:

vi

Un Goliardo Caiño 2006. Es un poema tinto de sal y mar de fondo que Rodrigo Méndez hace en Rías Baixas. Es capaz de reflejar en un trago todo lo que rodea a esas fincas de ensueño, pegadas al mar, y a mí me lleva directo a mi Pontevedra natal. Efecto ratatouille, lo llaman”.

moments

“Me agarraría a un Caiño en cualquier momento y lugar, de desayuno y hasta de perfume si hace falta, pero en realidad me saca la lagrimilla cuando estoy lejos de Galicia”.

persones

“Sin duda con mi mujer, María. Tengo la suerte de que sea éste uno de los pocos tintos que tolera y casi el único que disfruta, pero aunque no me siguiera en el trago, ella es sin duda la mejor compañía para cualquier cosa”.

*Fotografia cedida por Mariano Fisac

www.mileurismogourmet.com

www.winegossipfromspain.com

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar/  Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. / Caminante no hay camino sino estelas en la mar…

La història del celler Terra Remota és la història de l’exili. Els vins s’expressen, no obstant, amb una gran delicadesa i ningú no els associaria d’entrada amb un passat recent i cruent, si no fos pels versos melancòlics i nostàlgics d’Antonio Machado que han quedat impresos en l’etiqueta d’algun dels seus vins. Són també un poema, una delicada melodia que enllaça amb el contingut sofisticat de l’interior de l’ampolla. Elegància i puresa en coherència amb un celler d’arquitectura moderna però senzilla, de formigó gris-verdós, orientat al nord per aprofitar l’energia renovable, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, amenaçat aquest estiu per les flames d’un incendi virulent que va engolir vinyes, però amb el verd del paisatge que ja comença sortosament a imposar-se.

L’avi de l’actual propietària, l’Emma, s’exilia a França amb motiu de la Guerra civil espanyola i després d’anys d’enyorança, torna a Catalunya amb la idea d’arrelar-hi. El celler i les vinyes són part del seu llegat i somni que gairebé tan sols va viure sobre plànols, ja que va morir el 2005, un any abans que la primera anyada de vi sortís al mercat. Les 23 hectàrees de vinya cultivades estan dividides en 12 parcel·les amb diferents varietats, duen noms d’amics i familiars i bibliografia inclosa: la varietat, l’any de plantació i la densitat. Dades interesantíssimes que conviden al passeig entre vinyes i a celebrar un pícnic quan el sol ho permet, trepitjant sòls granítics i de sauló, que absorbeixen amb avidesa l’aigua. La plantació és en emparrat, amb un sol braç. Més densitat però menys producció, cosa que assegura una gran qualitat. La verema és manual en caixes de 12 quilos i el treball al celler és per gravetat, evitant l’ús de bombes. Tots els vins passen per bóta encara que només sigui un percentatge de cada varietat del cupatge. La tecnologia del celler està a l’avançada, com demostra la presència d’una hidràulica vertical italiana per al premsat.

Terra Remota té una important producció però vol establir límits en les 100.00 ampolles per garantir sempre uns estàndards de qualitat. Com demostra l’envelliment en fusta, que aporta equilibri i les virtuts que cerquen els entesos. La sala de tastos magnífica té una vista privilegiada al celler, on el vi continua envellint i abans fermentant, sempre per separat les diferents varietats, cosa que permet aïllar i triar qualitats.

Busquem personalitzar el vi“, explica Teresa Nieto, la responsable d’origen gallec que ens fa el recorregut. Ens entusiasma l’explicació i encara més el tast. Els de Terra Remota són vins que coneixíem a distància però endinsar-nos en el relat ens predisposa encara més a tenir-los sempre a prop. Són vins que conviden a passar estones de reflexió i d’apassionament. “El vi, a part de fer-nos més feliços, representa per a nosaltres el fet de compartir, de compartir estones amb amics, de compartir menjars, de compartir cultures. Tots els nostres somnis i desitjos”, explica en Marc, el marit de l’Emma. “Que el 80% de la nostra producció sigui exportada no és casualitat, sinó que és fruït d’un treball dur i d’una escola immillorable de vi i vida”.

En Marc i l’Emma són propietaris d’un altre celler al sud de França i d’un tercer a Xile, “Las Niñas”, però intuïm que en cap d’ells s’hi amaga una història tan profunda com en el de l’Empordà, on reposen les cendres del pare de l’Emma escampades per la vinya. “Tots els vins tenen un caràcter agredolç, també. Però per a la nostra família, l’exili deixa un gust en boca de nostàlgia i retrobament positiu, un sabor que persisteix ara en la tercera generació i desitgem que continuï en les següents”.

Es tracta de positivar el record d’uns anys de lluita i sacrifici. I amb Terra Remota ho han aconseguit, perquè és un tros magnífic que els fa de pont amb França, on les seves estades són més llargues. “El resultat és una riquesa cultural que ens permet viure a cavall dels Pirineus i avantatjar-nos de tota aquesta varietat de matisos de les dues cultures. En fi, un privilegi“,sentencia en Marc. I amb aquest optimisme, el celler empordanès s’arrisca a seguir innovant i presentant constantment nous projectes, com l’edició limitada de l’Usted o més recentment el Clos Adrien. Aquest és el nom d’un petit aiguamoll que hi ha a la finca i que dóna qualitat i prestigi a la parcel·la. 90% de syrah i 10% de garnatxa, un vi que duu el nom del fill d’en Marc i amb qui desitja assaborir el tast i demostrar-se -demostrar-li- la grandesa d’un país que els ha fet patir i ara riure:

vi

“No en podria triar un, el nostre vi Terremoto que és el més jove i rebel, el gaudeixo amb els nebots i els seus amics quan fem una festa. El Caminante blanc i el Caminito negre són perfectes maridatges femenins, amb una rossa i una bruna (riures)… Ara estic esperant que el meu fill es faci gran per apreciar amb ell el Clos Adrien que porta el seu nom. I em reservo una copa de l’Usted per delectar-me en solitud davant una xemeneia”.

moments

“Per cada persona una estona diferent, les que he descrit anteriorment”.

persones

“Amb familiars principalment i amb una companyia femenina, les que he mencionat abans”.

*Fotografia cedida per Terra Remota

Terra Remota

Ctra de Capmany Km 6  17751 Sant Climent Sescebes
972 193 727 · www.terraremota.com

“La vida és plena de contradiccions”, diu la home page de Nimia, el web de l’empresa que dirigeix Òscar Manrique. Del llatí “nimius”, el mot significa excessiu i també insignificant. A Nimia, de creativitat sí que en tenen a cabassos. És, de fet, la marca de la casa. Són pioners en diferents àmbits però principalment en el de la comunicació i el vi. Una guia de rutes de castells que aglutinava tota l’oferta patrimonial a Espanya va ser el desencadenant per decidir-se a editar la primera guia de vins impresa de les comarques de Tarragona, que inclou a les 6 denominacions d’origen. L’Enoguia va néixer fa tres anys i és la nineta dels ulls de l’Òscar. Té edició bianual i el 2013 se n’editarà ja la quarta. No s’hi cataloguen els vins sinó que s’hi proposen recorreguts enoturístics pels cellers, els restaurants i els allotjaments de la DO Tarragona, DO Conca de Barberà, DOQ Priorat, DO Montsant, DO Terra Alta i DO Penedès. Es distribueix de forma gratuïta i els exemplars impresos han passat dels 6.000 de la primera edició als 10.000 de la darrera, que es poden trobar principalment a les oficines de turisme de la província.

No només el turista sinó també elaboradors de vi i restauradors guarden com una referència de viatge enogastronòmic aquesta publicació, que segmenta l’oferta per a cada tipus de públic. I això és possible perquè per a la seva elaboració es visiten tots els cellers i es fa una descripció acuradíssima de les seves singularitats i potencialitats. “Les primeres edicions van ser més a cegues”, reconeix l’Òscar, però la darrera ja demostra l’expertesa d’un equip que s’ha endinsat apassionadament en el món del vi. El resultat és la gran acollida que té: 100 pàgines dissenyades a mode de directori de cellers i vins que ningú no es vol deixar perdre. De moment, l’Enoguia té versió digital i impresa però el recorregut dins de les noves tecnologies encara ha d’esclatar i el mòbil en serà l’eina clau.

Amb l’Enoguia, es cobreix una important mancança al sector, però des de Nimia se n’han abordat d’altres, com és l’Infovi, un portal de notícies del vi que dóna visibilitat a l’actualitat dels cellers. Va néixer en el seu origen com una prova per un gestor de continguts propi de l’empresa, però ha acabat convertint-se en un diari digital que recull des de fa dos anys tota l’actualitat vitivinícola, amb més de 40.000 visites anuals i prop de 3.000 subscriptors. Unes xifres que demostren l’elevat interès en l’apassionant món dels vins i que també confirmen projectes que l’Òscar ha promogut fent valer la seva emprenedoria, com el Tastem i el Vins i Camins. Pel que fa a aquesta segona iniciativa, combina dues inquietuds: el senderisme i el vi, que l’Òscar compartia amb el seu amic i mentor Antoni Salas, mort sobtadament fa ara gairebé un any. El Vins i Camins és una sortida de cap de setmana pels paisatges del vi i els cellers de les diferents DO, com el darrer que va recórrer l’encara poc coneguda Terra Alta. “L’interès per l’enoturisme és creixent i la gent repeteix visites, vol seguir descobrint, perquè cada celler és un microcosmos. El món del vi és com una prestatgeria plena de llibres però cadascun amb una temàtica diferent“, comenta. Creu que el sector encara s’ha d’autoconvèncer més de les seves potencialitats, i “nosaltres ens hem de dedicar a educar i assessorar de com han de ser presents a les xarxes socials, per exemple, o de com han d’implementar un web o la venda on line”, continua. Té molt clar que el futur passa per seguir posicionant Tarragona i els vins, l’enoturisme, la gastronomia i el paisatge a través del social media i en tots aquests projectes s’hi seguirà implicant, mirant d’estar sempre a l’avançada.

En l’off line també hi té a dir. És el cas dels premis a l’excel·lència enoturística lliurats per la patronal del treball, la CEPTA, que també amb l’Antoni Salas van treballar i aconseguir instaurar a Tarragona. Ara ja se’n prepara la segona edició i el 8 de març de 2013 es distingiran nous projectes amb la idea de seguir privilegiant el patrimoni i la cultura del vi de les comarques tarragonines i de valorar el treball d’homes i dones del vi que contribueixen decisivament en el desenolupament econòmic, social i cultural del territori. Iniciatives com aquesta fan guanyar notorietat al vi que tan a prop ha tingut sempre l’Òscar, ja que  els seus pares regentaven un restaurant. De vegades, però, l’apreci i l’estima arriba amb el temps i per circumstàncies no buscades. Per al tast, demostra que el seu repertori és ampli i que sap divulgar la grandesa dels vins locals:

vi

“En triaria un de blanc, un de rosat i un de negre. El blanc, Notte Bianca de Celler Bernaví, perquè la història personal que hi ha al darrere em condiciona molt. El rosat seria del Celler Pahí, el Gaubança, perquè amb en Pep vam estudiar junts i li havia perdut la pista fins que el vaig trobar al celler i em va descobrir aquest rosat a partir del qual n’he anat descobrint d’altres. I el negre seria el 100% trepat de Carles Andreu, perquè és excepcional, donada la dificultat que té aconseguir fer un bon vi amb una varietat tan complexa. I aquest ho és”.

moments

“El Tastem, el cicle de tastos desenfadats que organitzem amb la Marta Fernández Balsells per descobrir sense pors el món del vi. Ha de ser una trobada divertida, amb la premisa que no cal anar-hi amb amics perquè els pots fer al tast. Ha d’estar dirigit dirigit per algú que acabi de començar en el món del vi, que sàpiga transmetre. No cal ser un entès, sinó utilitzar un llenguatge clar i planer”.

persones

“Amb els amics del Tastem per descomptat, però també amb una gran persona, l’Antoni Salas que ens va deixar sobtadament, just quan havíem establert una forta amistat. Em va inculcar la inquietud pel món del vi, em va obrir els ulls a aquest sector, i la seva mort va truncar els molts projectes que havíem planejat junts durant l’últim any de descoberta vinícola”.

Nimia Comunicació

Carrer d’Antoni Gaudí, 3
43202 Reus, Tarragona, Spain
977 32 06 84

La cultura i la sensibilitat del Priorat no l’ha trobat en cap altra regió vitivinícola del món. René Barbier es mostra sincer per justificar el seu arrelament a una terra que estima i amb la qual connecta. La natura és el seu hàbitat natural i no s’imagina cap altre escenari que no sigui un entorn de vinya amb sòls de licorella, com el que el desperta cada matí al Priorat. A René Barbier el caracteritzen la seva humilitat i transparència. Sota l’aspecte reflexiu i pausat, s’hi amaga una ment privilegiada de l’enologia que des de Clos Mogador ha elaborat els vins més preuats de la comarca, tant a la DOQ Priorat com a la DO Montsant. Vins que “se serveixen als millors restaurants de França”, explica amb orgull. Reconeix que ningú no ho hauria dit mai quan “el Priorat era un diamant en brut. Sempre ha tingut prestigi però ara és com fer l’amor delicadament amb una dona“.

Quan va arribar al Priorat, en René ja sabia que el sòl era excepcional. “Ho teníem tot i res“. Va dedicar-se a no fer soroll i a fer vi, i van pactar les condicions i bases del preu del raïm, sota una premisa que ho diu tot: “el preu del vi és el preu de la dignitat del pagès“. Per ressucitar la regió, van contactar amb els grans sommeliers del món perquè descobrissin el resultat d’un sòl, d’un clima, d’unes varietats i d’un procés d’elaboració molt metòdic que abraça cada vegada més la biodiversitat. I així comença el ressorgiment del Priorat i les primeres puntuacions destacades de Robert Parker, després que el 1989 sortís al mercat el primer vi del celler. Recorda nostàlgic que el duia en caixes personalment al restaurant de Ferran Adrià, a elBulli. Hi anava en cotxe. En René matisa que abans, però, ja hi havia bons vins i ben fets a la comarca, declarant-se amant del vi del Cecilio de Gratallops.

El Priorat ven més vi amb la crisi, i el mercat intern a Catalunya ha augmentat força en els últims temps”, explica en René. Creu que aquests moments de dificultat econòmica faran gran el Priorat, perquè qui no hi creu i qui hi ha anat per negoci, ha acabat abandonant la comarca i la vinya. Explica que són l’únic celler que no ha abaixat el llistó ni reduït el preu dels vins perquè saben que molts els tenen com a termòmetre de l’economia a la comarca i n’han de donar exemple. Són fins el moment l’únic celler de tot Catalunya amb un vi de finca, el Clos Mogador. Mantenir els estàndards de qualitat és per a ell un reconeixement i un respecte envers el país, alhora. Creu a ulls clucs que la cura del terroir i del clos el responsabilitzen enormement.

No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, aguanten bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.

El seu missatge és, malgrat el moment, terriblement optimista i reitera que el Priorat “té tots els ingredients per ser feliç perquè ningú no l’ha contaminat, la crisi ha fet foragitar els que se’n volien lucrar” i l’emociona parlar dels seus vins, que són revolucionaris en moltes coses, sense condicionaments científics. “L’I+D hi ha de ser però cal deixar fer també a la natura que tingui la seva llibertat, la riquesa de la biodiversitat i l’autogestió de la vinya. De tot això en resulta una molt bona fruita”. I justament això és el que després l’emociona trobar a la copa de vi. “Faig el vi que puc fer i jo sóc el primer sorprès, tinc els experts d’I+D més grans del món, però cada any quedo acollonit del que em surt”.

En René, malgrat la seva expertesa i reconeixement internacional, reitera que “la perfecció no existeix, l’èxit és la complementarietat i l’equilibri“. I ho explica per referir-se al conjunt d’enòlegs i viticultors que han posat el Priorat al món. “Cadascú aporta la seva “sensibilitat”, li van dir un dia, i li va quedar gravat. En René deixa clar que “la il·lusió d’un vi mai no es podrà comprar, la felicitat és participar-hi“. “L’ampolla transmet, emociona, perquè cadascú hi posa a dins la seva intimitat”, i ho comenta mentre parla d’Àlvaro Palacios i els seus vins.

Enamorat del costat emocional del vi i sense deixar de ser un aventurer, en René reclama que “els meus fills em facin fora!“. “Considero que el meu projecte ja és totalment seu i m’agradarà marxar sense fer soroll, però encara quan em sol·liciten, corro. M’agradaria tenir temps per escriure, tinc coses a explicar des del punt de vista autodidàctic, em “revolucionen moltes coses i a vegades el vi m’empresona“. Vol llegar i donar continuïtat a la seva gent i es declara poc amant de les entrevistes perquè no vol protagonismes, però sí que considera fonamental contribuir a divulgar la cultura del vi al Priorat, com fa de forma magistral en la darrera entrevista que li hem sentit a Catalunya Ràdio. Un treballador admirable que té conversa per hores, tantes com es pot estar assaborint un dels vins que recomana:

vi

“Un vi que em va sorprendre moltíssim va ser l’anyada 1974 d’Scala Dei, és una passada. Em va obrir els ulls del que es podia fer en aquest territori. Un treball fantàstic, increïble i al·lucinant. Va ser una gran descoberta del potencial d’aquesta terra, del Priorat”.

moments

(no parlem de moments, sinó de vins i persones)

persones

“El tornaria a prendre amb tota aquella gent amb qui hem treballat plegats en el món del vi. No seria el vi que tastaria amb la familia, els fills. Aquest seria diferent, un Chateau Clos La Magdelaine de St. Emillion pel treball que fan de la biodiversitat, la transparència, el terroir, la humilitat. És un vi econòmic però emocional”.

Camí Manyetes, s/n
Gratallops 43737

Amanida de tomàquet i maduixes amb parmesà i alfàbrega, anxoves amb pols de trufa negra, ostres sobre fons de suquet, bunyols de bacallà a la mel, gaspatxo tradicional en capes de diferent densitat, sardines marinades amb taronja i olives, costelletes de conill amb all-i-oli de poma… 

Són algunes de les creacions del Compartir, el restaurant que han obert a Cadaqués Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, tres excaps de cuina d’elBulli. A pocs quilòmetres de Cala Montjoi, la seva experiència al temple de la revolució gastronòmica es fa evident a cada plat. És cuina amb un punt de sofisticació i complexitat, malgrat que ells la neguin. “Elbulli és per emocionar, el Compartir per agradar“, sentencia Eduard Xatruch. És dissabte de finals de setembre, amb ple absolut al restaurant malgrat la pluja i el partit del Barça. Ja pensen en cobrir la terrassa per rebre més parelles i amics amb ganes de compartir. “És un lloc fàcil i assequible, proposem una alimentació saludable i un estil de cuina que és el que ens agrada“, comenta. L’ús de la soja, per exemple, és freqüent i l’Eduard n’explica el per què: “Acabarà sent un producte estandaritzat com el ketchup o el tomàquet i ens agrada introduir-lo per donar un toc molt personal i particular, com també les algues o els condiments de procedència oriental”.

És la cuina dels contrastos. I de la creativitat en el sentit que el resultat al plat sempre és soprenent. Producte local sempre que sigui possible, però la prioritat és la qualitat. Les sardines són de l’Empordà, però les ostres de la Bretanya i les anxoves del Cantàbric. “Tenim una seguretat alimentària com mai“, assegura l’Eduard. I igual o més convençut es mostra parlant del futur de la gastronomia: “Al món cada vegada es menja millor, la cuina espanyola està a l’avançada, des d’elBulli s’han trencat molts tabús, han canviat consciències, ha fet un favor a tot el món i la seva filosofia s’ha estès arreu. Ningú no té por d’emprendre un camí igual a la cuina”. Preguntat per quin recorregut seguirà en endavant la gastronomia, ho té clar: “la cuina anirà cap allà on volguem”. Està clar que qui se sent observat és qui marca tendència.

El Compartir és una aventura gastronòmica molt seductora. És una conversa, un tast de vi, una cuina de textures encavalcades, una atenció i servei d’altura que et fan sentir com a casa. Els tres cuiners impulsors tenen clar que haurà de seguir rodant sense la seva presència diària després d’alguns mesos d’aprenentatge. El seu lloc està al costat de Ferran Adrià amb elBulliFoundation, investigant i divulgant el coneixement gastronòmic a través de la fundació i amb eines com la bullipèdia, que els està donant una gran feina  però segur que alhora moltes satisfaccions intel·lectuals. En aquest volum, probablement llegirem de gastronomia i vi, d’armonies i maridatges. Els del Compartir són del sommelier Ferran Centelles, qui també formava part de l’equip d’elBulli. Una selecció curta però prou diversa i també representativa dels cellers de la DO Empordà. Uns vins que, entre el client estranger, tenen cada cop més sortida, en un exercici de solidaritat patriòtica.

L’Eduard, nascut a Vila-seca i format a l’Escola d’Hoteleria de Cambrils, reconeix que la seva és una feina de molta dedicació. Amb elBulli van arribar a límits impensables i al Compartir sembla que encara no han perdut la inèrcia. Reconeix disposar de poques hores lliures i poques vacances. “Cuinar, dirigir, anar al mercat ocupen molt de temps“, comenta. I investigar, més encara.

Desvetlla que els mercats el perden. I sempre que és de viatge, els visita, perquè “marquen molt com és la ciutat a nivell cultural”. Aprecia la gastronomia d’alguns temples tarragonins, però reconeix que han de canviar coses encara i arriscar més, singularitzar-se. Com ell proposa al Compartir als clients que intercanvien sensacions i conversa: una sangria de poma i una gran oblea cruixent de gambes i algues per començar són les trenquen el gel. “Ens escoltem les persones que vénen i de vegades adaptem els seus suggeriments”, comenta en una actitud que l’honora. És mestre i aprenent al mateix temps. El resultat en el tracte i en el resultat culinari és, sense dubte, excel·lent. Com la conversa, reposada i reflexiva, lúcida, encara que siguin prop de les 2 de la matinada i al Compartir ja només quedin les sensacions agradables d’una experiència enogastronòmica molt particular. Per al tast, viatja als seus orígens i recompensa les hores que treu als seus:

vi

“Un vi de la DOQ Priorat, que és el que més m’agrada, probablement perquè sóc de Vila-seca i és una zona vitivinícola que em queda molt a prop, però també perquè recordo quan de petit anava amb l’avi a buscar-hi vi. També em podria decantar per algun de la DO Ribera del Duero”.

moments

“Bevent i sopant. Acompanyant un plat, segurament. Es pot menjar molt bé a casa, per exemple un ous frescos ferrats. Cuino coses molt senzilles, o un peix a la planxa amb amanida”.

persones

“Amb la meva dona”.

Compartir

Riera, s/n

Cadaqués (Girona)

www.compartircadaques.com