Vino e Sapori #tasteFriuli #iwinetc

dolcevita

Croàcia ens va acollir amb molta calidesa malgrat el fred – i la nevada – amb què ens va rebre en ple mes de març. Al fantàstic Hotel Esplanade de Zagreb vam celebrar la cinquena edició de l’Internacional Wine Tourism Conference 2013, organitzada per Wine Pleasures. El nivell de presentacions i ponències al voltant dels nous moviments del turisme del vi arreu del món, des del nou al vell món i els països emergents com la Índia, els podeu consultar a la pàgina oficial, on estan penjades les diferents ponències. Vaig ser l’única blocaire catalana i vaig tenir el plaer d’entrevistar el sommelier Fabrizio Buccella i dos ponents també catalans que excel·leixen per la seva arquitectura en el món del vi, de l’agència SalaFerusic. Fora del programa, i gràcies a les gestions del Miquel i l’Èlia de Vinologue, vaig conèixer de ben a prop el projecte Taste of Croacia, una manera d’ensenyar el país a través dels vins i la gastronomia molt professional, feta per ciutadans anònims enamorats del que tasten al seu entorn més immediat. Amb la Lada vam compartir pocs minuts però una animada conversa. Recull de contribucions a càrrec de l’organització i la primera de les sessions que em va tocar resumir, amb el títol “Just storytelling“. 

Dos dies de congrés – el proper ja està convocat pel 2014 a Geòrgia– i algun descobriment de vins croats entre dinar i sopar. Llàstima que no vam endinsar-nos en la cultura vitivinícola del país perquè les institucions no es van implicar i no ens van obrir les portes del celler (tampoc la iniciativa privada) per visitar-los a través d’un blogger/media fam trip. L’alternativa, però, va ser immillorable. Direcció Itàlia, sense arribar a la mítica Toscana, vam fer cap a la multicultural regió de Friuli on la influència italiana, austríaca i eslovena es fusionen amb gran atractiu. Una zona coneguda pels seus embotits, els láctics i una producció vitivinícola abundant.  A l’Storify vaig anar penjant resums diaris dels tuits que vam compartir amb blocaires d’arreu del món, principalment dels EUA, amb l’etiqueta #tastefriuli. Strade del Vino e dei Sapori Friuli Venezia Giulia, amb l’encantadora Claudia Stocco i la perfecta organització de Chiara Tuppy, ens va guiar per una petita regió situada al nord est d’Itàlia, a prop de Venècia, on s’està fent fort l’enoturisme amb l’eslògan “enoturismo con una marcia in più“.  Infinitat de rutes de vi i gastronomia, a pocs quilòmetres del port de Trieste, estratègic en molts moments de la història, aconsegueixen fer bona la frase promocional “més que turisme del vi”.

L’agenda és intensa, entre el 16 i el 18 de març, ens disposem a descobrir la vasta oferta enogastronòmica que hi ha a pocs quilòmetres de distància. 150 membres treballen avui en dia coordinadament per donar a conèixer les possibilitats de la zona, havent creat una estructura organitzativa que neix del Movimento Turismo del Vino. 60 cellers, 20 elaboradors de productes de proximitat, 30 restaurants, 20 allotjaments i establiments de vi i 20 operadors d’activitats diverses sumen esforços a través de http://www.vinoesapori.it. Actualment disposen de tres rutes enogastronòmiques amb activitats i calendaris que canvien cada setmana i se centren en estimular l’emoció i l’experiència del visitant a través de tours i visites pels cellers, les granges, les botigues de vi i els restaurants i hotels. Un lobby que ha construiït un espai web molt potent quant al disseny amb aplicacions a les xarxes socials i apps per a mòbils d’última generació. Una forma de networking que està donant els seus resultats i que vam tenir el plaer de posar en pràctica per mitjà de la ruta que vam fer.

La Subida http://www.lasubida.it

Cuina etnogràfica. Em queda aquesta definició que escolto del propietari per descriure  l’experiència gastronòmica que vivim en un establiment de decoració fantàstica entre rústica i moderna, servei atent i plats suculents i molt arrelats a l’entorn i al paisatge. A l’autenticitat aquí se’n diu etnografia i m’agrada el concepte que potser hauriem d’incorporar a Catalunya, on la cuina de proximitat té un valor cada vegada més important. La carta de primavera que hi ha penjada actualment al web dóna fe de la seva filosofia. El maridatge amb els vins de la regió (Ribolla Gialla i Friulano) resulta suculent, fins i tot a les postres. Cal consultar la carta de vins per veure com cuiden i posicionen els de la regió! La invitació a beure vins a copes, també per emmarcar:

Se una bottiglia intera vi sembra troppo, se volete accoppiare le varie pietanze con vini diversi, questi sono i vini in mescita anche al bicchiere

lasubida

L’allotjament a La Subida és magnífic. Cases de fusta àmplies i perfectament equipades amb motius decoratius ètnics i grans finestrals que et connecten amb la natura. Enmig del bosc, un espai de repòs, des d’on se sent la pluja i el crit agradable del bestiar a primera hora. Comoditat i confort i una ampolla de vi a la cuina, deixant petjada de l’aposta enoturística.

lasubida

Celler Lis Neris http://www.lisneris.it

Passeig per les vinyes de bon matí amb enòleg, propietari i traductora. Treva de la pluja que ens acompanyarà la resta de dies. Descobrim que la proximitat amb el Port de Trieste per una banda i Eslovènia (muntanya i riu a la vora) per l’altra han marcat la terra i la història de l’entorn. Descobrim varietats com el Pinot Grigio i l’elegància d’uns vins que difícilment trobarem en d’altres racons la regió. Una cura pel terrer molt particular i un celler immens on la vinificació és molt cuidada, treball per gravetat, maceració amb les pells, battonage amb les mares… El resultat són vins blancs untuosos de certa complexitat que inunden la boca i el nas d’aromes i gust. El recorregut ens porta a la vinya primer, al celler després i finalment al tast. A peu dret, vorejant una taula assaborim diferents anyades i varietats i descobrim vins amb acidesa marcada i frescor molt interessants. No és cansen de repetir-nos que són vins que deuen molt a la gent del poble, de fet una pintura d’aquest és present al bell mig del celler. No marxem sense fer-nos subscriptors del seu Wine Club. En arribar a Catalunya, una de les sorpreses, és rebre el carnet oficial.

IMG_1987

Azienda Agrícola Borg da Ocjs http://www.borgdaocjs.it

A Còrmons arribem a la granja de la família Zoff que amaga grans tresors: les vaques Pezzata Rossa Italiana a partir de les quals elaboren formatges i iogurts deliciosos. Productes de proximitat i certificats amb la màxima qualitat que es venen a la petita agrobotiga de la granja. Això sí que és quilòmetre 0! Durant tres generacions la família ha tirat endavant el negoci i ha tingut cura de les vaques, que són de visita obligada. L’Azienda es dedica a l’elaboració artesanal de formatges i derivats:  “Sono prodotti completamente naturali che servono al nostro corpo per nutrirsi. Parliamo del formaggio Latteria, il formaggio della nostra tradizione, di prodotti freschi come la ricotta, il primo sale, la mozzarella e il burro da panna, fatto a mano come i nostri nonni e lo yogurt: naturale, bianco, intero. Un prodotto unico, denso, cremoso dai mille sapori. Provare per credere. Abbiamo poi preparato la linea del gusto, per la delizia del nostro e del vostro palato – ebbene sì, siamo noi i primi a volerci nutrire bene! – caciotte aromatizzate ai petali di rosa, fiori di sambuco, timo, menta piperita, malva, calendula, salvia, rosmarino e basilico, da degustare insieme ad un calice di Sauvignon o Friulano; la panna cotta, per un dessert sfizioso e gli ultimi arrivati: i CIOKOlatte, cioccolatini ripieni della nostra crema di latte!”. No m’atreveixo a traduir perquè en Italià té molt més d’encant i ritme. La granja disposa d’allotjament rural, de manera que la possibilitat d’assaborir formatges es pot allargar uns quants dies. Els propietaris fan tastos i són una delícia. Es pot triar l’assortiment!

IMG_1996

Terra&Vini http://www.terraevini.it

Hi anem a dinar després del tast de formatges. Sembla que ja no hàgim de poder gaudir més dels gustos i els aromes, però ens equivoquem una vegada més. Decoració simpàtica i atenció extremadament amable, bona acollida i explicació molt encertada del producte que ens arriba a taula. Elda Felluga és una autèntica amfitriona i ens endinsa en l’apassionament per la cuina i els vins del territori. No podem deixar de tastar la Grappa! Per l’ambient, és com un punt de trobada del municipi i la cuina és tradicional seguint els menús de les tradicionals “osteries” de Friuli, amb productes de temporada i de la vora. Formatges com Frant, Asino, Sot la Trape, Fagagna i Montasio, o prosciutto d’Osvaldo… Tot boníssim!

terraevini osteria

City centre of Cormòns

Després d’un dia intens de sabors, cal estirar les cames i gaudir del paisatge urbà. Còrmons és una localitat de poc més de 7.000 habitants, però té una botiga de vins, un wine bar, que no podem deixar passar per alt. Pel camí trobem també una cafeteria on s’anuncia jazz i vi, de manera que la ciutat gira al voltant d’un sector imprescindible per al seu desenvolupament econòmic. Malgrat que és mitja tarda, trobem animació a l’enoteca de Còrmons i material promocional divers que ens situa en els encants de la regió, com els recorreguts en bicicleta o motocicleta que permeten viure des d’una altra perspectiva el paisatge de les vinyes. Biblioteca amb volums sobre la cultura del vi i possibilitat de degustar vins a copes. Ens decantem per un Ribolla Nera o el que és el mateix, un Shioppetino, que té unes notes de pebrot escalivat accentuades alhora que interessants.

enotecacòrmons

Celler Villa Russiz http://www.villarussiz.it

Ens espera la visita a un altre celler i en aquest cas també ple d’història i històries. Hi arribem amb ganes de saber més, malgrat la pluja i el desajust horari amb els propietaris, que ens esperen pacients. L’arquitectura és el primer que sorprèn malgrat que el sol ja deixa d’ensenyar l’entorn. Des dels orígens la viticultura ha estat important en aquesta “Villa” fundada per un francès que s’hi va traslladar per  viure amb la seva esposa austríaca. Els coneixements de viticultura de França van viatjar amb ell. Ara 94 hectàrees donen sentit a un projecte que es guia per la passió, l’emoció, la tradició i el compromís, segons expliquen els propietaris.  Una sala amb sostre de volta de pedra – similar a la volta catalana – ens acull per al tast, amb safates de “prosciutto” i formatge com a deliciós acompanyament. Rigorós recorregut sensorial passejant pels pinot, la malvasia, el friulano, la ribolla gialla, i el sauvignon. Vins premiats arreu que deixen sovint sense paraules, malgrat l’hora i el cúmul de sensacions ja guardades. Pare i fill ens atenen amb amabilitat i ens expliquen amb entusiasme que el celler manté un projecte de responsabilitat social corporativa, que aplaudim, i dóna cobertura a menors que fracassen escolarment i que tenen problemes d’estructura familiar.

villarussiz

Restaurant Devetak http://www.devetak.com

Fantàstica experiència enogastronòmica al restaurant Devetak, última parada abans del descans. Compartim taula amb bons vins -tenen més de 600 referències- i suculents plats tradicionals, cuina austríaca i eslovena fusionades que tastem en un reservat discret, amb servei diligent i atent. Repertori de vins interessantíssim com demostra la carta i tots els plats són de temporada. La llista de postres és també deliciosa i fa honor a la fusió de cultures. La maridem amb malvasies i vins licorosos ben seleccionats que ens fan tancar una jornada perfecta. Per tornar-hi!

devetakpostres

Rosazzo Abbey http://www.liviofelluga.it

A l’abadia Rosazzo tot és excepcional. Monestir i capella són la porta d’entrada a un celler Livio Felluga que es descriu com “la història de la vida i el vi”. El nom fa honor a la millor tradició enològica i més de cinc generacions han treballat la vinya, des de les primeres varietats plantades de refosco i malvasia a  Isola d’Istria, al total de 155 hectàrees que controlen ara al Rosazzo. Una de les característiques de l’abadia són els roserars que l’envolten i formen una capa multicolor al moment de la floració. Un espectacle per als sentits, com els seus vins que són reconeguts pels aromes i les fragàncies. En tastem un curt repertori però un se n’adona de la qualitat i també de què l’entorn de degustació condiciona. Un saló de l’abadia amb frescos a les parets i balcó antic amb vistes al paisatge. Fabulós! Per conèixer-los més a fons, un vídeo amè que apropa la seva història.

liviofelluga

Cellar Zorzettig http://www.zorzettigvini.it

“La passione muove il mundo” i a Zorzettig ho comprovem de nou. Propietaris que es desviuen per explicar com és el seu dia a dia i com s’esforcen a promocionar el seu producte sobre la base de la “terra, tradizione, vocazione”. Casa i celler es confonen en magnífiques dependències. És el primer celler on tastem un escumós -sparkling- tot just arribar i les bombolles en un ambient tenebrós i fosc, el que millor conserva i assegura l’evolució del vi de criança, esdevenen un bàlsam i revulsiu alhora per al grup. De la foscor de la cava passem a la casa pairal completament equipada i preparada amb motius rurals i vinculats a la cuina artesana i de proximitat. A Zorzettig elaboren també Grappa i oli d’oliva que tastem amb “prosciutto” de primera i altres productes locals que acompanyen el tast de vi. Seiem al voltant d’una taula i s’esdevenen les explicacions al voltant del producte estrella. Me’n vaig havent comprat un ampolla que encara tinc pendent d’obrir. Vull tornar a les sensacions d’aquell tast, un altre viatge per varietats locals com el pinot nero, el refosco dal peduncolo rosso, l’schioppetino, i un gran merlot, cabernet sauvignon/ franc i rosato. Ara bé, l’estrellam és el Picolit, un vi de l’estil de les veremes tardanes d’aquí que sedueix i de quina manera!

zorgetti

Cividale del Friuli

El recorregut segueix per Cividale del Friuli. Espai per estirar les cames, però la pluja ens fa refugiar-nos primer dins dels atractius arquitectònics de l’església i després del museu arqueològic on tafanegem encuriosits espais que no han volgut quedar al marge de les noves tecnologies (veure la foto). La visita amb guia resulta didàctica per entendre la importància de l’equipament cultural.

museuarqueologic cividale friuli

Friuli Colli Orientali e Ramandolo DOC Wines Consortium http://www.colliorientali.com

El recorregut segueix per la DOC i una explicació de les dues regions de vins del Collio, les dues comparteixen territori, com passa a Catalunya amb la DOQ Priorat i la DO Montsant. A la DOC no només descobrim la història de la regió sinó que també podem tastar vins però en canvi no els podem comprar, per bé que insistim en endur-nos un Picolit que ens fascina, el de Livio Felluga. Des del Consorci es gestiona la DOC Friuli Colli Orientalli, DOCG Picolit, la DOCG Ramandolo i la DOCG Rosazzo. En total 200 socis, que produeixien 80.000 hl de vi DOC i dels quals un 30% comercialitzen a l’exterior.

Relais La Collina http://www.zorzettigvini.it/en/territorio/relaiscolline

Un allotjament que nosaltres assaborim des de la vessant gastronòmica, per bé que també té llits. És un petit restaurant que dóna a tastar les delicadeses típiques de la zona en un menjador que podria ser el de casa. Ambient rural, cuina amb producte de la terra i maridatge amb vins locals. No ens en anem fins tastar les postres, perquè són casolanes també i estan delicioses. Descobrir-les de la mà dels vins de la casa, Zorzettig, no té preu!

dolç devetak

Torno a Catalunya sense acabar el programa. He visitat dues de les tres rutes que hi ha a la regió de Friuli: Goriziano i Colli del Friuli. Em queda pendent per una altra ocasió Pordenonesi. Els meus companys van poder acabar aquest fabulós programa: Visita al celler I Comelli http://www.icomelli.com, descans a l’allotjament a L’Uva e le Stelle http://www.luvaelestelle.it, visita al celler Pitars http://www.pitars.it i al celler Tenuta Fernanda Cappello http://www.fernandacapello.it, recorregut per la ciutat de Spilimbergo, visita al celler Principi di Porcia http://www.porcia.com, sopar al restaurant Trattoria Cavour http://www.bartrattoriacavour.it, i allotjament a l’Hotel Dall’Ongaro.

vinyes

Em queda el record d’una regió bucòlica i que rema en la mateixa direcció, en què els diferents agents s’han unit per posar en valor el que han tingut sempre, les vinyes, el producte artesanal i el saber fer. El salt definitiu està en la promoció i en el coneixement que des de fora es tingui de la zona. Valoro positivament l’experiència i la implicació de tothom, el tracte personal dels organitzadors i dels participants, i considero que hi ha terreny a recórrer encara en el món de les noves tecnologies. Strade dei Vino és un exemple magnífic d’innovació, i tots els seus membres ho haurien de fer també. És imprescindible explicar-se a les xarxes socials i ja no és possible no disposar de wifi. I sobretot si et ve a visitar un grup de blocaires que deixa de referenciar-te perquè no té accés a la xarxa i no pot difondre la seva experiència al moment. Sé que si hi torno, ho hauran resolt. Perquè hi tornaré!

Totes les imatges del viatge es poden consultar a Flickr 1 i Flickr 2

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: