Archive

Artistes

antonitolmosok

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

http://www.newagetolmos.com/

foto (25)

Envoltat d’aromes a destil·lat, un dels pocs que s’elaboren artesanalment a Catalunya, al Mas de les Punxes de Marçà, l’Axel treballa o crea amb els subproductes de la vinificació, a vegades són lies i sovint les dogues de les bótes de vi. Fa unes setmanes va exposar a l’Àbsis del Castell de Falset en una mostra amb altres creadors del Priorat. La seva obra és una col·lecció de mobiliari que ha ideat amb fusta vella, la que algun dia va servir per envellir el vi dels cellers Vinaterrers del Coll de Móra, Venus La Universal i Terroir al Limit, a qui agraeix la cessió. El resultat són cadires per seure o decorar, que sorprenen per la seva forma, color, i la seva comoditat, també.

“La barrica és un producte extraordinari” explica l’Axel i afegeix “tots els angles estan molt ben fets”. “L’entenc com la segona vida d’un arbre, reciclo per millorar alguna cosa que algú ha decidit que ja no val res”. És la filosofia que impregna el seu treball artesanal i artístic sobre barriques de diferents anys i boteries que els cellers han retirat per evitar que els matissos expressin massa contundència al vi. “La creativitat és la suma de la còpia i la transformació” explica mentre conversem a la terrassa de l’Hotel Hostal Sport amb una copa de vi a la mà. I seguidament comenta que els models de les cadires que acaba d’exposar al Castell són originals alguns i còpia els altres; els originals els va veure a Califòrnia.

Sigui com sigui, no és gaire comú trobar establiments tematitzat amb mobiliari de vi, i ara l’Axel dóna l’oportunitat a qui somia en una decoració ecològica. Més enllà del suro i dels sarments amb usos decoratius que ja coneixem, la fusta de la bóta de vi es reivindica útil després que abandona el celler. L’Axel és conscient que la cultura del vi la trobem arreu, a França, a Espanya i als EUA, però potser només a nord-america el màrqueting ha arrelat tan fort i els derivats de la vinificació, tenen més visibilitat en el terreny del mobiliari.

Els preus no són una barrera, si es valoren l’esforç, la creativitat i l’artesania del treball sobre la bóta. De 180 a 650 euros. Els preus de les peces exposades a Falset sorprenen per les formes i la deconstrucció de la barrica. Ningú diria que aquest conjunt de dogues d’aparença dura va ser una bóta abans, i una cadira acollidora ara. L’Axel ha creat 10 “prototips”  que duen per nom “banc garnatxala, cadira del propietari, la poda, l’hedonista, el treballador, banc carinyena, taula baixa, la maquinista i la migdiada”… Algunes conviden a seure-hi per llargues estona. I també a endur-se-les a casa, més encara quan desvetlla que un percentatge del cost del mobiliari es destina al projecte educatiu Karantoina, associació per a la criança i l’educació.

Un projecte que dóna ales a l’aprenentatge lliure i experiencial, com la creativitat d’un dels qui el finança. L’Axel fuig de convencionalismes a l’hora de triar el vi i deixa entreveure que la copa és bona de tastar en un ambient de recolliment i també… ben assegut:

vi

“Un vi que mai he provat, però que un bon amic em va recomanar”

moments

“En silenci, abans de sopar, a la terrassa, mirant al cel, sabent que el sopar serà bo”

persones

“Sol, per començar. Abans de compartir, m’agrada conèixer el vi sense cap influència. Després, comparteixo amb tots aquells que volen seure a taula”

Marçà/ Mas Punxes

SF_Team Photo (2)

Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.


Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com

Albet i Noya li va confiar al pintor vilafranquí Joan Raven l’escala nua de la masia Can Vendrell, una casa modernista de 1871 que presideix el celler de vins i caves ecològics, a Sant Pau de l’Ordal (Subirats, Alt Penedès). Durant dos anys, l’artista va embellir cada racó amb una pintura que més que cobrir, despulla. I és així perquè convida a tornar als orígens, a entendre que som pedra, aire, aigua, foc i èter. Tots aquests elements han pres formes genials i expressions plenes de bellesa sobre l’escala modernista gràcies als pigments, la pintura a l’aigua i les ceres naturals sobre guix. És un gran mural de 14 x 3,40 x 3,10 metres.

Impressiona tant la magnitud com el color, per bé que la paleta és de tonalitats pàlides, reflex del paisatge de la vinya del Penedès. Ara verd, ara terrós, ara ocre. Esglaons d’alquímia és el nom del mural gegant i homenatja el treball del vitivinicultor d’Albet i Noya, de qui reconeix la cura i respecte per l’entorn i el medi natural. L’obra reflecteix una relació passional amb la terra, posant l’accent en la verticalitat. Alquímia del vi comparable al cicle de la vida, a la terra, al creixement personal, a la mirada amunt cap al cel.

La inspiració l’ha anat collint a les vinyes -vistes des del terrat de la masia- però també en el misticisme i l’espiritualitat que l’impregnen i que després han fluït a comptagotes sobre l’escala nua, a través de signes evocadors, místics i acestrals com l’arbre, el peix, l’àmfora, la copa, el vi i el sol. Les formes corbes i arrodonides són una constant i als ulls esdevenen recolliment i silenci. El trenca un poema de Bego Ricard que repeteix fins a tres vegades la paraula “nodreix” i és aquí on en Joan recorda que “treballar la terra no és suficient per obtenir un producte sa, sinó que el que compta és l’actitud“. Com a la vida. Beu d’Steiner, pare de l’agricultura biodinàmica, i això es trasllada al seu traç minuciós i esotèric. És sovint misteriós i altres vegades sorprenent, com el dibuix d’un globus aerostàtic que s’enfila sobre el blau de la paret a la recerca de la verticalitat. Segons explica, aquest concepte està present a totes les cultures però sempre pren formes diferents.

Pinta el mural de dalt a baix. Amb la facilitat que ho explica, arriba el karma i l’esclat ordenat de pigments permet baixar i pujar infinites vegades. Igual com quan es destapa un vi?

L’obra ja té la il·luminació tènue instal·lada i ara espera els textos que explicaran cada bocí de paret per ser inaugurada. Sens dubte que serà un valor afegit al projecte enoturístic del celler, que s’ha envoltat sempre d’art. Les etiquetes en són una mostra. Joan Raven s’acomiada amb el maridatge i recordant que “l’art hauria de dignificar la nostra manera de fer” (entrevista a El Punt):

vi

“Tot i que no en bec sovint -des de fa anys és abstemi- si hagués de triar un vi per fer una copa seria d’Albet i Noya o de Can Ràfols dels Caus perquè tenen mètodes d’elaboració que s’adiuen amb la meva forma de viure i entendre el món que ens envolta”.

moments

“En qualsevol paisatge del Penedès en època de verema o a la tardor, quan el pàmpol modul·la el seu color i el paisatge canvia radicalment. Són èpoques amb molta vida i molt belles. També quan plou perquè el pagès ha fet camins per aprofitar l’aigua. És una imatge que m’agrada contemplar, la del reaprofitament de l’aigua del cel per al camp”.

persones

“Probablement amb Rudolph Steiner. Tot i que ja no hi és, tinc la convicció que es pot estar connectat amb ell”.

Bloc Joan Raven

albetinoya@albetinoya.cat

Can Vendrell de la Codina

08739 Sant Pau d’Ordal

Tel: (+34) 93 899 4812

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

www.marinacapdevila.com