Arxius

DO Costers del Segre

antonitolmosok

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

http://www.newagetolmos.com/

SF_Team Photo (2)

Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.


Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com