Archive

DO Montsant

foto (25)

Envoltat d’aromes a destil·lat, un dels pocs que s’elaboren artesanalment a Catalunya, al Mas de les Punxes de Marçà, l’Axel treballa o crea amb els subproductes de la vinificació, a vegades són lies i sovint les dogues de les bótes de vi. Fa unes setmanes va exposar a l’Àbsis del Castell de Falset en una mostra amb altres creadors del Priorat. La seva obra és una col·lecció de mobiliari que ha ideat amb fusta vella, la que algun dia va servir per envellir el vi dels cellers Vinaterrers del Coll de Móra, Venus La Universal i Terroir al Limit, a qui agraeix la cessió. El resultat són cadires per seure o decorar, que sorprenen per la seva forma, color, i la seva comoditat, també.

“La barrica és un producte extraordinari” explica l’Axel i afegeix “tots els angles estan molt ben fets”. “L’entenc com la segona vida d’un arbre, reciclo per millorar alguna cosa que algú ha decidit que ja no val res”. És la filosofia que impregna el seu treball artesanal i artístic sobre barriques de diferents anys i boteries que els cellers han retirat per evitar que els matissos expressin massa contundència al vi. “La creativitat és la suma de la còpia i la transformació” explica mentre conversem a la terrassa de l’Hotel Hostal Sport amb una copa de vi a la mà. I seguidament comenta que els models de les cadires que acaba d’exposar al Castell són originals alguns i còpia els altres; els originals els va veure a Califòrnia.

Sigui com sigui, no és gaire comú trobar establiments tematitzat amb mobiliari de vi, i ara l’Axel dóna l’oportunitat a qui somia en una decoració ecològica. Més enllà del suro i dels sarments amb usos decoratius que ja coneixem, la fusta de la bóta de vi es reivindica útil després que abandona el celler. L’Axel és conscient que la cultura del vi la trobem arreu, a França, a Espanya i als EUA, però potser només a nord-america el màrqueting ha arrelat tan fort i els derivats de la vinificació, tenen més visibilitat en el terreny del mobiliari.

Els preus no són una barrera, si es valoren l’esforç, la creativitat i l’artesania del treball sobre la bóta. De 180 a 650 euros. Els preus de les peces exposades a Falset sorprenen per les formes i la deconstrucció de la barrica. Ningú diria que aquest conjunt de dogues d’aparença dura va ser una bóta abans, i una cadira acollidora ara. L’Axel ha creat 10 “prototips”  que duen per nom “banc garnatxala, cadira del propietari, la poda, l’hedonista, el treballador, banc carinyena, taula baixa, la maquinista i la migdiada”… Algunes conviden a seure-hi per llargues estona. I també a endur-se-les a casa, més encara quan desvetlla que un percentatge del cost del mobiliari es destina al projecte educatiu Karantoina, associació per a la criança i l’educació.

Un projecte que dóna ales a l’aprenentatge lliure i experiencial, com la creativitat d’un dels qui el finança. L’Axel fuig de convencionalismes a l’hora de triar el vi i deixa entreveure que la copa és bona de tastar en un ambient de recolliment i també… ben assegut:

vi

“Un vi que mai he provat, però que un bon amic em va recomanar”

moments

“En silenci, abans de sopar, a la terrassa, mirant al cel, sabent que el sopar serà bo”

persones

“Sol, per començar. Abans de compartir, m’agrada conèixer el vi sense cap influència. Després, comparteixo amb tots aquells que volen seure a taula”

Marçà/ Mas Punxes

vermunver

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

La cultura i la sensibilitat del Priorat no l’ha trobat en cap altra regió vitivinícola del món. René Barbier es mostra sincer per justificar el seu arrelament a una terra que estima i amb la qual connecta. La natura és el seu hàbitat natural i no s’imagina cap altre escenari que no sigui un entorn de vinya amb sòls de licorella, com el que el desperta cada matí al Priorat. A René Barbier el caracteritzen la seva humilitat i transparència. Sota l’aspecte reflexiu i pausat, s’hi amaga una ment privilegiada de l’enologia que des de Clos Mogador ha elaborat els vins més preuats de la comarca, tant a la DOQ Priorat com a la DO Montsant. Vins que “se serveixen als millors restaurants de França”, explica amb orgull. Reconeix que ningú no ho hauria dit mai quan “el Priorat era un diamant en brut. Sempre ha tingut prestigi però ara és com fer l’amor delicadament amb una dona“.

Quan va arribar al Priorat, en René ja sabia que el sòl era excepcional. “Ho teníem tot i res“. Va dedicar-se a no fer soroll i a fer vi, i van pactar les condicions i bases del preu del raïm, sota una premisa que ho diu tot: “el preu del vi és el preu de la dignitat del pagès“. Per ressucitar la regió, van contactar amb els grans sommeliers del món perquè descobrissin el resultat d’un sòl, d’un clima, d’unes varietats i d’un procés d’elaboració molt metòdic que abraça cada vegada més la biodiversitat. I així comença el ressorgiment del Priorat i les primeres puntuacions destacades de Robert Parker, després que el 1989 sortís al mercat el primer vi del celler. Recorda nostàlgic que el duia en caixes personalment al restaurant de Ferran Adrià, a elBulli. Hi anava en cotxe. En René matisa que abans, però, ja hi havia bons vins i ben fets a la comarca, declarant-se amant del vi del Cecilio de Gratallops.

El Priorat ven més vi amb la crisi, i el mercat intern a Catalunya ha augmentat força en els últims temps”, explica en René. Creu que aquests moments de dificultat econòmica faran gran el Priorat, perquè qui no hi creu i qui hi ha anat per negoci, ha acabat abandonant la comarca i la vinya. Explica que són l’únic celler que no ha abaixat el llistó ni reduït el preu dels vins perquè saben que molts els tenen com a termòmetre de l’economia a la comarca i n’han de donar exemple. Són fins el moment l’únic celler de tot Catalunya amb un vi de finca, el Clos Mogador. Mantenir els estàndards de qualitat és per a ell un reconeixement i un respecte envers el país, alhora. Creu a ulls clucs que la cura del terroir i del clos el responsabilitzen enormement.

No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, aguanten bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.

El seu missatge és, malgrat el moment, terriblement optimista i reitera que el Priorat “té tots els ingredients per ser feliç perquè ningú no l’ha contaminat, la crisi ha fet foragitar els que se’n volien lucrar” i l’emociona parlar dels seus vins, que són revolucionaris en moltes coses, sense condicionaments científics. “L’I+D hi ha de ser però cal deixar fer també a la natura que tingui la seva llibertat, la riquesa de la biodiversitat i l’autogestió de la vinya. De tot això en resulta una molt bona fruita”. I justament això és el que després l’emociona trobar a la copa de vi. “Faig el vi que puc fer i jo sóc el primer sorprès, tinc els experts d’I+D més grans del món, però cada any quedo acollonit del que em surt”.

En René, malgrat la seva expertesa i reconeixement internacional, reitera que “la perfecció no existeix, l’èxit és la complementarietat i l’equilibri“. I ho explica per referir-se al conjunt d’enòlegs i viticultors que han posat el Priorat al món. “Cadascú aporta la seva “sensibilitat”, li van dir un dia, i li va quedar gravat. En René deixa clar que “la il·lusió d’un vi mai no es podrà comprar, la felicitat és participar-hi“. “L’ampolla transmet, emociona, perquè cadascú hi posa a dins la seva intimitat”, i ho comenta mentre parla d’Àlvaro Palacios i els seus vins.

Enamorat del costat emocional del vi i sense deixar de ser un aventurer, en René reclama que “els meus fills em facin fora!“. “Considero que el meu projecte ja és totalment seu i m’agradarà marxar sense fer soroll, però encara quan em sol·liciten, corro. M’agradaria tenir temps per escriure, tinc coses a explicar des del punt de vista autodidàctic, em “revolucionen moltes coses i a vegades el vi m’empresona“. Vol llegar i donar continuïtat a la seva gent i es declara poc amant de les entrevistes perquè no vol protagonismes, però sí que considera fonamental contribuir a divulgar la cultura del vi al Priorat, com fa de forma magistral en la darrera entrevista que li hem sentit a Catalunya Ràdio. Un treballador admirable que té conversa per hores, tantes com es pot estar assaborint un dels vins que recomana:

vi

“Un vi que em va sorprendre moltíssim va ser l’anyada 1974 d’Scala Dei, és una passada. Em va obrir els ulls del que es podia fer en aquest territori. Un treball fantàstic, increïble i al·lucinant. Va ser una gran descoberta del potencial d’aquesta terra, del Priorat”.

moments

(no parlem de moments, sinó de vins i persones)

persones

“El tornaria a prendre amb tota aquella gent amb qui hem treballat plegats en el món del vi. No seria el vi que tastaria amb la familia, els fills. Aquest seria diferent, un Chateau Clos La Magdelaine de St. Emillion pel treball que fan de la biodiversitat, la transparència, el terroir, la humilitat. És un vi econòmic però emocional”.

Camí Manyetes, s/n
Gratallops 43737

Diuen que quan un se’n va perviu per sempre més en cadascú dels qui l’han conegut. Josep Barceló va morir el 2004 en un accident laboral a Capçanes. És present a la memòria de familiars i amics, que demostren molta tenacitat i bon cor, perquè l’homenatgen a diari amb el conreu de la seva vinya de Marçà. La mateixa on hi tenia dipositats somnis i esperances. No l’han pogut treballar les seves mans, però sí les d’amics i familiars: Elaboren 1.800 ampolles de vi d’una sola finca on inicialment només hi havia carinyenes velles de 60 anys, però després s’hi van plantar garnatxes perquè en resultés un cupatge molt més fidel a la DO Montsant.

Així neix una història tràgica que el temps ha anat positivant, la dels Amics del Gobe. El nucli dur el formen 12 socis, 10 amics i la mare i el tiet de Josep Barceló. El nom del vi es va decidir per consens i deriva del sobrenom que tenia a l’escola en Josep. Li deien “rovelló”, però com que no pronunciava bé la erra, es va quedar amb “govelló” i finalment “gove”, tot i que la be alta es va imposar segurament per raons d’estètica. Va ser l’Adrià Pérez Ovejero qui va reunir els amics i plegats van acordar que en la seva memòria elaborarien un gran vi que pogués estar a la taula de molts. Els Amics del Gobe són fills de la revolució vitivinícola del Priorat, com en Magí Batllevell, autor de la fotografia i amb qui converso per resseguir el fil d’aquesta història que encongeix el cor. És un projecte altruista que es nodreix de la col·laboració i el voluntarisme, des de l’autor de l’etiqueta -l’Amat Pellejà de Marçà, al celler Venus Universal que cedeix les instal·lacions per vinificar.

El vi té bona sortida al mercat català, es distribueix a les 4 demarcacions i, per davant, sempre hi va la història. És el record d’un amic que perviu en milions de gotes de vi, un projecte que els Amics del Gobe no es plantegen abandonar mai. És més, si l’activitat es manté més enllà de cobrir costos potser podran invertir en la construcció d’un petit celler al tros de Marçà i plantejar-se seriosament l’elaboració d’un blanc. L’optimisme marca aquesta nova generació que no ha tingut sempre les coses fàcils, que se sap imprescindible en aquest projecte personal tant com a la comarca. L’experiència els demostra que es poden fer vins excel·lents amb les varietats autòctones, redescobrint per exemple la carinyena, que dóna un esperit molt potent al vi.

Intentem fer el vi en el que creiem“, explica el Magí. “Ara bé, no sabem si és el que li agradaria al Gobe”, afegeix. Apliquen el model de viticultura que sovint practiquen als respectius cellers on treballen, respectant el terroir i compromesos amb el medi ambient. “Ens estimem la terra, hem viscut el boom del Priorat quan érem joves i ara hem d’estar a l’alçada”, comenta. A la vinya del Gobe, cadascú té una tasca encomanada segons el perfil professional. Tots són responsables d’un projecte on no existeix la idea de “deixar-ho córrer”. La vida els va canviant a tots, però aquest projecte és el punt de trobada, d’estabilitat, de reconciliació amb el passat, la manera de seure a taula de nou, amb l’amic absent, amb tots els amics presents.

vi

“El Gobe 2009 però també qualsevol altre vi amb un marcat accent de la carinyena vella, com la que vam trobar a la vinya del Gobe, perquè dóna potència al vi, el marca, li fa tenir esperit”.

moments

“En una taula distesa, a vegades discutint, a la finca de Marçà, la del Gobe”.

persones

“Amb tots els socis i tota aquella gent que acompanya en el projecte, que és molta, i desinteressadament. I amb el Gobe, que sempre hi és”.

Amics del Gobe, SL. Adreça: C/ Bassa, 10.  Marçà. Falset. 43775. Contacte: Telèfon: 679606819. Correu electrònic: info@amicsdelgobe.com

Entrevista a Ràdio Falset