Òscar Villagarcia/ Temps de Vi

Temps de vi neix ara fa 3 anys, d’un grup d’amics que deixa de reunir-se a casa per fer tastos en la intimitat amb cellers convidats als quals els ofereix la possibilitat de participar en un certamen obert a Vilanova i la Geltrú, terra de vins tot sovint desconeguda, també per qui escriu. El 2012 assoleix una xifra rècord de participants amb 38 cellers de diferents denominacions d’origen catalanes que aquesta setmana quedarà superada amb un total de 42, en una edició plena de novetats. Tastos a alta mar, maridatges i anyades especialíssimes harmonitzen en una fira que es consolida, a força de treballar-la bé. Només li quedarà l’aire per omplir d’aromes de vi tot el Garraf.

Carles Carbonell i Òscar Villagarcia són els dos “enfants terribles” de Temps de Vi. Sense ells això no seria possible, però tenen una xarxa importantíssima de col·laboradors i amics que no volen deixar d’anomenar perquè sense ells seria molt complicat: Fran Marcé, Jose Gallego, Ramon Esvertit, Delfin Echarri, Isaac Romero, Clara Villagarcia i “una colla més d’amics”.

L’Òscar treballa al negoci familiar, la històrica geladeria Cal Llorens, però des de fa uns anys el món del vi el té captivat. “És un món que t’atrapa” m’explica mentre comenta que l’associació Temps de Vi no té ànim de lucre i ha aconseguit fer-se gran amb la idea de culturitzar sobre el sector del vi. Ara l’Òscar estudia el curs de sommelier professional de la URV, formació que considera imprescindible “per assolir un plus de coneixement en aquest món tan complex”.

Somriu, a l’extrem esquerre de la imatge, durant la presentació de Temps de Vi 2013 amb l’exdirector de l’Incavi, Oriol Guevara, i el periodista i especialista en vins Ramon Francàs qui assenyala que “hem de beure vins del Garraf, del Penedès i catalans, no només perquè són d’aquí sinó també perquè són molt bons”. Bons padrins per a un programa de vertigen que reconcilia Vilanova i el Garraf amb la història daurada del vi: “Històricament el nostre territori tenia una gran producció de raïm, molt per sobre del Penedès, i era a part el punt de sortida de tots els vins penedesencs cap a l’exterior. A Vilanova es feien i es continuen fent els millors vins del Penedès, perquè tenim un terroir privilegiat, el del Garraf” assegura l’Òscar. Convençut que “de mica en mica tots estem començant a creure en el gran producte que tenim, que és un dels millors del món” considera que certàmens com Temps de Vi hi contribueixen decididament. I no només per la fira, que posa en evidència la diversitat d’elaboradors i vins del país, sinó també per les activitats complementàries que s’han programat, de les quals en destaca quatre: “El maridatge a bord d’un catamarà de 120 places amb el xef Àlex Mestres i les caves d’Agustí Torrelló, el tast de Gran Cuveé de Freixenet, la vertical de Jean Leon des de 1975, al restaurant Marejol, o el tast presentació d’Alemany i Corrió del seu nou vi sense sulfurós, al restaurant la Treva”.

El nivell dels tastos demostra fins a quin punt s’han compromès els cellers amb la fira, veient el seu potencial i capacitat d’esdevenir un revulsiu per al sector vitivinícola del Garraf. “Els cellers participants queden satisfets de veure que Vilanova és l’epicentre del vi durant la fira i tots els sectors que giren al voltant se’n veuen beneficiats”.

Com a empresari i gelater li demano si ja ha provat de fer-ne algun amb vi, com l’experiència que conec de la Cooperativa Falset Marçà, certament exitosa. I em diu: “He fet proves pels amics i per algun acte en concret però no els he comercialitzat mai. Tinc no obstant molts amics que en fan”. Em fa la impressió que viu per al vi tot i que no dubto que també la gelateria l’ha seduït, però les impressions són un pèl més fredes. Combrega amb la l’afirmació de Guevara el dia de la presentació: “Els habitants del Garraf  ens hauríem de demanar per què no ho hem fet fins ara i per què no ho comencem a fer de seguida -en referència a la fira i el consum dels vins d’aquí-”. Temps de Vi és una realitat que ha arribat just en el moment per invertir una tendència massa estesa de pèrdua de valor del producte de proximitat. Amb l’aptitud i l’actitud que hi posen els joves emprenedors d’aquesta fira, segur que li espera llarga i saludable vida.

Abans que comenci una nova edició, demano a l’Òscar que es mulli i em recomani. Sembla que ho té clar i sap a quina divisió juga.

vi

“La Calma de 2007 en format Magnum del Celler Can Ràfols dels Caus”

moments

“En qualsevol moment però durant una bona posta de sol a la vessant marítima de Vilanova”

persones

“Amb l’Ari, la meva parella”

—

Temps de Vi – http://vimeo.com/46871151

http://www.tempsdevi.cat

Rambla Principal, 51

08800, Vilanova i la Geltrú

607529406

Carles Sala i Relja Ferusic/ Arquitectura del vi

“Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.

—

Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com

Eva Plazas/ Enòloga Caves Vilarnau

Eva Plazas és l’enòloga de Vilarnau. Amb l’esperit Vilarnau, com resa l’eslògan del celler penedesenc propietat de l’empresa González Byass, és com endinsa els visitants en la cultura del cava i del vi. Amb caràcter optimista, una entesa perfecta amb els companys de feina i una comunicació transparent i clara.

Nascuda a Sant Sadurní, l’Eva ha crescut envoltada de vinyes, cosa que des de molt aviat va condicionar els seus estudis. És enginyera tècnica agrícola per la UPC, on també va cursar un Màster de Viticultura i Enologia. Abans d’estudiar-lo, se’n va anar a Geisenheim (Alemanya) per finalitzar el treball de final de carrera sobre el món del suro. En aquesta localitat, a la zona del Rehingau, és on hi ha l’única universitat de vins de tota Alemanya.

La passió li ve de lluny però és en finalitzar els estudis quan la va començar a viure amb més força. Durant les veremes havia treballat a Covides, a la bàscula, fent el contacte directe amb els pagesos i el raïm de cada anyada, i també havia passat temporades al laboratori d’UCSA del grup Freixenet, fins que el 1996 va començar a treballar a Vilarnau fent pràctiques al laboratori. I fins el dia d’avui.

“M’he fet a l’empresa i he crescut professionalment en ella”, sentencia. Dirigeix l’àrea d’enologia però és una perfecta guia enoturística. Ens descobreix els actius de Vilarnau des dels seus orígens a la cava del centre de Sant Sadurní fins al projecte de González Byass, que obre el 2005 a les actuals instal·lacions, ben a prop de l’escola de Viticultura i d’Enologia d’Espiells. L’enclavament paisatgístic és fabulós, entre dues serralades que aturen l’aire de mar i muntanya i amb una alzina d’estendard que presideix l’accés al recinte, amb interiors d’Antoni Miró.

Per l’Eva el repte més important a l’empresa ha estat la inauguració de la nova cava, l’octubre de 2005, on s’havia de vinificar des del principi al final del procés de conversió del raïm en vi. La seva obstinació i expertesa van ser claus aleshores. N’aprèn a diari amb la feina però la formació no l’ha descuidada mai, com tampoc els tastos. “M’ajuda molt l’Associació Catalana d’Enòlegs, de la qual en sóc membre i durant uns anys vaig ser vicepresidenta, així com l’empresa perquè som un grup molt gran amb una àmplia diversitat de referències i cellers i fem intercanvis anuals d’enòlegs, tastem tots els vins i parlem de les veremes”, explica.

És de les convençudes que el vi es fa a la vinya: “Si no tens un bon raïm mai podràs fer un bon vi, igual com si no tens una matèria prima bona, no podràs fer un bon plat”. Vida personal i professional es creuen sovint . “Amb dos fills, una nena de 8 i un nen de 5, intento fer-los entendre la importància de la feina, els implico perquè olorin aliments, fruites i fins i tot vins i a la verema del diumenge em vénen a ajudar a mesurar temperatures i densitats”, comenta. Conèixer la seva feina és clau per entendre-la.

Amb els amics és sovint qui tria el cava o el vi perquè consideren que és qui en té més criteri, però ella els deixa clar sempre que també és important quin vi els agrada a ells. “És el seu criteri i, per tant, també n’entenen”. Clara i concisa, defensa el consum del cava per sobre de tot. Entre vi, cervesa i gin tonic, tria sense dubtar-ho el primer. Per fomentar el consum de vi, creu que cal acostar-lo a la gent jove i incloure’l en els hàbits de consum. En aquest sentit, a Vilarnau han posat en marxa activitats de lleure per mirar d’aconseguir-ho. L’Eva creu que hi ha moltes maneres de fer-ho, per exemple en el sector de la restauració: “Trobar glaçoneres a la barra del bar per oferir una copa de vi i sobretot a un bon preu!”.

El recorregut que guia per les caves Vilarnau permet entendre una convivència pacífica entre el celler i el paisatge en el qual està totalment integrat. Respecte per la natura, sensibilitat per l’art – amb exposicions itinerants de pintures i bótes artístiques – on fermenta i envelleix el cava i una sala de tastos magnífica, envoltada de llum, que il·lumina cada copa. Per l’Eva, els caves Vilarnau destaquen per la seva frescor tot i les llargues criances que amaguen. El seu pas en boca és fàcil. Comenta que la línia bàsica de caves busca agradar a tothom qui el tasta per primera vegada i a les especialitats ja hi ha el punt diferencial. És el cas dels Capricis de Vilarnau, xarel·lo fermentat en bóta de castanyer del Montseny, o els Alberts de Vilarnau, chardonnay pinot noir i fermentat en barrica. Dos caves d’autor fruït de la simbiosi entre terra, respecte pel medi ambient i entesa enològica de l’Eva i el Damià Deàs, gerent. Per al maridatge, en canvi, opta per un producte més franc i assequible però amb igual potència i glamour:

vi

“Cava Vilarnau Brut Rosat amb més de 12 mesos de criança i cupatge de trepat de la Conca de Barberà i Pinot Noir del Penedès. És suau, fresc i cremós amb una bombolla abundant”

moments

“Un divendres a la tarda al pati de la girafa del celler”

persones

“Amb l’equip de Vilarnau”

—

Caves Vilarnau

Ctra. D’Espiells km 1,4 Finca Can Petit. Sant Sadurdi D’Anoia. Barcelona  –

Tel. 93 891 23 61 | 902 44 00 77  –  vilarnau@vilarnau.es

Mas Comtal/ DO Penedès (un punt i seguit)

“Una flor d’avui es marceix/ just a l’endemà./ Cal que neixin flors a cada instant. Lluís Llach

És moment de fer un punt i seguit. En les properes setmanes, les meves energies estaran dedicades al projecte de fi de màster, obert a la participació i col·laboració de qui ho vulgui http://elcastelldelvi.worpdress.com.

Mas Comtal és un oasi idíl·lic de silencis i bons vins, a la DO Penedès. I és aquí que m’aturo per tornar al desembre amb la mateixa intensitat i entusiasme que des de l’abril fins ara. La Marta Milà ens va regalar una visita imprescindible per les instal·lacions d’un celler que ha trobat en la història i en el conreu de noves varietats de raïm com la italiana incrocio Manzoni la manera de reinventar-se i singularitzar-se fins el punt de ser coneguts més enllà del territori vitivinícola que els acull.

Si obriu la porta de Mas Comtal tot seran descobriments deliciosos començant per un arc tinelari de 2.000 anys d’història d’època romana i unes menjadores de bestiar que ara bressolen aliments per a l’esperit. Aquí un petit tast en imatges.

—

Mas Comtal, 1

08793 Avinyonet del Penedès

GPS: 41º 22′ 12”  N ; 01º 45′ 21” E

www.mascomtal.com · www.facebook.com/MasComtal