Anna Espelt/ Espelt Viticultors i Coll de Roses (DO Empordà)

Ens rep al celler de Vilajuïga disposada a descobrir-nos el paisatge que dóna sentit als seus vins. És l’enòloga i propietària del celler Espelt i no deixa de preguntar-se què passa en cada sòl per obtenir uns resultats o uns altres en el vi. La importància del terrer i el tracte precís i delicat de cada tros de vinya l’apassiona. I no s’entendria el seu projecte sense visitar les diferents parcel.les que el composen. Les del celler Espelt i les del Coll de Roses. Potser al primer hi té el cap i al segon el cor. Potser m’equivoco. Potser a tots dos llocs hi ha el sentiment i la raó. Al Coll de Roses acaba una visita sense horaris ni presses, plena d’explicacions i raonaments per interpretar els seus vins. Hem visitat l’entorn magnífic, turons des d’on es divisa el mar, i després al tast hi tornem. Viatgem a través dels vins del Coll de Roses al golf, al cim des d’on s’entèn la geografia empordanesa, a on es comprèn la importància del pasturatge, a on les aromàtiques impregnen la pituïtària, als racons més personals com el mas on viu l’Anna i des d’on s’albiren les primeres vinyes de l’avi on arranca el projecte. Garnatxes, carinyenes (lledoner, a l’Empordà) a recer de la tramuntana que a vegades porta tanta ira que buida els ceps i emprenya. Algunes de les vinyes més preuades per l’Anna són envoltades de bosc en espais on es combina el misticisme del cep en vas i la calidesa de l’entorn natural no intervingut i protegit amb bells marges de pedra seca.

L’Anna Espelt és inquieta de mena i amb el seu vehicle ens condueix entre comentaris savis de vida i viticultura -ens descobreix la passió d’una de les 3 filles per la vinya- a les ganes d’aprendre i tastar infinitament promovent grups de tast amb colegues de professió de l’Empordà o compartir aventures vitivinícoles fora de Catalunya, en viatges a l’estranger. Descobrim que en Ferran Centelles té alguna cosa més que amistat i devoció per les vinyes d’Espelt i estem delerosos de conèixer-ho i d’explicar-ho.

Els vins que tastem a Coll de Roses són les noves anyades i assistim també al descobriment de l’oli del celler de les varietats arbequina i argudell que obliga a esmorzar-ne cada matí un raig, regant el pa del millor forn per estar a l’alçada. Oli d’oliva verge extra que posa la nota daurada als prestatges de la botiga del Coll de Roses on ningú no pot perdre’s la visita al centre d’interpretació –CEL– que han alçat amb recursos exclussivament privats però que mereixeria ser patrimoni de tots. Enlloc he vist un centre enològic i lúdic semblant que impregna els 5 sentits de cultura de vi, amb claredat, senzillesa, elegància i molt de respecte per allò que significa la pagesia, orígens, present i futur. Proposo que totes les escoles del país el visitin i hi guanyarem tots, segur que seria una molt bona manera d’invertir les actuals tendències a la baixa en el consum de vi. Els vins del Coll de Roses es manifesten honestos i transparents, fent honor al paisatge i la determinació de cada tros de vinya. Deixen entreveure la mà experta que acompanya aquesta integració volguda, que respecta el que va ser el territori i el fa sostenible. Preservació i responsabilitat, i no és casual que el celler hagi promogut la recuperació d’espais patrimonials entre vinyes d’herència grega i romana i n’hagi alçat monuments petits d’homenatge.

La generositat de l’Anna amb la vinya no cal subratllar-la, tothom qui begui els vins la podrà entendre. Envers les visites, sí. Té una predisposició absoluta per mostrar-nos com sent i com viu el món del vi. Reconeix que l’apassioma viatjar i sabem que ho fa per les vinyes però de tant en tant confessa que li cal una escapada i el vi també prèn protagonisme. No és d’estranyar aquesta relació inseparable. Quan un estima el que fa, no se’n pot estar ni se’n pot despendre. Se sincera ràpidament amb qui la vol conèixer i aquest exercici de transparència diu molt del seu projecte que no és petit. L’exportació és cada vegada més important i l’enoturisme també. Dissenys atrevits per a les etiquetes amb el traç de Mariscal -cop d’efecte a les prestatgeries- han situat el celler a l’avançada estètica més enllà de la DO Empordà. I el centre enoturístic de Roses culmina aquesta demostració de força i evidencia que hi ha profesionals que ho han entès molt bé. El món del vi és cultura, és una aposta pel coneixement i la descoberta hedonista. Cal trobar temps per practicar-ho. I més sovint. I amb mestres com l’Anna que no esgoten el seu caràcter dinàmic i obert, sinó que l’aprofiten per compartir com una bona copa de vi.

Vi
“Terres Negres del celler Espelt, cupatge de carinyena i cabernet sauvignon”

Moments
“A l’Empordà, remullant-nos els peus i menjant garoines”

Persones
“Amb la meva mare”

—

Carretera de les Arenes s/n – 17480 Roses – Telèfon: 972 256 465 – Email: info@vinscollderoses.com

Marta Arenas/ Can Sais DO Empordà

Com una carrera de fons, però sense meta. Imparable. Inquieta i hàbil, amable i disposada a gaudir amb les visites del millor que té professionalment parlant, el vi i la vinya. Així és la Marta. Enòloga i sommelier. Ella encapçala un projecte vitivinícola forjat en l’enoturisme que ha estat sempre a l’avançada dins de la DO Empordà i també al conjunt del país. Fa 15 anys quan ningú no en parlava, ja s’abocava a les visites amb rutes per les vinyes, fins i tot amb cavalls, i s’entregava a la degustació i al tast, maridant sempre amb productes locals com el pa amb oli d’oliva verge extra d’argudell o el formatge de petits productors de la zona. Per això ara també és la primera que promou l’enoteràpia amb un espai acollidor que dirigeix la Mònica Dàvila. Els extractes naturals de la vinya i els subproductes de la vitivultura ecològica de Can Sais tenen una segona vida i són matèria viva per als tractaments més saludables que un pugui desitjar o necessitar, al peu del Massís de les Gavarres, a Vall-Llobrega.

Can Sais és un projecte vitivinícola innovador impregnat de l’esperit inquiet de la Marta. La conec d’una visita i d’una trobada fugissera a la fira de vins de Vidirecte.cat i el Club TR3SC a mas Falet, però inspira confiança com els seus vins. Sense pretensioms però arribant a nivells de qualitat exquisits. No me’n vull deixar cap perquè la generositat de les seves visites no té límits ni entèn d’horaris. El rellotge el marca el ritme del tast i amb ella, comentat i comprès, és deliciosament lent. Tastem les noves anyades del Mestral, el Gregal i el Migjorn, els vins de criança -Selecció i Expressió-, la naturalitat reblada amb les etiquetes de suro i el dolç de malvasia de raïm sobremadurat i criança de 5 anys -L’Encanteri- per acabar, que et porta al cel si és que existeix. La degustació En aquest punt esdevé infinita.

En un terrat delicadament guarnit per flors de temporada, de colors intensos i vius, una tramuntana apaivagada i una conversa serena sobre el món de l’enoturisme i el vi i l’expressió de la vida rural. És de les que s’implica, sempre. Diuen que poques vegades té un no per resposta i no costa gaire comprovar-ho després de visitar-la i veure com et convida a pujar a la vinya més alta de Can Sais on hi ha plantada la malvasia que donarà molts dies i nits de glòria. Des d’allà dalt, a molts pocs quilòmetres en línia recta del mar fred de l’Empordà, es divisen totes les finques que abraça el projecte. Petits trossos de vinya de viticultors del poble que han anat deixant la professió per l’edat. No podien caure en millors mans.

Les darreres notícies que rebo de la Marta són l’organització del tast de vins de la DO Empordà al cim del Puigmal. A desenes de metres d’alçada intueixo que el tast dels seus vins adquireix notorietat i és més plaent encara, posant de manifest que res no és fàcil en l’art de fer vi i fer-lo bé és evidentment qüestió d’aptitud però sobretot d’actitud. Al Puigmal se la veu radiant en les fotografies que circulen per les xarxes socials, amb el mateix somriure del dia que la visito amb l’Eva que ara és de viatge fent la volta al món. La darrera nota de premsa que m’arriba al correu és un concert d’havaneres amb tast comentat de 5 vins de Can Sais per cloure l’estiu i estrenar un nou espai de tast enmig de la vinya. Diu la invitació: “Ja de negre nit, buscant aixopluc entre les Gavarres (..) gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera (..) -Corre Lola, posa’m un got de vi… I et cantaré una cançó”. Qui se’n pot estar d’anar-hi?

La verema ja està al caure i imagino que la intensitat al celler li robarà moltes hores, però si no vaig errada, segur que mantindrà les portes obertes de bat a bat. Com el dia del seu aniversari que convidava a través del canal de Facebook a fer una copa de vi amb tothom que s’hi acostés, al celler. Generositat i desimboltura, esperit emprenedor i molt ben considerada pels companys de professió com l’Albert Jané del celler Acústic. Els  vins que vinifica i envelleix al mas, en un espai tan reduït com amable i rústic, transmeten la seva força i vivacitat. És com la tramuntana que arriba suau a les vinyes de Vall-Llobrega, amb fressa i sempre disposada a arribar més enllà. Té clar però que el seu espai és l’Empordà i Catalunya i vol que aquest sigui el mercat dels seus vins, començant per la venta directa al celler que representa un percentatge molt important. No descarta l’exportació i de fet els seus vins ja han viatjat algun cop fora, però l’objectiu és servir a casa. Per al maridatge es deixa influir per l’estació de l’any en què ens trobem i oblida per uns instants les alçades:

vi
M’emocionen sobretot els vins negres amb domini de la garnatxa sobre pissarres del Montsant, del Rosselló i de l’Empordà, és clar! Però ara a l’estiu el meu vi seria el “Mestral”

moments 
Arran de mar en alguna de les caletes que tenim per aquí a la vora, a l’Empordà

persones
Sempre amb algú per gaudir i compartir emocions i passió

—

Celler Can Sais
http://www.cellercansais.com
http://www.facebook.com/cellercansais
http://www.twitter.com/cansais
Tel.: +0034 647 443 873

Albert Costa/ Celler Vall Llach DOQ Priorat

Començo a permetre’m massa luxes en aquest bloc, però la vida com el vi és evolució i també i per descomptat a les xarxes socials. La fotografia principal és d’Albert Costa, enòleg i propietari del celler Vall Llach. El visito per segona vegada i acompanyada en aquest cas per l’Adelina Comas Herrera. Un plaer! La visita és exprés perquè primer ens entaulem a dinar a La Cooperativa i el tast del Porrera amb que ens obsequia ja d’entrada l’Albert, el nou Vi de Vila, ens duu a converses infinites i a retrobaments i descobriments inesperats, que queden per nosaltres. Bon inici per a una tarda a la Porrera de Vall Llach, el celler clàssic de les caixes de fusta de color de la llicorella. Ja veient-les s’intueix la lluminositat dels vins i la seva mineralitat, la que es pot copsar al Mas de la Rosa, la finca de més alçada i que més enamorament desperta.

A La Final, la casa més antiga de la plaça de Porrera, guarden els secrets de l’elaboració, i a Cal Valdrich, el celler, la criança acompanyada de cultura i sensibilitat. L’estreta relació de Lluís Llach, segon propietari de l’empresa, amb el poeta Miquel Martí  Pol, ha deixat empremta. La carta que podeu llegir a continuació és un senyal de les emocions que es poden viure al celler. Desplegada en una sala de bótes que envelleixen garnatxes i carinyenes centenàries, adquireix encara més sentit: “T’escric des del cor (…) Penso molt, ja fa temps, en la discreta xarxa de signes, de complicitats, de vivències, de gestos, de paraules i de silencis que ha bastit aquesta nostra amistat, una amistat que estimo com no recordo haver-ne estimat cap i em compassa els neguits de solitari”.

“Els neguits de solitari” que endevino a l’Albert, jove, expert i entusiasta que ha hagut de fer front a l’adversitat en els últims mesos. La mort del pare – “el meu millor amic” em deia- l’ha deixat orfe però el buit és ple de vi i el vi és vida. En el record les vivències i experiències compartides. No m’hi vull estendre més en aquest dolor, perquè imagino que encara el turmenta. Amb coratge i valentia, afronta una nova etapa al celler que va néixer a principis dels 90, amb més competències encara, des de la gestió a l’elaboració del vi, les visites enoturístiques i els viatges a l’estranger que el permeten copsar com n’és de reconegut  Vall Llach. Per l’elegància i l’embruix dels vins, que sempre revelen un missatge poètic, més enllà del nom, que també.

“Al Celler, ningú pensa en ell com un vi de consum (referint-se al vi Vall Llach). Ens agrada treballar un vi pensat per a la degustació serena, per l’assaboriment plaent”. La seva profunditat impedeix el tast accelerat. És el vi top, però les sensacions són compartides a la resta de referències que assaborim amb el Roger: Porrera Vi de Vila, Idus, Embruix i Aigua de Llum (que també és el nom del compte a Instagram de l’Albert). A les xarxes socials, comparteix cada vegada més freqüentment les experiències al celler i al tros, en costers imponents i la relació íntima amb el cep, que veremen quan en Lluís decideix. Pels volts de setembre hi passeja tot sovint, pels “trossos”. En Llach tasta i ordena el dia de la verema. No obstant, els ocells són els qui dónen la primera pista, adverteix l’Albert, quan el gra és madur, s’hi entretenen.

La tipicitat dels sòls es manifesta en cada ampolla i així ho reivindiquen mentre es gaudeix amb ells del  tast. I també – i molt ben fet- a la seva pàgina web. Un apartat que radiografia el territori i demostra l’obstinació – com a la sala de tast – del recorregut del raïm des del cep a l’ampolla, en defensa de la seva traçabilitat. Enamora la manera metòdica i endreçada que tenen de treballar, l’ordre dins del celler, la criança en solitud, la llum tènue que il·lumina i fa carícies a les bótes, i alhora la seva extraordinària capacitat de transmetre sensacions. Els millors ambaixadors.

Descriuen els seus vins com a “fascinants i exclusius” i reivindiquen “l’aposta per la microproducció” que és evident amb les edicions limitades de cada referència. Una singularitat que demostren amb certàmens que tenen a veure sempre amb la paraula i la música com el Terra i Cultura. És un homenatge constant a Martí i Pol, una necessitat i convenciment de Llach i Costa (pare i fill) i una gratitud per al visitant i els sentits.

L’aventura no acaba amb els vins. Acaba de néixer dels subproductes naturals de la vinya, quelcom nou i fresc, el Clos d’Alè. Esperant la descoberta de la “viticosmètica” que té els seus orígens en el reaprofitament que dóna el tros estimat del coster, tanquem el cercle i l’article, retornant als inicis de la conversa i la pèrdua irreparable que ha patit l’Albert:

vi

“Un Van Volxem Goldberg 2008 Riesling. M’encanten els rieslings i el zona és espectacular”

moments

“Un capvespre d’estiu a la terrassa del meu mas Del Porrerà i si pogués…”

persones

“…el tastaria amb el meu pare que ens va deixar fa pocs mesos i li encantaven aquests vins. Era la persona que més m’estimava i sincerament crec que el tast de vi per si sol ja és un plaer però si a més a més estàs amb qui més t’estimes, el plaer és magnifica”

—

Celler Vall Llach

http://www.vallllach.com

Carrer Pont, 9  43739 Porrera, Tarragona
977 82 82 44

Joan Salvador Vernet/ Celler Vermunver DO Montsant

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

—

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

Anne Cannan/ Clos Figueras (DOQ Priorat)

Als 14 va sentir una conversa entre el seu pare, el conegut distribuïdor Christopher Cannan, i René Barbier, en què un li deia a l’altre tot tastant un vi del Priorat: “Ens estem bevent un tros de paisatge!”. Va pensar que no hi tocaven, però des de fa ja uns quants anys és conscient de la trascendència d’aquelles paraules. Amb només 4 anys, a casa li acostaven la copa al nas per endevinar les aromes del vi. Un cop que la va encertar dient que li recordava a “bosc”  va veure com el seu pare es posava immensament feliç. Des d’aleshores, la definició de bosc per a les aromes la va emprar gairebé com un comodí.

La història dels Cannan al Priorat està també vinculada a René Barbier. Va ser ell qui va contactar en Christopher per presentar a la premsa especialitzada dels EUA els vins que s’estaven elaborant al Priorat. La seva intermediació va ser clau, sens dubte, però l’Anne Cannan fa gala de la seva humilitat assegurant que sense la base que hi havia a la comarca res hauria estat possible. El vincle amb el Priorat es consolida quan en Christopher compra una vinya que és, en paraules de l’Anne Cannan, un amfiteatre. Vinyes velles que fins el 2008 reben l’assessorament de Barbier i que a partir d’aleshores obeeixen a noves filosofies: la d’una jove preparada, discreta i intel·ligent, l’Anne, cansada que els vins del Priorat siguin sinònim sempre de potència. El seu projecte més personal és Serras del Priorat, un negre amb una immensa frescor, que acompanya els dos vins de gamma alta Font de les Figueras i Clos Figueras, l’expressió del terrer del Priorat. Entremig, a Clos Figueras elaboren un blanc amb viogner, unes vinyes que van descobrir per casualitat, ja que pensaven que eren ceps de cabernet. Ha tingut una bona adaptació al sòl prioratí, com al Ròdan on també s’elabora amb sòls de llicorella. També tenen plantat chenin blanc que resulta molt interessant per l’acidesa que assoleix en sòls de pissarra, com a la vall del Loire.

L’Anne és discreta i l’emoció li va per dins. Però en el decurs de la conversa se solta i explica que els grans vins li agrada tastar-los sopant amb algú a qui no li vol dedicar temps, perquè li dedica a la copa. Així, per als amics es reserva els vins menys complexos que no requereixen tanta atenció.

Formada a l’Escola d’Enologia de Falset, ha cursat estudis de sommelier, un màster a París i ara al Wine and Spirit Education Trust. “Per a res pensava que em dedicaria a fer vi”, explica entre somriures, però va ser una opció fàcil als 18 anys quan encara no sabia cap a on orientar la seva vida professional. Tenia clar que després d’haver viscut a Santander no volia tornar a França amb la família. Després dels estudis a Falset, se submergiria en una verema a Austràlia i va dedicar-se fins i tot a vendre vi en un comerç. Aquí neix la seva relació amb Meritxell Falgueras, que la va anar motivant a seguir vinculada al món del vi. També va treballar a l’Argentina, a Itàlia, i sempre amb inquietuds de saber més va formar-se en dret i màrqueting al voltant del vi, el que es coneix com a “wine management”.

Sembla una dona fràgil però hi ha tota una complexitat i solidesa que amaga amb subtilesa. De la mateixa manera que estan amagades les marietes i la granota a l’etiqueta del Serres del Priorat, que ella mateixa va dissenyar. Més enllà de la simbologia, el traç suggereix la seva manera delicada d’entendre un territori que ja s’ha fet seu. Un 70% dels vins de Clos Figueras se’n van a l’exportació. Es lamenta que el nacionalisme català no tingui en compte el vi. Com pot ser que a Catalunya trobem vins a copes que no siguin del país?

Es declara apassionada dels grans vins negres del Priorat, però a l’elaboració fa l’ullet als blancs. I ara ha sorprès amb un dolç 100% garnatxa que fins fa poc només descobria als amics. Són 350 ampolles de deliciós raïm passificat. Un capritx, perquè s’emporta la meitat del que produeix una vinya. Un vi seductor com l’amfitriona i l’espai que acull el celler: ple d’història, amb una decoració entre vintage i naïf, combinant elegància i modernor. Si el vi és una invitació directa a descobrir-la, també ho és el restaurant. Gratallops guarda massa tresors per metre quadrat i aquest n’és un on es respira l’aroma a bosc i a roses, les del jardí. El seu maridatge havia de ser internacional, com ella:

vi

“Un vi que em va emocionar molt és el vi de gel d’Egon Müller del 74: dolçor, acidesa, una explosió a la boca, un vi que anava evolucionant sorprenentment”.

moments

“En aquest cas va ser amb els elaboradors i propietaris a casa d’Egon Müller, però he de dir que estic en un període de la meva vida que m’agrada estar a taula amb amics i gaudir d’ells. I de dedicar més temps al vi”.

persones

“Familia i amics”.

—

http://www.closfigueras.com

Carrer de la Font, 38  43737 Gratallops, Tarragona
977 26 23 73

Pedro Cabanillas/ Enòleg

És l’enòleg responsable del celler experimental Mas dels Frares, el centre vinculat a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. Pedro Cabanillas dirigeix les 5 hectàrees de vinya, el gran laboratori de la facultat on els futurs enòlegs assagen les primeres vinificacions. Mas dels Frares cobreix les necessitats de docents i d’investigadors alhora. Dels seus dipòsits i bótes actualment en surten al mercat 2 blancs, 3 negres i dos caves, un d’ells un cupatge de malvasia i moscatell que demostra com la URV arrisca i vol estar a l’avançada. De fet, la d’Enologia és una facultat que sempre ha estat referent. Els  alumnes decideixen el cupatge de tots els vins i caves d’acord amb la direcció enològica de Cabanillas. De les 12.000 ampolles que s’elaboren anualment, la meitat es distribueixen per a consum intern de la universitat i la resta tenen una bona presència als establiments de restauració del territori. De les vendes n’obtenen recursos per finançar el projecte social del vi i una part d’ingressos addicionals els permeten fer front a noves inversions. A banda de la renovació periòdica del parc de bótes, l’adquisició més recent ha estat una desrapadora.

El projecte de Mas dels Frares està plenament consolidat i amb motiu del 25è aniversari de la implantació de la universitat a Tarragona, al celler es prepara un nou vi que Pedro Cabanillas només desvetlla en la intimitat. Un producte especial elaborat a partir d’una reserva de la verema de 2001. No serà l’única novetat al celler experimental en els propers temps: També es preveu un rejoveniment de la vinya plantada, amb l’arrencada de les varietats que han sofert malalties en els últims anys i apostant per noves varietats blanques que són les que ara estan donant menys producció. El moscatell en serà una d’elles.

A 30 metres d’alçada respecte del mar, no es pot dir que Constantí sigui una zona privilegiada per fer vins. “Has de tenir criteri per fer vi de qualitat”, explica l’enòleg. I està clar que a la URV ho han aconseguit, com demostra el fet que el vi negre de criança hagi obtingut premis dos anys consecutius a la University Wine Competition.

Són vins d’una molt bona relació qualitat-preu que podríem trobar a diari a taula de l’enòleg que els segueix la pista. Pedro Cabanillas explica que “qualsevol excusa és bona per obrir ampolles” i desvetlla que en guarda més d’un centenar a casa. “Proposo que es comprin sempre dues ampolles d’un mateix vi, la primera per saber quan s’ha de destapar la segona”, comenta.  Recorda que l’envelliment d’un vi té diferents moments aromàtics o, com acostuma a dir, diferents temps en l’evolució a l’ampolla. Tot just embotellat, un criança té en primer pla les notes de la bóta, els torrats i fumats; un temps després apareix la fruita madura i al final de la seva vida tornen les notes herbàcies i els balsàmics.

Els seus mestres són dos professors del laboratori d’Anàlisi de l’Aroma i l’Enologia de la Universitat de Saragossa. “Veuen el vi des d’una altra perspectiva”, comenta. El món de les aromes, que encara té molts interrogants per respondre, l’apassiona. Juan Cacho i Vicente Ferreira li obren noves vies de descoberta. “El vi és per a gaudir-lo, amb una percepció global o desglossant les aromes. És com la música clàssica: No vol dir que si no saps solfeig no puguis emocionar-te”, explica convençut. Tanmateix, assegura que “l’entrenament permet tenir més eines per acabar gaudint del vi. “D’una impressió aromàtica global a saber diferenciar les aromes que participen en aquesta sensació hi ha un llarg camí i aquesta descoberta és única”, sentencia. Insisteix en què el món aromàtic és complex i que encara no hi ha respostes per a tot, així com també hi ha funcionaments per descobrir. La seva tesi doctoral potser en resoldrà alguns.

Com a enòleg, explica que el consumidor valora en funció dels desitjos personals i tot sovint el vi que vol fer l’enòleg, que és el vi que vol comunicar als altres, no concorda amb el que demana el client. Aquí hi ha un joc d’interessos que sovint el mercat resol. En aquest sentit, comenta que “a Catalunya es fan vins molt bons però has de tenir un producte interessant per fer rendible el teu projecte”. De les denominacions d’origen catalanes, té clar que hi ha exponents molt destacats en totes elles, però probablement per l’efecte del canvi climàtic la DO Empordà és la que té més recorregut per córrer, al seu parer, ja que la seva alçada pot contribuir-hi positivament malgrat l’avançament de les maduracions. Ja està demostrat que maduració fenòlica i tecnològica estan descompensades pels canvis climàtics.

Pedro Cabanillas és més de negres i fonamentalment de vins equilibrats. A l’estiu, el recompensa un bon moscatell, fresc i intens aromàticament.  Però el sedueix, principalment, un vi negre amb bona acidesa que aguanti el maridatge gastronòmic, o una degustació sense àpat. “Al final del dia, quan et relaxes i et dediques a escoltar música o a llegir un llibre el vi t’acompanya i t’evadeix de tota la resta”.

Per Cabanillas, un bon vi ha de tenir una bona complexitat aromàtica i no ha de tenir defectes com la sobremaduració, o un excés aromàtic de torrats i fumats. L’aspecte mineral i la fruita fresca són essencials per agradar el seu paladar. Una criança que no hagi aportat excés de tanicitat ni tampoc un glop secant en boca. “Això s’aconsegueix amb experiència i no amb varetes màgiques”, diu amb vehemència. Un vi de gamma alta ha de ser principalment equilibrat i no és fàcil aconseguir-lo.

“Fotografiar un vi és impossible, perquè és perenne, tant les sensacions aromàtiques com les gustatives. Hem de trobar sempre el moment just per consumir-lo. Tastar-lo quan la fusta no amagui la fruita, i també en la seva part final de vida, quan apareixen els balsàmics”. Profund coneixedor de tot el cicle del vi, no només a la vinya, a la tina, a la bóta, a l’ampolla, proposa investigar els gustos personals quan el vi va evolucionant al celler de casa. I també després, un cop obert, perquè “la copa amplia les sensacions de forma exponencial”. Per al seu maridatge defensa un vi perfecte des del punt de vista de l’elaboració, però l’assalta un record:

vi

“Lo Givot 2009. Un vi complex i concentrat, amb la bóta molt integrada. Elaborat amb les varietats pròpies del Priorat, garnatxa i carinyena, aconseguim integrar la fruita i la tipicitat del que s’espera amb la bóta ben resolta. Ara bé, també podria decantar-me per un vi tastat a peu de bóta, és un dels millors records que guardo. Una experiència increïble en què les aromes estan molt potenciades. A Lo Givot provem totes les bótes i en una d’elles ho vaig experimentar. Les lies van afegir una complexitat molt interessant”

moments / persones

“El vi és per compartir-lo, però també sol i al final del dia m’agrada descobrir-lo”

—

Finca Experimental Mas dels Frares

Carretera TV-7211 Km 7,2

Constantí – Tarragona 43120

Correu electrònic: pedro.cabanillas@urv.cat

Telf: 977 52 01 97

Fax: 977 52 21 56

http://www.fe.urv.cat/celler-mas-frares/index.html

Salvador Batlle/ viticultor Còsmic vinyaters

Treball respectant la terra/ Tornant-li tot el que ella ens dóna/ Obtenint-ne la màxima expressió/ Tot té un esperit/ El vi té el d’unir-nos.

La reconeguda enòloga italiana Elisabeta Foradori cerca “el sabor de la terra dins el vi”, i assegura que això és possible perquè “el vi no és únicament matèria, sinó que també hi ha una part d’esperit”. Ho llegia fa uns dies a Vilaweb i probablement és una declaració d’intencions que molts elaboradors comparteixen. A Còsmic vinyaters es respira a l’ambient. Són nous viticultors que imprimeixen ànima i personalitat pròpia als vins i caves, seguint criteris biodinàmics i desenvolupant una viticultura sostenible i de respecte màxim per les 12 hectàrees que conreen. Qualitat per sobre de quantitat descartant elaborar vins “els anys que les condicions ambientals no són les adequades o la inspiració de l’elaborador no és òptima”, segons explica rotund l’enòleg  Salvador Batlle.

En Salvador creu en les forces de la natura, en la persuasió de la lluna, en el sentit de l’ànima i en la personalitat dels vins. Per això, tots els factors tangibles i intangibles són tinguts en compte alhora de treballar el cep enmig de l’energia de l’univers que l’embolcalla.  Amb devoció, l’enòleg ens condueix a les vinyes d’alçada, on comença el misteri del Còsmic, sobre terrasses d’argila. Raïm seleccionat, collit a mà, congelat en càmera, derrapat, amb maceració pel·licular a menys de quatre graus, amb maceració amb pells 24 hores, i cap a l’àmfora per fermentar a baixa temperatura. El fang dels grecs i els romans el té captivat i els resultats són tan frescos com abellidors. Una agricultura que confia els seus resultats a les forces sàvies de la natura i a la mà respectuosa del viticultor.

Les vinyes són a la finca Puig-Adoll, a 500 metres del nivell del mar, d’on surten els dos vins de taula de l’Eduard, sense DO però amb una identitat molt evident. Es tracta d’un sauvignon blanc del que només se’n fan 800 ampolles i d’un cabernet franc amb merlot amb el qual s’acosta més a la rusticitat de les vinyes. D’aquest últim, en surten 1.100 ampolles. La cirereta del pastís és el Còsmic Brut Nature Gran Reserva, que envelleix 60 mesos en ampolla i recorda a la poma al forn. Una delícia de xarel·lo, chardonnay, macabeu i parellada, i d’edició limitadíssima també, d’un miler d’ampolles.

Després d’una aventura a Austràlia, on innovació i viticultura van de la mà, el Salvador ha retornat al Penedès per fer-se càrrec d’un projecte que tot just comença i que acompanya amb una antiga masia catalana del segle XIV on practicar l’enoturisme, a peu de la serra del Montmell.

Té clar que el viticultor és el “guerrer de les vinyes” i n’exerceix. Convençut de la influència còsmica de l’univers a la bona feina al terrer, no pretén créixer si no és pausadament. Tot per tenir temps d’assaborir els vins i caves i contemplar constel·lacions com l’Orió, que es dibuixa al cel quan la vinya està en el punt òptim de maduració. El maridatge el prefereix compartir i repartir:

vi · moments · persones

“Cava Còsmic per als moments familiars, entre persones que es coneixen molt bé. Complicitat”.

“El Còsmic Sauvignon blanc representa feminitat i la unió amb la masculinitat. Per a moments de noves relacions, de conèixer, explorar i relacionar-se”.

“El Còsmic negre és solidesa, masculinitat, en condicions climatològiques dures. Per a sensacions de recolliment, de protecció i de seguretat”.

 —

Celler: Carrer Sant Isidre num 3
43812 Rodonyà Tarragona
Telf +34 639338176 / 977628056

cosmicceller@gmail.com · http://cosmicceller.blogspot.com.es/

Enoturisme: Finca Masia Puig-adoll
TV 2443 Km 9 El Montmell (Baix Penedès)

Eduard Pié/ Enòleg SICUS Terrers Mediterranis

“El viticultor és l’humil director d’orquestra imposat a la natura que envolta la finca”.  Aquesta simbiosi entre agricultura i paisatge, l’enòleg i sommelier Eduard Pié del celler Sicus Terrers Mediterranis l’ha après al costat d’un altre gran del Penedès, el Gerard Jané, de Jané Ventura. Amb ell va redescobrir els vincles entre el paisatge, el terrer i els seus fruits i ara n’és un enamorat.

En el viatge per les finques, endevinem la passió per tot allò que respira autenticitat. Al cep despullat hi reposa la llana de les ovelles que hi van a pasturar i l’Eduard s’entreté en explicacions perquè el cultiu ecològic és una de les seves dèries. “Tota la dedicació d’aquest celler es concentra a la vinya”, afirma taxatiu, per bé que l’elaboració és un treball fonamental per aconseguir reflectir-hi després la personalitat i tipicitat del vi. Són fonamentals la biodiversitat a les vinyes i la màxima expressió del fruit en la transformació, assegurant sempre les aromes i els gustos propis del raïm. L’Eduard promou una viticultura respectuosa amb el medi ambient que al celler es concreta en l’absència de bótes de roure perquè, al seu parer, imprimeixen aromes no desitjades. En canvi, fa una aposta tan valenta com creativa per les àmfores d’argila – com les dels grecs – que, en ser poroses, permeten microoxigenar el vi i concentrar les aromes.

La creença en el seu efecte és tanta que enguany ha vinificat en àmfora al mig de la vinya. El vi fermenta allà on neix i s’empapa de frescor o calidesa segons les hores que vénen, veient al seu voltant com la coberta vegetal esclata i nodreix el sòl calcari de la finca. La innovació rau també en la selecció varietal.  L’Eduard té clar que “s’ha de treballar en el seu territori d’origen, que és on porta més anys adaptada” i per això a Sicus són exclusives les autòctones del Penedès: xarel·lo, macabeu, monastrell, malvasia de Sitges i xarel·lo vermell. El vi és sempre un “resum líquid de l’anyada”, comenta l’Eduard i afegeix que “l’anyada està molt marcada pel microclima que encercla els seus ceps”, situats a l’extrem sud del Penedès, al peu del Massís de Bonastre, protegint-los i aportant-los frescor. A només sis quilòmetres del mar, la mediterraneïtat es fa notar a dins l’ampolla.

I les aromes dels vins permeten viatjar després per un paisatge privilegiat que no és altre que les vinyes envoltades de marges de pedra seca, margalló, pi blanc, fonoll, romaní i farigola. I la bassa d’aigua força clara que inspira a pensar i pràcticar la filosofia de Masaru Emoto: “L’aigua grava les intencions de cadascú”.

Vins sense DO, amb personalitat pròpia i un nou ideari marcat per un jove viticultor, després de més de 100 anys d’experiència elaborant vins a granel. El celler es posa al dia i sorprèn amb la creativitat i la qualitat del producte, que té en el xarel·lo vermell un dels exponents més clars d’aquesta nova etapa. Es tracta d’una varietat mutació del tradicional xarel·lo, molt antiga, i que té tendència a enrogir-se quan li toca el sol. Pel maridatge, l’Eduard  no la desestima. És més, no pot deixar de recomanar el que li és propi al seu territori:

vi

“Algun dels meus xarel·los o monastrells. Varietats locals de la zona, sempre”.

moments

“En una nit d’estiu a la mateixa finca i acompanyant-lo amb algun sopar fred”.

persones

“Amb la meva xicota i una bona companyia. Amb els amics”.

—

http://www.sicus.cat

info@sicus.cat

+34 636248109

Eva Plazas/ Enòloga Caves Vilarnau

Eva Plazas és l’enòloga de Vilarnau. Amb l’esperit Vilarnau, com resa l’eslògan del celler penedesenc propietat de l’empresa González Byass, és com endinsa els visitants en la cultura del cava i del vi. Amb caràcter optimista, una entesa perfecta amb els companys de feina i una comunicació transparent i clara.

Nascuda a Sant Sadurní, l’Eva ha crescut envoltada de vinyes, cosa que des de molt aviat va condicionar els seus estudis. És enginyera tècnica agrícola per la UPC, on també va cursar un Màster de Viticultura i Enologia. Abans d’estudiar-lo, se’n va anar a Geisenheim (Alemanya) per finalitzar el treball de final de carrera sobre el món del suro. En aquesta localitat, a la zona del Rehingau, és on hi ha l’única universitat de vins de tota Alemanya.

La passió li ve de lluny però és en finalitzar els estudis quan la va començar a viure amb més força. Durant les veremes havia treballat a Covides, a la bàscula, fent el contacte directe amb els pagesos i el raïm de cada anyada, i també havia passat temporades al laboratori d’UCSA del grup Freixenet, fins que el 1996 va començar a treballar a Vilarnau fent pràctiques al laboratori. I fins el dia d’avui.

“M’he fet a l’empresa i he crescut professionalment en ella”, sentencia. Dirigeix l’àrea d’enologia però és una perfecta guia enoturística. Ens descobreix els actius de Vilarnau des dels seus orígens a la cava del centre de Sant Sadurní fins al projecte de González Byass, que obre el 2005 a les actuals instal·lacions, ben a prop de l’escola de Viticultura i d’Enologia d’Espiells. L’enclavament paisatgístic és fabulós, entre dues serralades que aturen l’aire de mar i muntanya i amb una alzina d’estendard que presideix l’accés al recinte, amb interiors d’Antoni Miró.

Per l’Eva el repte més important a l’empresa ha estat la inauguració de la nova cava, l’octubre de 2005, on s’havia de vinificar des del principi al final del procés de conversió del raïm en vi. La seva obstinació i expertesa van ser claus aleshores. N’aprèn a diari amb la feina però la formació no l’ha descuidada mai, com tampoc els tastos. “M’ajuda molt l’Associació Catalana d’Enòlegs, de la qual en sóc membre i durant uns anys vaig ser vicepresidenta, així com l’empresa perquè som un grup molt gran amb una àmplia diversitat de referències i cellers i fem intercanvis anuals d’enòlegs, tastem tots els vins i parlem de les veremes”, explica.

És de les convençudes que el vi es fa a la vinya: “Si no tens un bon raïm mai podràs fer un bon vi, igual com si no tens una matèria prima bona, no podràs fer un bon plat”. Vida personal i professional es creuen sovint . “Amb dos fills, una nena de 8 i un nen de 5, intento fer-los entendre la importància de la feina, els implico perquè olorin aliments, fruites i fins i tot vins i a la verema del diumenge em vénen a ajudar a mesurar temperatures i densitats”, comenta. Conèixer la seva feina és clau per entendre-la.

Amb els amics és sovint qui tria el cava o el vi perquè consideren que és qui en té més criteri, però ella els deixa clar sempre que també és important quin vi els agrada a ells. “És el seu criteri i, per tant, també n’entenen”. Clara i concisa, defensa el consum del cava per sobre de tot. Entre vi, cervesa i gin tonic, tria sense dubtar-ho el primer. Per fomentar el consum de vi, creu que cal acostar-lo a la gent jove i incloure’l en els hàbits de consum. En aquest sentit, a Vilarnau han posat en marxa activitats de lleure per mirar d’aconseguir-ho. L’Eva creu que hi ha moltes maneres de fer-ho, per exemple en el sector de la restauració: “Trobar glaçoneres a la barra del bar per oferir una copa de vi i sobretot a un bon preu!”.

El recorregut que guia per les caves Vilarnau permet entendre una convivència pacífica entre el celler i el paisatge en el qual està totalment integrat. Respecte per la natura, sensibilitat per l’art – amb exposicions itinerants de pintures i bótes artístiques – on fermenta i envelleix el cava i una sala de tastos magnífica, envoltada de llum, que il·lumina cada copa. Per l’Eva, els caves Vilarnau destaquen per la seva frescor tot i les llargues criances que amaguen. El seu pas en boca és fàcil. Comenta que la línia bàsica de caves busca agradar a tothom qui el tasta per primera vegada i a les especialitats ja hi ha el punt diferencial. És el cas dels Capricis de Vilarnau, xarel·lo fermentat en bóta de castanyer del Montseny, o els Alberts de Vilarnau, chardonnay pinot noir i fermentat en barrica. Dos caves d’autor fruït de la simbiosi entre terra, respecte pel medi ambient i entesa enològica de l’Eva i el Damià Deàs, gerent. Per al maridatge, en canvi, opta per un producte més franc i assequible però amb igual potència i glamour:

vi

“Cava Vilarnau Brut Rosat amb més de 12 mesos de criança i cupatge de trepat de la Conca de Barberà i Pinot Noir del Penedès. És suau, fresc i cremós amb una bombolla abundant”

moments

“Un divendres a la tarda al pati de la girafa del celler”

persones

“Amb l’equip de Vilarnau”

—

Caves Vilarnau

Ctra. D’Espiells km 1,4 Finca Can Petit. Sant Sadurdi D’Anoia. Barcelona  –

Tel. 93 891 23 61 | 902 44 00 77  –  vilarnau@vilarnau.es

Ana Martin/ Bodega Urbana (Bilbao)

En plena Gran Vía de Bilbao ya se puede comprar vino a granel. Y de calidad. La larga experiencia de los enólogos Pepe Hidalgo y Ana Martin les animó a arriesgar y a materializar en octubre de 2012 un proyecto con el que soñaban des de hacía tiempo. “Hay que volver a que la gente tome vino”, sentencia Ana. Y con esta premisa y mucho coraje para como andan los tiempos –el consumo de vino es de 17 litros por persona al año en España-, Bodega Urbana ha abierto puertas después de observar el desarrollo de iniciativas similares en el centro de París o de Nueva York.  Se define como una taberna, un despacho de vino y comida en el corazón de Bilbao: “Aquí es muy habitual salir, alternar y tomar vino, pero la gente pide un crianza, un Rioja o un verdejo, poco más. No se tiene en cuenta el vino que le sirven”, cuenta. Y ahora tienen la oportunidad de saber.

“Para vender vino hay que hacer cultura”. Así de rotunda se muestra Ana, que lideró la puesta en valor del txacolí en el País Vasco a principios de los 90. Ahora todo el mundo lo adora, pero en los inicios se trabajó duro para prestigiarlo. Su batalla se libra ahora en otro terreno. Se desvive para ampliar el conocimiento del vino y para ello ha instalado 10 depósitos de acero inoxidable que contienen vinos de distintas variedades, con capacidad de 400 litros cada uno. El cliente puede tomarlo en la bodega o llevárselo a casa. Realizar un coupage u optar por un monovarietal. Y contará siempre con la ayuda de la sumiller que regenta Bodega Urbana. “Todas las variedades van acompañadas de una hoja informativa para que el cliente sepa qué está comprando”, comenta Ana. Cada botella, con tapón de rosca, botella de vidrio y etiqueta con registro, sale a 5 euros. “No queremos que el cliente se pegue un susto, lo de los vinos a 80 euros se ha terminado, el mundo que hemos vivido va a cambiar, el precio debe ser justo”, añade. Los más sofisticados pueden si quieren personalizar la etiqueta.

El vino a granel de Bodega Urbana es “joven y fácil, suave, muy rico, entra bien” y, según Ana, el consumidor lo agradece. Muestra de ello es que el primer depósito de syrah se ha terminado en dos meses y medio. La syrah es una variedad que está de moda, pero en Bodega Urbana se puede escoger entre algunas más: mencía, albariño, cabernet sauvignon, merlot, godello, sauvignon blanco y tempranillo. De los mejores viñedos que han sabido seleccionar ambos enólogos, a fuerza de viajar, entender y catar.

Y catar es justo lo que puede hacer el cliente antes de llevarse el vino a casa. “Yo siempre he entendido el vino para disfrutarlo y me daba miedo que no continuara así”, cuenta Ana, más aliviada tras hacer realidad un sueño. “No es justo que cuando el vino es de más calidad, baje el consumo. Algo hacemos mal, además de las medidas del Gobierno que no nos favorecen casi  nunca”. Con la idea de acercar el vino al cliente, Bodega Urbana intenta dar la vuelta a la forma como se consume y ha ideado unos kits para realizar mezclas a domicilio que han tenido gran salida como regalo en Navidad.

Sorprendidos por el éxito de la iniciativa y la repercusión que han tenido tras la publicación de un artículo en el blog del Comidista, Mikel Iturriaga, Bodega Urbana cuenta con una clientela fidelizada. Parejas y grupos de jóvenes alrededor de los 30 copan las mesas y empiezan a ser protagonistas de las mezclas de vino a granel, que es de calidad por la tecnología que usan en el transporte y la conservación.

“Estoy contenta porque vamos trazando el camino que veíamos. Vamos por muchas bodegas a seleccionar graneles, llevamos más de 30 años en este mundo y compramos donde queremos, la garnacha pues en Aragón o en la Mancha. Pero también tengo riesling y vamos a hacer cosas distintas para que el cliente no se aburra. También chardonnay”. Ana relata entusiasmada su proyecto y mima, además de los depósitos, las estantería de botellas de pequeños productores para los que comercializa vinos singulares y muy seleccionados. También es un espacio cuidado que busca sorprender al cliente y que trata de acabar con la coletilla del “yo no entiendo nada de vinos”. Para ello van a desarrollar una estrategia importante en la red – con blog, facebook y twitter- y en breve estará disponible la tienda on line para que cualquier cliente pueda crear y consumir su propio vino a  través de la red.

Vi

“Me agradó mucho la primera mezcla de variedades que hicimos. Un empresario de Bilbao vino antes de Navidad para seleccionar el vino para la compañía y estuvimos catando el coupage de mencía, merlot y syrah, entre jamón y quesos. Lo pasamos genial, además ellos entendían de vino”.

Moments

“Cualquier momento acompañado de gente que disfrute del vino, que pueda crear y conocer a la vez, pero siempre en un estado relajado”.

Persones  

“La cata es muy subjetiva. Pero si tomas con alguien algo especial le haces partícipe de tus mismas sensaciones, las compartes, gusta”.

—

Bodega Urbana

GRAN VÍA 66, 48000 Bilbao, Spain

http://www.bodegaurbana.com

http://www.bodegaurbana.com/blog/

@bodegaurbana1

facebook.com/bodegaurbanabilbao