Arxius

Gent de vi

cepmasdelbotó

He cuidat aquest bloc com el cep de merlot que tinc plantat no gaire encertadament en una torreta i que admiro cada dia quan pujo a estendre o regar a la terrassa de casa. Vaig començar gairebé per casualitat el febrer de 2011 i d’ençà a avui han passat moltes coses. La majoria bones. Inesperades. Algunes fabuloses, fantàstiques. He conegut gent apassionada i molt interessant i he après molt. Ho continuo fent i ho seguiré fent. Sempre. Amb cura, he anat omplint d’entrades el Vi · Moments · Persones que ara migra cap a una pàgina més càlida, més personal, com fan les orenetes. Ja ha passat el temps de poda, i sembla que tot comença a verdejar. Hi ha un moment en què els projectes comencen a veure-hi clar i sembla que és aquest. Queda encara lluny el temps del verolat i la verema, per bé que siguem al setembre i per dates escaigui.

Amb l’ajuda generosíssima de La Lleonera he construït un nou espai on aquest bloc seguirà pervivint, perquè d’històries al voltant del vi n’hi ha tantes, i de tant fabuloses, que no m’he cansat d’explicar-les ni de compartir-les, sinó al contrari. Friso per seguir-les descobrint i relatant. I així aquest bloc seguirà evolucionant ara pintat de verd, però sempre amb el color de la maduresa present, com veureu al logotip que és una obra d’art, pintada amb vi, de Marta R. Peribáñez..

Us convido a seguir viatjant amb mi i a través dels escrits per les petites grans històries que amaguen les ampolles de vi i que ens retornen sempre als orígens, a un paisatge, a unes mans… Ja ho deia Antoni Gaudí, l’arquitecte de Reus, “la naturalitat consisteix en tornar als orígens”.

M’acompanyeu? A partir d’ara, ens trobem aquí.

Cep d’El Mas del Botó, a Alforja. Sobre sòl de sauló.

antonitolmosok

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

http://www.newagetolmos.com/

espelt2

Ens rep al celler de Vilajuïga disposada a descobrir-nos el paisatge que dóna sentit als seus vins. És l’enòloga i propietària del celler Espelt i no deixa de preguntar-se què passa en cada sòl per obtenir uns resultats o uns altres en el vi. La importància del terrer i el tracte precís i delicat de cada tros de vinya l’apassiona. I no s’entendria el seu projecte sense visitar les diferents parcel.les que el composen. Les del celler Espelt i les del Coll de Roses. Potser al primer hi té el cap i al segon el cor. Potser m’equivoco. Potser a tots dos llocs hi ha el sentiment i la raó. Al Coll de Roses acaba una visita sense horaris ni presses, plena d’explicacions i raonaments per interpretar els seus vins. Hem visitat l’entorn magnífic, turons des d’on es divisa el mar, i després al tast hi tornem. Viatgem a través dels vins del Coll de Roses al golf, al cim des d’on s’entèn la geografia empordanesa, a on es comprèn la importància del pasturatge, a on les aromàtiques impregnen la pituïtària, als racons més personals com el mas on viu l’Anna i des d’on s’albiren les primeres vinyes de l’avi on arranca el projecte. Garnatxes, carinyenes (lledoner, a l’Empordà) a recer de la tramuntana que a vegades porta tanta ira que buida els ceps i emprenya. Algunes de les vinyes més preuades per l’Anna són envoltades de bosc en espais on es combina el misticisme del cep en vas i la calidesa de l’entorn natural no intervingut i protegit amb bells marges de pedra seca.

L’Anna Espelt és inquieta de mena i amb el seu vehicle ens condueix entre comentaris savis de vida i viticultura -ens descobreix la passió d’una de les 3 filles per la vinya- a les ganes d’aprendre i tastar infinitament promovent grups de tast amb colegues de professió de l’Empordà o compartir aventures vitivinícoles fora de Catalunya, en viatges a l’estranger. Descobrim que en Ferran Centelles té alguna cosa més que amistat i devoció per les vinyes d’Espelt i estem delerosos de conèixer-ho i d’explicar-ho.

Els vins que tastem a Coll de Roses són les noves anyades i assistim també al descobriment de l’oli del celler de les varietats arbequina i argudell que obliga a esmorzar-ne cada matí un raig, regant el pa del millor forn per estar a l’alçada. Oli d’oliva verge extra que posa la nota daurada als prestatges de la botiga del Coll de Roses on ningú no pot perdre’s la visita al centre d’interpretació –CEL– que han alçat amb recursos exclussivament privats però que mereixeria ser patrimoni de tots. Enlloc he vist un centre enològic i lúdic semblant que impregna els 5 sentits de cultura de vi, amb claredat, senzillesa, elegància i molt de respecte per allò que significa la pagesia, orígens, present i futur. Proposo que totes les escoles del país el visitin i hi guanyarem tots, segur que seria una molt bona manera d’invertir les actuals tendències a la baixa en el consum de vi. Els vins del Coll de Roses es manifesten honestos i transparents, fent honor al paisatge i la determinació de cada tros de vinya. Deixen entreveure la mà experta que acompanya aquesta integració volguda, que respecta el que va ser el territori i el fa sostenible. Preservació i responsabilitat, i no és casual que el celler hagi promogut la recuperació d’espais patrimonials entre vinyes d’herència grega i romana i n’hagi alçat monuments petits d’homenatge.

La generositat de l’Anna amb la vinya no cal subratllar-la, tothom qui begui els vins la podrà entendre. Envers les visites, sí. Té una predisposició absoluta per mostrar-nos com sent i com viu el món del vi. Reconeix que l’apassioma viatjar i sabem que ho fa per les vinyes però de tant en tant confessa que li cal una escapada i el vi també prèn protagonisme. No és d’estranyar aquesta relació inseparable. Quan un estima el que fa, no se’n pot estar ni se’n pot despendre. Se sincera ràpidament amb qui la vol conèixer i aquest exercici de transparència diu molt del seu projecte que no és petit. L’exportació és cada vegada més important i l’enoturisme també. Dissenys atrevits per a les etiquetes amb el traç de Mariscal -cop d’efecte a les prestatgeries- han situat el celler a l’avançada estètica més enllà de la DO Empordà. I el centre enoturístic de Roses culmina aquesta demostració de força i evidencia que hi ha profesionals que ho han entès molt bé. El món del vi és cultura, és una aposta pel coneixement i la descoberta hedonista. Cal trobar temps per practicar-ho. I més sovint. I amb mestres com l’Anna que no esgoten el seu caràcter dinàmic i obert, sinó que l’aprofiten per compartir com una bona copa de vi.

Vi
Terres Negres del celler Espelt, cupatge de carinyena i cabernet sauvignon”

Moments
“A l’Empordà, remullant-nos els peus i menjant garoines”

Persones
“Amb la meva mare”

Carretera de les Arenes s/n – 17480 Roses – Telèfon: 972 256 465 – Email: info@vinscollderoses.com

josepmvinyajanine

Malauradament el vi no es pot “fotografiar”, com em comentava encertadament un enòleg fa uns dies. I a vegades voldríem que aquell tast que estem assaborint tingués una durada infinita. El vi és efímer, les anyades són úniques, i aquesta liquiditat –com  ha descrit Baumann per la vida-, el fa més interessant, suggerent i desitjat. Per això hem de paladejar cada instant, com reivindico en aquest bloc. Els moments, aquells petits espais de temps que descriu el diccionari. O l’espai buit que omplim amb activitats que ens captiven. O també el nom d’un vi de la DO Tarragona, del celler Vinya Janine, pioner a Catalunya en producció integrada, que es presenta atrevit amb una etiqueta completament en blanc. “Així l’etiqueta del vi pot definir el seu moment  únic i irrepetible”, proposa l’elaborador. Imagino el vincle instintiu entre el paladar i els dits. El que es podria escriure després d’un tast. O abans, imaginant-lo. O és millor deixar que el blanc de l’etiqueta parli per ell mateix?

Moments és un cupatge de cabernet sauvignon i merlot de raïms collits manualment. Sense additius, amb 12 mesos de criança en bótes de roure francès i americà. Un reserva de 2007, de llarga vida. L’elaborador és en Josep M. Saumell, però el nom el van triar els fills, la Janina i el Jordà. Han pensat en un públic jove i amb ganes de viure noves experiències en el món del vi. Innovació i personalitat a l’hora de definir un projecte que segur contribueix a fomentar el consum de vi català entre els més joves, perquè “la vida és la suma de moments”.

Per instants, els que ha viscut el seu pare, el Josep Maria, viticultor de Vinya Janine i d’altres projectes com el de Bigas Luna. Una empresa que ve de lluny –dedicada a la comercialització de vi des de principis del segle XX- i pionera en la integrada a Catalunya, “una garantia més pel consumidor” asseguren. L’any vinent, el 2014, esperen que tota la producció sigui ja certificada en ecològic. També han estat a l’avançada a l’hora de conrear la vinya en emparrat i en els vins de criança. Situats a Rodonyà, dels sòls argilosos i calcaris en resulten vins d’autor i amb baixa producció. Un monovarietal de Syrah com el Syh, o un Pei, el primer integrat de Catalunya, cupatge de 70% de cabernet sauvignon i 30% de merlot. Vins amb baixa producció per hectàrea, però amb un resultat en conjunt destacat: vora 30.000 ampolles a l’any. I la innovació com a carta de presentació, per aquest estiu res més abellidor que un cupatge de muscat i xarel·lo vermell, únic a Catalunya. “El nostre punt fort és el respecte pel medi” explica el Josep Maria.

I tot seguit ens descobrei l’oferta d’enoturisme que té com a punt de partida l’agrobotiga vora el celler. Allà entaula relació amb els visitants, amb qui li agrada passar hores i compartir vins tot conversant sobre el món del vi. L’oferta enoturística es completa amb un petit hotel rural (Rural Jordà) que permet gaudir d’un entorn patrimonial privilegiat, la Ruta del Cister. “Ets petit, però pots arribar al món” sentencia en Josep Maria tot assenyalant que els dona vida fer coses noves. Ara té en ment un xarel·lo amb criança en bóta, però reconeix que “no en faig més, d’experiments, per manca de temps”. Queda clar que no s’estan quiets i que saben com omplir d’experiències els “moments” dels qui s’estimen el vi. Per al maridatge, opten per l’atreviment:

vi

“El nou cupatge de xarel·lo vermell i muscat”

moments

“A la piscina”

persones

Crec que no m’ho acaba de concretar, però interpreto que podria ser amb l’enòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Pepa Menchón, amb qui col·labora al celler des de l’any 2000.

Vinya Janine

C/ Anselm Clavé, 1
Rodonyà 43812
977 628 305 / +34 629 014 231

Carlos Delgado

Escriptor i periodista. Crític enològic al diari “El País” i Premi Nacional de Gastronomia el 2002. Carlos Delgado és gat vell en el món del periodisme i del tast. No porta el recompte de vins que haurà tastat per plaer i feina, però està convençut que és de rècord Guiness. Es mostra amable i erudit en la conversa telefónica de gairebé una hora. Conscient que és qui va obrir el camí per parlar des del periodisme de l’enologia. I ara gairebé 30 anys després vol seguir estant a l’avançada. Acaba d’encetar una secció de vídeo-tastos al web d’El País, el diari generalista que li va confiar les primeres pàgines per escriure de vins fugint de la literatura i de la visió comercial. Quatre minuts, llenguatge clar i concís, interpretació del vi per al consumidor. Vins joves i frescos, projectes de futur prometedor a preus de crisi. Es pregunta incesantment què passa al nostre país perquè disminueixi el consum de vi quan tenim la major diversitat i riquesa vitivinícola del món. Fascinat per les varietats autòctones, creu que ara cal fixar la mirada a les vinyes isolades de les Canàries i opina que Catalunya té l’enemic a casa per no beure’s el seu vi excel·lent.

Tu afición por el vino viene de lejos…

Como toda persona de cierta edad en mi familia siempre se ha comido con vino. Y bueno luego pues con la tribu, los amigos, en Madrid íbamos de tabernas, a tomar los chatos. Y luego el azar me llevó a dedicarme a ello des de el periodismo. Empecé dirigiendo la revista Consumo y pensé que era bueno introducir catas y valoraciones de vino ya en los años 70 empezaban a valorarse, además de otros productos, los potitos… Para mi sorpresa me introduje también al mundo del vino. Para entonces no había un lenguaje con rigor, sino escritores de gastronomía que venían de la literatura, como Néstor Luján, Víctor de la Serna padre, y no se valoraba de cara al consumidor.

Empecé a formarme y sacamos un número especial dedicado a los vinos, fue la primera valoración de los caldos que se hizo en España. Entré en contacto con José Peñín que fue pionero en la distribución. Y ahí siguió todo. Publicando catas comparativas de Riojas, entrando en un terreno nuevo, leyendo y formándome.

Y finalmente, publiqué el primer libro de divulgación sobre el vino, con Alianza Editorial. Me interesaba el vino no sólo como bebida, sino también por la cultura.

Y me llamaron de El País, que fue el primer periódico que sacó crítica de vinos, cuando aún estaba circunscrita a publicaciones especializadas. Hace 27-28 años que estoy aquí y terminé especializándome.

Tanto tiempo y ahora llegó el momento de innovar. Estrenas vídeo-catas en el blog de El País.

Exacto, cada miércoles una. Son catas en vídeo y los viernes publico entrada en el bloc. En El País han realizado una apuesta fuerte por la web. Me pidieron qué se me ocurría. Y apareció la idea de las vídeo catas. Hay infinidad de sitios que ya lo practican. La información que llevan es casi igual al texto, pero menos literario. Aquí prima más la imagen.

No van a valorar lo que digo sino el como lo digo. La expresión de gozo más que la descripción.

¿Qué vinos van a aparecer en la sección?

Procuraré circunscribirme a vinos de una franja media y media-baja. Son los vinos que se pueden comprar con la situación económica actual, salvo excepciones no comentaré vinazos.  Y los escojo siempre yo. Hay gente en el periódico que hace vino y bodegueros con vinculación a la dirección, pero jamás me han sugerido qué vino debo comentar, ni he tenido la menor insinuación.

El futuro es el móvil.

Vivimos tiempos de profunda transformación. El audiovisual y el móvil son el futuro. Los suplementos son los únicos que tienen una supervivencia más larga asegurada, los únicos que se imprimirán. El País ya ofrece una suscripción muy económica para leer el periódico 4 días en tablet y el fin de semana en papel.

¿Cuántos vinos habrás catado en todos estos años de profesión?

Algo de record Guiness seguro. Piensa que luego cree Vino y gastronomía, y después Opus Wine con Mi Vino y Vinum, con todos los eventos que esto conlleva. Cuando hablas de literatura se nota si has leído, pues tienes más cultura. Con el vino pasa igual. Cuando te encaras con un vino y ya lo has hecho con muchos antes, la forma de percibir sus cualidades es más rápida. Todo juicio es especulativo, juzgamos en función de la experiencia. Y eso requiere práctica.

Hay una meseta, un momento en que hay mucha saturación y procuro que no me afecte. Quiero conservar el valor emocional de lo novedoso, buscar lo que me sorprenda. Llega el momento de hartarse de cierta cosa como la parkerización. La contundencia del vino tuvo sentido en un tiempo, en España. Pero la sutileza es una virtud que hay que conquistar, la naturaleza es prodiga. Reconozco que hay cierta hartura en grandes vinos, pero es algo muy personal.

Antes comentabas que nunca tuviste presiones para publicar, pero el trabajo de selección debe ser arduo.

Hay distintos tipos de conseguir información. La directa es la que recibo de bodegas y es increíble. Los que empiezan consideran fundamental hacerte llegar su producto. En los últimos 5 años surgían productores de todas partes y a través de todas las cuentas recibo peticiones para que pruebe su producto, y los recibo. Es una fuente importante y democrática a la vez, ayer mismo recibí 3 peticiones para mandarme vino. Otros se dirigen a El País directamente.

Otra vía es mi propia experiencia, que  me indica que si Álvaro Palacios y su sobrino están en el Bierzo van a hacer algo interesante y les sigues la pista. Investigo a través de mis amigos, y voy también de visita a las bodegas.  Tengo amigos enólogos y la gente del sector me informa y me comunica en lo que andan trabajando.

También si veo que hay colegas de profesión con criterio similar al mío que ensalzan un vino pues voy y lo cato. Lo pido también. Hay prescriptores de los que me fio porque sé que tienen un perfil de independencia como el mío.

¿Te sientes a gusto en las redes sociales?

A gusto no, lo utilizo para amplificar la dimensión profesional. Comparto las críticas de vinos  y los eventos. Nos seguimos con algún enólogo y me entero de lo que hacen.

¿Y en el blog, cómo debe comunicarse el vino?

Yo cato 4 vinos al mes para las críticas de El País, además de las revistas especializadas. Soy  periodista antes que nada, y los periodistas antes no escribían en el mundo del vino. Eran grandes escritores como he citado antes, o bien otros que venían del mundo comercial pero sin bagaje periodístico. Y como periodista introduzco la visión pensando en el lector, como hace un periodista deportivo.

Uso un lenguaje directo que sirva y entiendan los lectores. Saber de vino es beberlo y amarlo. Lo otro es literatura.

El consumo de vino por cápita no levanta cabeza a pesar de las modas y del momento en que más comunicación hay, también en esta materia

Está fatal, horrible. Es un fenómeno que merecería ser estudiado sociológicamente. En España justo cuando se hacen vinos de calidad, soberbios y a precios increíbles, con recuperación de variedades autóctonas… Es el momento de la historia en que menos vinos se consumen, menos que en Estado Unidos, nos desbanca Canadá un país emergente en el consumo.

¡Rompamos una lanza a favor de los grandes vinos por menos de 10 euros!

Tenemos vinos buenísimos a precios ajustados, por 3-4 euros hay vinos tremendos, que de vez en cuando saco en las críticas y con puntuaciones de 8 y medio y 9. No ha caído el consumo por la crisis, hace ya 15 años que cae continuamente, por lo que no es culpa de la economía. Y la explicación es dificilísima. Merece un estudio sociológico. El sector del vino es un pilar económico fundamental, tiene una dimensión placentera y cultural muy importante. Pero las estimaciones más optimistas hablan de un consumo de 12-14 litros per cápita al año, por debajo de la media europea en tres puntos.

¿Habrás pensado más de una vez en las causas?

Hay una quiebra generacional. La cultura del vino en el hogar y en el grupo desaparece… No se bebe vino por cultura, se va a lo más barato. Y esa es una cadena que se rompe sin solución. Las leyes no van a favorecer el consumo, estamos en un momento crucial.

O se introduce la cultura del vino y la educación sensorial des de pequeños en casa o en la escuela, a base de cultura humanista y mediterránea, o estamos perdidos.

Exceptuando las exportaciones, el consumo interno es muy frágil. El vino es una cuestión de Estado, puesto que si en La Mancha no hubiera viñedo, la tierra se desertizaba. Somos la “Australia europea” del mediterráneo.

A favor de la economía rural y la no desertización, está el enoturismo que va en auge.

Es una riqueza, la solución. Tenemos el país más montañoso de Europa después de Suiza. Tenemos una mayor variabilidad climática, paisajística y ampelográfica. Así el enoturismo puede ser aquí mucho más diverso y rico que en ningún otro país del mundo. Pero debe desarrollarse des de la iniciativa privada y la administración crear las bases.

A pesar de ello, cuando he publicado en El Viajero temas de enoturismo, ha resultado a veces que las bodegas no siempre están disponibles y abiertas. Potenciar el turismo alternativo al sol y playa es una necesidad, pero la oferta debe estar vigente para apuntalar el sector vitivinícola. La venta en bodega es clave.

La prescripción casi se ha convertido en profesión, hoy en día.

Bueno pues yo que soy parte, no puedo decir mucho. La mayoría de los prescriptores del vino son amigos. Somos una piña. Es complicado pero no hay ni rencillas ni combates. Las gentes que están en los medios de comunicación deben juzgar si lo hacemos bien o mal.

¿Recibes bien las críticas?

Recibo directamente pocos mensajes. Indirectamente algunos me utilizan para sus argumentos en debate y web como fuente de autoridad. Pero recibo pocos escritos. Son las bodegas las que dan visibilidad a mi trabajo y lo comparten en la red. Es fantástico porque son gente que no conozco de nada y me preguntan “¿Qué  podemos hacer?” Y les digo “¡Buen vino!”. Veo normal y positivo que me citen en los debates. Muchas veces sus juicios y criterios convergen con los míos.

¿Cuánto vino bebe Carlos Delgado?

Consumo vino cinco días de la semana, el vino del que voy  a escribir. No hago cata. Escribo para la gente que lo consumirá y tengo que trasmitirle eso. Abro el vino, realizo el análisis técnico por la mañana y a partir de ahí lo sigo catando cada día, para publicar el viernes en El País. El sábado abro hacia las 12h del mediodía uno o dos o tres vinos. El que más me convence sigo todo el dia con él. Valoro de un vino cómo evoluciona en la botella.

Es un mito que un vino deba beberse todo. Los vinos aguantan bien 4-5 días. Al final, antes de escribir vuelvo a revisar las notas que empecé. Escribo y  traslado.

Las críticas son todas positivas. ¿Eres de los que piensan que hay tanto bueno que no hace falta hablar de lo malo?

Hablo de los vinos que me gustan. Hablar mal de un vino es de una responsabilidad tremenda, por la amplia difusión que puede llegar a tener. Penalizas a una gente que trabaja y que ha invertido dinero en la elaboración. Y eso exige una responsabilidad que no me considero capacitado para hacer. Yo hablo de mí, de lo que me ha provocado el vino. La única cata que para mi puede penalizar es la cata de defectos. Tendría que catar 12 para confirmar que no es bueno. Las puntuaciones agresivas o negativas son complicadas de realizar. En una revista especializada tienes la obligación de mencionarlo y de afinar más, porque el lector es también más entendido en este terreno. Pero ¿cómo puedes descalificar un vino con una sola botella? El rigor que exigiría una descalificación es tan grande… Tendría que ir a la bodega, catar todo y luego ratificar mi opinión para poderlo hacer.

Además, en nuestro país es que cuesta encontrar un vino malo. A mi no me llegan. Los puntúo a muchos de 8 para arriba, antes era a partir de 7.

¿Qué puede sorprenderle a un experto que habrá catado infinidad de vinos?

Me enamoran, me emocionan, me sorprenden aún muchos vinos. Cuando empecé a puntuar, quedé impresionado con el prieto picudo, es un varietal genial… Cuando daba con los de cierta calidad, eran vinos poco valorados… Me agrada publicar de varietales, hay una que da sorprendentes resultados, la albarín, en Cangas, León, Galicia… Pero me tiene obsesionado una cosa, el repunte de la baboso en Canarias que es el reservorio más importante de variedades. Allí está todo, hay viñedos pre-filoxéricos. Tienen un incalculable valor. Pero es una zona olvidada y penalizada que no puede traer vino a la Península. Es un mercado cautivo porque no puede desarrollar su potencial. Esos tintos, las malvasías, el moscatel… Sin embargo las variedades de las Baleares nos llegan mejor. Pero mi apuesta de futuro son las Canarias, como gran reservorio ampelográfico de vinos novedosos.

Y sobre Cataluña, ¿cómo ves la evolución de los vinos y el consumo?

Cataluña tiene de todo, espumosos, blancos increíbles, tintos espectaculares en el Penedés, cariñenas del Priorato, pero el primer enemigo lo tiene en casa. Amigos míos bodegueros, están más considerados al pasar el Ebro que en Cataluña. Creo que el futuro pasa por beber su vino. Hay cavas de xarel·lo tremendos. Conozco mucho Cataluña y  he estado infinidad de veces. Tengo amigos y conocidos, y hay grandes personajes como René Barbier que se fue al Priorat en solitario más con actitud filosófica que vitivinícola o Josep Lluís Pérez. Es incomprensible el bajo consuma y la estima de muchos catalanes que prefieren otras denominaciones de origen.

Pregunta obligada: un vino ¿para qué momento  y con qué persona?

El Quintaluna 2011 que sale el viernes. No creo que haya un blanco de mejor relación calidad precio en toda España. Está a 6 euros, es un joven con ligera crianza sobre lías. Son vinos que juegan con la concepción, te enamoran con la frescura, la juventud, el desparpajo y a la vez su solidez. Son una bodega seria y comprometida, con gente joven delante.

Carlos Delgado

http://elpais.com/autor/carlos_delgado/a/

@CarlosBoves

foto (25)

Envoltat d’aromes a destil·lat, un dels pocs que s’elaboren artesanalment a Catalunya, al Mas de les Punxes de Marçà, l’Axel treballa o crea amb els subproductes de la vinificació, a vegades són lies i sovint les dogues de les bótes de vi. Fa unes setmanes va exposar a l’Àbsis del Castell de Falset en una mostra amb altres creadors del Priorat. La seva obra és una col·lecció de mobiliari que ha ideat amb fusta vella, la que algun dia va servir per envellir el vi dels cellers Vinaterrers del Coll de Móra, Venus La Universal i Terroir al Limit, a qui agraeix la cessió. El resultat són cadires per seure o decorar, que sorprenen per la seva forma, color, i la seva comoditat, també.

“La barrica és un producte extraordinari” explica l’Axel i afegeix “tots els angles estan molt ben fets”. “L’entenc com la segona vida d’un arbre, reciclo per millorar alguna cosa que algú ha decidit que ja no val res”. És la filosofia que impregna el seu treball artesanal i artístic sobre barriques de diferents anys i boteries que els cellers han retirat per evitar que els matissos expressin massa contundència al vi. “La creativitat és la suma de la còpia i la transformació” explica mentre conversem a la terrassa de l’Hotel Hostal Sport amb una copa de vi a la mà. I seguidament comenta que els models de les cadires que acaba d’exposar al Castell són originals alguns i còpia els altres; els originals els va veure a Califòrnia.

Sigui com sigui, no és gaire comú trobar establiments tematitzat amb mobiliari de vi, i ara l’Axel dóna l’oportunitat a qui somia en una decoració ecològica. Més enllà del suro i dels sarments amb usos decoratius que ja coneixem, la fusta de la bóta de vi es reivindica útil després que abandona el celler. L’Axel és conscient que la cultura del vi la trobem arreu, a França, a Espanya i als EUA, però potser només a nord-america el màrqueting ha arrelat tan fort i els derivats de la vinificació, tenen més visibilitat en el terreny del mobiliari.

Els preus no són una barrera, si es valoren l’esforç, la creativitat i l’artesania del treball sobre la bóta. De 180 a 650 euros. Els preus de les peces exposades a Falset sorprenen per les formes i la deconstrucció de la barrica. Ningú diria que aquest conjunt de dogues d’aparença dura va ser una bóta abans, i una cadira acollidora ara. L’Axel ha creat 10 “prototips”  que duen per nom “banc garnatxala, cadira del propietari, la poda, l’hedonista, el treballador, banc carinyena, taula baixa, la maquinista i la migdiada”… Algunes conviden a seure-hi per llargues estona. I també a endur-se-les a casa, més encara quan desvetlla que un percentatge del cost del mobiliari es destina al projecte educatiu Karantoina, associació per a la criança i l’educació.

Un projecte que dóna ales a l’aprenentatge lliure i experiencial, com la creativitat d’un dels qui el finança. L’Axel fuig de convencionalismes a l’hora de triar el vi i deixa entreveure que la copa és bona de tastar en un ambient de recolliment i també… ben assegut:

vi

“Un vi que mai he provat, però que un bon amic em va recomanar”

moments

“En silenci, abans de sopar, a la terrassa, mirant al cel, sabent que el sopar serà bo”

persones

“Sol, per començar. Abans de compartir, m’agrada conèixer el vi sense cap influència. Després, comparteixo amb tots aquells que volen seure a taula”

Marçà/ Mas Punxes

vermunver

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

01_presentacio_tempsdevi_500-2_0cff195cfb89d6f45fd2fd78b2923868

Temps de vi neix ara fa 3 anys, d’un grup d’amics que deixa de reunir-se a casa per fer tastos en la intimitat amb cellers convidats als quals els ofereix la possibilitat de participar en un certamen obert a Vilanova i la Geltrú, terra de vins tot sovint desconeguda, també per qui escriu. El 2012 assoleix una xifra rècord de participants amb 38 cellers de diferents denominacions d’origen catalanes que aquesta setmana quedarà superada amb un total de 42, en una edició plena de novetats. Tastos a alta mar, maridatges i anyades especialíssimes harmonitzen en una fira que es consolida, a força de treballar-la bé. Només li quedarà l’aire per omplir d’aromes de vi tot el Garraf.

Carles Carbonell i Òscar Villagarcia són els dos “enfants terribles” de Temps de Vi. Sense ells això no seria possible, però tenen una xarxa importantíssima de col·laboradors i amics que no volen deixar d’anomenar perquè sense ells seria molt complicat: Fran Marcé, Jose Gallego, Ramon Esvertit, Delfin Echarri, Isaac Romero, Clara Villagarcia i “una colla més d’amics”.

L’Òscar treballa al negoci familiar, la històrica geladeria Cal Llorens, però des de fa uns anys el món del vi el té captivat. “És un món que t’atrapa” m’explica mentre comenta que l’associació Temps de Vi no té ànim de lucre i ha aconseguit fer-se gran amb la idea de culturitzar sobre el sector del vi. Ara l’Òscar estudia el curs de sommelier professional de la URV, formació que considera imprescindible “per assolir un plus de coneixement en aquest món tan complex”.

Somriu, a l’extrem esquerre de la imatge, durant la presentació de Temps de Vi 2013 amb l’exdirector de l’Incavi, Oriol Guevara, i el periodista i especialista en vins Ramon Francàs qui assenyala que “hem de beure vins del Garraf, del Penedès i catalans, no només perquè són d’aquí sinó també perquè són molt bons”. Bons padrins per a un programa de vertigen que reconcilia Vilanova i el Garraf amb la història daurada del vi: “Històricament el nostre territori tenia una gran producció de raïm, molt per sobre del Penedès, i era a part el punt de sortida de tots els vins penedesencs cap a l’exterior. A Vilanova es feien i es continuen fent els millors vins del Penedès, perquè tenim un terroir privilegiat, el del Garraf” assegura l’Òscar. Convençut que “de mica en mica tots estem començant a creure en el gran producte que tenim, que és un dels millors del món” considera que certàmens com Temps de Vi hi contribueixen decididament. I no només per la fira, que posa en evidència la diversitat d’elaboradors i vins del país, sinó també per les activitats complementàries que s’han programat, de les quals en destaca quatre: “El maridatge a bord d’un catamarà de 120 places amb el xef Àlex Mestres i les caves d’Agustí Torrelló, el tast de Gran Cuveé de Freixenet, la vertical de Jean Leon des de 1975, al restaurant Marejol, o el tast presentació d’Alemany i Corrió del seu nou vi sense sulfurós, al restaurant la Treva”.

El nivell dels tastos demostra fins a quin punt s’han compromès els cellers amb la fira, veient el seu potencial i capacitat d’esdevenir un revulsiu per al sector vitivinícola del Garraf. “Els cellers participants queden satisfets de veure que Vilanova és l’epicentre del vi durant la fira i tots els sectors que giren al voltant se’n veuen beneficiats”.

Com a empresari i gelater li demano si ja ha provat de fer-ne algun amb vi, com l’experiència que conec de la Cooperativa Falset Marçà, certament exitosa. I em diu: “He fet proves pels amics i per algun acte en concret però no els he comercialitzat mai. Tinc no obstant molts amics que en fan”. Em fa la impressió que viu per al vi tot i que no dubto que també la gelateria l’ha seduït, però les impressions són un pèl més fredes. Combrega amb la l’afirmació de Guevara el dia de la presentació: “Els habitants del Garraf  ens hauríem de demanar per què no ho hem fet fins ara i per què no ho comencem a fer de seguida -en referència a la fira i el consum dels vins d’aquí-”. Temps de Vi és una realitat que ha arribat just en el moment per invertir una tendència massa estesa de pèrdua de valor del producte de proximitat. Amb l’aptitud i l’actitud que hi posen els joves emprenedors d’aquesta fira, segur que li espera llarga i saludable vida.

Abans que comenci una nova edició, demano a l’Òscar que es mulli i em recomani. Sembla que ho té clar i sap a quina divisió juga.

vi

“La Calma de 2007 en format Magnum del Celler Can Ràfols dels Caus

moments

“En qualsevol moment però durant una bona posta de sol a la vessant marítima de Vilanova”

persones

“Amb l’Ari, la meva parella”

Temps de Vi – http://vimeo.com/46871151

http://www.tempsdevi.cat

Rambla Principal, 51

08800, Vilanova i la Geltrú

607529406

DSC_0572

Arriba discret a l’Espai Priorat 2013. Al local social de la Morera d’Scaladei saluda prescriptors internacionals i elaboradors de la DOQ Priorat ben coneguts, mentre fa cua per omplir el plat i la copa de vi. Dina amb discreció també al costat d’Albert Costa del Celler Vall Llach i segueix saludant amics i coneguts a les postres, al costat de la màquina del cafè.

Segueix la comitiva fins a la Cartoixa d’Scaladei i s’endinsa en el showroom de l’Espai Priorat: 36 cellers mostrant els seus vins, les seves històries, les seves passions. Conversa amable i discret amb els elaboradors, el veig entaular conversa amb Ester Nin, després el veig tastar a la Vinícola del Priorat, a la bodega Mas Alta. I entremig accepta una entrevista al recent restaurat claustre menor, que només interromp el so zen de l’aigua que brolla a la font central i l’abraçada efusiva amb en René Barbier, que el felicita pel reconeixement al millor restaurant del món. Somriuen i no saben que aquesta trobada fugissera, que després al showroom imagino que buscaran de nou, és premonitòria de com acabarà la nostra conversa i de com pensen igual el Priorat.

Una pregunta gairebé obligada, com afronteu ser al podi de la cuina mundial?

Amb molt d’agraïment. Hem tingut mostres d’estima molt denses, d’empatia extraordinàries. Hem de protegir-nos de l’èxit, prendre’n distància. Ser el millor restaurant del món és una “bestiesa”, és com haver d’escollir el millor vi del món. Som receptius al focus mediàtic perquè volem mostrar-nos al món.

De fet, el premi posa en el punt de mira a Catalunya, en general.

Ens dóna una projecció exterior gran, i per als serveis turístics és un revulsiu importantíssim. Injecta credibilitat al món com a destí turístic que som. Dos restaurants premiats amb tanta proximitat (referint-se a elBulli i al Celler de Can Roca), demostren que aquesta és una terra fèrtil amb cultura i gastronomia.

El reconeixement del restaurant, és tant per a la cuina com per al vi? 

Som tres móns que s’uneixen en un ambient fraternal. El lideratge de la cuina festeja amb el del vi. Quan ens comparem amb altres restaurants en altres rànquings, veiem que la implicació del vi és diferent.

Una implicació total, amb una mirada sempre imprescindible cap a la DOQ Priorat.

Hi ha diferents elements al Priorat que tenen una forta empremta. És un recull d’història recuperada, un altre punt de partida, una nova mirada a la terra alliberada dels llibres de Burdeus, que encorsetaven, i un descobriment del paisatge que es mostra amb autenticitat. És bressol d’una manera de fer vi que s’allargassa des de fa segles i segueix endavant. Són maneres singulars d’elaborar. Aquí la carinyena i la llicorella tenen una relació viva i fructífera, com a cap altra part del món.

I el sommelier l’ha d’interpretar, aquesta i totes les relacions de vi i terroir?

Ens hem de sentir ambaixadors de la gent que fa vi, del diàleg home-natura, explicar contes més que regalar definicions alliçonadores. Darrere d’un vi hi ha un paisatge, l’esforç, l’empeny, el sentiment, la capacitat de mostrar qui l’ha elaborat…És un aliment per a l’enriquiment gastronòmic i ara tenim una situació privilegada perquè hem consolidat la gastronomia i la nostra tradició.

El relat, les històries, són la base per comunicar els bons vins?

Entenc que en el món actual, amb vins de qualitat seductora, calen accents que són els que donen la singularitat. I al Priorat són presents, profunds, allargassats, tenen vida. Hi ha vins amb cor calent i missatge. En els últims 25 anys, han demostrat que són extraordinàriament vitals, i ara hem de poder-los lluir al món.

Un vi, per un moment i amb quina persona? 

Al claustre de La Cartoixa, un Scaladei del 75, l’ampolla més valuosa que tinc, perquè mostra que el llegat de les varietats negres tenen un pòsit confirmat, que continua sorprenent i un camí sobre el que han de persisitir. És l’aroma d’un lloc privilegiat que neix al segle XII i perviu al XXI.

No em diu la persona amb qui compartiria una anyada premonitòria, però m’atreveixo a suggerir-li en René Barbier. De fet, quan vaig conversar amb ell, a Clos Mogador, va triar el mateix vi, per tot allò que els va descobrir dels vins que s’elaborarien després al Priorat. I avui és encara plenament viu. 

El Celler de Can Roca

Can Sunyer, 48
17007 – GironaTel +34 972 222 157
GPS 41.993144, 2.80793
http://www.cellercanroca.com
cellercanrocablog.com
restaurant@cellercanroca.com

Meritxell Falgueras

Soy una viña joven de treinta y una añadas que creció en el Celler de Gelida, un terroir que ha dado grandes vinos durante cinco generaciones. He encontrado el coupage de mi vida en la bodega Podere San Cristóforo de la Toscana, sigo mi crianza en Londres y embotello en Barcelona.

A Meritxell Falgueras no li calen presentacions, però per si de cas ella n’apunta una de ben suggerent a l’entrada del Wines and the City, el bloc on escriu sobre tot allò que llegeix, pensa, sent, beu i olora… Viu a Itàlia després d’haver-se casat amb l’home que volia i que la va enamorar fa més d’un any, com ella tot sovint explica. Viu envoltada de les vinyes de Podere San Cristoforo. Allà confessa que té temps per escriure, pensar i passar desapercebuda. A Catalunya, en canvi, li és impossible fer-ho. Col·labora com a sommelier i comunicadora a Divendres de TV3, el Blog de la Cadena SER, el Via Lliure de Rac1, Directe 4.0 de Ràdio 4, el Magazine de La Vanguardia, Time Out i Vinos y restaurantes. Una llarga llista de vins espera a ser maridada i comentada per ella, sort en tenim a Catalunya de disposar de tan bones referències.

“A Barcelona visc a la ciutat, em dedico a comunicar el vi i la gent em coneix per nom i cognom. A Itàlia visc entre vinyes, tothom li pregunta sobre vi al meu marit i em dedico a escriure i a estudiar”. És així com pot preparar la llista de maridatges amb què sempre sorprèn: vins per tastar en moments determinats i persones seleccionades. Li he confessat que li vaig robar el nom per a aquest bloc. A vegades els seus escrits i comentaris alcen les ires d’aquells qui consideren que banalitza el món del vi. Jo penso que la tracten injustament perquè fa ben bé al contrari, estandaritza el missatge i l’acosta a qui no el sap interpretar com l’expert. Se sent molt còmoda a la ràdio, per bé que l’escriptura sempre l’ha fascinat i darrerament està treballant força a la televisió. Al setembre la veurem també al programa “Entre vinyes” de TVE-Catalunya, que ara s’està filmant. 

Descobreix el vi de petita, quan el seu pare li acostava les copes al nas i li assenyalava les aromes depenent de la varietat i del tipus de criança. És la cinquena generació de l’emblemàtic Celler de Gelida al barri de Sants de Barcelona. De la botiga diu entusiasmada que “és la meva familia, és casa nostra, la nostra passió, la botiga de vins amb més personalitat que he vist mai!”. Hi torna tot sovint sempre que posa el peu a Barcelona, i és on imparteix cursos de tast especialitzats. Allà ha compartit molts bons moments professionals (primer com a comercial) i després ja com a sommelier. Les ampolles que aguarden al celler han sentit moltes converses amb els grans del món del vi, com el seu col·lega, el sommelier Ferran Centelles, que també és del barri.

Té clar que si no fos sommelier, seria psicòloga i seguiria somiant en ser escriptora. Ara ja no ho pot dir tan fort això, ja que va pel segon llibre publicat. El primer, “Presumeix de vins en 7 dies”, va ser tot un èxit, i aquest segon va camí de consolidar-lo. “Els vins de la teva vida”, editat per Angle Editorial, és un atreviment. En Josep Roca i la Carme Ruscalleda li han fet d’amfitrions en les seves presentacions. Posar nom i cognoms al vi que més s’adiu amb cada moment (per Sant Jordi, per la diada de l’11 de Setembre o per al dia del Pare) no és cosa fàcil. No sé si hi ha molta gent valenta a posar-ho per escrit. Quan li pregunten per què parla bé de tots els vins, respon de forma intel·ligent: “No perdo el temps parlant de vins que no són bons”.

El seu maridatge perfecte és prendre un vi amb l’home de la seva vida i el gust del vi als seus llavis. Meritxell Falgueras, sempre insinuant i provocadora. Quan li demanem que es defineixi professionalment, ho té clar, malgrat que ve del món de les humanitats: “El meu cupatge és 50% vi i 50% comunicació, i primo que el llenguatge arribi i intento fer que la gent s’enamori del vi, però sense deixar de ser rigorosa, provo de fer-ho divertit”.

Amb ella l’audiència es dispara. Sap que el seu físic l’ajuda però l’interior també compta. Es prepara a consciència i ara segueix aprenent a l’estranger amb companyes de classe i amigues com l’Anne Cannan. És accessible i molt coherent en el que diu i fa. Per això els títols literaris que l’apassionen gairebé es podrien endevinar. Els que recomana tot tastant un bon vi són “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, “Oceano Mare” d’Alessandro Baricco, “La palabra más bella” de Margaret Mazzantini… “M’encanten els contes de Borges, la literatura russa… La veritat és que vaig estudiar crítica literària després d’humanitats…”, m’explica. I es nota perquè converteix el vi en poesia. “Visca la metàfora gustativa!”,  sentencia.

vi

“Ho tinc molt clar: San Cristoforo de Poderes San Cristoforo”

moments

“Amb el meu marit, i la nostra gossseta”

persones

“A la Toscana

Celler de Gelida

http://www.cellerdegelida.net

Carrer del Vallespir, 65  08014 Barcelona
933 39 26 41