Arxius

Tag Archives: art

Isabelle Meyer és coreògrafa i ballarina de professió. Explica amb orgull que va introduir la dansa contemporània a l’acadèmia tarragonina on va desenvolupar la seva activitat, essent a més la primera adscrita a l’Institut del Teatre. Però després de deixar amb 24 anys Nancy, la seva ciutat natal, va abandonar també Tarragona pel Priorat. Des d’aleshores, ha abraçat per igual l’art pictòric que la gestió administrativa al celler Clos Mogador. Ulls clars, melena arrissada i rossa, revela que l’última dansa l’ha fet amb la mà, escoltant el Concert per a violí en Re Major de Txaikovsky mentre feia girar sobre paper blanc un pinzell moll amb lies i vi de garnatxa. La creació va durar el temps exacte de la peça musical. Això només s’ho pot permetre una artista. I ara el dibuix s’estamparà a l’etiqueta del vi que elaboren uns amics seus en què també hi participen el seu marit i ella com a socis: el SACCRIW. Aviat veurà la llum aquesta combinació de vi, moviment i dansa.

La vena artística li ve de lluny però és autodidacta en aquest art. S’estrena i es forma amb les etiquetes dels vins més preuats de la DOQ Priorat i la DO Montsant que elabora el seu marit, l’enòleg i viticultor, René Barbier. Però també ha col·laborat amb cellers amics, per encàrrec. Totes les creacions amaguen un missatge, una història. Són naïf. Malgrat els pocs centímetres que hi ha lliures, considera que l’espai de l’etiqueta és el suficient per representar allò que significa el vi. Les entèn com un ex-libris: representen la persona i el seu vi. A Clos Mogador no s’han plantejat mai contractar els serveis d’un dissenyador o d’un il·lustrador. En René insisteix que l’autenticitat és al puny de la Isabelle. Són traços personals, empapats de la seva filosofia de vida i manera de fer. Lliures. La bogeria del 69. Saben com ningú què s’amaga darrere del Nelin, el Manyetes, el Clos Mogador, l’Espectacle…

Isabelle recorda que van arribar al Priorat sense res, amb una única pretensió: fer el millor vi del món per beure-se’l a casa. I el resultat han estat una colla de referències valorades mundialment i que rivalitzen amb els millors crus francesos. Les etiquetes naveguen entre el classicisme i el nihilisme, i es materialitzen així que arriba la inspiració. Les tècniques són diverses però la Isabell reconeix que pintar amb vi dóna més llibertat, més intensitat al dibuix perquè no cal preocupar-se pel color sinó per la forma. I aleshores ho remata amb rotuladors daurats i plata, aquarel·la blanca i lleixiu. I el resultat és sempre diferent, sorprenent, elegant i alhora proper. A mesura que ha anat creixent la familia –recentment ha estat novament àvia- es va omplint l’espai a l’etiqueta de Clos Mogador on hi són tots representats.

El dibuix personal denota que la família Barbier-Meyer mostra amb transparència la seva vida estretament lligada al vi i el seu respecte profund per la natura. És conscient que el mercat valora i jutja la imatge, però per convicció ja s’hi esmera. Ara fa 30 anys que van comprar la primera finca al Priorat i 20 que comercialitzen vi i ella s’ha encarregat del disseny del llibre que han editat per commemorar-ho. La Isabelle se sent feliç de veure que una nova generació segueix la seva estela i desvela que setmanalment viatgen plegats amb una ampolla de vi – que no és del seu – a taula. A casa, qui tria vi és en René. A ella, li agraden especialment les etiquetes més atrevides, com les de la Vinya del 8 i Les Cousins. “S’aproximen a un quadre”, sentencia. Però a l’hora de tastar, torna al clàssic. Entre els seus projectes no en descarta algun que enllaci vi i dansa, però reconeix que el seu nivell d’exigència és alt i per això de moment només ho té en ment, tot recordant que les bacanals ja eren justament això. Que la idea ve, de fet, de lluny. A l’hora de triar, prioritza el blanc i les converses no sempre giren sobre el mateix eix: “Quan viatgem amb el René no anem de cellers ni parlem de vi, ens agraden els viatges amb component sociològic i cultural”. Marquen diferències amb les noves generacions, que no s’estan de visitar cellers i tastar nous vins. Cada generació és una història, té unes inquietuds… “El vi ens ha permès gaudir de converses excepcionals amb persones molt intel·ligents” explica.

vi

“Recomanaria un d’un amic nostre de la regió del Loire, un vi blanc que és el que més bé em fa a l’estòmac. Un Sancerre Galinot de Gitton Père y Fils

moments

“En un dinar. M’agrada molt la cuina i a casa cuidem molt el maridatge gastronòmic per als nostres vins i per als vins que tastem de fora”

persones

“Amb la família, sens dubte”

Isabelle Meyer/ Clos Mogador

Anuncis

“Sent que cada cop ets més tu. Millores amb el temps, com el vi”. És el poema que vesteix la contraetiqueta del vi que proposa la Sara Jové per al maridatge final. L’ha escrit ella, amb l’art i la sensibilitat que es respira al celler familiar, situat a La Pobla de Cèrvoles, a Lleida. Mas Jové i Blanch és un dels nous elaboradors de la DO Costers del Segre però per la qualitat dels seus vins i el vincle tan estret amb la cultura s’ha fet ràpid un lloc al panorama vitivinícola català. És com si hagueren estat sempre presents i, en realitat, porten tres anys elaborant.

Vins que inspiren“, suggereix el web del celler. I parlant llargament amb la Sara, gerent de l’empresa i advocada de professió, ens descobreix com ella i la seva família han begut molt del seu padrí, pagès de tota la vida, que els ha ensenyat a cuidar, estimar i respectar la terra. “Era la seva religió” rebla la Sara. Saó és el nom que duen els vins de Mas Jové i Blanch i també és un homenatge a “l’ara hi ha saó!” que cridava l’avi quan havia plogut i s’augurava una bona collita.

La segona influència, tan o més important que el caràcter auster i de secà del padrí, és la d’en Guino – el pintor Josep Guinovart- que ha tenyit de creació i innovació les vinyes i el celler. “In vino veritas” resa el mural espectacular que presideix la sala de tastos, amb ceps originals incrustats. Va ser la seva darrera obra. Amb en Guinovart han trobat un company de viatge i de treball, han compartit plaer per l’art, per la terra i per la vida. I en homenatge seu neix la vinya dels artistes, un espai de creació entre ceps de macabeu i garnatxa blanca on s’alça l’Orgue del Camp, una escultura que es deixa acariciar pel vent, a peu de vinya en un mirador natural al poble lleidatà. Entre música, gastronomia i vins, la vinya dels artistes adquireix un protagonisme especial cada any en una festa molt participada que, com explica la Sara, té per objectiu reconèixer que el vi és una obra d’art efímera.

Mas Jové i Blanch és un projecte jove però amb múscul, un celler viu, unes vinyes vives com deia en  Guino, amb petjada cultural i sentimental. La família treballa per posar al mapa internacional La Pobla de Cèrvoles i els seus vins. És un regal que fan a la mateixa terra que els ha donat la satisfacció de conrear vinya i alçar un celler sense l’ajuda de cap arquitecte, sinó d’un germà i cosí enginyers industrials.

Perfectament integrat en el paisatge de verds i grocs de la Plana de Lleida, s’inscriu la història d’una empresa vitivinícola que busca la perfecció, la maduresa i el grau d’humitat òptim en el raïm. Gairebé el mateix que persegueix el maridatge de la Sara:

vi

Saó Expressiu sens dubte. És un vi molt personal i molt lligat al territori, elegant. T’omple la boca i és tan ample que et dibuixa un somriure als llavis. És llarg i especiat. Després d’un tast m’enduria l’ampolla a casa i l’aniria assaborint asseguda al sofà per anar veient com evoluciona. En una copa de Saó Expressiu hi ha molts vins diferents”.

moments

“A la vinya dels artistes, en una posta de sol i amb bona música de fons. A l’hivern, probablement hi faria sonar Sigur Rós, perquè és una música molt ben feta i amb profunditat. A l’estiu em decantaria per Kings of Convenience, un bon maridatge amb l’elegància del vi”.

persones

“El vi és per compartir, tot i que també m’agrada beure sola. El compartiria amb persones amb les quals estés a gust. O destaparia un Expressiu per un retrobament, amb algú que estimes i que fa temps que no veus”.

Polígon 9 Parcel·la 129 Paratge Llinar
25471 La Pobla de Cérvoles (Lleida)
T +34 973 050018 F +34 973 391151
M. 627 559830 / 627 559832
info@masblanchijove.com

Pedra, fusta i ferro reben amb calidesa els turistes que s’allotgen a Cal Llop, un establiment que regenten el Waldo i la Cristina, a Gratallops, i decorat amb molta imaginació. Al cor del Priorat no només hi ha vinyes, també s’hi respiren aires d’avantguarda, la que van endur-se de la vida professional anterior els propietaris d’aquest establiment. Dedicats al màrqueting, el cinema i la publicitat, van deixar enrere una etapa personal i professional ara fa 8 anys per viure el Priorat sense presses, i ben a prop del mar.

Cal Llop està alçat amb estil, conservant l’essència d’una casa que van trobar en ruïnes i des del primer dia van tenir clar que havia de ser un punt de trobada per als amants del vi. S’han convertit en ambaixadors per als turistes i en amics per als professionals del sector. Enoturisme en estat pur. “Ningú no arriba despistat a Cal Llop, tothom sap què hi ve a fer al Priorat encara que sigui l’última comarca catalana que visiten“, explica la Cristina. “I després Flipen!”, afegeix. La comarca supera les expectatives que té qualsevol visitant perquè manté l’esperit i el misticisme dels seus orígens, “perquè aquí les coses canvien molt lentament, al ritme de les plaques tectòniques”, rebla el Waldo. Crec que la filosofia del moviment slow contagia Cal Llop. L’hotel omple fins la bandera per la verema.

No obstant, l’activitat és permanent al llarg de l’any, des de servir vins a copes de la DOQ Priorat al bar a organitzar visites a cellers o menús-maridatge  als clients que ho demanen. Prioritzen els cellers de Gratallops però tenen una carta interessant que inclou vi blanc francès i per la Fira del Vi organitzen un dels esdeveniments més sonats: el Tast amb Llops. Ara s’atreveixen amb un concurs literari que premiarà els millors relats periodisítics que versin sobre el Priorat. Potser així la comarca comença a deixar d’estar coixa en bibliografia. Abans de recomanar-nos el maridatge, els pregunto per aquells que posen en dubte els preus elevats dels vins de la DOQ Priorat  i em solten, amb molta raó, “que mirin la pendent dels costers“:

vi

“Un Planassos del nostre amic Fredi Torres, del celler Saó del Coster. Hem tingut projectes coetanis i paral·lels, alegries i tristors compartides, tots dos hem iniciat camins nous al Priorat i hem compartit èxits plegats”.

moments

“Al chill out del Fredi, amb música de Camarón de la Isla. Tot sovint l’escoltem, i el tast esdevé una meravella”.

persones

“Amb el Fredi i amb amics, que comparteixen model de vida i de treball, i passió pels vins i per aquesta terra, el Priorat”.

C/ Dalt, 21 43737 Gratallops – Priorat · 977 83 95 02· hotel@cal-llop.com

Manllevo d’un altre bloc unes paraules de Natàlia Sanahuges que em semblen tota una declaració d’intencions: Mentre em banyo a la bassa del mas i veig tot el panorama, identifico les moltes casetes de tros, de diferents colors, entre els diferents verds dels arbres. M´enfonso davall de l’aigua, escoltant el silenci… En aquest petit moment sento que tot és possible. Ara que emprèn un nou projecte i ha tancat El Porticó de Falset deixant orfes de vestits i complements contemporanis, glamurosos, senzills, pràctics i tanmateix extravagants a desenes de clientes, se la veu un pèl enyoradissa per haver-se acomiadat d’un espai que li ha fet costat 11 anys.

Però segur que els nervis ja deuen ser fora, després d’haver obert als baixos del número 3 de la Quartera un taller de pintura que imagina en un futur com un espai obert d’art. Allà treballarà sense fils ni penjadors en l’art de la pintura, atenent les comandes de clients. Els que ja té en el món del vi i el cava i els nous que farà. Mescla sense manies materials diversos buscant la contradicció pictòrica. Que si resines, betums de judea, vernissos… convençuda que és així com s’innova i es descobreixen noves textures. Pinta colors vius i elèctrics amb pigments que ella mateixa aconsegueix amb la barreja.

I al costat de l’obra pictòrica hi ha la il·lustrativa, molt personal: les cares i les dones del vi que reivindiquen el beure i l’elegància i els plaers femenins, que també hi són en aquesta vida. A Alemanya ja les compren amb deler i té desig d’obrir-se culturalment, de la mà del món del vi, a més països. Col·legues com l’enòleg Àlvaro Palacios li faran costat i ja l’ha convençut per preparar-se un “currículum emocional”. Segurament que al taller de pintura les emocions brollaran de nou. És a on fa anys el seu pare, que comercialitzava amb vi, hi guardava les bótes de fusta. Ara les aromes de torrat donaran pas a les del pinzell i potser el vincle amb aquest món que l’ha permès créixer s’estrenyerà encara més. Tot i que a la fotografia duu a sobre una relíquia regalada -una magnum del Castell de Falset de 1998, per al maridatge en proposa una segona:

vi

“Les Terrasses, d’Àlvaro Palacios. És una aposta segura coneixent la persona que hi ha al darrere i la passió amb què treballa i descobreix el Priorat al món”.

moments

“Al tardet, cap al capvespre, quan la llum ja és tènue i s’intueixen a l’horitzó tons blaus i grisos molt suaus, i els puc veure des de casa meva”.

persones

“El compartiria amb amics, o amb la meva parella”.

Natàlia Sanahuges, Falset 1973. Pintora. Pl. de la Quartera, 3