Archive

Tag Archives: barcelona

hotelsambDO

La setmana dels vins catalans als hotels de Barcelona s’acaba. Finalitza l’activitat promocional promoguda per l’INCAVI però desitjaria que les cartes dels vins dels hotels top de Barcelona mantinguessin el compromís, com ho fan tantes altres del país sense ser top. No vaig veure la carta però m’hagués agradat fer-ho. A l’Hotel Fira de Barcelona, que és on em van convidar, vaig assistir a una de les sessions de tast. Amb un cop d’ull a l’aparador de vins del restaurant, vaig poder observar com… n’hi havia pocs, de catalans. Potser m’equivoco, em va agradar retrobar-me amb un Scala Dei de Cellers Scala Dei i no gaire cosa més. Decepció, perquè en el mateix escenari on se celebrava el tast, s’havia de celebrar que hem assolit la trista xifra que 1 de cada 3 vins servits són catalans. Però, ep! insisteixo que no vaig veure la carta…

La iniciativa d’Hotels amb DO em sembla fantàstica. I celebro que es plantegi com una descoberta dels grans i variats vins que tenim al país dins de les 11 DO’s i la DO Cava. S’ha volgut sumar vins catalans i consells bàsics i pràctics per al tast amb espais emblemàtics que no totes les butxaques poden permetre’s visitar. El Mandarin, l’Abac, l’Arts, Le Meridien, l’Omm, el Majestic… En el meu cas, l’Hotel Fira. Vam degustar 6 vins. Començant per un cava, dos blancs, un rosat i dos negres. Repertori molt encertat per a una hora i mitja de tast dirigida amb naturalitat per Carme Domingo Gustems, que treballa a la secció de Viticultura i Producció Experimental de l’INCAVI. La Carme ve de família de viticultors i va estudiar Enologia perquè eren estudis universitaris nous i específics d’un sector que ja la captivava des de petita. Més tard va ampliar coneixements en el terreny de la ciència i tecnologia d’aliments i va treballar en alguns cellers, però van ser pocs anys. Explica que té la sort de dedicar-se des de fa temps en la recerca de viticultura, una manera “de no oblidar els meus orígens”.

A Hotels amb DO vam fer decobertes certament sorprenents, perquè d’algun dels vins seleccionats en desconeixíem l’existència del celler. El tast és asseguts a taula, al restaurant de l’hotel, que té una volta catalana al sostre – intueixo que recreada – que dóna certa calidesa a l’espai. Places limitades per al tast i ganes de degustar. Parelles i grups d’amics. Obrim el repertori amb un cava, tastem dos blancs i comparem entre les garnatxes blanques de la Terra Alta i el Xarel·lo del Penedès, fem un punt i a part amb l’1/11 de Costers del Segre – m’admira el nom que recupera els contractes de la pagesia de Lleida- i finalitzem amb dues garnatxes de 2008 i 2004, de l’Empordà i la DO Montsant respectivament. Aquest darrer vi sorprèn fins i tot en el dibuix que presenta el suro. Com es pot veure a la fotografia superior reprodueix una lira. Les notes musicals celestials que sempre acompanyen quan el tast és ideal. La imatge és preciosa, però no tot sovint es reprodueix. Depèn de l’entorn i dels vins. De la companyia i les explicacions del tast.

Em va agradar la forma amb què la Carme va plantejar el tast. Estem aconseguint obrir el sector del vi a tots els qui ens hi hem aficionat i volem compartir bones estones. Deixem-nos d’exàmens, de judicis, de valoracions estrictes, de tècnica i de llenguatges complicats. Posem per davant l’hedonisme i els sentits. El vi ens agrada o no, i si encertem a trobar aromes i gustos rebuscant als calaixos de la memòria, millor! Però sinó, també. De la manera que han entrat els vins als hotels amb encant de Barcelona, anem bé. Fent-ne partícep a tothom. Preus ajustats al moment econòmic i espais agradables amb ganes de ser visitats, que conviden a la conversa i a la inspecció després del tast. Hagués estat bé poder continuar la vetllada amb els vins del repertori i un menú maridatge, ajustat en forma i preu. Idees per a properes edicions… Amb la Carme, vam passar una estona entretinguda aprenent de cava i de vi i ho va tenir clar des del principi: Va exposar les característiques de cada referència segons les notes de l’elaborador però després obligava a compartir conversa i impressions. No tot sovint coincidíem, no tot sovint ens agradaven, però sí que ens sorprenien en un sentit o en un altre i n’apreníem.

El cas és que la iniciativa dels hotels amb DO és enoturisme en estat pur a la ciutat comtal, una iniciativa pensada per al turista però perfectament vàlida per als residents a la ciutat o als turistes que ens hi hem desplaçat. Un alicient més, una manera de descobrir els actius del país, que preserva -com es va dir el dia de la presentació- els valor d’identitat, sostenibilitat i convivència de Barcelona. I jo afegiria, de tot Catalunya. Aviat, veurem com els hotels de Barcelona comencen a promocionar l’enoturisme per als seus clients. Segur que la iniciativa funcionarà ja que tenim una diversitat i riquesa de propostes que ja voldrien tenir altres territoris. No ens les acabarem mai i, per tant, posar-les en valor en sectors col·laterals és el que toca. Pendent que s’implementi, espero la propera edició dels hotels amb DO per tastar en nous espais emblemàtics. Els llocs, com les persones i els vins, tenen moltes coses a dir. Per la Carme, que guia el tast, el més important de la iniciativa és poder degustar de manera relaxada i informal. “Els tastos són presentats per professionals amb extensa experiència vitivinícola el que permet ampliar coneixements però sobretot fomentar les sensacions percebudes. És una acció formativa oportuna per a entusiastes dels vins que volen explorar les regions vitícoles catalanes amb amics i familiars i reconèixer els vins catalans”.  Mentrestant, ella, ens desvetlla les seves propostes més personals:

vi

“Un vi jove de samsó negra perquè és la varietat de les últimes vinyes en vas que amb l’avi fèiem vi a casa”

moments

“Qualsevol estona que pugui connectar amb els records: Des de les trobades amb la família i amics, a una nit, sola, davant de la lluna i el mar”

persones

“La família i els amics”

Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat

Meritxell Falgueras

Soy una viña joven de treinta y una añadas que creció en el Celler de Gelida, un terroir que ha dado grandes vinos durante cinco generaciones. He encontrado el coupage de mi vida en la bodega Podere San Cristóforo de la Toscana, sigo mi crianza en Londres y embotello en Barcelona.

A Meritxell Falgueras no li calen presentacions, però per si de cas ella n’apunta una de ben suggerent a l’entrada del Wines and the City, el bloc on escriu sobre tot allò que llegeix, pensa, sent, beu i olora… Viu a Itàlia després d’haver-se casat amb l’home que volia i que la va enamorar fa més d’un any, com ella tot sovint explica. Viu envoltada de les vinyes de Podere San Cristoforo. Allà confessa que té temps per escriure, pensar i passar desapercebuda. A Catalunya, en canvi, li és impossible fer-ho. Col·labora com a sommelier i comunicadora a Divendres de TV3, el Blog de la Cadena SER, el Via Lliure de Rac1, Directe 4.0 de Ràdio 4, el Magazine de La Vanguardia, Time Out i Vinos y restaurantes. Una llarga llista de vins espera a ser maridada i comentada per ella, sort en tenim a Catalunya de disposar de tan bones referències.

“A Barcelona visc a la ciutat, em dedico a comunicar el vi i la gent em coneix per nom i cognom. A Itàlia visc entre vinyes, tothom li pregunta sobre vi al meu marit i em dedico a escriure i a estudiar”. És així com pot preparar la llista de maridatges amb què sempre sorprèn: vins per tastar en moments determinats i persones seleccionades. Li he confessat que li vaig robar el nom per a aquest bloc. A vegades els seus escrits i comentaris alcen les ires d’aquells qui consideren que banalitza el món del vi. Jo penso que la tracten injustament perquè fa ben bé al contrari, estandaritza el missatge i l’acosta a qui no el sap interpretar com l’expert. Se sent molt còmoda a la ràdio, per bé que l’escriptura sempre l’ha fascinat i darrerament està treballant força a la televisió. Al setembre la veurem també al programa “Entre vinyes” de TVE-Catalunya, que ara s’està filmant. 

Descobreix el vi de petita, quan el seu pare li acostava les copes al nas i li assenyalava les aromes depenent de la varietat i del tipus de criança. És la cinquena generació de l’emblemàtic Celler de Gelida al barri de Sants de Barcelona. De la botiga diu entusiasmada que “és la meva familia, és casa nostra, la nostra passió, la botiga de vins amb més personalitat que he vist mai!”. Hi torna tot sovint sempre que posa el peu a Barcelona, i és on imparteix cursos de tast especialitzats. Allà ha compartit molts bons moments professionals (primer com a comercial) i després ja com a sommelier. Les ampolles que aguarden al celler han sentit moltes converses amb els grans del món del vi, com el seu col·lega, el sommelier Ferran Centelles, que també és del barri.

Té clar que si no fos sommelier, seria psicòloga i seguiria somiant en ser escriptora. Ara ja no ho pot dir tan fort això, ja que va pel segon llibre publicat. El primer, “Presumeix de vins en 7 dies”, va ser tot un èxit, i aquest segon va camí de consolidar-lo. “Els vins de la teva vida”, editat per Angle Editorial, és un atreviment. En Josep Roca i la Carme Ruscalleda li han fet d’amfitrions en les seves presentacions. Posar nom i cognoms al vi que més s’adiu amb cada moment (per Sant Jordi, per la diada de l’11 de Setembre o per al dia del Pare) no és cosa fàcil. No sé si hi ha molta gent valenta a posar-ho per escrit. Quan li pregunten per què parla bé de tots els vins, respon de forma intel·ligent: “No perdo el temps parlant de vins que no són bons”.

El seu maridatge perfecte és prendre un vi amb l’home de la seva vida i el gust del vi als seus llavis. Meritxell Falgueras, sempre insinuant i provocadora. Quan li demanem que es defineixi professionalment, ho té clar, malgrat que ve del món de les humanitats: “El meu cupatge és 50% vi i 50% comunicació, i primo que el llenguatge arribi i intento fer que la gent s’enamori del vi, però sense deixar de ser rigorosa, provo de fer-ho divertit”.

Amb ella l’audiència es dispara. Sap que el seu físic l’ajuda però l’interior també compta. Es prepara a consciència i ara segueix aprenent a l’estranger amb companyes de classe i amigues com l’Anne Cannan. És accessible i molt coherent en el que diu i fa. Per això els títols literaris que l’apassionen gairebé es podrien endevinar. Els que recomana tot tastant un bon vi són “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, “Oceano Mare” d’Alessandro Baricco, “La palabra más bella” de Margaret Mazzantini… “M’encanten els contes de Borges, la literatura russa… La veritat és que vaig estudiar crítica literària després d’humanitats…”, m’explica. I es nota perquè converteix el vi en poesia. “Visca la metàfora gustativa!”,  sentencia.

vi

“Ho tinc molt clar: San Cristoforo de Poderes San Cristoforo”

moments

“Amb el meu marit, i la nostra gossseta”

persones

“A la Toscana

Celler de Gelida

http://www.cellerdegelida.net

Carrer del Vallespir, 65  08014 Barcelona
933 39 26 41

 

No és casualitat que persones i projectes excel·lents es trobin, però tampoc és freqüent. Ni tampoc passa gaire que una vetllada resulti intel·lectualment i emocionalment interessant (la nit en imatges). Dimarts vaig assistir-ne a una. El saló de les sirenes de l’Hotel Espanya acullia els “Dimarts literaris” de Jordi Llavina, amb menú de Martin Berasategui. El primer amfitrió del cicle: el gran escriptor Javier Cercas. L’ambient envolvent de la decoració modernista, entre fustes i parets plenes de tonalitats lluminoses fins a límits infinits, i la càlida persistència dels vins del celler Jané Ventura van apadrinar una vetllada de lletres i vi molt suggerent (consultar imatges).

“En literatura el tema importa poc. La forma és el fons. Tan se val de què parlis, sinó com ho fas”. Javier Cercas és un erudit i dispara tot just començar. Abans haurà tastat el cava reserva de Jané Ventura, el “Do”, en el primer acte públic per aquesta anyada després de la presentació al Museu de la Música. Amb una criança de 5 anys, és un cava que impressiona, per l’elegància i pel cos, per la senzillesa i la complexitat alhora, per fer-se present entre plat i plat d’aperitiu. Després l’escriptor haurà assaborit un Mas Vilella 2009 i per les postres la inigualable Malvasia de Sitges 2009, un vi de palla de Jané Ventura, golós i deliciós. Sempre resulta poc.

Escric de coses que a mi m’interessen molt per algun motiu que no m’importa“, continua. “Els llibres no són intents de respondre preguntes, sinó de formular-les de la manera més complexa possible”. Quan li pregunten per la manera en què concep un llibre, solta directe: “Qui no té res, no té res a perdre”. I comença a demostrar la seva cultura literària amb infinitat de referències i cites. Com la de Milan Kundera: “Els personatges de novel·la són jo hipotètics de l’autor”. A “Les lleis de la frontera”, el seu darrer llibre, recupera vivències i pors dels anys 80 i de nou sentencia que “les respostes no han d’estar al llibre. El deure de l’escriptor és protegir les preguntes de les respostes, és el lector qui les ha de completar”.

Javier Cercas parla apassionadament de la literatura i afirma que “serveix per viure més intensament, per fer-nos una vida més complexa, no per estalviar-se el dolor”. “Després de llegir un gran llibre, ets una altra persona, veus les coses amb una altra dimensió i complexitat”. Paraules de savi que remet a un altre, a Orhan Pamuk: “Escriure una novel·la és com excavar un pou amb una agulla“. Subtil. Profund. “Els llibres s’escriuen perquè et passin les històries“. El món dels somnis sempre tan present a la literatura…

Sobre els clàssics, respon que “s’han de llegir per plaer, perquè són garantia de coneixement, però no han de ser una obligació“. Creu que “els clàssics els fan els lectors, no els escriptors”. En aquest sentit diu que l’art no funciona com la tècnica. “Cervantes és actual com Joyce”.

I comencen les notes musicals al seu discurs segurament perquè el DO ha fet acte de presència. És persistent i haurà retornat als primers glops: “Una novel·la és una partitura i un lector és un intèrpret, i cada interpretació és diferent”. I aquí, com si es tractés d’un castell de focs, arriba la traca final igual com el maridatge amb la malvasia de Sitges a les postres del menú de Berasategui, una deliciosa crema catalana: “El millor d’un mateix es dóna en el combat amb el llenguatge“. “Un escriptor no ha de ser interessant, les energies les ha de gastar en l’escriptura”. Creu que “Tirant lo Blanch” és una de les obres més infravalorades de la literatura catalana i un dels millors llibres del món. I cita Paul Valery per demostrar el poder del lector: “Sense el lector que posa la fe en un llibre, no hi ha bona obra”.

Rebla amb Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha d’agafar treballant”. I explica que les idees li arriben caminant i recorda que tots els grans filòsofs han estat grans caminadors. El seu proper llibre probablement estarà inspirat en aquesta temàtica. Ja l’esperem.

I com tot savi o erudit, no deixa de sorprendre fins al final. Un vi que no parla, que parla del silenci és el que descobreix per a un moment de sensacions i emocions:

vi

Habla del silencio d’un petit celler (Bodegas Habla) del meu poble, Trujillo, a Cáceres, Extremadura”.

moments

“Amb delicies extremenyes…. Un bon pernil per exemple”.

persones

“A casa meva, al poble”.

Javier Cercas

www.javiercercas.com

Moure’s entre més de 400 referències de vi i 40 vins a copes no ha de ser cosa fàcil. Recomanar-los, encara menys. Però hi ha qui està avessat a aquestes magnituds i frisa per enfrontar-se al repte. Xavier Ayala, fins fa pocs dies sommelier del restaurant Moo de Barcelona, s’estrena en la direcció del Bar-à-vins sota la potent maquinària de màrqueting que és Mortiz, la fàbrica que acull el nou espai vinícola i que farà triar els clients entre ampolles de cervesa i de vi. Dos móns que volen demostrar que no rivalitzen, sinó que es complementen.

Un gir valent en la carrera professional d’en Xavier, que acumula molta experiència tot i ser insultantment jove. Al Moo hi va ser els últims 8 anys; els primers va viure’ls al Celler de Can Roca. “A tots els restaurants del món fa falta algú que conegui el món del vi, que cuidi la carta“, afirma taxatiu. Després de passar anys seleccionant les millors ampolles per als millors restaurants, ara baixa de l’olimp de la cuina per tenir un contacte directe amb l’amant, l’expert, l’aficionat i tothom qui vol descobrir el món del vi. Què hi ha al Bar-à-vins? Ganes de democratitzar els vins, d’internacionalitzar-los i de desintel·lectualitzar-los. Com? Amb un aparador de vins d’arreu del món que amaguen discurs, relat i història. Referències que conviden a viatjar per territoris diversos, d’Alsàcia a Barcelona seguint el mític viatge de Louis Moritz, i amb un protagonisme més que necessari dels Països Catalans, que representen més d’un 65% de la carta. Al Bar-à-vins hi ha  vi, però també de pa i formatge. Són els tres altres aliments que el xef Jordi Vilà potenciarà a la cuina.

“És un banc de proves. Volem que el Bar-à-vins sigui un espai de descoberta per passar-ho bé tastant. No se n’ha de saber per entrar-hi, sinó tenir ganes de compartir una copa amb la parella,  amb amics o amb qui sigui. Som mediterranis i estem acostumats a beure vi al voltant d’una taula acompanyat de menjar”, explica. El missatge del nou establiment és clar: “Vine, tasta i passa-ho bé!”, i motius no en faltaran ja que cada tres setmanes es renovaran els 40 vins a copes i hi haurà sorpreses. Els vins es podren tastar per ampolles o per pes, a partir dels 2cl. Els grans vins estaran ara més a l’abast de les butxaques modestes. L’última tecnologia és un altre dels atractius del nou establiment, amb un sistema únic de conservació que permet mantenir obert un vi durant 3 mesos sense perdre propietats. L’ha desenvolupat Moritz i el secret és el gas argó. L’aparador és únic i suggerent, amb el porró com a emblema i picant l’ullet als wine lovers. La cultura del vi recupera un dels seus símbols i el posa en escena en un bar molt innovador.

Com a president de l’Associació Catalana de Sommeliers, en Xavier revela que el sector gaudeix de bona salut i que ha anat ampliat els seus horitzons professionals, per bé que al seu entendre el sommelier on té més raó de ser, és en un espai gastronòmic. Estar al front office el té aquests dies més inquiet que mai, i té clar que la comunicació amb el client del Bar-à-vins serà un gran repte, perquè els tecnicismes i l’esnobisme han de desaparèixer. Saber canalitzar l’interès que desperta aquest món és una de les seves dèries, però amb les ganes que hi posa els resultats és preveuen més que positius. És un sommelier que beu vi al bar de la Moritz i que tria ampolles ben especials per compartir amb qui realment ho és per a ell:

vi

“Molts i de diferents regions vitivinícoles, començant per la Rioja, el Priorat, els Vega Sicilia, i anant fent recorregut mirant sempre i cada cop més cap al nord d’Europa, començant per França, seguint amb Itàlia i acabant pels grans rieslings alemanys”.

moments

“Al voltant d’una taula per Nadal, però no per la festa i el seu rerafons, sinó perquè és el moment que tenim d’estar plegats la meva germana, els pares i jo. És quan coincidim, ja que durant l’any estem distanciats per motius professionals. M’agrada i m’encurioseix saber què pensen les persones més properes dels vins que escullo per a l’ocasió”.

persones

“Els grans vins els descobreixo amb la família. Vull beure-me’ls sempre amb ells i són vins que tinc al meu celler particular (d’unes 100 referències). No els obro amb els amics, amb ells els anem a comprar expressament”.

*la fotografia és cedida per Moritz

Bar-à-vins/ Moritz Barcelona

Ronda de Sant Antoni, 39 · Barcelona · 934 23 54 34

Probablement la versatilitat és un dels seus forts, donant per fet que també ho són la professionalitat i l’expertesa, malgrat la seva joventut. No en parlem específicament durant l’entrevista però el seu tarannà i el seu treball  en projectes diversos i alhora complementaris en deixen constància. Cristina Fernández Fluriach exerceix de sommelier al Saüc de Barcelona, un dels millors restaurants de la capital catalana, amb estrella Michelin. I és també la sommelier de la DO Catalunya, on també hi porta la gestió comercial. Va estudiar al CETT, està vinculada al món de la hostaleria i domina amb fluïdesa el català, el castellà, l’anglès, el francès i alemany i té nocions d’italià i suec. En el moment que conversem, serveix i dirigeix un tast popular de vi rosat Bach al carrer Llibertat de Barcelona, coincidint amb la Festa Major de Gràcia. Vol apropar-se al consumidor i despertar l’interès de nous públics. Desitja que la cultura del vi agafi força i perdi aquest complex d’inferioritat respecte de la cervesa. I la reivindica al costat dels còctels dels quals també n’és experta. Creu que tenen llarga convivència plegats en les cartes de bars i restaurants.

La Cristina és una gran defensora de la DO Catalunya pel fet que abraça una àmlia gamma de vins bons a preus assequibles. Referències per a totes les butxaques i de diferents punts del país. “Vins de la terra, amb tradició i autenticitat“, destaca. És de les sommeliers que recomana vi català quan li demanen un Rioja sense gaire coneixement de causa i té clar que per atraure nous públics el vi s’ha de promocionar també al mercat estranger. La iniciativa Contraetiqueta, en què va participar, ha obtingut resultats interessants, per exemple, quan es va dur a l’aeroport de Barcelona la promoció vitivinícola de Catalunya.

El fet de ser dona, jove i sommelier no li ha restat oportunitats però reconeix que és un món encara liderat pels homes. Creu que hi ha un llarg camí a recórrer per arribar a l’equilibri. Confia en la sensibilitat i l’habilitat que se li sol reconèixer a les dones a l’hora de descriure un vi. Cada moment, diu, mereix un maridatge, però la calor d’aquests dies la fa decantar-se per un rosat fresc. Li resulta més abellidor i segur que no deixa taca als llavis, una de les “vergonyes” que reconeix en una entrevista recent:

vi

“Un Synera rosat de Roqueta Origen. L’he redescobert aquesta Festa Major de Gràcia i m’ha agradat perquè em porta molts bons records, de quan era jove a casa. L’obríem mentre tastàvem un bon arròs”.

moments

“M’agradaria tastar-lo amb música com la de Kiko Veneno i el seu ‘La Rambla de Barcelona‘”.

persones

“Amb els amics o la parella quan es pon el sol. És un moment del dia molt especial”.

LinkedIn Cristina Fdez. Fluriach

 

De la mateixa manera que els canals d’aigua s’endinsen profundament a les muntanyes de la costa oest de Noruega, en Christopher ha penetrat amb força dins del món vitivinícola català. Des de fa 4 anys regenta la Bodega Bonavista situada al barri de Gràcia de Barcelona en un carrer que dóna nom a l’establiment. I ha aconseguit allò que molts perden la vida buscant: fidelitzar. Llicenciat en Ciències Polítiques a Noruega, va iniciar-se professionalment en el món de la consultoria. Però malgrat el canvi d’empresa i de vida, manté intacta la seva vocació de servei.

Em va descobrir el lloc l’amiga Eva Martínez Bordons. En Chris més que clients té amics, i celebren un assessorament càlid, expert i generós a l’hora de comprar o fer un tast. Gairebé un 60% dels vins que s’apleguen entre prestatges -amb etiqueta feta a mà on hi diu les varietats i el preu- són catalans i això l’ha convertit en un dels millors prescriptors de vi de la ciutat. En Chris comenta que “molta gent jove treballa bé en el sector vitivinícola català i jo vull contribuir des del Bonavista perquè es conegui“. Defensor a ultrança de la qualitat dels vins, en reivindica també la seva accessibilitat. Així resa la filosofia de la Bodega: “Trobar un bon vi a 20 euros és fàcil. Trobar-ne un a 6 euros és més complicat, però per a nosaltres, també és més divertit“. Sota els prestatges, les caixes de vi són plenes d’ampolles de diferents denominacions d’origen, moltes catalanes, amb preus inferiors als 6 euros. La crisi hi ha tingut a veure, però també la seva obstinació per la relació qualitat-preu.

En Chris descobreix sempre als altres els vins que ha filtrat a través dels sentits. La logística i el temps no li permeten recórrer com voldria els cellers del país, però es veu compensat per la visita freqüent dels entesos del sector, que li reconeixen la promoció dels vins. En sap i sap recomanar bé, a més de seduir amb un formatge Comté -entre altres delicadeses- que tempta desenes de paladars. El seu maridatge revela un cop més l’aposta pel vi català:

vi

“Tinc debilitat pels vins de la DO Montsant i la DOQ Priorat perquè són, difícils i complexos, la mineralitat. Escolliria un Priorat equilibrat amb fruita, fusta i mineral. Tots aquests components en perfecta armonia em fan més content que un nen quan arriba el Nadal”.

moments

“El prendria en un fiord norueg, la meva terra, perquè és un paisatge mineral, salvatge i està en consonància amb la potència dels vins del Priorat”.

persones

“Amb la meva xicota”.

Carrer Bonavista 10, Barcelona · 93 218 81 99