Archive

Tag Archives: bloc

cepmasdelbotó

He cuidat aquest bloc com el cep de merlot que tinc plantat no gaire encertadament en una torreta i que admiro cada dia quan pujo a estendre o regar a la terrassa de casa. Vaig començar gairebé per casualitat el febrer de 2011 i d’ençà a avui han passat moltes coses. La majoria bones. Inesperades. Algunes fabuloses, fantàstiques. He conegut gent apassionada i molt interessant i he après molt. Ho continuo fent i ho seguiré fent. Sempre. Amb cura, he anat omplint d’entrades el Vi · Moments · Persones que ara migra cap a una pàgina més càlida, més personal, com fan les orenetes. Ja ha passat el temps de poda, i sembla que tot comença a verdejar. Hi ha un moment en què els projectes comencen a veure-hi clar i sembla que és aquest. Queda encara lluny el temps del verolat i la verema, per bé que siguem al setembre i per dates escaigui.

Amb l’ajuda generosíssima de La Lleonera he construït un nou espai on aquest bloc seguirà pervivint, perquè d’històries al voltant del vi n’hi ha tantes, i de tant fabuloses, que no m’he cansat d’explicar-les ni de compartir-les, sinó al contrari. Friso per seguir-les descobrint i relatant. I així aquest bloc seguirà evolucionant ara pintat de verd, però sempre amb el color de la maduresa present, com veureu al logotip que és una obra d’art, pintada amb vi, de Marta R. Peribáñez..

Us convido a seguir viatjant amb mi i a través dels escrits per les petites grans històries que amaguen les ampolles de vi i que ens retornen sempre als orígens, a un paisatge, a unes mans… Ja ho deia Antoni Gaudí, l’arquitecte de Reus, “la naturalitat consisteix en tornar als orígens”.

M’acompanyeu? A partir d’ara, ens trobem aquí.

Cep d’El Mas del Botó, a Alforja. Sobre sòl de sauló.

Els canvis no són mai ni fàcils ni immediats. Sovint costen temps i algun que altre maldecap. Però per sort el temps gira, roda, avança… I entre desitjos i esperances, l’actitud es fa un lloc i esdevé clau per a la transformació. La personal i la professional. I avancen els mesos i inicies nous estudis, descobreixes professionals d’altres rams, et retrobes amb inquietuds oblidades i desembarques en horitzons laborals més humans, més humils, més afins a les pròpies creences. I sents que vas tornant a respirar a fons i que inicies una cursa sense metes.

Després de la poda i del plor, el cep es tenyeix de verd molt lentament i comença de nou el cicle de la vida. La d’abans però amb sàvia nova. I la felicitat que se’n va anar, torna. I s’instal·la un temps quan passen coses com aquesta.