Archive

Tag Archives: castell de falset

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

www.marinacapdevila.com

Manllevo d’un altre bloc unes paraules de Natàlia Sanahuges que em semblen tota una declaració d’intencions: Mentre em banyo a la bassa del mas i veig tot el panorama, identifico les moltes casetes de tros, de diferents colors, entre els diferents verds dels arbres. M´enfonso davall de l’aigua, escoltant el silenci… En aquest petit moment sento que tot és possible. Ara que emprèn un nou projecte i ha tancat El Porticó de Falset deixant orfes de vestits i complements contemporanis, glamurosos, senzills, pràctics i tanmateix extravagants a desenes de clientes, se la veu un pèl enyoradissa per haver-se acomiadat d’un espai que li ha fet costat 11 anys.

Però segur que els nervis ja deuen ser fora, després d’haver obert als baixos del número 3 de la Quartera un taller de pintura que imagina en un futur com un espai obert d’art. Allà treballarà sense fils ni penjadors en l’art de la pintura, atenent les comandes de clients. Els que ja té en el món del vi i el cava i els nous que farà. Mescla sense manies materials diversos buscant la contradicció pictòrica. Que si resines, betums de judea, vernissos… convençuda que és així com s’innova i es descobreixen noves textures. Pinta colors vius i elèctrics amb pigments que ella mateixa aconsegueix amb la barreja.

I al costat de l’obra pictòrica hi ha la il·lustrativa, molt personal: les cares i les dones del vi que reivindiquen el beure i l’elegància i els plaers femenins, que també hi són en aquesta vida. A Alemanya ja les compren amb deler i té desig d’obrir-se culturalment, de la mà del món del vi, a més països. Col·legues com l’enòleg Àlvaro Palacios li faran costat i ja l’ha convençut per preparar-se un “currículum emocional”. Segurament que al taller de pintura les emocions brollaran de nou. És a on fa anys el seu pare, que comercialitzava amb vi, hi guardava les bótes de fusta. Ara les aromes de torrat donaran pas a les del pinzell i potser el vincle amb aquest món que l’ha permès créixer s’estrenyerà encara més. Tot i que a la fotografia duu a sobre una relíquia regalada -una magnum del Castell de Falset de 1998, per al maridatge en proposa una segona:

vi

“Les Terrasses, d’Àlvaro Palacios. És una aposta segura coneixent la persona que hi ha al darrere i la passió amb què treballa i descobreix el Priorat al món”.

moments

“Al tardet, cap al capvespre, quan la llum ja és tènue i s’intueixen a l’horitzó tons blaus i grisos molt suaus, i els puc veure des de casa meva”.

persones

“El compartiria amb amics, o amb la meva parella”.

Natàlia Sanahuges, Falset 1973. Pintora. Pl. de la Quartera, 3