Arxius

Tag Archives: cultura

“Sent que cada cop ets més tu. Millores amb el temps, com el vi”. És el poema que vesteix la contraetiqueta del vi que proposa la Sara Jové per al maridatge final. L’ha escrit ella, amb l’art i la sensibilitat que es respira al celler familiar, situat a La Pobla de Cèrvoles, a Lleida. Mas Jové i Blanch és un dels nous elaboradors de la DO Costers del Segre però per la qualitat dels seus vins i el vincle tan estret amb la cultura s’ha fet ràpid un lloc al panorama vitivinícola català. És com si hagueren estat sempre presents i, en realitat, porten tres anys elaborant.

Vins que inspiren“, suggereix el web del celler. I parlant llargament amb la Sara, gerent de l’empresa i advocada de professió, ens descobreix com ella i la seva família han begut molt del seu padrí, pagès de tota la vida, que els ha ensenyat a cuidar, estimar i respectar la terra. “Era la seva religió” rebla la Sara. Saó és el nom que duen els vins de Mas Jové i Blanch i també és un homenatge a “l’ara hi ha saó!” que cridava l’avi quan havia plogut i s’augurava una bona collita.

La segona influència, tan o més important que el caràcter auster i de secà del padrí, és la d’en Guino – el pintor Josep Guinovart- que ha tenyit de creació i innovació les vinyes i el celler. “In vino veritas” resa el mural espectacular que presideix la sala de tastos, amb ceps originals incrustats. Va ser la seva darrera obra. Amb en Guinovart han trobat un company de viatge i de treball, han compartit plaer per l’art, per la terra i per la vida. I en homenatge seu neix la vinya dels artistes, un espai de creació entre ceps de macabeu i garnatxa blanca on s’alça l’Orgue del Camp, una escultura que es deixa acariciar pel vent, a peu de vinya en un mirador natural al poble lleidatà. Entre música, gastronomia i vins, la vinya dels artistes adquireix un protagonisme especial cada any en una festa molt participada que, com explica la Sara, té per objectiu reconèixer que el vi és una obra d’art efímera.

Mas Jové i Blanch és un projecte jove però amb múscul, un celler viu, unes vinyes vives com deia en  Guino, amb petjada cultural i sentimental. La família treballa per posar al mapa internacional La Pobla de Cèrvoles i els seus vins. És un regal que fan a la mateixa terra que els ha donat la satisfacció de conrear vinya i alçar un celler sense l’ajuda de cap arquitecte, sinó d’un germà i cosí enginyers industrials.

Perfectament integrat en el paisatge de verds i grocs de la Plana de Lleida, s’inscriu la història d’una empresa vitivinícola que busca la perfecció, la maduresa i el grau d’humitat òptim en el raïm. Gairebé el mateix que persegueix el maridatge de la Sara:

vi

Saó Expressiu sens dubte. És un vi molt personal i molt lligat al territori, elegant. T’omple la boca i és tan ample que et dibuixa un somriure als llavis. És llarg i especiat. Després d’un tast m’enduria l’ampolla a casa i l’aniria assaborint asseguda al sofà per anar veient com evoluciona. En una copa de Saó Expressiu hi ha molts vins diferents”.

moments

“A la vinya dels artistes, en una posta de sol i amb bona música de fons. A l’hivern, probablement hi faria sonar Sigur Rós, perquè és una música molt ben feta i amb profunditat. A l’estiu em decantaria per Kings of Convenience, un bon maridatge amb l’elegància del vi”.

persones

“El vi és per compartir, tot i que també m’agrada beure sola. El compartiria amb persones amb les quals estés a gust. O destaparia un Expressiu per un retrobament, amb algú que estimes i que fa temps que no veus”.

Polígon 9 Parcel·la 129 Paratge Llinar
25471 La Pobla de Cérvoles (Lleida)
T +34 973 050018 F +34 973 391151
M. 627 559830 / 627 559832
info@masblanchijove.com

L’estiu té un punt de subversió. Alterem l’ordre natural de les coses. I les imatges poc convencionals prenen força, com la que il·lustra l’entrada al bloc, pintada per Joan Miró a París, en plena efervescència del surrealime. El pintor passava llargues temporades a Mont-roig del Camp, on el paisatge agrari li regalava els sentits i milers de traços de pinzell. De colors terrossos, blaus, grocs, verds, vermells… Una lluminositat magnífica sobre tela. La del mediterrani.

M’explica Elena Juncosa, museòloga Premi  Pilar Juncosa d’Investigació 2011  de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, la importància que per Miró tenia la terra, convertint-la en protagonista dels seus quadres en més d’una ocasió. Al Mas Miró -on hi passava llargues temporades a l’estiu- encara s’hi endevinen els colors i les formes que esclataven després a la seva obra. Però si hi ha un símbol tangible del paisatge agrari que es conserva intacte, aquest és la garrofa. Se’n troben desenes escampades pel terra just a l’entrada del taller. I l’Elena recorda que sempre en duia una a la butxaca. Un homenatge perpetu a la terra on trobava sentit a la vida i a la pintura?

El cas és que hi ha moltes mostres del seu apreci per la terra i la cultura. Li pregunto a l’Elena la relació del pintor amb el vi després de trobar la suggerent imatge que acompanya el post al Facebook d’un grup que promou el llegat del pintor. M’explica que al Mas Miró hi havia vinyes plantades. És més, s’elaborava vi ranci que després Joan Miró regalava a familiars i amics propers. Un veritable ambaixador del producte català.

Elena Juncosa ha navegat intensament per la correspondència del pintor i ha trobat fragments sensacionals que evidencien el seu interès per la cultura del vi. A Kandinsky li dóna consells per un viatge que té previst emprendre a Barcelona i Palma i li recomana que de tornada passi per Mont-roig, doncs serà ja a finals d’estiu, farà menys calor i el raïm estarà madur.

Quin quadre pensar com els dos genis conversaven entre vinyes ja verolades esperant l’hora justa per ser collides. O imaginar com alçaven el porró. O encara millor, haurien fet servir mai el vi per pintar sobre teles?

Pour venir ici à Montroig, sur quelle visite nous comptons absolument, je me permets de vous  conseiller de venir à votre retour, il fera moins chaud et les raisins seront mûrs”. Carta de Joan Miró a Wasili Kandinsky. Mont-roig, 12.07.1935

El vi·moments·persones d’avui no té respostes concretes, però si deixem volar la imaginació podria ser relativament fàcil descobrir quin vi, en quin moment i amb qui el voldria prendre el genial pintor. Atenent a la imatge potser seria un pèl surrealista…

Joan Miró
Títol: L’ampolla de vi
Data: 1924
Tècnica: Oli damunt tela
Mides 73,5 x 65,5 cm
Fundació Joan Miró, Barcelona. Dipòsit de Lola Fernández