Anna Espelt/ Espelt Viticultors i Coll de Roses (DO Empordà)

Ens rep al celler de Vilajuïga disposada a descobrir-nos el paisatge que dóna sentit als seus vins. És l’enòloga i propietària del celler Espelt i no deixa de preguntar-se què passa en cada sòl per obtenir uns resultats o uns altres en el vi. La importància del terrer i el tracte precís i delicat de cada tros de vinya l’apassiona. I no s’entendria el seu projecte sense visitar les diferents parcel.les que el composen. Les del celler Espelt i les del Coll de Roses. Potser al primer hi té el cap i al segon el cor. Potser m’equivoco. Potser a tots dos llocs hi ha el sentiment i la raó. Al Coll de Roses acaba una visita sense horaris ni presses, plena d’explicacions i raonaments per interpretar els seus vins. Hem visitat l’entorn magnífic, turons des d’on es divisa el mar, i després al tast hi tornem. Viatgem a través dels vins del Coll de Roses al golf, al cim des d’on s’entèn la geografia empordanesa, a on es comprèn la importància del pasturatge, a on les aromàtiques impregnen la pituïtària, als racons més personals com el mas on viu l’Anna i des d’on s’albiren les primeres vinyes de l’avi on arranca el projecte. Garnatxes, carinyenes (lledoner, a l’Empordà) a recer de la tramuntana que a vegades porta tanta ira que buida els ceps i emprenya. Algunes de les vinyes més preuades per l’Anna són envoltades de bosc en espais on es combina el misticisme del cep en vas i la calidesa de l’entorn natural no intervingut i protegit amb bells marges de pedra seca.

L’Anna Espelt és inquieta de mena i amb el seu vehicle ens condueix entre comentaris savis de vida i viticultura -ens descobreix la passió d’una de les 3 filles per la vinya- a les ganes d’aprendre i tastar infinitament promovent grups de tast amb colegues de professió de l’Empordà o compartir aventures vitivinícoles fora de Catalunya, en viatges a l’estranger. Descobrim que en Ferran Centelles té alguna cosa més que amistat i devoció per les vinyes d’Espelt i estem delerosos de conèixer-ho i d’explicar-ho.

Els vins que tastem a Coll de Roses són les noves anyades i assistim també al descobriment de l’oli del celler de les varietats arbequina i argudell que obliga a esmorzar-ne cada matí un raig, regant el pa del millor forn per estar a l’alçada. Oli d’oliva verge extra que posa la nota daurada als prestatges de la botiga del Coll de Roses on ningú no pot perdre’s la visita al centre d’interpretació –CEL– que han alçat amb recursos exclussivament privats però que mereixeria ser patrimoni de tots. Enlloc he vist un centre enològic i lúdic semblant que impregna els 5 sentits de cultura de vi, amb claredat, senzillesa, elegància i molt de respecte per allò que significa la pagesia, orígens, present i futur. Proposo que totes les escoles del país el visitin i hi guanyarem tots, segur que seria una molt bona manera d’invertir les actuals tendències a la baixa en el consum de vi. Els vins del Coll de Roses es manifesten honestos i transparents, fent honor al paisatge i la determinació de cada tros de vinya. Deixen entreveure la mà experta que acompanya aquesta integració volguda, que respecta el que va ser el territori i el fa sostenible. Preservació i responsabilitat, i no és casual que el celler hagi promogut la recuperació d’espais patrimonials entre vinyes d’herència grega i romana i n’hagi alçat monuments petits d’homenatge.

La generositat de l’Anna amb la vinya no cal subratllar-la, tothom qui begui els vins la podrà entendre. Envers les visites, sí. Té una predisposició absoluta per mostrar-nos com sent i com viu el món del vi. Reconeix que l’apassioma viatjar i sabem que ho fa per les vinyes però de tant en tant confessa que li cal una escapada i el vi també prèn protagonisme. No és d’estranyar aquesta relació inseparable. Quan un estima el que fa, no se’n pot estar ni se’n pot despendre. Se sincera ràpidament amb qui la vol conèixer i aquest exercici de transparència diu molt del seu projecte que no és petit. L’exportació és cada vegada més important i l’enoturisme també. Dissenys atrevits per a les etiquetes amb el traç de Mariscal -cop d’efecte a les prestatgeries- han situat el celler a l’avançada estètica més enllà de la DO Empordà. I el centre enoturístic de Roses culmina aquesta demostració de força i evidencia que hi ha profesionals que ho han entès molt bé. El món del vi és cultura, és una aposta pel coneixement i la descoberta hedonista. Cal trobar temps per practicar-ho. I més sovint. I amb mestres com l’Anna que no esgoten el seu caràcter dinàmic i obert, sinó que l’aprofiten per compartir com una bona copa de vi.

Vi
“Terres Negres del celler Espelt, cupatge de carinyena i cabernet sauvignon”

Moments
“A l’Empordà, remullant-nos els peus i menjant garoines”

Persones
“Amb la meva mare”

—

Carretera de les Arenes s/n – 17480 Roses – Telèfon: 972 256 465 – Email: info@vinscollderoses.com

Marta Arenas/ Can Sais DO Empordà

Com una carrera de fons, però sense meta. Imparable. Inquieta i hàbil, amable i disposada a gaudir amb les visites del millor que té professionalment parlant, el vi i la vinya. Així és la Marta. Enòloga i sommelier. Ella encapçala un projecte vitivinícola forjat en l’enoturisme que ha estat sempre a l’avançada dins de la DO Empordà i també al conjunt del país. Fa 15 anys quan ningú no en parlava, ja s’abocava a les visites amb rutes per les vinyes, fins i tot amb cavalls, i s’entregava a la degustació i al tast, maridant sempre amb productes locals com el pa amb oli d’oliva verge extra d’argudell o el formatge de petits productors de la zona. Per això ara també és la primera que promou l’enoteràpia amb un espai acollidor que dirigeix la Mònica Dàvila. Els extractes naturals de la vinya i els subproductes de la vitivultura ecològica de Can Sais tenen una segona vida i són matèria viva per als tractaments més saludables que un pugui desitjar o necessitar, al peu del Massís de les Gavarres, a Vall-Llobrega.

Can Sais és un projecte vitivinícola innovador impregnat de l’esperit inquiet de la Marta. La conec d’una visita i d’una trobada fugissera a la fira de vins de Vidirecte.cat i el Club TR3SC a mas Falet, però inspira confiança com els seus vins. Sense pretensioms però arribant a nivells de qualitat exquisits. No me’n vull deixar cap perquè la generositat de les seves visites no té límits ni entèn d’horaris. El rellotge el marca el ritme del tast i amb ella, comentat i comprès, és deliciosament lent. Tastem les noves anyades del Mestral, el Gregal i el Migjorn, els vins de criança -Selecció i Expressió-, la naturalitat reblada amb les etiquetes de suro i el dolç de malvasia de raïm sobremadurat i criança de 5 anys -L’Encanteri- per acabar, que et porta al cel si és que existeix. La degustació En aquest punt esdevé infinita.

En un terrat delicadament guarnit per flors de temporada, de colors intensos i vius, una tramuntana apaivagada i una conversa serena sobre el món de l’enoturisme i el vi i l’expressió de la vida rural. És de les que s’implica, sempre. Diuen que poques vegades té un no per resposta i no costa gaire comprovar-ho després de visitar-la i veure com et convida a pujar a la vinya més alta de Can Sais on hi ha plantada la malvasia que donarà molts dies i nits de glòria. Des d’allà dalt, a molts pocs quilòmetres en línia recta del mar fred de l’Empordà, es divisen totes les finques que abraça el projecte. Petits trossos de vinya de viticultors del poble que han anat deixant la professió per l’edat. No podien caure en millors mans.

Les darreres notícies que rebo de la Marta són l’organització del tast de vins de la DO Empordà al cim del Puigmal. A desenes de metres d’alçada intueixo que el tast dels seus vins adquireix notorietat i és més plaent encara, posant de manifest que res no és fàcil en l’art de fer vi i fer-lo bé és evidentment qüestió d’aptitud però sobretot d’actitud. Al Puigmal se la veu radiant en les fotografies que circulen per les xarxes socials, amb el mateix somriure del dia que la visito amb l’Eva que ara és de viatge fent la volta al món. La darrera nota de premsa que m’arriba al correu és un concert d’havaneres amb tast comentat de 5 vins de Can Sais per cloure l’estiu i estrenar un nou espai de tast enmig de la vinya. Diu la invitació: “Ja de negre nit, buscant aixopluc entre les Gavarres (..) gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera (..) -Corre Lola, posa’m un got de vi… I et cantaré una cançó”. Qui se’n pot estar d’anar-hi?

La verema ja està al caure i imagino que la intensitat al celler li robarà moltes hores, però si no vaig errada, segur que mantindrà les portes obertes de bat a bat. Com el dia del seu aniversari que convidava a través del canal de Facebook a fer una copa de vi amb tothom que s’hi acostés, al celler. Generositat i desimboltura, esperit emprenedor i molt ben considerada pels companys de professió com l’Albert Jané del celler Acústic. Els  vins que vinifica i envelleix al mas, en un espai tan reduït com amable i rústic, transmeten la seva força i vivacitat. És com la tramuntana que arriba suau a les vinyes de Vall-Llobrega, amb fressa i sempre disposada a arribar més enllà. Té clar però que el seu espai és l’Empordà i Catalunya i vol que aquest sigui el mercat dels seus vins, començant per la venta directa al celler que representa un percentatge molt important. No descarta l’exportació i de fet els seus vins ja han viatjat algun cop fora, però l’objectiu és servir a casa. Per al maridatge es deixa influir per l’estació de l’any en què ens trobem i oblida per uns instants les alçades:

vi
M’emocionen sobretot els vins negres amb domini de la garnatxa sobre pissarres del Montsant, del Rosselló i de l’Empordà, és clar! Però ara a l’estiu el meu vi seria el “Mestral”

moments 
Arran de mar en alguna de les caletes que tenim per aquí a la vora, a l’Empordà

persones
Sempre amb algú per gaudir i compartir emocions i passió

—

Celler Can Sais
http://www.cellercansais.com
http://www.facebook.com/cellercansais
http://www.twitter.com/cansais
Tel.: +0034 647 443 873

Marc Bournazeau/ Terra Remota (DO Empordà)

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar/  Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. / Caminante no hay camino sino estelas en la mar…

La història del celler Terra Remota és la història de l’exili. Els vins s’expressen, no obstant, amb una gran delicadesa i ningú no els associaria d’entrada amb un passat recent i cruent, si no fos pels versos melancòlics i nostàlgics d’Antonio Machado que han quedat impresos en l’etiqueta d’algun dels seus vins. Són també un poema, una delicada melodia que enllaça amb el contingut sofisticat de l’interior de l’ampolla. Elegància i puresa en coherència amb un celler d’arquitectura moderna però senzilla, de formigó gris-verdós, orientat al nord per aprofitar l’energia renovable, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, amenaçat aquest estiu per les flames d’un incendi virulent que va engolir vinyes, però amb el verd del paisatge que ja comença sortosament a imposar-se.

L’avi de l’actual propietària, l’Emma, s’exilia a França amb motiu de la Guerra civil espanyola i després d’anys d’enyorança, torna a Catalunya amb la idea d’arrelar-hi. El celler i les vinyes són part del seu llegat i somni que gairebé tan sols va viure sobre plànols, ja que va morir el 2005, un any abans que la primera anyada de vi sortís al mercat. Les 23 hectàrees de vinya cultivades estan dividides en 12 parcel·les amb diferents varietats, duen noms d’amics i familiars i bibliografia inclosa: la varietat, l’any de plantació i la densitat. Dades interesantíssimes que conviden al passeig entre vinyes i a celebrar un pícnic quan el sol ho permet, trepitjant sòls granítics i de sauló, que absorbeixen amb avidesa l’aigua. La plantació és en emparrat, amb un sol braç. Més densitat però menys producció, cosa que assegura una gran qualitat. La verema és manual en caixes de 12 quilos i el treball al celler és per gravetat, evitant l’ús de bombes. Tots els vins passen per bóta encara que només sigui un percentatge de cada varietat del cupatge. La tecnologia del celler està a l’avançada, com demostra la presència d’una hidràulica vertical italiana per al premsat.

Terra Remota té una important producció però vol establir límits en les 100.00 ampolles per garantir sempre uns estàndards de qualitat. Com demostra l’envelliment en fusta, que aporta equilibri i les virtuts que cerquen els entesos. La sala de tastos magnífica té una vista privilegiada al celler, on el vi continua envellint i abans fermentant, sempre per separat les diferents varietats, cosa que permet aïllar i triar qualitats.

“Busquem personalitzar el vi“, explica Teresa Nieto, la responsable d’origen gallec que ens fa el recorregut. Ens entusiasma l’explicació i encara més el tast. Els de Terra Remota són vins que coneixíem a distància però endinsar-nos en el relat ens predisposa encara més a tenir-los sempre a prop. Són vins que conviden a passar estones de reflexió i d’apassionament. “El vi, a part de fer-nos més feliços, representa per a nosaltres el fet de compartir, de compartir estones amb amics, de compartir menjars, de compartir cultures. Tots els nostres somnis i desitjos”, explica en Marc, el marit de l’Emma. “Que el 80% de la nostra producció sigui exportada no és casualitat, sinó que és fruït d’un treball dur i d’una escola immillorable de vi i vida”.

En Marc i l’Emma són propietaris d’un altre celler al sud de França i d’un tercer a Xile, “Las Niñas”, però intuïm que en cap d’ells s’hi amaga una història tan profunda com en el de l’Empordà, on reposen les cendres del pare de l’Emma escampades per la vinya. “Tots els vins tenen un caràcter agredolç, també. Però per a la nostra família, l’exili deixa un gust en boca de nostàlgia i retrobament positiu, un sabor que persisteix ara en la tercera generació i desitgem que continuï en les següents”.

Es tracta de positivar el record d’uns anys de lluita i sacrifici. I amb Terra Remota ho han aconseguit, perquè és un tros magnífic que els fa de pont amb França, on les seves estades són més llargues. “El resultat és una riquesa cultural que ens permet viure a cavall dels Pirineus i avantatjar-nos de tota aquesta varietat de matisos de les dues cultures. En fi, un privilegi“,sentencia en Marc. I amb aquest optimisme, el celler empordanès s’arrisca a seguir innovant i presentant constantment nous projectes, com l’edició limitada de l’Usted o més recentment el Clos Adrien. Aquest és el nom d’un petit aiguamoll que hi ha a la finca i que dóna qualitat i prestigi a la parcel·la. 90% de syrah i 10% de garnatxa, un vi que duu el nom del fill d’en Marc i amb qui desitja assaborir el tast i demostrar-se -demostrar-li- la grandesa d’un país que els ha fet patir i ara riure:

vi

“No en podria triar un, el nostre vi Terremoto que és el més jove i rebel, el gaudeixo amb els nebots i els seus amics quan fem una festa. El Caminante blanc i el Caminito negre són perfectes maridatges femenins, amb una rossa i una bruna (riures)… Ara estic esperant que el meu fill es faci gran per apreciar amb ell el Clos Adrien que porta el seu nom. I em reservo una copa de l’Usted per delectar-me en solitud davant una xemeneia”.

moments

“Per cada persona una estona diferent, les que he descrit anteriorment”.

persones

“Amb familiars principalment i amb una companyia femenina, les que he mencionat abans”.

*Fotografia cedida per Terra Remota

—

Terra Remota

Ctra de Capmany Km 6  17751 Sant Climent Sescebes
972 193 727 · www.terraremota.com

Josep i Marta/ La Vinyeta (DO Empordà)

“Heus aquí una terra on les persones i la natura treballen plegats. Heus aquí la terra on els grecs sembraren les llavors d’una llarga història. Heus aquí els sòls que veieren néixer el cultiu de la vinya i l’olivera. És aquí on la tradició i la recerca de l’autenticitat no estan renyits. És així, amb il·lusió, que la imatge pren color i es trenca la foscor. Simplement *lavinyeta és així. Fi”.

No hi ha millor presentació que la que fa un mateix. Aquest celler és el resultat d’una història que comença a la universitat, quan en Josep i la Marta coincideixen cursant estudis d’enginyeria agrícola. La vida els porta a Mollet de Peralada on després d’interessar-se tímidament per la vinya, acaben conreant-ne fins a 30 hectàrees en un enclavament paisatgístic únic al peu del Pirineu, l’Albera, el Canigó i amb el golf de Roses que, a l’altra banda, un dies s’intueix i a l’endemà potser es divisa. La Vinyeta és un projecte vital. Un se n’adona des del camí que enfila l’accés però principalment en els seus protagonistes i en cada mil·límetre del terrer i del celler que s’alça amb arquitectura sorprenent. Practiquen la viticultura de producció integrada -són el tercer celler de Catalunya a desenvolupar-la-, cosa que confirma el seu respecte i cura pel medi ambient. Influència notable de la tramuntana que deixa petjada als vins.

L’ampolla acompanya a diari els sopars d’en Josep i la Marta, els permet fer el seu particular punt i a part . A vegades pot ser un Xerès, en ocasions més especials un cava. Conversen sobre la filosofia i el projecte que han anat aixecant amb alenades d’aire fresc i molta fermesa des de 2002, amb resultats que sovint els fan agafar un punt de vertigen. Fa un parell de mesos es van casar a la vinya, en un paral·lelisme preciós amb el moment de maduració del raïm que aquests dies han acabat de veremar. El viatge el faran al gener, perquè ara són mesos de tràfec al celler. En aquesta ocasió han decidit fer un punt i a part -com els dels vespres amb el beure-, i no visitar projectes vinculats amb el món del vi. Just el contrari de l’habitual, que és aprofitar les escapades per obrir encara més la ment i posar-se el vestit d’enoturista.

Ocells, atletes, burros -catalans, bótes i ballarines són alguns dels elements que ronden per l’etiqueta del puntiapart*, el vi més complex del celler amb què tots dos s’identifiquen. Imatges totes que configuren la idiosincràcia d’un projecte singular. Dissenys arriscats, trencadors i sofisticats ideats pel germà d’en Josep, professional del ram, guardonat amb un Laus per un dels projectes del celler. Imaginació i traç van construint el relat de la Vinyeta.

“No cal fer ni dir tonteries durant el tast, els vins són per gaudir“, explica entre rialles en Josep durant el tast comentat, després d’una fabulosa visita per les vinyes, per les oliveres centenàries d’on raja l’oli d’oliva Fosc de la Vinyeta i per davant del cistell on ja queden pocs ous -senyal que són boníssims- de les 400 gallines que els en ponen. El tast s’inicia amb l’Heus (com qualsevol història) segueix amb el Llavors (com continuaria un relat) i continua amb el Puntiapart. Una garnatxa negra del Penedès tanca el repertori i l’activitat que és realitza a l’interior del celler té tanmateix un encant especial, perquè l’elaboració és clau malgrat que la vinya pugui ser més bucòlica. A cada vi, en Josep proposa una harmonia gastronòmica. Intuïm que és un món, el de la cuina, que els motiva sobre manera i heus ací que ja pensen en elaborar formatge amb un productor extern i en breu posaran en marxa un taller de cuina i vi. El projecte de la Vinyeta creix a base d’esforç, però gairebé sense adonar-se’n, i el boca-orella hi té molt a dir. Per la qualitat dels vins i uns preus molt raonables. Per les persones que encapçalen el projecte.

És diumenge i tant un com l’altre s’entreguen a les visites i al tast, malgrat que toca celebrar l’aniversari d’en Josep que en fa 34, i ja són prop de les 15h de la tarda. Segurament els espera una taula ben parada i un brillant aparador de vins de La Vinyeta i del projecte que la Marta elabora amb les vinyes de la DO Conca de Barberà: Vins de Pedra. Mentre esperem a descobrir-lo, ens proposen un maridatge compartit que és el resultat del seu treball diari. També a la xarxa demostren la seva potència, essent dels pocs cellers del país amb més de 2.600 seguidors. A vegades la quantitat també és qualitat:

vi

“El Puntiapart*. És un vi que convida a no tenir pressa, a entretenir-se, és de vinyes velles de l’Empordà, el més complex del celler”.

moments

“Per una sobretaula llarga, després d’un bon àpat, com un rostit de l’àvia, per exemple”.

persones

“Amb gent propera, amb la família. En canvi, quan tastem vi de forma més íntima nosaltres dos,  obrim ampolles amb ganes de  sorprendre’ns. Quelcom diferent al vi, potser un Xerès o un cava. Al vespre, busquem fer un punt i a part dels tastos que hem acumulat al llarg del dia i aquest tipus de vi més oxidat o un cava especial ens permeten aconseguir-ho”.

—

La Vinyeta

celler@lavinyeta.es
T 647 748 809

Mollet de Peralada (Girona)

Vinologue/ Big wines from small regions

For those who travel glass in hand, we guide your wine adventures. Així encapçalen l’Èlia Varela (periodista) i el Miquel Hudin (llicenciat en filologia anglesa) un portal web escrit amb el coneixement de qui hi posa passió i la claredat de qui sap què i com explicar el que l’envolta. Descobreixen al lector grans vins de regions petites, emprant l’anglès com a llengua vehicular per la seva dimensió internacional. Fins al moment han recorregut Dalmatia (Croacia), Herzegovina (Bòsnia), StellenBosch (Sud-Àfrica) i la DO Empordà. De totes elles n’han editat una guia que relliga la informació pràctica amb l’atractiu i la singularitat descoberts en cada celler, en els vins i els seus elaboradors. És quasi un quadern personal de viatge per regions vitivinícoles que empra un llenguatge innovador i senzill, amb el to de qui explica històries per ser enteses.

Els vins no es puntuen, es descriuen amb icones que il·lustren la relació preu-qualitat, l’originalitat o la diferenciació i que fan de pont entre l’expert i l’aficionat, sense intimidar. La seducció arriba sempre amb un relat que és bo de descobrir amb una copa a la vora. Vinologue neix el 2007 i té possibilitats d’arribar allà on es proposin els seus ‘pares’ perquè el treball de redacció i d’imatge és molt acurat i perquè ni tan sols se’ls ha resistit el suport paper malgrat la crisi que suporten el món editorial i periodístic. Tot i que en un principi només van plantejar-se una versió digital, els cellers els en reclamen exemplars impresos i això demostra que hi ha orgull del material que els promociona. Feina ben feta.

La darrera de les guies fa una fotografia precisa de 260 vins i 59 cellers empordanesos. Durant 6 mesos s’han submergit en aquesta regió vitivinícola on les velles generacions abracen la innovació de les més joves i on s’ha fet una aposta per les varietats autòctones. Hi han redescobert talent i projectes enoturístics més que interessants promoguts per nous elaboradors que ajuden a comprendre el vi i a explorar zones de reconeguda riquesa paisatgística i cultural.

Cap a aquesta direcció apunta el maridatge quan se’ls en demana un. Si en poguessin fer dos, endevino que Vinologue no hauria deixat passar l’ocasió per proposar el suggerent còctel a base de vi ranci Sereno de La Vinyeta que prepara el Miquel:

vi

“Un Camí de Cormes de Roig Parals. És una carinyena sensacional de vinyes velles centenàries”.

moments

“Al restaurant Can Bach, maridant amb plats tradicionals catalans, per exemple uns peus de porc, que els fan excel·lents”.

persones

“En parella. Tenim un projecte que va en paral·lel al d’altres emprenedors de l’Empordà del món vitivinícola i gastronòmic, com els responsables de Can Bach, una parella de cuiner i enòleg i  sommelier i cap de sala. Són dinàmics, innovadors i elaboren vins excel·lents”.

—

http://www.vinologue.net