Antoni Tolmos/ pianista

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

—

http://www.newagetolmos.com/

Axel/ Mobiliari amb bótes de vi

Envoltat d’aromes a destil·lat, un dels pocs que s’elaboren artesanalment a Catalunya, al Mas de les Punxes de Marçà, l’Axel treballa o crea amb els subproductes de la vinificació, a vegades són lies i sovint les dogues de les bótes de vi. Fa unes setmanes va exposar a l’Àbsis del Castell de Falset en una mostra amb altres creadors del Priorat. La seva obra és una col·lecció de mobiliari que ha ideat amb fusta vella, la que algun dia va servir per envellir el vi dels cellers Vinaterrers del Coll de Móra, Venus La Universal i Terroir al Limit, a qui agraeix la cessió. El resultat són cadires per seure o decorar, que sorprenen per la seva forma, color, i la seva comoditat, també.

“La barrica és un producte extraordinari” explica l’Axel i afegeix “tots els angles estan molt ben fets”. “L’entenc com la segona vida d’un arbre, reciclo per millorar alguna cosa que algú ha decidit que ja no val res”. És la filosofia que impregna el seu treball artesanal i artístic sobre barriques de diferents anys i boteries que els cellers han retirat per evitar que els matissos expressin massa contundència al vi. “La creativitat és la suma de la còpia i la transformació” explica mentre conversem a la terrassa de l’Hotel Hostal Sport amb una copa de vi a la mà. I seguidament comenta que els models de les cadires que acaba d’exposar al Castell són originals alguns i còpia els altres; els originals els va veure a Califòrnia.

Sigui com sigui, no és gaire comú trobar establiments tematitzat amb mobiliari de vi, i ara l’Axel dóna l’oportunitat a qui somia en una decoració ecològica. Més enllà del suro i dels sarments amb usos decoratius que ja coneixem, la fusta de la bóta de vi es reivindica útil després que abandona el celler. L’Axel és conscient que la cultura del vi la trobem arreu, a França, a Espanya i als EUA, però potser només a nord-america el màrqueting ha arrelat tan fort i els derivats de la vinificació, tenen més visibilitat en el terreny del mobiliari.

Els preus no són una barrera, si es valoren l’esforç, la creativitat i l’artesania del treball sobre la bóta. De 180 a 650 euros. Els preus de les peces exposades a Falset sorprenen per les formes i la deconstrucció de la barrica. Ningú diria que aquest conjunt de dogues d’aparença dura va ser una bóta abans, i una cadira acollidora ara. L’Axel ha creat 10 “prototips”  que duen per nom “banc garnatxala, cadira del propietari, la poda, l’hedonista, el treballador, banc carinyena, taula baixa, la maquinista i la migdiada”… Algunes conviden a seure-hi per llargues estona. I també a endur-se-les a casa, més encara quan desvetlla que un percentatge del cost del mobiliari es destina al projecte educatiu Karantoina, associació per a la criança i l’educació.

Un projecte que dóna ales a l’aprenentatge lliure i experiencial, com la creativitat d’un dels qui el finança. L’Axel fuig de convencionalismes a l’hora de triar el vi i deixa entreveure que la copa és bona de tastar en un ambient de recolliment i també… ben assegut:

vi

“Un vi que mai he provat, però que un bon amic em va recomanar”

moments

“En silenci, abans de sopar, a la terrassa, mirant al cel, sabent que el sopar serà bo”

persones

“Sol, per començar. Abans de compartir, m’agrada conèixer el vi sense cap influència. Després, comparteixo amb tots aquells que volen seure a taula”

—

Marçà/ Mas Punxes

Joan Salvador Vernet/ Celler Vermunver DO Montsant

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

—

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

Paco Batllevell/ Calaix de Sastre

Degustar un Dofí de 2007 del celler d’Àlvaro Palacios amb texans. Ambient distès i relaxat, música de fons que puja a primer pla entre tast i tast, motius ambientals que parlen de vi. Aquest és l’escenari dels tastos que organitza quinzenalment l’enoteca Calaix de Sastre, situada a la plaça de la Quartera, 36, de Falset. Cada 15 dies, un celler de la DOQ Priorat o de la DO Montsant és convidat per aprofitar les últimes hores de diumenge, a partir de les 19 hores. Una bona manera d’alçar els ànims davant la perspectiva imminent del dilluns.

L’espai és l’antiga sastreria del seu pare, ara un bar acollidor que manté els orígens en el nom. Després d’haver treballat els últims 8 anys com a establiment de copes i de nit, ara han vist l’oportunitat de posicionar-se com a bar de vins. I els wine lovers els busquen arreu. A Mas Figueres, l’allotjament que regenta amb la Quima, els arriben molts clients amb ganes de tastar els vins del Priorat i el Calaix s’ha convertit en una necessitat. “Servim vins a copes i degustacions gastronòmiques amb productes de proximitat, com pernil de Terol, botifarra de Marçà, oli DOP Siurana i pa amb tomàquet”, explica Paco Batllevell. Té un ampli coneixement de la comarca i està convençut que els millors temps estan per venir. Al seu parer, La qualitat dels productes i l’acolliment de la gent són el que els fa diferents. I creu que, això, al Priorat encara ho han d’aprofitar més.

Amb els tastos quinzenals busquen donar visibilitat a la gent del vi i promocionar els cellers, principalment entre els visitants de Falset i comarca. Els turistes, a aquesta hora del diumenge, ja han marxat. Han passat pel Calaix de Sastre els vins de l’Alfredo Arribas, Joan Asens, els cosins Adrià i Marc i també Sara Pérez. Amb tots ells en Paco hi té una bona i sòlida relació personal, com també amb l’Álvaro Palacios, que ha participat amb els seus vins en l’últim tast. Amb ell ha compartit unes hores de conversa per preparar-ho i, pel Paco, va ser un esclat d’idees: “parlàvem d’organitzar a l’estiu un tast d’Ermites a la Quartera. Seria impressionant, oi?”. Això, mentre m’avança també que ja té tancat el programa dels propers tastos: Clos Figueras, Mas Alta, Capçanes…

La llista no sembla acabar-se, com els vins a copes de la carta del Calaix. “Volem seguir culturitzant la gent de la comarca, que apreciïn el patrimoni vitivinícola que tenim”, rebla. Vins de qualitat a 3,5 i 4 euros, assequibles per a totes les butxaques. La carta consta de 22 vins, des dels d’Àlvaro Palacios als de la Cooperativa Falset Marçà. “La gent jove s’està apuntant al carro del vi i això està bé, però falta incrementar encara més el consum responsable”, explica. Al Calaix són conscients de la funció que compleixen i amb el tast sense tecnicismes ni paraules grandiloqüents, els clients assaboreixen els vins entre amics.

El Calaix de Sastre és un espai decorat de manera especial, respira aromes de vi. La paret de l’entrada és un mural de caixes de vi que es completa amb un cartell fet a mà per l’artista de Falset Marina Capdevila. I tot seguit fileres d’ampolles, desenes, ja buides però que conserven la màgia de quan hi habita el vi.  “És tan difícil posar-se d’acord en aquesta comarca que és fantàstic que 45 persones hagin decidit promoure l’associació Priorat Enoturisme, a instàncies de l’Associació de Cases de Turisme Rural”, m’explica quan li pregunto per com veu la promoció turística de la comarca. Bones impressions per tancar una conversa, mentre ja passen de les nou del vespre i a diferència d’altres diumenges, el vi, l’entorn i les persones ens han distret de les últimes hores del dia. 

Per al maridatge, en Paco es decanta per un vi clàssic, però ràpidament en comença a enumerar d’altres que el tenen captivat, bon exemple de la diversitat de la comarca:

vi

“Les Brugueres de la Conreria d’Scala Dei, però també et diria un Dos Terras, un Gotes, un Dofí, un Dido blanc… Al Priorat tenim vins espectaculars, tant negres com blancs”

moments

“En un dinar normal i corrent, no cal buscar una ocasió excepcional per tastar”

persones

“Amb la família, els amics, els més propers”

—

Calaix de Sastre/ Enoteca

Plaça de la Quartera. Falset

Matias Fernández Hernández/ Restaurant Quinoa

La quinoa és un pseudoceral, un cultiu que es produeix als Andes d’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Ecuador i el Perú. Un nom exòtic que res té a veure amb el Priorat, tret que és l’escollit per al restaurant que regenta a Falset el cuiner Matías Fernández. Nascut a la capital del Priorat i format professionalment als millors restaurants del país: la Hoffmann de Barcelona, al Carles Gaig, al grup Tragaluz, a Can Bosch a Cambrils i a l’antic Merlot de Tarragona -ara Degvsta. Ara fa 10 anys, va decidir obrir el seu propi negoci a Falset. “M’agrada la tranquil·litat”, afirma d’inici, i explica com va decidir arriscar-se per obrir el restaurant tot i que aleshores no hi havia la falera dels últims anys. En aquell moment, només competia amb dos dels tradicionals: l’Hotel-Hostal Sport i El Cairat.

“Ens ha funcionat sempre el boca-orella, tenim una clientela molt fidel i la crisi no l’hem notat fins el 2011”, comenta en Matias gairebé al punt del migdia mentre conversem abans que comenci el servei. “Des del primer dia que vam obrir, preparem un menú de migdia, a 11 euros, i no ho deixarem de fer mai. La base és a la matèria prima”, comenta. “La nostra filosofia és el producte. Ous frescos, oli d’oliva de la cooperativa, verdura de pagès. Si ho puc comprar aquí no ho faig a fora”, sentencia. Just mentre l’entrevisto li duen conills de pagès. “No m’agrada la monotonia i vull estar al dia”, afegeix. Per això, sempre que el restaurant li permet s’anima a participar a concursos culinaris. El darrer va ser a Cuenca, a la competició de l’Ajo Morado de las Pedroñeras, on va quedar tercer amb un plat senzill i gustós. “El secret és el sabor, més enllà de si un plat és o no artístic”, revela. Admira a Ferran Adrià, a Andoni Aduritz i a Carme Ruscalleda perquè han introduïut el producte del país a l’alta gastronomia.

A la cuina, els seus aliats són la fruita seca, l’oli d’oliva i el vi. Productes característics del Priorat, com també la caça. Tot i que els recursos gastronòmics de quilòmetre 0 són escassos a la comarca, se n’ensurt i bé. Comenta que cada vegada hi ha més productes i més productors que li permeten elaborar una “cuina de mercat que no és ecològica ni de quilòmetre 0 perquè hi hauria dies que no cuinaríem”, però combrega totalment amb aquesta filosofia.

Creu que la cuina a Falset ha de fugir d’artificis i adaptar-se al gust del client, del ciutadà, del falsetà. “Ara també fem tapes per a la gent jove, els divendres i dissabtes a la nit, però amb el nostre toc personal. Per exemple, un bikini de foie, ceba caramelitzada i poma, i servim vins a copes que van de l’euro i mig als 4 euros”.

Amb el vi, al Quinoa tenen un comportament sensat i molt lloable. A les ampolles de vi no se’ls apliquen increments desmesurats, perquè disposar de bones copes, conservar bé el vi i servir-lo amb coneixement de causa han d’estar, segon el Matias, a l’ADN de qualsevol restaurant. Si el client vol assessorament per part d’un sommelier, aleshores s’ha de reconsiderar. El repertori de vins de la DO Montsant i DOQ Priorat és ampli al Quinoa, però també hi caben referències de les Rías Baixas, de la Terra Alta o de Rueda. Al celler, tenen unes 80 referències. En Matías té una especial predilecció pels petits elaboradors i els vins biodinàmics i ecològics i els està incorporant a la carta. “Tenim grans vins blancs al Priorat amb molta carnositat que mariden molt bé amb la carn”, em diu. I també ho comenta als clients  quan considera que són dels qui volen ser sorpresos.

Un dels seus secrets és incloure el vi en gairebé tots els seus plats. Com? Amb una reducció balsàmica de vi negre, com a matís personal i intransferible. Al món del vi que li és tan proper s’hi sent estretament vinculat, ja que el seu pare fa vi per a consum propi. El proper repte al restaurant en aquesta matèria és incloure les noves tecnologies i fer una carta de vins per Ipad, però de moment hi ha altres necessitats més urgents a atendre. Gaudeix creant a la cuina, però en acabar també. Sovint rega la fi del servei amb una bona copa. És més de blancs, amb notes afruitades i frescs. Per al maridatge, dubta una estona però al final fila ben prim:

vi

“Un Kyrie del celler de Carles Pastrana, o el Trio Infernal 0/3 o el Coma Blanca de Mas d’en Gil. Sóc molt de bons blancs”.

moments

“Gaudim molt del vi els diumenges al vespre a casa. Ens reunim 5 paladars diferents i les sensacions també ho són. A casa el pare fa vi per a consum domèstic i té un bon paladar, cosa que apreciem tots els altres”.

persones

“Amb la familia, sense cap mena de dubte”.

—

Restaurant Quinoa

http://www.restaurantquinoa.com

C/ Miquel Barceló, 29

43730 Falset – 977 83 04 31

René Barbier/ Clos Mogador (DOQ Priorat)

La cultura i la sensibilitat del Priorat no l’ha trobat en cap altra regió vitivinícola del món. René Barbier es mostra sincer per justificar el seu arrelament a una terra que estima i amb la qual connecta. La natura és el seu hàbitat natural i no s’imagina cap altre escenari que no sigui un entorn de vinya amb sòls de licorella, com el que el desperta cada matí al Priorat. A René Barbier el caracteritzen la seva humilitat i transparència. Sota l’aspecte reflexiu i pausat, s’hi amaga una ment privilegiada de l’enologia que des de Clos Mogador ha elaborat els vins més preuats de la comarca, tant a la DOQ Priorat com a la DO Montsant. Vins que “se serveixen als millors restaurants de França”, explica amb orgull. Reconeix que ningú no ho hauria dit mai quan “el Priorat era un diamant en brut. Sempre ha tingut prestigi però ara és com fer l’amor delicadament amb una dona“.

Quan va arribar al Priorat, en René ja sabia que el sòl era excepcional. “Ho teníem tot i res“. Va dedicar-se a no fer soroll i a fer vi, i van pactar les condicions i bases del preu del raïm, sota una premisa que ho diu tot: “el preu del vi és el preu de la dignitat del pagès“. Per ressucitar la regió, van contactar amb els grans sommeliers del món perquè descobrissin el resultat d’un sòl, d’un clima, d’unes varietats i d’un procés d’elaboració molt metòdic que abraça cada vegada més la biodiversitat. I així comença el ressorgiment del Priorat i les primeres puntuacions destacades de Robert Parker, després que el 1989 sortís al mercat el primer vi del celler. Recorda nostàlgic que el duia en caixes personalment al restaurant de Ferran Adrià, a elBulli. Hi anava en cotxe. En René matisa que abans, però, ja hi havia bons vins i ben fets a la comarca, declarant-se amant del vi del Cecilio de Gratallops.

“El Priorat ven més vi amb la crisi, i el mercat intern a Catalunya ha augmentat força en els últims temps”, explica en René. Creu que aquests moments de dificultat econòmica faran gran el Priorat, perquè qui no hi creu i qui hi ha anat per negoci, ha acabat abandonant la comarca i la vinya. Explica que són l’únic celler que no ha abaixat el llistó ni reduït el preu dels vins perquè saben que molts els tenen com a termòmetre de l’economia a la comarca i n’han de donar exemple. Són fins el moment l’únic celler de tot Catalunya amb un vi de finca, el Clos Mogador. Mantenir els estàndards de qualitat és per a ell un reconeixement i un respecte envers el país, alhora. Creu a ulls clucs que la cura del terroir i del clos el responsabilitzen enormement.

No es considera en cap cas un mestre, sinó que declara “haver contaminat la meva estima pel Priorat i la passió per la comarca” a moltes persones, a l’Álvaro Palacios especialment -a qui considera un germà petit. Creu que el futur que li espera a aquesta terra és “genial”. De fet, revela que quan les coses rutllaven va creure que el Priorat estava en perill perquè hi havia gent que hi anava a fer negoci, “però ara hem tornat al que érem, un projecte il·lusionant“. Els cellers més petits, amb menys estructura, aguanten bé la crisi i si aguantem plegats “el futur del Priorat quedarà superconsolidat, amb amb prestigi i solidesa”. “Si alguna cosa he aportat aquí és la bogeria del 68, la llibertat. Això és més important que tots els diners del món“, comenta.

El seu missatge és, malgrat el moment, terriblement optimista i reitera que el Priorat “té tots els ingredients per ser feliç perquè ningú no l’ha contaminat, la crisi ha fet foragitar els que se’n volien lucrar” i l’emociona parlar dels seus vins, que són revolucionaris en moltes coses, sense condicionaments científics. “L’I+D hi ha de ser però cal deixar fer també a la natura que tingui la seva llibertat, la riquesa de la biodiversitat i l’autogestió de la vinya. De tot això en resulta una molt bona fruita”. I justament això és el que després l’emociona trobar a la copa de vi. “Faig el vi que puc fer i jo sóc el primer sorprès, tinc els experts d’I+D més grans del món, però cada any quedo acollonit del que em surt”.

En René, malgrat la seva expertesa i reconeixement internacional, reitera que “la perfecció no existeix, l’èxit és la complementarietat i l’equilibri“. I ho explica per referir-se al conjunt d’enòlegs i viticultors que han posat el Priorat al món. “Cadascú aporta la seva “sensibilitat”, li van dir un dia, i li va quedar gravat. En René deixa clar que “la il·lusió d’un vi mai no es podrà comprar, la felicitat és participar-hi“. “L’ampolla transmet, emociona, perquè cadascú hi posa a dins la seva intimitat”, i ho comenta mentre parla d’Àlvaro Palacios i els seus vins.

Enamorat del costat emocional del vi i sense deixar de ser un aventurer, en René reclama que “els meus fills em facin fora!“. “Considero que el meu projecte ja és totalment seu i m’agradarà marxar sense fer soroll, però encara quan em sol·liciten, corro. M’agradaria tenir temps per escriure, tinc coses a explicar des del punt de vista autodidàctic, em “revolucionen moltes coses i a vegades el vi m’empresona“. Vol llegar i donar continuïtat a la seva gent i es declara poc amant de les entrevistes perquè no vol protagonismes, però sí que considera fonamental contribuir a divulgar la cultura del vi al Priorat, com fa de forma magistral en la darrera entrevista que li hem sentit a Catalunya Ràdio. Un treballador admirable que té conversa per hores, tantes com es pot estar assaborint un dels vins que recomana:

vi

“Un vi que em va sorprendre moltíssim va ser l’anyada 1974 d’Scala Dei, és una passada. Em va obrir els ulls del que es podia fer en aquest territori. Un treball fantàstic, increïble i al·lucinant. Va ser una gran descoberta del potencial d’aquesta terra, del Priorat”.

moments

(no parlem de moments, sinó de vins i persones)

persones

“El tornaria a prendre amb tota aquella gent amb qui hem treballat plegats en el món del vi. No seria el vi que tastaria amb la familia, els fills. Aquest seria diferent, un Chateau Clos La Magdelaine de St. Emillion pel treball que fan de la biodiversitat, la transparència, el terroir, la humilitat. És un vi econòmic però emocional”.

—

Camí Manyetes, s/n

Gratallops 43737

97783917 · closmogador@closmogador.com

Marina Capdevila/ Dissenyadora i il·lustradora

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

—

www.marinacapdevila.com

Josep Maria Cots/ Cooperativa Falset Marçà DO Montsant

Pagès, propietari de Cal Benito i president de la Cooperativa Falset Marçà. Inquiet i treballador de mena, Josep Maria Cots viu les 24h del dia pendent del tros, la casa rural i el celler. Quan era petit, anava de casa a l’escola, d’escola al tros i del tros al celler. No ha variat gaire. I quan hi ha temps, s’asseu davant de l’ordinador a respondre correus i preparar escrits institucionals i per als socis, als qui reclama sempre més participació.

La seva vida passa conreant fruita i verdura, plantant flors, controlant la vinya, esporgant avellaners, gestionant l’enoturisme a la casa de Capçanes i prenent decisions i representant la Cooperativa allà on calgui. Sempre amb actitud positiva i disposat a contagiar entusiasme. Les propostes més innovadores del celler tot sovint emanen d’ell: com el gelat de vi Ètim, que va proposar a la Ibense de Falset i que ja és una realitat, i el programa setmanal a Ràdio Falset, que inclou un tast de vins a través de les ones, per commemorar el centenari de la Cooperativa.

Apassionat per la feina, demostra sempre voluntat de llegar coneixements sobre la vinya i formar les noves generacions en la cultura del vi.  Quan instrueix els escolars que visiten el celler, se’l veu com un peix a l’aigua. Fent de pagès es declara “mantenidor” del territori i reivindica la conservació permanent del paisatge. Costa trobar professionals com ell, sempre predisposats a fer, a provar, a innovar. Quan se li demana un maridatge, no dubta ni un segon. Ho té clar i no es mou de la DO Montsant. Té el cor a Falset Marçà però un bocí el reserva per Capçanes, de la cooperativa on també n’és soci. No li hem preguntat per la música però segur que de fons, mentre assaboreix la seva proposta de maridatge, hi sonaria la banda de Falset que va dirigir fa uns anys:

vi

“Ètim rosat. Per la seva frescor, perquè és jove i afruitat i recull l’essència de la garnatxa de la nostra terra. És un vi abellidor per passar una estona fresca, divertida, amena, desenfadada, amb un punt especiat que aporta el syrah. Sóc llèpol de mena i m’agrada”

moments

“Al tros. A la finca de la Sort -una de les seves finques- i a la primavera, perquè hi ha un esclat de colors, flors, aromes…”.

persones

“Amb la meva dona o amb la meva filla Roser amb qui discutim i conversem molt del futur de la comarca, dels vins, del paisatge, de la Cooperativa…”

—

C/ Miquel Barceló, 31 43730 Falset – Tel. +34 977 830 105 Fax +34 977 830 363 info@etim.es

Christopher Grennes/ Bodega Bonavista (Barcelona)

De la mateixa manera que els canals d’aigua s’endinsen profundament a les muntanyes de la costa oest de Noruega, en Christopher ha penetrat amb força dins del món vitivinícola català. Des de fa 4 anys regenta la Bodega Bonavista situada al barri de Gràcia de Barcelona en un carrer que dóna nom a l’establiment. I ha aconseguit allò que molts perden la vida buscant: fidelitzar. Llicenciat en Ciències Polítiques a Noruega, va iniciar-se professionalment en el món de la consultoria. Però malgrat el canvi d’empresa i de vida, manté intacta la seva vocació de servei.

Em va descobrir el lloc l’amiga Eva Martínez Bordons. En Chris més que clients té amics, i celebren un assessorament càlid, expert i generós a l’hora de comprar o fer un tast. Gairebé un 60% dels vins que s’apleguen entre prestatges -amb etiqueta feta a mà on hi diu les varietats i el preu- són catalans i això l’ha convertit en un dels millors prescriptors de vi de la ciutat. En Chris comenta que “molta gent jove treballa bé en el sector vitivinícola català i jo vull contribuir des del Bonavista perquè es conegui“. Defensor a ultrança de la qualitat dels vins, en reivindica també la seva accessibilitat. Així resa la filosofia de la Bodega: “Trobar un bon vi a 20 euros és fàcil. Trobar-ne un a 6 euros és més complicat, però per a nosaltres, també és més divertit“. Sota els prestatges, les caixes de vi són plenes d’ampolles de diferents denominacions d’origen, moltes catalanes, amb preus inferiors als 6 euros. La crisi hi ha tingut a veure, però també la seva obstinació per la relació qualitat-preu.

En Chris descobreix sempre als altres els vins que ha filtrat a través dels sentits. La logística i el temps no li permeten recórrer com voldria els cellers del país, però es veu compensat per la visita freqüent dels entesos del sector, que li reconeixen la promoció dels vins. En sap i sap recomanar bé, a més de seduir amb un formatge Comté -entre altres delicadeses- que tempta desenes de paladars. El seu maridatge revela un cop més l’aposta pel vi català:

vi

“Tinc debilitat pels vins de la DO Montsant i la DOQ Priorat perquè són, difícils i complexos, la mineralitat. Escolliria un Priorat equilibrat amb fruita, fusta i mineral. Tots aquests components en perfecta armonia em fan més content que un nen quan arriba el Nadal”.

moments

“El prendria en un fiord norueg, la meva terra, perquè és un paisatge mineral, salvatge i està en consonància amb la potència dels vins del Priorat”.

persones

“Amb la meva xicota”.

—

Carrer Bonavista 10, Barcelona · 93 218 81 99

Toni Ripoll/ Pascona DO Montsant

Les xarxes socials de Pascona bullen a diari de missatges desenfadats, optimistes i, a voltes, irreverents. Resseguim a través del community manager/ viticultor el trànsit dels vins d’aquest celler de la DO Montsant arreu de Catalunya, per bé que el seu mercat d’exportació s’estèn també per Anglaterra, Bèlgica, Suïssa, Alemania, Canadà i els EUA. Darrere de l’espontaneitat dels missatges a internet, s’amaga un projecte sòlid i una història familiar molt singular que s’inicia el 1827.

La mare de Toni Ripoll va heredar la finca de les germanes Pascones, filles solteres de Pere Pascó Rull, que la van acollir temporalment durant la malaltia de l’àvia. De les 9 hectàrees dels inicis han passat a les 25 actuals, repartits en bancals, diferents orientacions i amb un terrer que és l’essència del celler. Es distingeixen tres tipus de sòl: argila, sorra granítica i llicorella. I 5 varietats diferents, essent el merlot i el syrah – forànies- les que ocupen un major percentatge de plantació. El resultat són uns vins plens de tipicitat i caràcter, que a vegades els entesos confonen amb la garnatxa, pròpia del Montsant. Hi contribueixen l’elaboració manual -escàs producte químic, la verema gustativa -sense analítiques, la riquesa de la zona per la flora autòctona, la disponibilitat hídrica -la partida és anomenada “els fontanals”, el calendari lunar i sobretot un treball rigorós i acurat al terrer i en els dos moments més determinants: la collita i el premsat. Pascona produeix 250.000 quilos de raïm, dels quals el celler en vinifica entre un 15 i un 20%. A més dels vins propis, participa en el projecte “Comunica” amb el celler Ya le llamaremos. Ben aviat presentaran un nou vi, la “Comèdia”. Per al maridatge, però, en Toni es queda amb un clàssic, la columna vertebral del celler:

vi

“Pascona Selecció. Perquè va ser el nostre primer projecte i és un vi molt particular. Teníem molt clar que no volíem fer cupatges i que volíem un vi floral, fresc, fàcil de beure. I aquest ho és. Un 50% de varietats de la nostra finca són merlot i syrah, i això queda reflectit també en aquest vi. Sovint el confonen amb la garnatxa”.

moments

“Veient un crepuscle, admirant una posta de sol en qualsevol lloc del món, aquest és un vi de crepuscle, a l’etiqueta ja ho indiquen els colors, i és per beure-se’l quan el sol es pon i deixa a l’horitzó un color ataronjat suau”.

persones

“No descarto ningú amb qui compartir-lo. El vi sempre s’ha de compartir, tastar-lo en companyia, quan cau el sol és un bon moment, és un vi lleuger i passa bé a aquesta hora baixa”.

—

Camí dels Fontanals, s/n · 43730 Falset · 609291770