Carles Sala i Relja Ferusic/ Arquitectura del vi

“Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.

—

Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com

Mas Comtal/ DO Penedès (un punt i seguit)

“Una flor d’avui es marceix/ just a l’endemà./ Cal que neixin flors a cada instant. Lluís Llach

És moment de fer un punt i seguit. En les properes setmanes, les meves energies estaran dedicades al projecte de fi de màster, obert a la participació i col·laboració de qui ho vulgui http://elcastelldelvi.worpdress.com.

Mas Comtal és un oasi idíl·lic de silencis i bons vins, a la DO Penedès. I és aquí que m’aturo per tornar al desembre amb la mateixa intensitat i entusiasme que des de l’abril fins ara. La Marta Milà ens va regalar una visita imprescindible per les instal·lacions d’un celler que ha trobat en la història i en el conreu de noves varietats de raïm com la italiana incrocio Manzoni la manera de reinventar-se i singularitzar-se fins el punt de ser coneguts més enllà del territori vitivinícola que els acull.

Si obriu la porta de Mas Comtal tot seran descobriments deliciosos començant per un arc tinelari de 2.000 anys d’història d’època romana i unes menjadores de bestiar que ara bressolen aliments per a l’esperit. Aquí un petit tast en imatges.

—

Mas Comtal, 1

08793 Avinyonet del Penedès

GPS: 41º 22′ 12”  N ; 01º 45′ 21” E

www.mascomtal.com · www.facebook.com/MasComtal

Marta Fernández Balsells/ Tastem

Tastem és molt més que un tast desenfadat per aprendre de vi. I prova d’això és que les places, així que es convoquen, volen. Els imprescindibles són 15 persones, una taula imperial, tres copes, quatre vins i un enòleg. La selecció és cosa de dos grans amics que es van conèixer jugant a pàdel però van descobrir després que l’autèntica passió compartida és el vi. Són Òscar Manrique, director d’Infovi, i Marta Fernández Balsells, assessora laboral. Ambdós dirigeixen magistralment l’orquestra d’aromes, gustos, sensacions i emocions que és el Tastem, una proposta enològica oberta a tothom.

La cita és en dimecres. Al restaurant 20 à la Rambla de Tarragona. A les 20h. I un dels grans encerts és la tria de l’enòleg que imparteix el tast, l’italià Marco Bernava del celler Bernaví. Amb un discurs intel·ligent i simpatia innata, es pregunta per què hi ha febre per la cervesa artesana si el vi també ho és, d’elaboració artesana. El Tastem és una reunió divertida que empeny a perdre la por, a deixar la vergonya a casa, a atrevir-se a preguntar. Les aromes de plàtan que es descobreixen al vi les agafa per haver-hi estat en contacte? És sabut que no, però aquest és el tast on plantejar-ho sense manies i sortir de dubtes.

Qui proposa els vins per al tast és la Marta. Sempre sorprèn amb alguna ampolla que després es fa indispensable al celler de casa. N’entèn com una professional. Es va endinsar en aquest món mentre estudiava a l’estranger, després que una companya li va fer de pont per conèixer un grup d’enòlogues que li van despertar la curiositat pel món del vi a base d’assistir a tastos. A casa, el seu pare és aficionat i té un celler que, pel que diuen, impressiona. La Marta n’ha après a base de “tastar i provar”. La seva expertesa es nota en els comentaris que en veu alta pronuncia al Tastem, rigorosos i escaients entre la deshinibició i el divertiment de la resta.  És una bona recomanadora de vins perquè ha obert moltes ampolles, algunes d’excepcionals, i assegura que proposar “és difícil, perquè com més en saps, més complicat ho tens per recomanar“.

D’edicions del Tastem ja en van tres. La darrera, amb el vi rosat de protagonista. En Marco Bernava desmenteix que sigui l’aneguet lleig de la família vinícola: “És la investigació del negre amb l’elaboració del blanc. Gens fàcil“. Les properes edicions s’endinsaran en l’apassionant món dels negres i per bé que són els que més massa crítica tenen, no hi podran entrar més de 15 persones. El petit comitè facilita la relació i l’expressió. Al Tastem se li augura llarga vida i els seus impulsors prometen novetats, de contingut i forma, però amb els imprescindibles mencionats a l’inici.  Per al maridatge, la Marta no pot deixar de sorprendre viatjant cap a un celler de la DO Penedès que està entre els seus de capçalera:

vi

“Un vi dolç perquè mai és igual, evoluciona molt, té matisos i una certa complexitat. No és el tipus de vi que més m’agrada, el dolç, però m’atreveixo a recomanar-ne un per la seva excepcionalitat: el Lyric de Mas Comtal, que té una producció limitada i això el fa encara més atractiu”.

moments

“És un vi que podria tastar en qualsevol moment, per una celebració però també un dia amb l’ànim baix. No el puc tenir a prop, perquè si és així, el destapo”.

persones

“Sempre acompanyada, predisposada a compartir-lo. És molt gratificant tastar i compartir sensacions i experiències enològiques”

—

Marta Fdez. Balsells – Assessoria laboral

Tastem: hola@enoguia.cat / 977 320 684 / 600 277 616

Joan Raven/ Pintor i artista

Albet i Noya li va confiar al pintor vilafranquí Joan Raven l’escala nua de la masia Can Vendrell, una casa modernista de 1871 que presideix el celler de vins i caves ecològics, a Sant Pau de l’Ordal (Subirats, Alt Penedès). Durant dos anys, l’artista va embellir cada racó amb una pintura que més que cobrir, despulla. I és així perquè convida a tornar als orígens, a entendre que som pedra, aire, aigua, foc i èter. Tots aquests elements han pres formes genials i expressions plenes de bellesa sobre l’escala modernista gràcies als pigments, la pintura a l’aigua i les ceres naturals sobre guix. És un gran mural de 14 x 3,40 x 3,10 metres.

Impressiona tant la magnitud com el color, per bé que la paleta és de tonalitats pàlides, reflex del paisatge de la vinya del Penedès. Ara verd, ara terrós, ara ocre. Esglaons d’alquímia és el nom del mural gegant i homenatja el treball del vitivinicultor d’Albet i Noya, de qui reconeix la cura i respecte per l’entorn i el medi natural. L’obra reflecteix una relació passional amb la terra, posant l’accent en la verticalitat. Alquímia del vi comparable al cicle de la vida, a la terra, al creixement personal, a la mirada amunt cap al cel.

La inspiració l’ha anat collint a les vinyes -vistes des del terrat de la masia- però també en el misticisme i l’espiritualitat que l’impregnen i que després han fluït a comptagotes sobre l’escala nua, a través de signes evocadors, místics i acestrals com l’arbre, el peix, l’àmfora, la copa, el vi i el sol. Les formes corbes i arrodonides són una constant i als ulls esdevenen recolliment i silenci. El trenca un poema de Bego Ricard que repeteix fins a tres vegades la paraula “nodreix” i és aquí on en Joan recorda que “treballar la terra no és suficient per obtenir un producte sa, sinó que el que compta és l’actitud“. Com a la vida. Beu d’Steiner, pare de l’agricultura biodinàmica, i això es trasllada al seu traç minuciós i esotèric. És sovint misteriós i altres vegades sorprenent, com el dibuix d’un globus aerostàtic que s’enfila sobre el blau de la paret a la recerca de la verticalitat. Segons explica, aquest concepte està present a totes les cultures però sempre pren formes diferents.

Pinta el mural de dalt a baix. Amb la facilitat que ho explica, arriba el karma i l’esclat ordenat de pigments permet baixar i pujar infinites vegades. Igual com quan es destapa un vi?

L’obra ja té la il·luminació tènue instal·lada i ara espera els textos que explicaran cada bocí de paret per ser inaugurada. Sens dubte que serà un valor afegit al projecte enoturístic del celler, que s’ha envoltat sempre d’art. Les etiquetes en són una mostra. Joan Raven s’acomiada amb el maridatge i recordant que “l’art hauria de dignificar la nostra manera de fer” (entrevista a El Punt):

vi

“Tot i que no en bec sovint -des de fa anys és abstemi- si hagués de triar un vi per fer una copa seria d’Albet i Noya o de Can Ràfols dels Caus perquè tenen mètodes d’elaboració que s’adiuen amb la meva forma de viure i entendre el món que ens envolta”.

moments

“En qualsevol paisatge del Penedès en època de verema o a la tardor, quan el pàmpol modul·la el seu color i el paisatge canvia radicalment. Són èpoques amb molta vida i molt belles. També quan plou perquè el pagès ha fet camins per aprofitar l’aigua. És una imatge que m’agrada contemplar, la del reaprofitament de l’aigua del cel per al camp”.

persones

“Probablement amb Rudolph Steiner. Tot i que ja no hi és, tinc la convicció que es pot estar connectat amb ell”.

—

Bloc Joan Raven

albetinoya@albetinoya.cat

Can Vendrell de la Codina

08739 Sant Pau d’Ordal

Tel: (+34) 93 899 4812

Martí Rodríguez/ Esteve i Ferrón DO Penedès

M’explica la Sol Navarro del Portal de Catalunya que la verema nocturna a les vinyes d’Esteve i Ferrón, a Sant Sadurní d’Anoia, és una autèntica experiència. Ho és també conèixer-los i descobrir d’entrada envasos gens convencionals. Com el del Tràcia, un monovarietal de xarel·lo que agafa el nom de la regió grega on s’elaboraven els vins milers d’anys enrere. Es manlleva el nom però també la forma d’elaboració, en recipients de fang de 50 litres. El most fermenta en àmfores fetes a mà i cadascuna permet una evolució diferent mentre acaricia freda el vi que guarda durant setmana i mitja. Fins fa 8 mesos, el celler de Sant Sadurní ha estat l’únic que ha adoptat el model d’elaboració de la Grècia antiga, però darrerament altres ho estan provant.

Cert és que el Tràcia és rodó i fresc. Martí Rodríguez és comercial del celler i adverteix que per innovar s’han de córrer riscos i que Esteve i Ferrón, amb dos joves propietaris al capdavant, no s’ho pensen mai dues vegades per llançar-se a l’aventura. Etzebe el segon vi de l’empresa és veremat artesanalment i de nit. És radicalment diferent i té la particularitat que el premsat és manual. Un blanc de noir, és a dir, un blanc de raïm negre, que evidencia novament la voluntat de sorprendre.

Sortir-se dels estàndars i començar a despuntar en un mar de caves com és Sant Sadurní no és fàcil. Esteve i Ferrón és observada amb recel tot sovint pel sector, perquè també elaboren cerveses artesanals, però en canvi no han entrat en el món del cava. I amenacen amb altres innovacions, com un vi de palla – monovarietal de chardonnay- del qual se’n prepara una edició limitada de 400 ampolles. Mentre imaginem com serà l’elaboració d’aquest vi de postres, en Martí tria un maridatge marca de la casa:

vi

“Sense cap dubte, un Tràcia, per la seva innovació, en el procés d’elaboració i en la presentació. Un vi únic i pioner”.

moments

“El prendria d’aperitiu, davant del mar, olorant el mediterrani i recordant el passat romà i els vincles amb la Grècia clàssica, perquè l’aroma d’àmfora m’hi trasllada”.

persones

“Per acompanyar una conversa amb la meva companya, en bona companyia sempre”.

—

Pi i Margall, 4 · 08770  Sant Sadurní d’Anoia  –  Barcelona · Tf.685 983 434 · www.esteveiferron.com

Celler Alemany i Corrió/ Irene Alemany i Laurent Corrió DO Penedès

El terrer no és la traducció literal del terroir francès, no existeix. Irene Alemany es mostra taxativa i afegeix que el concepte que tenim entès a Catalunya -terruño en castellà, no inclou el tractament dels llevats ni les bactèries, que ella considera essencials en el procés d’elaboració del vi. No obstant, Termcat i l’Associació Catalana d’Enòlegs convaliden la traducció, i també alguns elaboradors. Alguna cosa falla. Probablement, l’exigència i el perfeccionisme d’Alemany, més que el llenguatge per ell mateix. I no és res dolent, al contrari, perquè el resultat són uns vins que comparteixen sovint taula amb els més grans, però des de la discreció volguda.

Irene Alemany i Laurent Corrió elaboren vi des de l’any 1999, ara en un celler de garatge de Vilafranca. Són enòlegs i van rumiar-se si desenvolupar la professió a la Borgonya o al Penedès, d’on ella és nativa. Les circumstàncies els van conduir a Vilafranca després d’haver estat treballant a França i als EUA -on van ser els primers a plantar ull de llebre. Al Penedès no tenien interès de quedar-s’hi, però hi van arrelar. Amb varietats com el merlot i el cabernet de 30 anys, gens habituals a la DO Penedès. I se n’han ensortit amb obstinació i perserverança. El resultat són uns vins clàssics, i frescos -amb un punt d’acidesa- que permeten la degustació sense un got d’aigua a la vora, com diu la Irene. I que sibarites com l’escriptora Empar Moliner, o el gran aparador de vins de Barcelona, el Monvínic, aprecien i tasten sovint.

Vins que respecten el terrer (o terroir), i que es fan a la vinya i al celler, ja que per ells la varietat no és suficient sinó que també s’ha de treballar el procés d’elaboració. Són vins complexos en el seu plantejament, d’elaboració tradicional i nom elegant: Sot Lefriec, en homenatge als avis de la Irene i el Laurent. La plana del Penedès és un mar de vinyes que té molt a veure amb el maridatge que ens descobreix la Irene:

vi

“Les Griottes. Gevrey- Chambertin”. Un gran cru de climat de la Borgonya. Tota la tipicitat, classicisme i terroir que busco en el vi”.

moments

“Davant del mar, en qualsevol moment de l’any, en una zona de calma, per poder contemplar-lo, tan se val el país, però això sí, davant del mar”.

persones

“Amb el Laurent”.

—

Melió, 78 – 08720 Vilafranca del Penedès – sotlefriec@sotlefriec.com

Vídeo Terreny Personal TV3

Marta R. Peribáñez/ Pinta amb vi

Marta R. Peribáñez pinta amb vi. Desprèn sensibilitat amb la mirada, amb el somriure, amb el gest afable i la conversa reflexionada i profunda. La sensibilitat esdevé passió quan entre les mans hi troba l’eina perfecta per dibuixar o pintar. Verbs que intueixen el seu estat emotiu així que els posa en pràctica. El dibuix és com el riu que flueix, la descripció pausada en imatges de les persones o l’entorn que l’envolta. La pintura arreplega la rauxa i el sentiment que duu a dins.

“Som uns pollets vagament escalfats per la bometa roja del sol/ una mica de cosa que es va fent no res/ piulant mentre s’acosta la nit encesa de la mort“. Els versos de Joan Vinyoli vesteixen la seva darrera entrada al bloc on la taca de vi ha esdevingut art després d’un procés creatiu i lliure, després de conèixer, de saber, d’entendre, de compartir, de col·laborar, de deixar participar… La Marta no entén la vida unidireccionalment, perquè beu dels altres. L’art de compartir i de viure, de produir i de sentir. Com la cuina d’elBulli “creació, llibertat i risc”. Amb respecte i admiració per la història i per les tradicions del país, la Marta R. Peribáñez reinventa el vincle del Penedès amb el vi i el porta al seu terreny creatiu. Per a maridatges, no fuig d’estudi, i revela una descoberta personal de la DO Penedès amb una de les seves reflexions de capçalera obra de Montserrat Figueras: “La millor manera de viure és celebrar-ho tot i trobar temps per celebrar“:

vi

“Eos del celler Loxarel. És el millor syrah que he tastat mai, quan el tinc a la boca sembla que mengi  panses, notes la fruita molt madura. Té una gran intensitat”.

moments

“El tastaria al capvespre, té a veure amb la fi del dia, un moment per passar balanç, amb tranquil·litat, un temps de recollida, posar el vi sobre la taula per tancar el cercle del dia”.

persones

“Me’l prendria sola per fer-me un homenatge, però està clar que el vi sempre és millor en companyia. Per exemple, el compartiria amb Javier Pérez Andújar de qui acabo de llegir ‘Paseos con mi madre’. És fill d’immigrants com jo i descriu i narra la vida a la perifèria, un entorn urbà que sembla inexistent. I penso que algú que en una entrevista reivindica el “pa” també podria escriure, parlar i conversar del vi”.

—

Bloc Marta R. Peribáñez http://capdepardals.posterous.com/

Celler loxarel@loxarel.com · Tel. 938978001 / Fax 938978111 · Masia Can Mayol, s/n  08735 Vilobí del Penedès

Gerard Jané/ Jané Ventura DO Penedès

No seria exagerat afirmar que les notes musicals sonen quan s’obren les portes de Jané Ventura, al Vendrell. Un celler emblemàtic, de 1914, que treballa amb il·lusions renovades i bolcat en transmetre sensibilitat a través dels vins i caves. S’endevina ràpidament quan els portes al paladar, quan descobreixes el relat que amaga cada ampolla, a través de l’etiqueta, dels acompanyaments musicals que marida, de la història vendrellenca i baixpenedesenca que s’exhibeix amb orgull. Mar, terra, música… són la base dels vins i caves de Jané Ventura, fent honor a la seva geolocalització al mapa, a la DO Penedès.

Navegar pel mar, sentir l’olor a terra mullada, deixar-se seduir per les notes d’un piano magistralment encadenades… És possible intuir-ho amb una copa de Jané Ventura. T’hi porten, t’hi condueixen, molt lentament, i tot esclata amb el cava, que és el cúmul d’emocions, tantes com bombolles. Gerard Jané té una cura especial pel seu producte i per allò que transmet (veure article). Més cor que cap, però d’aquest últim també n’hi ha molt. Res no fuig d’estudi i el resultat és minuciós i benvolgut. El que ens proposa és un maridatge solidari i universal:

vi

“Cava Jané Ventura “Reserva de la Música” Brut Nature”.

moments

“Primer dissabte de juliol, a la mitjanit, a la plaça Johan Sebastian Bach de Sant Salvador, al Vendrell, en finalitzar el concert inaugural del Festival Internacional de Música Pau Casals”.

persones

“Amb 400 persones, els assistents al concert, brindant a la memòria del músic universal Pau Casals”.

—

Ctra. Calafell, 2, el Vendrell  43882 / 977 660 118