Archive

Tag Archives: do tarragona

josepmvinyajanine

Malauradament el vi no es pot “fotografiar”, com em comentava encertadament un enòleg fa uns dies. I a vegades voldríem que aquell tast que estem assaborint tingués una durada infinita. El vi és efímer, les anyades són úniques, i aquesta liquiditat –com  ha descrit Baumann per la vida-, el fa més interessant, suggerent i desitjat. Per això hem de paladejar cada instant, com reivindico en aquest bloc. Els moments, aquells petits espais de temps que descriu el diccionari. O l’espai buit que omplim amb activitats que ens captiven. O també el nom d’un vi de la DO Tarragona, del celler Vinya Janine, pioner a Catalunya en producció integrada, que es presenta atrevit amb una etiqueta completament en blanc. “Així l’etiqueta del vi pot definir el seu moment  únic i irrepetible”, proposa l’elaborador. Imagino el vincle instintiu entre el paladar i els dits. El que es podria escriure després d’un tast. O abans, imaginant-lo. O és millor deixar que el blanc de l’etiqueta parli per ell mateix?

Moments és un cupatge de cabernet sauvignon i merlot de raïms collits manualment. Sense additius, amb 12 mesos de criança en bótes de roure francès i americà. Un reserva de 2007, de llarga vida. L’elaborador és en Josep M. Saumell, però el nom el van triar els fills, la Janina i el Jordà. Han pensat en un públic jove i amb ganes de viure noves experiències en el món del vi. Innovació i personalitat a l’hora de definir un projecte que segur contribueix a fomentar el consum de vi català entre els més joves, perquè “la vida és la suma de moments”.

Per instants, els que ha viscut el seu pare, el Josep Maria, viticultor de Vinya Janine i d’altres projectes com el de Bigas Luna. Una empresa que ve de lluny –dedicada a la comercialització de vi des de principis del segle XX- i pionera en la integrada a Catalunya, “una garantia més pel consumidor” asseguren. L’any vinent, el 2014, esperen que tota la producció sigui ja certificada en ecològic. També han estat a l’avançada a l’hora de conrear la vinya en emparrat i en els vins de criança. Situats a Rodonyà, dels sòls argilosos i calcaris en resulten vins d’autor i amb baixa producció. Un monovarietal de Syrah com el Syh, o un Pei, el primer integrat de Catalunya, cupatge de 70% de cabernet sauvignon i 30% de merlot. Vins amb baixa producció per hectàrea, però amb un resultat en conjunt destacat: vora 30.000 ampolles a l’any. I la innovació com a carta de presentació, per aquest estiu res més abellidor que un cupatge de muscat i xarel·lo vermell, únic a Catalunya. “El nostre punt fort és el respecte pel medi” explica el Josep Maria.

I tot seguit ens descobrei l’oferta d’enoturisme que té com a punt de partida l’agrobotiga vora el celler. Allà entaula relació amb els visitants, amb qui li agrada passar hores i compartir vins tot conversant sobre el món del vi. L’oferta enoturística es completa amb un petit hotel rural (Rural Jordà) que permet gaudir d’un entorn patrimonial privilegiat, la Ruta del Cister. “Ets petit, però pots arribar al món” sentencia en Josep Maria tot assenyalant que els dona vida fer coses noves. Ara té en ment un xarel·lo amb criança en bóta, però reconeix que “no en faig més, d’experiments, per manca de temps”. Queda clar que no s’estan quiets i que saben com omplir d’experiències els “moments” dels qui s’estimen el vi. Per al maridatge, opten per l’atreviment:

vi

“El nou cupatge de xarel·lo vermell i muscat”

moments

“A la piscina”

persones

Crec que no m’ho acaba de concretar, però interpreto que podria ser amb l’enòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Pepa Menchón, amb qui col·labora al celler des de l’any 2000.

Vinya Janine

C/ Anselm Clavé, 1
Rodonyà 43812
977 628 305 / +34 629 014 231

DSC_0793

És l’enòleg responsable del celler experimental Mas dels Frares, el centre vinculat a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. Pedro Cabanillas dirigeix les 5 hectàrees de vinya, el gran laboratori de la facultat on els futurs enòlegs assagen les primeres vinificacions. Mas dels Frares cobreix les necessitats de docents i d’investigadors alhora. Dels seus dipòsits i bótes actualment en surten al mercat 2 blancs, 3 negres i dos caves, un d’ells un cupatge de malvasia i moscatell que demostra com la URV arrisca i vol estar a l’avançada. De fet, la d’Enologia és una facultat que sempre ha estat referent. Els  alumnes decideixen el cupatge de tots els vins i caves d’acord amb la direcció enològica de Cabanillas. De les 12.000 ampolles que s’elaboren anualment, la meitat es distribueixen per a consum intern de la universitat i la resta tenen una bona presència als establiments de restauració del territori. De les vendes n’obtenen recursos per finançar el projecte social del vi i una part d’ingressos addicionals els permeten fer front a noves inversions. A banda de la renovació periòdica del parc de bótes, l’adquisició més recent ha estat una desrapadora.

El projecte de Mas dels Frares està plenament consolidat i amb motiu del 25è aniversari de la implantació de la universitat a Tarragona, al celler es prepara un nou vi que Pedro Cabanillas només desvetlla en la intimitat. Un producte especial elaborat a partir d’una reserva de la verema de 2001. No serà l’única novetat al celler experimental en els propers temps: També es preveu un rejoveniment de la vinya plantada, amb l’arrencada de les varietats que han sofert malalties en els últims anys i apostant per noves varietats blanques que són les que ara estan donant menys producció. El moscatell en serà una d’elles.

A 30 metres d’alçada respecte del mar, no es pot dir que Constantí sigui una zona privilegiada per fer vins. “Has de tenir criteri per fer vi de qualitat”, explica l’enòleg. I està clar que a la URV ho han aconseguit, com demostra el fet que el vi negre de criança hagi obtingut premis dos anys consecutius a la University Wine Competition.

Són vins d’una molt bona relació qualitat-preu que podríem trobar a diari a taula de l’enòleg que els segueix la pista. Pedro Cabanillas explica que “qualsevol excusa és bona per obrir ampolles” i desvetlla que en guarda més d’un centenar a casa. “Proposo que es comprin sempre dues ampolles d’un mateix vi, la primera per saber quan s’ha de destapar la segona”, comenta.  Recorda que l’envelliment d’un vi té diferents moments aromàtics o, com acostuma a dir, diferents temps en l’evolució a l’ampolla. Tot just embotellat, un criança té en primer pla les notes de la bóta, els torrats i fumats; un temps després apareix la fruita madura i al final de la seva vida tornen les notes herbàcies i els balsàmics.

Els seus mestres són dos professors del laboratori d’Anàlisi de l’Aroma i l’Enologia de la Universitat de Saragossa. “Veuen el vi des d’una altra perspectiva”, comenta. El món de les aromes, que encara té molts interrogants per respondre, l’apassiona. Juan Cacho i Vicente Ferreira li obren noves vies de descoberta. “El vi és per a gaudir-lo, amb una percepció global o desglossant les aromes. És com la música clàssica: No vol dir que si no saps solfeig no puguis emocionar-te”, explica convençut. Tanmateix, assegura que “l’entrenament permet tenir més eines per acabar gaudint del vi. “D’una impressió aromàtica global a saber diferenciar les aromes que participen en aquesta sensació hi ha un llarg camí i aquesta descoberta és única”, sentencia. Insisteix en què el món aromàtic és complex i que encara no hi ha respostes per a tot, així com també hi ha funcionaments per descobrir. La seva tesi doctoral potser en resoldrà alguns.

Com a enòleg, explica que el consumidor valora en funció dels desitjos personals i tot sovint el vi que vol fer l’enòleg, que és el vi que vol comunicar als altres, no concorda amb el que demana el client. Aquí hi ha un joc d’interessos que sovint el mercat resol. En aquest sentit, comenta que “a Catalunya es fan vins molt bons però has de tenir un producte interessant per fer rendible el teu projecte”. De les denominacions d’origen catalanes, té clar que hi ha exponents molt destacats en totes elles, però probablement per l’efecte del canvi climàtic la DO Empordà és la que té més recorregut per córrer, al seu parer, ja que la seva alçada pot contribuir-hi positivament malgrat l’avançament de les maduracions. Ja està demostrat que maduració fenòlica i tecnològica estan descompensades pels canvis climàtics.

Pedro Cabanillas és més de negres i fonamentalment de vins equilibrats. A l’estiu, el recompensa un bon moscatell, fresc i intens aromàticament.  Però el sedueix, principalment, un vi negre amb bona acidesa que aguanti el maridatge gastronòmic, o una degustació sense àpat. “Al final del dia, quan et relaxes i et dediques a escoltar música o a llegir un llibre el vi t’acompanya i t’evadeix de tota la resta”.

Per Cabanillas, un bon vi ha de tenir una bona complexitat aromàtica i no ha de tenir defectes com la sobremaduració, o un excés aromàtic de torrats i fumats. L’aspecte mineral i la fruita fresca són essencials per agradar el seu paladar. Una criança que no hagi aportat excés de tanicitat ni tampoc un glop secant en boca. “Això s’aconsegueix amb experiència i no amb varetes màgiques”, diu amb vehemència. Un vi de gamma alta ha de ser principalment equilibrat i no és fàcil aconseguir-lo.

“Fotografiar un vi és impossible, perquè és perenne, tant les sensacions aromàtiques com les gustatives. Hem de trobar sempre el moment just per consumir-lo. Tastar-lo quan la fusta no amagui la fruita, i també en la seva part final de vida, quan apareixen els balsàmics”. Profund coneixedor de tot el cicle del vi, no només a la vinya, a la tina, a la bóta, a l’ampolla, proposa investigar els gustos personals quan el vi va evolucionant al celler de casa. I també després, un cop obert, perquè “la copa amplia les sensacions de forma exponencial”. Per al seu maridatge defensa un vi perfecte des del punt de vista de l’elaboració, però l’assalta un record:

vi

Lo Givot 2009. Un vi complex i concentrat, amb la bóta molt integrada. Elaborat amb les varietats pròpies del Priorat, garnatxa i carinyena, aconseguim integrar la fruita i la tipicitat del que s’espera amb la bóta ben resolta. Ara bé, també podria decantar-me per un vi tastat a peu de bóta, és un dels millors records que guardo. Una experiència increïble en què les aromes estan molt potenciades. A Lo Givot provem totes les bótes i en una d’elles ho vaig experimentar. Les lies van afegir una complexitat molt interessant”

moments / persones

“El vi és per compartir-lo, però també sol i al final del dia m’agrada descobrir-lo”

Finca Experimental Mas dels Frares

Carretera TV-7211 Km 7,2

Constantí – Tarragona 43120

Correu electrònic: pedro.cabanillas@urv.cat

Telf: 977 52 01 97

Fax: 977 52 21 56

http://www.fe.urv.cat/celler-mas-frares/index.html

DSC_0704És probablement una de les anomenades Catedrals del Vi més ben conservades i amb més ànima de Tarragona. No sé si és cosa de la llum, però la Vinícola de Nulles té un aspecte immillorable de dia i fascinant de nit. “Renovar-se o morir”: Aquesta ha estat la màxima del celler que, malgrat la cojuntura econòmica, es troba immers en un procés de canvi permanent per adaptar-se als nous temps. 250.000 ampolles anuals de cava i vi, 80 socis cooperativistes, gestió professionalitzada, un 60% del producte a l’exportació, Japó com a principal i creixent mercat estranger, primer premi d’excel·lència enoturística per la CEPTA i ara nou enòleg, Laurent Corrió, un dels grans del país.

El vent bufa a favor però no ha estat fàcil. Primer, convèncer els socis dels canvis que s’han anat introduint i després, fer front a les inversions realitzades. Encara en vindran més a la part exterior dreta del celler on s’ha previst una sala multimèdia, i una nova planta embotelladora a la nau del centre de Nulles. Però ara ja es comencen a recollir els fruits de l’esforç, com explica Francesc Boronat, president de la Vinícola. A més, el grup de joves que guia les visites enoturístiques pel celler ha creat la Vinitcultura, una manera molt interessant d’aproximar-se al celler combinant visites nocturnes, tastos de vi, maridatge gastronòmic, música i sensacions novedoses inspeccionant espais com el fons de les tines de formigó amb capacitat per a 34.000 litres de vi. Sorpresos de l’èxit de la primera edició, ja van per la segona i senten ganes de repetir la Vinitfest de l’estiu, en què més de 300 persones es van reunir al celler també en una festa nocturna. L’aposta per la cultura està donant resultats i nous públics s’estan acostant al món del vi.

En paral·lel, l’estratègia comercial aposta per la internacionalització (EUA, Alemanya, Suïssa i en tractes amb l’Àfrica) i la venda directa. “Fer-se forts al territori és una prioritat. El cava és una referència a Tarragona i l’hem de consolidar encara més ampliant-ne el coneixement, per això hem esponsoritzat el Nàstic de futbol i participarem en altres accions similars”, ens comenta Boronat.

Però la veritable aposta és la comercialització directa al client final. A més de la botiga del celler a Nulles, fa uns dies va obrir la botiga Adernats al Celler de Santes Creus. La Vinícola gestiona l’agrobotiga, però es plantegen altres vies de col·laboració entre totes dues cooperatives. I properament, s’obrirà també una tercera botiga en un punt molt interessant del territori. “Organitzar tastos, cursos, fomentar la cultura del vi i apropar el producte al ciutadà és la nostra prioritat”, assegura el president de la Vinícola.

A Nulles, no obliden que la base de tot és l’elaboració de bons vins i caves i, en aquest sentit, afronten una nova etapa amb l’enòleg Laurent Corrió, que té un profund coneixement dels vins de terroir. “Tenim la determinació de seleccionar vinyes concretes per a l’elaboració de cada vi, donar-los més tipicitat”, relata en Francesc. I, amb aquesta idea, sabedors que els vins i caves de la Vinícola són fàcils d’entendre i tenen una bona acceptació al mercat, volen fer un pas endavant per buscar més personalitat. També ho faran amb la imatge de les etiquetes. En constant evolució, com a les xarxes socials, on han estès una àmplia presència de perfils que aviat unificaran (@adernats, @vinicoladenulles @vinitcultura). I a l’horitzó, el 2017, el centenari. Mentre comença el compte enrere, no es perd de vista el potencial turístic que beneficia tot el territori. Per al maridatge, el president no concep millor espai per suggerir-lo que al celler:

vi

Cava Adernats XC, un 100% xarel·lo fermentat en bóta amb una criança de 36 mesos”.

moments

“Podria ser a l’interior de la Vinícola un espai amb molta història però també futur”.

persones

“Amb bona companyia, per gaudir-lo plegats”.

Vinícola de Nulles

Estació, s/n

Nulles 43887 (Tarragona)

http://www.vinicoladenulles.com

Intèrpret i compositor, en Gerard Marsal és un músic que respecta i defensa el vi català i el reinterpreta magistralment en forma de notes musicals.  Aquesta passió li ve de l’Amagatall, el restaurant que la seva mare regentava a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Allà va servir molts vins i lamenta que entre els de més sortida hi hagués el Cune criança de la Rioja. Més endavant, però, va també com molts clients consumien Les Terrasses d’Álvaro Palacios, de la DOQ Priorat. M’explica que defensa el consum de vi català no només per la seva qualitat, sinó perquè el tenim a la vora de casa i és del parer que “el més proper és el que més em convé”.

Per acompanyar qualsevol tast, suggereix els sons de la guitarra, la flauta, el saxo, l’acordió, el contrabaix, la percusió, la veu. Instruments habituals i músiques d’arrel, el folk, el flamenc. “Tots aquests timbres tenen l’aroma popular que perdura en el temps i que és proper a la gent del camp, la que cuida la vinya”.

L’emociona més la música que el vi però entén que són dos móns estretament relacionats. “És gairebé un ritual prendre una copa de vi abans de fer sonar les primeres notes en un concert”,  explica. “Sentir l’esperit del vi per la sang ens eleva la inspiració” exclama. És del parer que vi i música es complementen i s’acompanyen, que “desapareix la dualitat”.

El vi s’entesta a buscar aliances en el món de les arts. Ho demostra el projecte “Mots de vi”, un relat multisensorial on música, escriptura i il·lustració s’apleguen per fer una oda a 16 vins de la DOQ Priorat i DO Montsant. Es va presentar a principis de 2012 i en Gerard n’és un dels artífexs, amb els escriptors Gabriel Pena i Agustí Masip i l’il·lustrador Josep Barjuan. Han construït un relat per a cada vi que ha confiat en el projecte. El tast els ha inspirat per fer-ne una peça que cerca l’entusiasme dels sentits. Han reinterpretat el vi i l’han expressat a partir de diferents disciplines.

Tots els vins inspiren notes musicals. I en Gerard reconeix que és capaç de maridar-ne amb música tants com faci falta. Recorda que per al syrah Shy 2009 de Vinya Janine va composar un tema estrenat a la primera edició de vi i jazz de la DO Tarragona. Enguany ha tornat a participar en el cicle que ha maridat jazz i veus femenines amb vins mediterranis. Les seves notes amb el saxo abellutat fan perdurar l’agradable aroma i gust dels vins de la do.

A l’escenari, sembla sucumbir a l’efecte emotiu de les pròpies notes, però el concert somiat és sempre el privat, quan s’acaba l’actuació i s’endinsa en la intimitat sonora. “Quan els músics quedem a casa d’algú, destapem ampolles d’un bon vi i ens deixem anar i tot flueix. M’encanta!” sentencia. La imatge evoca llargues hores de conversa, riures i tast. I tantes notes musicals com l’estona demani…

vi

“Un vi ecològic. Un Mas Sinén 2006 negre del Celler Burgos Porta, DOQ Priorat”.

moments 

“Escoltant el meu darrer treball musical (un disc amb Olga Pes), després de tant de temps treballant-hi…”

persones

“Amb la meva parella i algun amic proper”.

http://www.gerardmarsal.com

Inicio una col·laboració amb el diari digital que condueix el periodista Sergi Casado El Circ de Tarragona. I vull compartir també en aquest espai meu les col·laboracions que tindran un perfil diferent al #vimomentspersones, però en mantenen l’essència. Per cert, el proper, sabeu qui és? François Chartier!!!

diseny sol i serena

Ja ho deia l’arquitecte Antoni Gaudí que l’originalitat està en tornar als orígens. El celler Molí de Rué, de Vinebre, ha recuperat el tradicional vimblanc. Un producte local, artesanal i per tant autèntic, que des del celler han estat treballant durant els últims 5 anys. Els més vells de Vinebre han compartit el seu coneixement i a base de documents orals i proves d’elaboració, el Molí de Rué porta a taula el vimblanc coincidint amb les festes de Nadal.

Era el vi de les postres dels avis i ara ha sortit de nou al mercat però amb el nom comercial de “Sol i Serena”. Una esvelta ampolla de 50 cl i un disseny innovador deixen ben clar que tradició i modernitat no estan renyides. Abans l’encetaven per a les grans ocasions, potser ara el consum s’estandaritzarà perquè els vins dolços per les postres són cada vegada més abellidors. I, per sort, els catalans comencem a apreciar el producte de proximitat.

El vimblanc és un vi de panses elaborat amb raïms de la varietat macabeu. Han estat seleccionats de manera molt acurada i sobremadurats al ras. Després, el most ha envellit en bótes de roure francès, i per a l’elaboració final s’han emprat cupatges de diferents anyades, amb la qual cosa la complexitat i corpulència del producte està assegurada.

Acostar-se a Vinebre a descobrir el Molí de Rué i practicar enoturisme en una comarca, la Ribera d’Ebre, on també s’elaboren altres vins de la DO Tarragona, és una bona proposta per aquests dies de festa. Sinó sempre ens quedarà fer l’encàrrec a algun amic que hi passi, per tenir-lo igual a taula. Als elaboradors del “Sol i Serena” els hem demanat un maridatge d’emocions que no per habitual deixa de ser interessant. Les respostes són de l’enòloga Noemí Poquet de @moliderue:

Vi
Vimblanc “Sol i Serena”

Moments
En una sobretaula de les festes de Nadal, al costat d’una llar de foc

Persones
Amb un amic de la infància amb qui també vas compartir caramels

Entre tots els comentaris a l’article d’El circ de Tarragona, se sortejarà una ampolla de vimblanc “Sol i Serena” de Vinebre. Penseu que només hi ha una edició limitada de 635 ampolles!

Ningú hauria dit fa uns anys que el temps de figues i la verema de les varietats més primerenques, com el moscatell, s’encavalcarien en ple mes d’agost. A Bràfim, la Montse i l’Abel en donen fe. Regenten Cal Garriga, l’agrobotiga que comercialitza els productes de Vins Padró, privilegiant sempre els aliments de proximitat. En són un exemple les figues que cullen del seu tros, després que l’Abel n’hagi plantat de diferents varietats. Una de les figueres simbolitza l’inici del projecte i de moment creix a base de bé. El fruit el tenen a la venda a la botiga, un antic molí d’oli de 1819 que, a poc a poc, van condicionant amb peces de museu i estris del vi.

La Montse promociona l’àmplia gamma de vins Padró de les DO Tarragona i DO Catalunya, però exhibeix amb orgull que han elaborat per primera vegada oli, que tenen un vermut -encara sense nom però que ja envelleix de meravella a la bóta-, i que ofereixen productes de qualitat com el cava Blanche. El projecte és jove, però Vins Padró fa més de 25 anys que aposta per la venda directa. La Montse gestionava abans el màrqueting i la comunicació al celler, on l’activitat del dia a dia feia impossible atendre el volum de visites que els demanaven i per això van apostar per concentrar a Cal Garriga l’aposta enogastronòmica i enoturística. “El ritme de visitants és cada vegada major i la venda directa és molt important per a nosaltres”, comenta la Montse. I amb aquesta vocació de sentir-se molt a prop del client, han plantejat les primeres activitats enoturístiques: “Proposeu-nos què voleu fer i nosaltres mirarem de respondre a les vostres expectatives”, diu una de les propostes. La segona han estat concerts als jardins amb tast de vi i aperitius, tot per 5 euros. Han fet ple i ja rumien si el proper estiu hauran de fer un cicle més llarg.

El que sembla és que venen carregats d’idees que encaixen amb la seva estima per la terra i els productes que els en dóna. En són un exemple les 350 ampolles de vi natural Sant Roc, a base de macabeu i xarel·lo, que els dóna singularitat i els reafirma en la frase de l’etiqueta: “La terra és vida. Respectem-la”. Aquesta mirada endins no està renyida amb l’aposta per la internacionalització, cada vegada amb més convicció, i amb sorprenents mercats com el del Japó, que representa per a  Vins Padró un 20% de les vendes. Cal Garriga s’està fent un lloc i el trobarà segur perquè la Montse sap crear empatia i sinèrgies i considera una oportunitat que l’entorn s’estigui movent en la mateixa direcció, com és el cas de la Vinícola de Nulles. Per al maridatge, un clàssic dels que sempre s’ha de tenir al celler. I amb un plat de figues a la vora?

vi

“Un Ipsis jove 2011 (ull de llebre i merlot) a temperatura. Si cal se l’ha de posar un quart d’hora o 20 minuts a la nevera, perquè s’ha de beure en el punt just de frescor, més si és estiu. Aquest està recomanat entre 14 i 18 graus”.

moments

“Al terrat de casa, perquè s’hi està fresc. Tens a la vista el paisatge de muntanya i t’imagines al fons el mar”.

persones

“Acompanyada sempre. El que és bo, s’ha de compartir, s’ha de donar a conèixer i s’ha de fer circular”.

Cal Garriga Carrer d’Avall, 15 43812 Bràfim, Tarragona

T +34 977 620 858
info@calgarriga.com

Al destapar-lo flueixen noves vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exhuberant amb un toc afruitat sorprenent“. Així descriu la nota de tast del vi que millor marida les hores de reunió de Les Ganxetes del Portia. S’han convertit en un fenomen social. Joves aficionades a teixir, que han tret Reus de l’ensopiment i la grisor. L’operació “guerrilla” a la plaça Prim, frustrada de nit per la guàrdia urbana, les va convertir en mediàtiques, després de 5 anys de trobades a l’anonimat. El gran Quim Monzó els va dedicar un article a La Vanguardia aplaudint l’urban knitting una moda que s’estén arreu del món i que consisteix a decorar el mobiliari urbà amb peces de ganxet. A Reus, feia falta color i probablement la “guerrilla” el vagi pintant, tornaran a actuar però sense nocturnitat i alevosia…

Els escamots no són però la pràctica habitual de les Ganxetes, que duen per nom el gentilici amb què es coneix la gent de Reus i el bar on es troben a l’hivern. La seva missió és teixir i conversar tranquil·lament amb agulles de mitja o de ganxet entre mans. Una afició sana i tan autèntica com terap[eutica que practiquen setmanalment un grup més o menys estable de 10 noies. Recuperar la tradició o modernitzar-la. Adaptar-la als nous temps. Un temps de respir.

No totes les components del grup són aficionades al vi, però plegades van acceptar de bon grat la proposta de la Cambra de Comerç de Reus que les relacionaria amb ell: Decorar una bóta centenària de la Cooperativa Falset Marçà per exhibir a la Reus Viu el Vi. Individualment van teixir bufandes que després van cosir horitzontalment i el resultat és un vestit a mida que cobreix totes les dogues de fusta, amb els colors de la vinya, i un divertimento en forma de raïm. Satisfetes del furor que va ocasionar, poc lamenten que la van haver de teixir a contra-rellotge. Aquests dies han recuperat el ritme tranquil al jardí de la Casa Rull i fan memòria de tantes col·laboracions que han fet en els últims temps, amb el Bou de Reus o la veïna Tarragona, al Mini-pop.

Enyoraven la calma dels dimecres al vespre per reprendre els seus projectes personals: bufandes, colls, ninos, flors, estovalles… I intercanviar els missatges i comentaris que els arriben a una i altra, des de fora del grup. Cusen en rotllana alienes al món. Les miren amb curiositat i complicitat. Perquè la ciutat demana color i mentre es concreta com l’hi posaran, les mans treballen amb calidesa un nou objecte. Una etiqueta de vi? De moment ens recomanen un maridatge ben abellidor:

vi

El Terrat del Celler Mas Vicenç, de la DO Tarragona. Perquè és un vi fresc, que passa bé, i que presenta un aspecte atrevit amb la nova etiqueta. És original, com nosaltres”.

moments

“Una tarda de ganxet, a l’estiu al Jardí de la Casa Rull; a l’hivern, al Portia”.

persones

“Amb el grup de les Ganxetes del Portia, conversant sobre les nostres coses, teixint les nostres peces”.

Qui són ?

annabel · anna · anna f · assun · caterina · coia · ginesta · jaume · jordina · laura · leire · margarida · maria · maria f · marta · mireia · montse · montse t · natàlia · neus · rita · sonia · sonia e · susanna · tere