Archive

Tag Archives: enoturisme

SF_Team Photo (2)

Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.


Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com

image-2 (2)

Treball respectant la terra/ Tornant-li tot el que ella ens dóna/ Obtenint-ne la màxima expressió/ Tot té un esperit/ El vi té el d’unir-nos.

La reconeguda enòloga italiana Elisabeta Foradori cerca “el sabor de la terra dins el vi”, i assegura que això és possible perquè “el vi no és únicament matèria, sinó que també hi ha una part d’esperit”. Ho llegia fa uns dies a Vilaweb i probablement és una declaració d’intencions que molts elaboradors comparteixen. A Còsmic vinyaters es respira a l’ambient. Són nous viticultors que imprimeixen ànima i personalitat pròpia als vins i caves, seguint criteris biodinàmics i desenvolupant una viticultura sostenible i de respecte màxim per les 12 hectàrees que conreen. Qualitat per sobre de quantitat descartant elaborar vins “els anys que les condicions ambientals no són les adequades o la inspiració de l’elaborador no és òptima”, segons explica rotund l’enòleg  Salvador Batlle.

En Salvador creu en les forces de la natura, en la persuasió de la lluna, en el sentit de l’ànima i en la personalitat dels vins. Per això, tots els factors tangibles i intangibles són tinguts en compte alhora de treballar el cep enmig de l’energia de l’univers que l’embolcalla.  Amb devoció, l’enòleg ens condueix a les vinyes d’alçada, on comença el misteri del Còsmic, sobre terrasses d’argila. Raïm seleccionat, collit a mà, congelat en càmera, derrapat, amb maceració pel·licular a menys de quatre graus, amb maceració amb pells 24 hores, i cap a l’àmfora per fermentar a baixa temperatura. El fang dels grecs i els romans el té captivat i els resultats són tan frescos com abellidors. Una agricultura que confia els seus resultats a les forces sàvies de la natura i a la mà respectuosa del viticultor.

Les vinyes són a la finca Puig-Adoll, a 500 metres del nivell del mar, d’on surten els dos vins de taula de l’Eduard, sense DO però amb una identitat molt evident. Es tracta d’un sauvignon blanc del que només se’n fan 800 ampolles i d’un cabernet franc amb merlot amb el qual s’acosta més a la rusticitat de les vinyes. D’aquest últim, en surten 1.100 ampolles. La cirereta del pastís és el Còsmic Brut Nature Gran Reserva, que envelleix 60 mesos en ampolla i recorda a la poma al forn. Una delícia de xarel·lo, chardonnay, macabeu i parellada, i d’edició limitadíssima també, d’un miler d’ampolles.

Després d’una aventura a Austràlia, on innovació i viticultura van de la mà, el Salvador ha retornat al Penedès per fer-se càrrec d’un projecte que tot just comença i que acompanya amb una antiga masia catalana del segle XIV on practicar l’enoturisme, a peu de la serra del Montmell.

Té clar que el viticultor és el “guerrer de les vinyes” i n’exerceix. Convençut de la influència còsmica de l’univers a la bona feina al terrer, no pretén créixer si no és pausadament. Tot per tenir temps d’assaborir els vins i caves i contemplar constel·lacions com l’Orió, que es dibuixa al cel quan la vinya està en el punt òptim de maduració. El maridatge el prefereix compartir i repartir:

vi · moments · persones
“Cava Còsmic per als moments familiars, entre persones que es coneixen molt bé. Complicitat”.
“El Còsmic Sauvignon blanc representa feminitat i la unió amb la masculinitat. Per a moments de noves relacions, de conèixer, explorar i relacionar-se”.
“El Còsmic negre és solidesa, masculinitat, en condicions climatològiques dures. Per a sensacions de recolliment, de protecció i de seguretat”.

 —

Celler: Carrer Sant Isidre num 3
43812 Rodonyà Tarragona
Telf +34 639338176 / 977628056

cosmicceller@gmail.com · http://cosmicceller.blogspot.com.es/

Enoturisme: Finca Masia Puig-adoll
TV 2443 Km 9 El Montmell (Baix Penedès)

GJovani

Si hi ha un projecte coherent entre els que he visitat recentment en el món del vi, aquest és el de Cava Berdié. No és fàcil que tres germans que no són del Penedès i que abandonen les respectives professions per emprendre una nova vida dedicada a l’elaboració del cava se’n surtin. I no només això, sinó que han esdevingut un referent a nivell comunicatiu per haver entès que el repte d’aquest segle és la comercialització d’un producte tradicional que també s’ha de reinventar. I cercar el posicionament de la marca, com evidencia l’últim anunci del celler.

Els germans Jovani -el Sergi, la Montsa i el Robert, han trobat la fórmula de l’èxit, no exempta d’esforç, treball i dedicació en els 6 anys d’aventura que porten acumulats. Les seves jornades laborals són sovint esgotadores perquè el celler el porten tots tres. Això sí, compten amb l’ajuda d’amics i familiars per preparar les mogudes que s’escapen del dia a dia, com el vídeo. I el suport no es paga amb diners, sinó amb vins i caves Berdié i deliciosos àpats que els prepara la mare.

El pare, Robert Jovani Mor, és un reconegut professional vinculat al món del cava al Penedès que ara fa sis anys els va proposar fer-se càrrec del celler  -Berdié i Romagosa, que estava mig abandonat. I va néixer de zero un projecte que ara tothom del sector coneix. Compten amb avals com el del president de l’Associació Catalana de Sommeliers, Xavier Ayala, que apareix als vídeos de promoció en un gest de reconeixement al producte, i del pare Jovani, de qui els tres fills valoren “l’experiència, la serenitat i la integritat”.

El celler disposa de 7 hectàrees de vinya que els obliga a comprar vi per elaborar el seu cava. “Comprem el millor vi del Penedès”, explica convençuda la Montsa. I després amb l’enòleg, a qui consideren com el quart germà de la família, decideixen els cupatges. Sempre arrisquen, com demostra la incorporació de la garnatxa negra al cava Amor.

Els seus productes sempre incorporen la mediterraneïtat. És el que els fa diferents, frescos, creatius, suggerents. Productes personals, desimbolts com ells són, i plens de matisos i, sobretot positivisme. Cava Berdié desprèn el que col·loquialment diríem “bon rotllo” i ve de gust tastar-los, t’agradi o no el cava. I resulta més abellidor encara si participes en el  tast hedònic de la Montsa Jovani durant la visita enoturística. Un imprescindible! La primera parada és a l’exterior del Mas, amb vistes al paisatge a pedaços de vinya com un tapís de patchwork i les fumeres blanques de l’hivern del Penedès. Amb un Berdié Brut Nature  espectacular maridant amb raïm i formatge. A la sala de bótes, el tast és més místic, amb Berdié Brut Rupestre, criança de 15 mesos i aromes en armonia amb el pa, la mantega i salmó. El repertori es tanca amb l’Amor i una cullerada de fruita fresca variada que obren la gana de bona manera. Però sedueix alhora i enamora.

Les bombolles de Cava Berdié desprenen molt més que carbònic. Conviden a passar-ho bé, a celebrar estones, a apreciar moments. Com diu la Montsa, “l’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú en alguna part del món”. Ara que s’estan obrint mercat a l’estranger, els enorgulleix anar fent gran el projecte a petites passes però amb total convenciment. I amb ganes de compartir experiències i coneixements amb els amics que  seuen al wine bar del celler, un espai càlid, que combina un disseny atrevit entre bótes de roure francès i una gran tina d’acer inoxidable. A Barcelona i l’àrea metropolitana s’han fet molt presents.  L’aposta per la comunicació i els vídeos promocionals estan fent que el seu nom i producte soni arreu. El públic més jove està redescobrint amb ells el cava, i això ja és una petita passa d’un llarg camí que tenim per recórrer.

vi

Cava Berdié Amor, perquè està dedicat al pare i perquè les bombolles t’envolten amb els seus aromes tan singulars i el volum impressionan que aporta  a la boca. Combina molt bé amb diferents àpats”

moments

“Un dinar familiar a casa dels pares, el lloc on sempre compartim els millors moments i els millors vins, sens dubte”

persones

“El pare, la mare, les parelles… i més d’un amic. Tots els qui compartim dinars llargs que acaben en llargues i grans converses”

Cava Berdié

Les Conilleres – 08732 – Castellví de la Marca – Alt Penedès – Barcelona – Spain –

(+34) 902 800 229- info@cavaberdie.com

Inicio una col·laboració amb el diari digital que condueix el periodista Sergi Casado El Circ de Tarragona. I vull compartir també en aquest espai meu les col·laboracions que tindran un perfil diferent al #vimomentspersones, però en mantenen l’essència. Per cert, el proper, sabeu qui és? François Chartier!!!

diseny sol i serena

Ja ho deia l’arquitecte Antoni Gaudí que l’originalitat està en tornar als orígens. El celler Molí de Rué, de Vinebre, ha recuperat el tradicional vimblanc. Un producte local, artesanal i per tant autèntic, que des del celler han estat treballant durant els últims 5 anys. Els més vells de Vinebre han compartit el seu coneixement i a base de documents orals i proves d’elaboració, el Molí de Rué porta a taula el vimblanc coincidint amb les festes de Nadal.

Era el vi de les postres dels avis i ara ha sortit de nou al mercat però amb el nom comercial de “Sol i Serena”. Una esvelta ampolla de 50 cl i un disseny innovador deixen ben clar que tradició i modernitat no estan renyides. Abans l’encetaven per a les grans ocasions, potser ara el consum s’estandaritzarà perquè els vins dolços per les postres són cada vegada més abellidors. I, per sort, els catalans comencem a apreciar el producte de proximitat.

El vimblanc és un vi de panses elaborat amb raïms de la varietat macabeu. Han estat seleccionats de manera molt acurada i sobremadurats al ras. Després, el most ha envellit en bótes de roure francès, i per a l’elaboració final s’han emprat cupatges de diferents anyades, amb la qual cosa la complexitat i corpulència del producte està assegurada.

Acostar-se a Vinebre a descobrir el Molí de Rué i practicar enoturisme en una comarca, la Ribera d’Ebre, on també s’elaboren altres vins de la DO Tarragona, és una bona proposta per aquests dies de festa. Sinó sempre ens quedarà fer l’encàrrec a algun amic que hi passi, per tenir-lo igual a taula. Als elaboradors del “Sol i Serena” els hem demanat un maridatge d’emocions que no per habitual deixa de ser interessant. Les respostes són de l’enòloga Noemí Poquet de @moliderue:

Vi
Vimblanc “Sol i Serena”

Moments
En una sobretaula de les festes de Nadal, al costat d’una llar de foc

Persones
Amb un amic de la infància amb qui també vas compartir caramels

Entre tots els comentaris a l’article d’El circ de Tarragona, se sortejarà una ampolla de vimblanc “Sol i Serena” de Vinebre. Penseu que només hi ha una edició limitada de 635 ampolles!

Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar/  Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. / Caminante no hay camino sino estelas en la mar…

La història del celler Terra Remota és la història de l’exili. Els vins s’expressen, no obstant, amb una gran delicadesa i ningú no els associaria d’entrada amb un passat recent i cruent, si no fos pels versos melancòlics i nostàlgics d’Antonio Machado que han quedat impresos en l’etiqueta d’algun dels seus vins. Són també un poema, una delicada melodia que enllaça amb el contingut sofisticat de l’interior de l’ampolla. Elegància i puresa en coherència amb un celler d’arquitectura moderna però senzilla, de formigó gris-verdós, orientat al nord per aprofitar l’energia renovable, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, amenaçat aquest estiu per les flames d’un incendi virulent que va engolir vinyes, però amb el verd del paisatge que ja comença sortosament a imposar-se.

L’avi de l’actual propietària, l’Emma, s’exilia a França amb motiu de la Guerra civil espanyola i després d’anys d’enyorança, torna a Catalunya amb la idea d’arrelar-hi. El celler i les vinyes són part del seu llegat i somni que gairebé tan sols va viure sobre plànols, ja que va morir el 2005, un any abans que la primera anyada de vi sortís al mercat. Les 23 hectàrees de vinya cultivades estan dividides en 12 parcel·les amb diferents varietats, duen noms d’amics i familiars i bibliografia inclosa: la varietat, l’any de plantació i la densitat. Dades interesantíssimes que conviden al passeig entre vinyes i a celebrar un pícnic quan el sol ho permet, trepitjant sòls granítics i de sauló, que absorbeixen amb avidesa l’aigua. La plantació és en emparrat, amb un sol braç. Més densitat però menys producció, cosa que assegura una gran qualitat. La verema és manual en caixes de 12 quilos i el treball al celler és per gravetat, evitant l’ús de bombes. Tots els vins passen per bóta encara que només sigui un percentatge de cada varietat del cupatge. La tecnologia del celler està a l’avançada, com demostra la presència d’una hidràulica vertical italiana per al premsat.

Terra Remota té una important producció però vol establir límits en les 100.00 ampolles per garantir sempre uns estàndards de qualitat. Com demostra l’envelliment en fusta, que aporta equilibri i les virtuts que cerquen els entesos. La sala de tastos magnífica té una vista privilegiada al celler, on el vi continua envellint i abans fermentant, sempre per separat les diferents varietats, cosa que permet aïllar i triar qualitats.

Busquem personalitzar el vi“, explica Teresa Nieto, la responsable d’origen gallec que ens fa el recorregut. Ens entusiasma l’explicació i encara més el tast. Els de Terra Remota són vins que coneixíem a distància però endinsar-nos en el relat ens predisposa encara més a tenir-los sempre a prop. Són vins que conviden a passar estones de reflexió i d’apassionament. “El vi, a part de fer-nos més feliços, representa per a nosaltres el fet de compartir, de compartir estones amb amics, de compartir menjars, de compartir cultures. Tots els nostres somnis i desitjos”, explica en Marc, el marit de l’Emma. “Que el 80% de la nostra producció sigui exportada no és casualitat, sinó que és fruït d’un treball dur i d’una escola immillorable de vi i vida”.

En Marc i l’Emma són propietaris d’un altre celler al sud de França i d’un tercer a Xile, “Las Niñas”, però intuïm que en cap d’ells s’hi amaga una història tan profunda com en el de l’Empordà, on reposen les cendres del pare de l’Emma escampades per la vinya. “Tots els vins tenen un caràcter agredolç, també. Però per a la nostra família, l’exili deixa un gust en boca de nostàlgia i retrobament positiu, un sabor que persisteix ara en la tercera generació i desitgem que continuï en les següents”.

Es tracta de positivar el record d’uns anys de lluita i sacrifici. I amb Terra Remota ho han aconseguit, perquè és un tros magnífic que els fa de pont amb França, on les seves estades són més llargues. “El resultat és una riquesa cultural que ens permet viure a cavall dels Pirineus i avantatjar-nos de tota aquesta varietat de matisos de les dues cultures. En fi, un privilegi“,sentencia en Marc. I amb aquest optimisme, el celler empordanès s’arrisca a seguir innovant i presentant constantment nous projectes, com l’edició limitada de l’Usted o més recentment el Clos Adrien. Aquest és el nom d’un petit aiguamoll que hi ha a la finca i que dóna qualitat i prestigi a la parcel·la. 90% de syrah i 10% de garnatxa, un vi que duu el nom del fill d’en Marc i amb qui desitja assaborir el tast i demostrar-se -demostrar-li- la grandesa d’un país que els ha fet patir i ara riure:

vi

“No en podria triar un, el nostre vi Terremoto que és el més jove i rebel, el gaudeixo amb els nebots i els seus amics quan fem una festa. El Caminante blanc i el Caminito negre són perfectes maridatges femenins, amb una rossa i una bruna (riures)… Ara estic esperant que el meu fill es faci gran per apreciar amb ell el Clos Adrien que porta el seu nom. I em reservo una copa de l’Usted per delectar-me en solitud davant una xemeneia”.

moments

“Per cada persona una estona diferent, les que he descrit anteriorment”.

persones

“Amb familiars principalment i amb una companyia femenina, les que he mencionat abans”.

*Fotografia cedida per Terra Remota

Terra Remota

Ctra de Capmany Km 6  17751 Sant Climent Sescebes
972 193 727 · www.terraremota.com

“La vida és plena de contradiccions”, diu la home page de Nimia, el web de l’empresa que dirigeix Òscar Manrique. Del llatí “nimius”, el mot significa excessiu i també insignificant. A Nimia, de creativitat sí que en tenen a cabassos. És, de fet, la marca de la casa. Són pioners en diferents àmbits però principalment en el de la comunicació i el vi. Una guia de rutes de castells que aglutinava tota l’oferta patrimonial a Espanya va ser el desencadenant per decidir-se a editar la primera guia de vins impresa de les comarques de Tarragona, que inclou a les 6 denominacions d’origen. L’Enoguia va néixer fa tres anys i és la nineta dels ulls de l’Òscar. Té edició bianual i el 2013 se n’editarà ja la quarta. No s’hi cataloguen els vins sinó que s’hi proposen recorreguts enoturístics pels cellers, els restaurants i els allotjaments de la DO Tarragona, DO Conca de Barberà, DOQ Priorat, DO Montsant, DO Terra Alta i DO Penedès. Es distribueix de forma gratuïta i els exemplars impresos han passat dels 6.000 de la primera edició als 10.000 de la darrera, que es poden trobar principalment a les oficines de turisme de la província.

No només el turista sinó també elaboradors de vi i restauradors guarden com una referència de viatge enogastronòmic aquesta publicació, que segmenta l’oferta per a cada tipus de públic. I això és possible perquè per a la seva elaboració es visiten tots els cellers i es fa una descripció acuradíssima de les seves singularitats i potencialitats. “Les primeres edicions van ser més a cegues”, reconeix l’Òscar, però la darrera ja demostra l’expertesa d’un equip que s’ha endinsat apassionadament en el món del vi. El resultat és la gran acollida que té: 100 pàgines dissenyades a mode de directori de cellers i vins que ningú no es vol deixar perdre. De moment, l’Enoguia té versió digital i impresa però el recorregut dins de les noves tecnologies encara ha d’esclatar i el mòbil en serà l’eina clau.

Amb l’Enoguia, es cobreix una important mancança al sector, però des de Nimia se n’han abordat d’altres, com és l’Infovi, un portal de notícies del vi que dóna visibilitat a l’actualitat dels cellers. Va néixer en el seu origen com una prova per un gestor de continguts propi de l’empresa, però ha acabat convertint-se en un diari digital que recull des de fa dos anys tota l’actualitat vitivinícola, amb més de 40.000 visites anuals i prop de 3.000 subscriptors. Unes xifres que demostren l’elevat interès en l’apassionant món dels vins i que també confirmen projectes que l’Òscar ha promogut fent valer la seva emprenedoria, com el Tastem i el Vins i Camins. Pel que fa a aquesta segona iniciativa, combina dues inquietuds: el senderisme i el vi, que l’Òscar compartia amb el seu amic i mentor Antoni Salas, mort sobtadament fa ara gairebé un any. El Vins i Camins és una sortida de cap de setmana pels paisatges del vi i els cellers de les diferents DO, com el darrer que va recórrer l’encara poc coneguda Terra Alta. “L’interès per l’enoturisme és creixent i la gent repeteix visites, vol seguir descobrint, perquè cada celler és un microcosmos. El món del vi és com una prestatgeria plena de llibres però cadascun amb una temàtica diferent“, comenta. Creu que el sector encara s’ha d’autoconvèncer més de les seves potencialitats, i “nosaltres ens hem de dedicar a educar i assessorar de com han de ser presents a les xarxes socials, per exemple, o de com han d’implementar un web o la venda on line”, continua. Té molt clar que el futur passa per seguir posicionant Tarragona i els vins, l’enoturisme, la gastronomia i el paisatge a través del social media i en tots aquests projectes s’hi seguirà implicant, mirant d’estar sempre a l’avançada.

En l’off line també hi té a dir. És el cas dels premis a l’excel·lència enoturística lliurats per la patronal del treball, la CEPTA, que també amb l’Antoni Salas van treballar i aconseguir instaurar a Tarragona. Ara ja se’n prepara la segona edició i el 8 de març de 2013 es distingiran nous projectes amb la idea de seguir privilegiant el patrimoni i la cultura del vi de les comarques tarragonines i de valorar el treball d’homes i dones del vi que contribueixen decisivament en el desenolupament econòmic, social i cultural del territori. Iniciatives com aquesta fan guanyar notorietat al vi que tan a prop ha tingut sempre l’Òscar, ja que  els seus pares regentaven un restaurant. De vegades, però, l’apreci i l’estima arriba amb el temps i per circumstàncies no buscades. Per al tast, demostra que el seu repertori és ampli i que sap divulgar la grandesa dels vins locals:

vi

“En triaria un de blanc, un de rosat i un de negre. El blanc, Notte Bianca de Celler Bernaví, perquè la història personal que hi ha al darrere em condiciona molt. El rosat seria del Celler Pahí, el Gaubança, perquè amb en Pep vam estudiar junts i li havia perdut la pista fins que el vaig trobar al celler i em va descobrir aquest rosat a partir del qual n’he anat descobrint d’altres. I el negre seria el 100% trepat de Carles Andreu, perquè és excepcional, donada la dificultat que té aconseguir fer un bon vi amb una varietat tan complexa. I aquest ho és”.

moments

“El Tastem, el cicle de tastos desenfadats que organitzem amb la Marta Fernández Balsells per descobrir sense pors el món del vi. Ha de ser una trobada divertida, amb la premisa que no cal anar-hi amb amics perquè els pots fer al tast. Ha d’estar dirigit dirigit per algú que acabi de començar en el món del vi, que sàpiga transmetre. No cal ser un entès, sinó utilitzar un llenguatge clar i planer”.

persones

“Amb els amics del Tastem per descomptat, però també amb una gran persona, l’Antoni Salas que ens va deixar sobtadament, just quan havíem establert una forta amistat. Em va inculcar la inquietud pel món del vi, em va obrir els ulls a aquest sector, i la seva mort va truncar els molts projectes que havíem planejat junts durant l’últim any de descoberta vinícola”.

Nimia Comunicació

Carrer d’Antoni Gaudí, 3
43202 Reus, Tarragona, Spain
977 32 06 84

Heus aquí una terra on les persones i la natura treballen plegats. Heus aquí la terra on els grecs sembraren les llavors d’una llarga història. Heus aquí els sòls que veieren néixer el cultiu de la vinya i l’olivera. És aquí on la tradició i la recerca de l’autenticitat no estan renyits. És així, amb il·lusió, que la imatge pren color i es trenca la foscor. Simplement *lavinyeta és així. Fi”.

No hi ha millor presentació que la que fa un mateix. Aquest celler és el resultat d’una història que comença a la universitat, quan en Josep i la Marta coincideixen cursant estudis d’enginyeria agrícola. La vida els porta a Mollet de Peralada on després d’interessar-se tímidament per la vinya, acaben conreant-ne fins a 30 hectàrees en un enclavament paisatgístic únic al peu del Pirineu, l’Albera, el Canigó i amb el golf de Roses que, a l’altra banda, un dies s’intueix i a l’endemà potser es divisa. La Vinyeta és un projecte vital. Un se n’adona des del camí que enfila l’accés però principalment en els seus protagonistes i en cada mil·límetre del terrer i del celler que s’alça amb arquitectura sorprenent. Practiquen la viticultura de producció integrada -són el tercer celler de Catalunya a desenvolupar-la-, cosa que confirma el seu respecte i cura pel medi ambient. Influència notable de la tramuntana que deixa petjada als vins.

L’ampolla acompanya a diari els sopars d’en Josep i la Marta, els permet fer el seu particular punt i a part . A vegades pot ser un Xerès, en ocasions més especials un cava. Conversen sobre la filosofia i el projecte que han anat aixecant amb alenades d’aire fresc i molta fermesa des de 2002, amb resultats que sovint els fan agafar un punt de vertigen. Fa un parell de mesos es van casar a la vinya, en un paral·lelisme preciós amb el moment de maduració del raïm que aquests dies han acabat de veremar. El viatge el faran al gener, perquè ara són mesos de tràfec al celler. En aquesta ocasió han decidit fer un punt i a part -com els dels vespres amb el beure-, i no visitar projectes vinculats amb el món del vi. Just el contrari de l’habitual, que és aprofitar les escapades per obrir encara més la ment i posar-se el vestit d’enoturista.

Ocells, atletes, burros -catalans, bótes i ballarines són alguns dels elements que ronden per l’etiqueta del puntiapart*, el vi més complex del celler amb què tots dos s’identifiquen. Imatges totes que configuren la idiosincràcia d’un projecte singular. Dissenys arriscats, trencadors i sofisticats ideats pel germà d’en Josep, professional del ram, guardonat amb un Laus per un dels projectes del celler. Imaginació i traç van construint el relat de la Vinyeta.

No cal fer ni dir tonteries durant el tast, els vins són per gaudir“, explica entre rialles en Josep durant el tast comentat, després d’una fabulosa visita per les vinyes, per les oliveres centenàries d’on raja l’oli d’oliva Fosc de la Vinyeta i per davant del cistell on ja queden pocs ous -senyal que són boníssims- de les 400 gallines que els en ponen. El tast s’inicia amb l’Heus (com qualsevol història) segueix amb el Llavors (com continuaria un relat) i continua amb el Puntiapart. Una garnatxa negra del Penedès tanca el repertori i l’activitat que és realitza a l’interior del celler té tanmateix un encant especial, perquè l’elaboració és clau malgrat que la vinya pugui ser més bucòlica. A cada vi, en Josep proposa una harmonia gastronòmica. Intuïm que és un món, el de la cuina, que els motiva sobre manera i heus ací que ja pensen en elaborar formatge amb un productor extern i en breu posaran en marxa un taller de cuina i vi. El projecte de la Vinyeta creix a base d’esforç, però gairebé sense adonar-se’n, i el boca-orella hi té molt a dir. Per la qualitat dels vins i uns preus molt raonables. Per les persones que encapçalen el projecte.

És diumenge i tant un com l’altre s’entreguen a les visites i al tast, malgrat que toca celebrar l’aniversari d’en Josep que en fa 34, i ja són prop de les 15h de la tarda. Segurament els espera una taula ben parada i un brillant aparador de vins de La Vinyeta i del projecte que la Marta elabora amb les vinyes de la DO Conca de Barberà: Vins de Pedra. Mentre esperem a descobrir-lo, ens proposen un maridatge compartit que és el resultat del seu treball diari. També a la xarxa demostren la seva potència, essent dels pocs cellers del país amb més de 2.600 seguidors. A vegades la quantitat també és qualitat:

vi

“El Puntiapart*. És un vi que convida a no tenir pressa, a entretenir-se, és de vinyes velles de l’Empordà, el més complex del celler”.

moments

“Per una sobretaula llarga, després d’un bon àpat, com un rostit de l’àvia, per exemple”.

persones

“Amb gent propera, amb la família. En canvi, quan tastem vi de forma més íntima nosaltres dos,  obrim ampolles amb ganes de  sorprendre’ns. Quelcom diferent al vi, potser un Xerès o un cava. Al vespre, busquem fer un punt i a part dels tastos que hem acumulat al llarg del dia i aquest tipus de vi més oxidat o un cava especial ens permeten aconseguir-ho”.

La Vinyeta

celler@lavinyeta.es
T 647 748 809

Mollet de Peralada (Girona)