Antoni Tolmos/ pianista

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

—

http://www.newagetolmos.com/

Paco Batllevell/ Calaix de Sastre

Degustar un Dofí de 2007 del celler d’Àlvaro Palacios amb texans. Ambient distès i relaxat, música de fons que puja a primer pla entre tast i tast, motius ambientals que parlen de vi. Aquest és l’escenari dels tastos que organitza quinzenalment l’enoteca Calaix de Sastre, situada a la plaça de la Quartera, 36, de Falset. Cada 15 dies, un celler de la DOQ Priorat o de la DO Montsant és convidat per aprofitar les últimes hores de diumenge, a partir de les 19 hores. Una bona manera d’alçar els ànims davant la perspectiva imminent del dilluns.

L’espai és l’antiga sastreria del seu pare, ara un bar acollidor que manté els orígens en el nom. Després d’haver treballat els últims 8 anys com a establiment de copes i de nit, ara han vist l’oportunitat de posicionar-se com a bar de vins. I els wine lovers els busquen arreu. A Mas Figueres, l’allotjament que regenta amb la Quima, els arriben molts clients amb ganes de tastar els vins del Priorat i el Calaix s’ha convertit en una necessitat. “Servim vins a copes i degustacions gastronòmiques amb productes de proximitat, com pernil de Terol, botifarra de Marçà, oli DOP Siurana i pa amb tomàquet”, explica Paco Batllevell. Té un ampli coneixement de la comarca i està convençut que els millors temps estan per venir. Al seu parer, La qualitat dels productes i l’acolliment de la gent són el que els fa diferents. I creu que, això, al Priorat encara ho han d’aprofitar més.

Amb els tastos quinzenals busquen donar visibilitat a la gent del vi i promocionar els cellers, principalment entre els visitants de Falset i comarca. Els turistes, a aquesta hora del diumenge, ja han marxat. Han passat pel Calaix de Sastre els vins de l’Alfredo Arribas, Joan Asens, els cosins Adrià i Marc i també Sara Pérez. Amb tots ells en Paco hi té una bona i sòlida relació personal, com també amb l’Álvaro Palacios, que ha participat amb els seus vins en l’últim tast. Amb ell ha compartit unes hores de conversa per preparar-ho i, pel Paco, va ser un esclat d’idees: “parlàvem d’organitzar a l’estiu un tast d’Ermites a la Quartera. Seria impressionant, oi?”. Això, mentre m’avança també que ja té tancat el programa dels propers tastos: Clos Figueras, Mas Alta, Capçanes…

La llista no sembla acabar-se, com els vins a copes de la carta del Calaix. “Volem seguir culturitzant la gent de la comarca, que apreciïn el patrimoni vitivinícola que tenim”, rebla. Vins de qualitat a 3,5 i 4 euros, assequibles per a totes les butxaques. La carta consta de 22 vins, des dels d’Àlvaro Palacios als de la Cooperativa Falset Marçà. “La gent jove s’està apuntant al carro del vi i això està bé, però falta incrementar encara més el consum responsable”, explica. Al Calaix són conscients de la funció que compleixen i amb el tast sense tecnicismes ni paraules grandiloqüents, els clients assaboreixen els vins entre amics.

El Calaix de Sastre és un espai decorat de manera especial, respira aromes de vi. La paret de l’entrada és un mural de caixes de vi que es completa amb un cartell fet a mà per l’artista de Falset Marina Capdevila. I tot seguit fileres d’ampolles, desenes, ja buides però que conserven la màgia de quan hi habita el vi.  “És tan difícil posar-se d’acord en aquesta comarca que és fantàstic que 45 persones hagin decidit promoure l’associació Priorat Enoturisme, a instàncies de l’Associació de Cases de Turisme Rural”, m’explica quan li pregunto per com veu la promoció turística de la comarca. Bones impressions per tancar una conversa, mentre ja passen de les nou del vespre i a diferència d’altres diumenges, el vi, l’entorn i les persones ens han distret de les últimes hores del dia. 

Per al maridatge, en Paco es decanta per un vi clàssic, però ràpidament en comença a enumerar d’altres que el tenen captivat, bon exemple de la diversitat de la comarca:

vi

“Les Brugueres de la Conreria d’Scala Dei, però també et diria un Dos Terras, un Gotes, un Dofí, un Dido blanc… Al Priorat tenim vins espectaculars, tant negres com blancs”

moments

“En un dinar normal i corrent, no cal buscar una ocasió excepcional per tastar”

persones

“Amb la família, els amics, els més propers”

—

Calaix de Sastre/ Enoteca

Plaça de la Quartera. Falset

Matias Fernández Hernández/ Restaurant Quinoa

La quinoa és un pseudoceral, un cultiu que es produeix als Andes d’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Ecuador i el Perú. Un nom exòtic que res té a veure amb el Priorat, tret que és l’escollit per al restaurant que regenta a Falset el cuiner Matías Fernández. Nascut a la capital del Priorat i format professionalment als millors restaurants del país: la Hoffmann de Barcelona, al Carles Gaig, al grup Tragaluz, a Can Bosch a Cambrils i a l’antic Merlot de Tarragona -ara Degvsta. Ara fa 10 anys, va decidir obrir el seu propi negoci a Falset. “M’agrada la tranquil·litat”, afirma d’inici, i explica com va decidir arriscar-se per obrir el restaurant tot i que aleshores no hi havia la falera dels últims anys. En aquell moment, només competia amb dos dels tradicionals: l’Hotel-Hostal Sport i El Cairat.

“Ens ha funcionat sempre el boca-orella, tenim una clientela molt fidel i la crisi no l’hem notat fins el 2011”, comenta en Matias gairebé al punt del migdia mentre conversem abans que comenci el servei. “Des del primer dia que vam obrir, preparem un menú de migdia, a 11 euros, i no ho deixarem de fer mai. La base és a la matèria prima”, comenta. “La nostra filosofia és el producte. Ous frescos, oli d’oliva de la cooperativa, verdura de pagès. Si ho puc comprar aquí no ho faig a fora”, sentencia. Just mentre l’entrevisto li duen conills de pagès. “No m’agrada la monotonia i vull estar al dia”, afegeix. Per això, sempre que el restaurant li permet s’anima a participar a concursos culinaris. El darrer va ser a Cuenca, a la competició de l’Ajo Morado de las Pedroñeras, on va quedar tercer amb un plat senzill i gustós. “El secret és el sabor, més enllà de si un plat és o no artístic”, revela. Admira a Ferran Adrià, a Andoni Aduritz i a Carme Ruscalleda perquè han introduïut el producte del país a l’alta gastronomia.

A la cuina, els seus aliats són la fruita seca, l’oli d’oliva i el vi. Productes característics del Priorat, com també la caça. Tot i que els recursos gastronòmics de quilòmetre 0 són escassos a la comarca, se n’ensurt i bé. Comenta que cada vegada hi ha més productes i més productors que li permeten elaborar una “cuina de mercat que no és ecològica ni de quilòmetre 0 perquè hi hauria dies que no cuinaríem”, però combrega totalment amb aquesta filosofia.

Creu que la cuina a Falset ha de fugir d’artificis i adaptar-se al gust del client, del ciutadà, del falsetà. “Ara també fem tapes per a la gent jove, els divendres i dissabtes a la nit, però amb el nostre toc personal. Per exemple, un bikini de foie, ceba caramelitzada i poma, i servim vins a copes que van de l’euro i mig als 4 euros”.

Amb el vi, al Quinoa tenen un comportament sensat i molt lloable. A les ampolles de vi no se’ls apliquen increments desmesurats, perquè disposar de bones copes, conservar bé el vi i servir-lo amb coneixement de causa han d’estar, segon el Matias, a l’ADN de qualsevol restaurant. Si el client vol assessorament per part d’un sommelier, aleshores s’ha de reconsiderar. El repertori de vins de la DO Montsant i DOQ Priorat és ampli al Quinoa, però també hi caben referències de les Rías Baixas, de la Terra Alta o de Rueda. Al celler, tenen unes 80 referències. En Matías té una especial predilecció pels petits elaboradors i els vins biodinàmics i ecològics i els està incorporant a la carta. “Tenim grans vins blancs al Priorat amb molta carnositat que mariden molt bé amb la carn”, em diu. I també ho comenta als clients  quan considera que són dels qui volen ser sorpresos.

Un dels seus secrets és incloure el vi en gairebé tots els seus plats. Com? Amb una reducció balsàmica de vi negre, com a matís personal i intransferible. Al món del vi que li és tan proper s’hi sent estretament vinculat, ja que el seu pare fa vi per a consum propi. El proper repte al restaurant en aquesta matèria és incloure les noves tecnologies i fer una carta de vins per Ipad, però de moment hi ha altres necessitats més urgents a atendre. Gaudeix creant a la cuina, però en acabar també. Sovint rega la fi del servei amb una bona copa. És més de blancs, amb notes afruitades i frescs. Per al maridatge, dubta una estona però al final fila ben prim:

vi

“Un Kyrie del celler de Carles Pastrana, o el Trio Infernal 0/3 o el Coma Blanca de Mas d’en Gil. Sóc molt de bons blancs”.

moments

“Gaudim molt del vi els diumenges al vespre a casa. Ens reunim 5 paladars diferents i les sensacions també ho són. A casa el pare fa vi per a consum domèstic i té un bon paladar, cosa que apreciem tots els altres”.

persones

“Amb la familia, sense cap mena de dubte”.

—

Restaurant Quinoa

http://www.restaurantquinoa.com

C/ Miquel Barceló, 29

43730 Falset – 977 83 04 31

Marta Domènech/ Hotel-Hostal Sport (Falset)

Marta Domènech Tomàs és la quarta generació al capdavant de l’Hotel-Hostal Sport de Falset. Un restaurant amb habitacions que va néixer el 1923 com a fonda de viatgers que passaven pel bell mig del poble, en el trajecte entre Barcelona i València o a la inversa. L’establiment vol recuperar ara aquest esperit amb una proposta nova: el plat del dia. Suculents guisats prioratins a un preu assequible. La innovació no s’atura en aquest allotjament tradicional del Priorat on tot gira al voltant del vi i això li ha valgut un guardó en la primera convocatòria dels premis d’enoturisme de la CEPTA. Recentment s’han posat a la venda cremes d’extracte de raïm DOQ Priorat de Nina Mas Ardèvol i s’ofereix als clients diversos tractaments de vinoteràpia. S’organitzen tastos de vi de les dues DO de la comarca i oli DO Siurana per team buildings i grups d’estrangers aficionats a l’enogastronomia, es gestionen visites als cellers més emblemàtics i característics per als clients que ho demanen i se’ls guia per un sense fi de propostes culturals i patrimonials, fruit de l’ampli coneixement i sensibilitat envers el territori. Enoturisme en estat pur.

Marta Domènech va retornar el 2007 a Falset després d’haver viatjat per tot el món com a cap de vendes d’una coneguda marca de roba. Sovint recorda el “roda el món i torna al born” per dir que, com a casa, enlloc. I aquesta és també la filosofia que impregna l’Hotel-Hostal Sport, on es considera prioritari atendre les necessitats del client. Marta Domènech és una gran apassionada dels vins i té un celler amb més de 100 referències. Prova d’això és que el restaurant va rebre el 2008 el premi Cartaví, que en certifica la qualitat. Els blancs són els seus predilectes i confessa que el Dido (DO Montsant) és dels que més li agrada, però per a aquest maridatge, sorprèn:

vi

“Ètim Grenache. Vi de la Cooperativa Falset Marçà amb la qual compartim història. Ells ja són centenaris i nosaltres gairebé. Som fruït del treball dels nostres avantpassats. I de moltes hores de dedicació i servei per obtenir un producte de qualitat, apreciat dins i fora de la comarca. És un vi amb una forta empremta del territori i d’una cooperativa que és una catedral del vi”.

moments

“Al jardí de l’Sport. Un espai de calma i relax, al bell mig del Priorat. En un entorn natural des d’on es pot respirar el misticisme del Montsant. Amb una bassa on es reflecteix la llum i arbres centenaris que hem conservat perquè les arrels mai s’han de perdre”.

persones

“Amb el meu home, el Jordi, sense cap mena de dubte”.