Meritxell Falgueras/ Sommelier El Celler de Gelida

Soy una viña joven de treinta y una añadas que creció en el Celler de Gelida, un terroir que ha dado grandes vinos durante cinco generaciones. He encontrado el coupage de mi vida en la bodega Podere San Cristóforo de la Toscana, sigo mi crianza en Londres y embotello en Barcelona.

A Meritxell Falgueras no li calen presentacions, però per si de cas ella n’apunta una de ben suggerent a l’entrada del Wines and the City, el bloc on escriu sobre tot allò que llegeix, pensa, sent, beu i olora… Viu a Itàlia després d’haver-se casat amb l’home que volia i que la va enamorar fa més d’un any, com ella tot sovint explica. Viu envoltada de les vinyes de Podere San Cristoforo. Allà confessa que té temps per escriure, pensar i passar desapercebuda. A Catalunya, en canvi, li és impossible fer-ho. Col·labora com a sommelier i comunicadora a Divendres de TV3, el Blog de la Cadena SER, el Via Lliure de Rac1, Directe 4.0 de Ràdio 4, el Magazine de La Vanguardia, Time Out i Vinos y restaurantes. Una llarga llista de vins espera a ser maridada i comentada per ella, sort en tenim a Catalunya de disposar de tan bones referències.

“A Barcelona visc a la ciutat, em dedico a comunicar el vi i la gent em coneix per nom i cognom. A Itàlia visc entre vinyes, tothom li pregunta sobre vi al meu marit i em dedico a escriure i a estudiar”. És així com pot preparar la llista de maridatges amb què sempre sorprèn: vins per tastar en moments determinats i persones seleccionades. Li he confessat que li vaig robar el nom per a aquest bloc. A vegades els seus escrits i comentaris alcen les ires d’aquells qui consideren que banalitza el món del vi. Jo penso que la tracten injustament perquè fa ben bé al contrari, estandaritza el missatge i l’acosta a qui no el sap interpretar com l’expert. Se sent molt còmoda a la ràdio, per bé que l’escriptura sempre l’ha fascinat i darrerament està treballant força a la televisió. Al setembre la veurem també al programa “Entre vinyes” de TVE-Catalunya, que ara s’està filmant. 

Descobreix el vi de petita, quan el seu pare li acostava les copes al nas i li assenyalava les aromes depenent de la varietat i del tipus de criança. És la cinquena generació de l’emblemàtic Celler de Gelida al barri de Sants de Barcelona. De la botiga diu entusiasmada que “és la meva familia, és casa nostra, la nostra passió, la botiga de vins amb més personalitat que he vist mai!”. Hi torna tot sovint sempre que posa el peu a Barcelona, i és on imparteix cursos de tast especialitzats. Allà ha compartit molts bons moments professionals (primer com a comercial) i després ja com a sommelier. Les ampolles que aguarden al celler han sentit moltes converses amb els grans del món del vi, com el seu col·lega, el sommelier Ferran Centelles, que també és del barri.

Té clar que si no fos sommelier, seria psicòloga i seguiria somiant en ser escriptora. Ara ja no ho pot dir tan fort això, ja que va pel segon llibre publicat. El primer, “Presumeix de vins en 7 dies”, va ser tot un èxit, i aquest segon va camí de consolidar-lo. “Els vins de la teva vida”, editat per Angle Editorial, és un atreviment. En Josep Roca i la Carme Ruscalleda li han fet d’amfitrions en les seves presentacions. Posar nom i cognoms al vi que més s’adiu amb cada moment (per Sant Jordi, per la diada de l’11 de Setembre o per al dia del Pare) no és cosa fàcil. No sé si hi ha molta gent valenta a posar-ho per escrit. Quan li pregunten per què parla bé de tots els vins, respon de forma intel·ligent: “No perdo el temps parlant de vins que no són bons”.

El seu maridatge perfecte és prendre un vi amb l’home de la seva vida i el gust del vi als seus llavis. Meritxell Falgueras, sempre insinuant i provocadora. Quan li demanem que es defineixi professionalment, ho té clar, malgrat que ve del món de les humanitats: “El meu cupatge és 50% vi i 50% comunicació, i primo que el llenguatge arribi i intento fer que la gent s’enamori del vi, però sense deixar de ser rigorosa, provo de fer-ho divertit”.

Amb ella l’audiència es dispara. Sap que el seu físic l’ajuda però l’interior també compta. Es prepara a consciència i ara segueix aprenent a l’estranger amb companyes de classe i amigues com l’Anne Cannan. És accessible i molt coherent en el que diu i fa. Per això els títols literaris que l’apassionen gairebé es podrien endevinar. Els que recomana tot tastant un bon vi són “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, “Oceano Mare” d’Alessandro Baricco, “La palabra más bella” de Margaret Mazzantini… “M’encanten els contes de Borges, la literatura russa… La veritat és que vaig estudiar crítica literària després d’humanitats…”, m’explica. I es nota perquè converteix el vi en poesia. “Visca la metàfora gustativa!”,  sentencia.

vi

“Ho tinc molt clar: San Cristoforo de Poderes San Cristoforo”

moments

“Amb el meu marit, i la nostra gossseta”

persones

“A la Toscana”

—

Celler de Gelida

http://www.cellerdegelida.net

Carrer del Vallespir, 65  08014 Barcelona
933 39 26 41

 

Ferran Centelles/ Sommelier

Quedem al Celler de Gelida, al barri de Sants de Barcelona, en plena festa major. És tancat i la conversa transcorre tranquil·la al bar de davant mentre esperem que s’alci la persiana de l’indret on probablement Ferran Centelles va descobrir les primeres emocions vitivinícoles. “Valorar la qualitat del vi és difícil“, em reconeix d’entrada. És sincer, senzill i mitòman. Costa de creure això últim sabent que és un dels grans i que ha treballat colze a colze amb Ferran Adrià, al Bulli. És tremendament humil i es mostra convençut que la gent sovint sobrevalora les persones i les coses quan no les coneix.

M’explica que la majoria de sommeliers han recalat al món del vi a través de la restauració. Ell mateix va entrar al Bulli gràcies a un stage de pràctiques d’hostaleria i va acabar essent el sommelier en cap del restaurant. Han estat 13 anys amb temporades intenses i curtes alhora, que li permetien ampliar coneixements durant les intermitències de la cuina. “La millor manera d’entendre un vi és viatjar als seus orígens“, apunta. Té clar que el vi acompanya l’experiència gastronòmica i que el més important en l’elecció és aconseguir sempre la satisfacció del client. Per al seu plaer personal, ara es decanta per tastar vins “molt senzills, frescos i lleugers“. Són els que últimament li resulten més suggerents. I és que el gust de qualsevol és sempre canviant i hi influeixen l’estat d’ànim, el moment vital i, en un 26%, l’historical drinking personal.

Mentre treballa amb total discreció pel Bulli Foundation, en Ferran deixa seduir-se per les xarxes socials a través de Wineissocial, un projecte que permet als consumidors valorar la qualitat del vi a través del nivell de plaer que els obsequia una ampolla de vi, en un moment determinat. Per això, a Wineissocial empren símbols que faciliten la comprensió i el llenguatge d’un món a vegades elitista i aposten per treballar la part humana del vi. Conviden a recomanar, a aprendre i a divertir-se. “És fàcil enamorar-se de la música, ara també del vi“, resa un suggerent anunci del projecte. Tot i que en Ferran no és gaire aficionat al social media, els resultats de la campanya i la seva viralitat l’estan començant a convèncer. Més cultura, més consum de vi.

Ferran Centelles creu que els sommeliers catalans tenen el do de la creativitat i en cita una bona colla: des d’en Pitu Roca, a Roger Viusà, Meritxell Falgueres, David Seijas i César Cànovas, amb qui ha coincidit a la cuina o a l’aula. Una professió que està ben vista i que, al seu entendre, s’ha de compartir amb tothom que se’n senti partícep.

En un restaurant creu que mai hi hauria de faltar passió. Ni tampoc un bon cava o xerès, perquè els considera productes molt especials i característics. Quant al vi català, creu en la potència de Catalunya i considera que els vins s’han de manifestar encara més. És de l’opinió que la base és molt sòlida, amb tradició vitivinícola, terrer i varietats autòctones, una geografia apropiada i enòlegs de gran prestigi. Potser cal que la intel·ligència emocional acabi d’impregnar aquest món gens faltat d’emocions fortes.

En Ferran reconeix que els vins també han estat sobrevalorats, perquè hi ha hagut una exhaustiva anàlisi del vi que li ha acabat fent mal, sense que aquesta fos la intenció. És moment de revisar tecnicismes per apropar el vi a nous públics posant l’accent en el gaudi i en la descoberta. O en la curiositat. La de Ferran Centelles sembla infinita, fins al punt d’haver calculat les gotes que encara queden dins d’una ampolla de vi un cop és buida: 31. Té mèrit que sigui tan precís i exacte. Segur que així l’encaix amb Ferran Adrià, al Bulli, era perfecte:

vi

“M’encantaria poder tastar el vi de la cooperativa (ara abandonada) d’un petit poble de Castelló on estiuejava de petit. Sento curiositat per saber quin gust tenia”.

moments

“M’agradaria poder-lo compartir a taula, sense estovalles, i a l’estiu”.

persones

“Amb familiars i amics, tant els que hi són com els qui ja no estan entre nosaltres”.

—

Més informació: Outlookwine