Paco Batllevell/ Calaix de Sastre

Degustar un Dofí de 2007 del celler d’Àlvaro Palacios amb texans. Ambient distès i relaxat, música de fons que puja a primer pla entre tast i tast, motius ambientals que parlen de vi. Aquest és l’escenari dels tastos que organitza quinzenalment l’enoteca Calaix de Sastre, situada a la plaça de la Quartera, 36, de Falset. Cada 15 dies, un celler de la DOQ Priorat o de la DO Montsant és convidat per aprofitar les últimes hores de diumenge, a partir de les 19 hores. Una bona manera d’alçar els ànims davant la perspectiva imminent del dilluns.

L’espai és l’antiga sastreria del seu pare, ara un bar acollidor que manté els orígens en el nom. Després d’haver treballat els últims 8 anys com a establiment de copes i de nit, ara han vist l’oportunitat de posicionar-se com a bar de vins. I els wine lovers els busquen arreu. A Mas Figueres, l’allotjament que regenta amb la Quima, els arriben molts clients amb ganes de tastar els vins del Priorat i el Calaix s’ha convertit en una necessitat. “Servim vins a copes i degustacions gastronòmiques amb productes de proximitat, com pernil de Terol, botifarra de Marçà, oli DOP Siurana i pa amb tomàquet”, explica Paco Batllevell. Té un ampli coneixement de la comarca i està convençut que els millors temps estan per venir. Al seu parer, La qualitat dels productes i l’acolliment de la gent són el que els fa diferents. I creu que, això, al Priorat encara ho han d’aprofitar més.

Amb els tastos quinzenals busquen donar visibilitat a la gent del vi i promocionar els cellers, principalment entre els visitants de Falset i comarca. Els turistes, a aquesta hora del diumenge, ja han marxat. Han passat pel Calaix de Sastre els vins de l’Alfredo Arribas, Joan Asens, els cosins Adrià i Marc i també Sara Pérez. Amb tots ells en Paco hi té una bona i sòlida relació personal, com també amb l’Álvaro Palacios, que ha participat amb els seus vins en l’últim tast. Amb ell ha compartit unes hores de conversa per preparar-ho i, pel Paco, va ser un esclat d’idees: “parlàvem d’organitzar a l’estiu un tast d’Ermites a la Quartera. Seria impressionant, oi?”. Això, mentre m’avança també que ja té tancat el programa dels propers tastos: Clos Figueras, Mas Alta, Capçanes…

La llista no sembla acabar-se, com els vins a copes de la carta del Calaix. “Volem seguir culturitzant la gent de la comarca, que apreciïn el patrimoni vitivinícola que tenim”, rebla. Vins de qualitat a 3,5 i 4 euros, assequibles per a totes les butxaques. La carta consta de 22 vins, des dels d’Àlvaro Palacios als de la Cooperativa Falset Marçà. “La gent jove s’està apuntant al carro del vi i això està bé, però falta incrementar encara més el consum responsable”, explica. Al Calaix són conscients de la funció que compleixen i amb el tast sense tecnicismes ni paraules grandiloqüents, els clients assaboreixen els vins entre amics.

El Calaix de Sastre és un espai decorat de manera especial, respira aromes de vi. La paret de l’entrada és un mural de caixes de vi que es completa amb un cartell fet a mà per l’artista de Falset Marina Capdevila. I tot seguit fileres d’ampolles, desenes, ja buides però que conserven la màgia de quan hi habita el vi.  “És tan difícil posar-se d’acord en aquesta comarca que és fantàstic que 45 persones hagin decidit promoure l’associació Priorat Enoturisme, a instàncies de l’Associació de Cases de Turisme Rural”, m’explica quan li pregunto per com veu la promoció turística de la comarca. Bones impressions per tancar una conversa, mentre ja passen de les nou del vespre i a diferència d’altres diumenges, el vi, l’entorn i les persones ens han distret de les últimes hores del dia. 

Per al maridatge, en Paco es decanta per un vi clàssic, però ràpidament en comença a enumerar d’altres que el tenen captivat, bon exemple de la diversitat de la comarca:

vi

“Les Brugueres de la Conreria d’Scala Dei, però també et diria un Dos Terras, un Gotes, un Dofí, un Dido blanc… Al Priorat tenim vins espectaculars, tant negres com blancs”

moments

“En un dinar normal i corrent, no cal buscar una ocasió excepcional per tastar”

persones

“Amb la família, els amics, els més propers”

—

Calaix de Sastre/ Enoteca

Plaça de la Quartera. Falset

Marina Capdevila/ Dissenyadora i il·lustradora

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

—

www.marinacapdevila.com