Arxius

Tag Archives: música

antonitolmosok

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

http://www.newagetolmos.com/

Intèrpret i compositor, en Gerard Marsal és un músic que respecta i defensa el vi català i el reinterpreta magistralment en forma de notes musicals.  Aquesta passió li ve de l’Amagatall, el restaurant que la seva mare regentava a la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Allà va servir molts vins i lamenta que entre els de més sortida hi hagués el Cune criança de la Rioja. Més endavant, però, va també com molts clients consumien Les Terrasses d’Álvaro Palacios, de la DOQ Priorat. M’explica que defensa el consum de vi català no només per la seva qualitat, sinó perquè el tenim a la vora de casa i és del parer que “el més proper és el que més em convé”.

Per acompanyar qualsevol tast, suggereix els sons de la guitarra, la flauta, el saxo, l’acordió, el contrabaix, la percusió, la veu. Instruments habituals i músiques d’arrel, el folk, el flamenc. “Tots aquests timbres tenen l’aroma popular que perdura en el temps i que és proper a la gent del camp, la que cuida la vinya”.

L’emociona més la música que el vi però entén que són dos móns estretament relacionats. “És gairebé un ritual prendre una copa de vi abans de fer sonar les primeres notes en un concert”,  explica. “Sentir l’esperit del vi per la sang ens eleva la inspiració” exclama. És del parer que vi i música es complementen i s’acompanyen, que “desapareix la dualitat”.

El vi s’entesta a buscar aliances en el món de les arts. Ho demostra el projecte “Mots de vi”, un relat multisensorial on música, escriptura i il·lustració s’apleguen per fer una oda a 16 vins de la DOQ Priorat i DO Montsant. Es va presentar a principis de 2012 i en Gerard n’és un dels artífexs, amb els escriptors Gabriel Pena i Agustí Masip i l’il·lustrador Josep Barjuan. Han construït un relat per a cada vi que ha confiat en el projecte. El tast els ha inspirat per fer-ne una peça que cerca l’entusiasme dels sentits. Han reinterpretat el vi i l’han expressat a partir de diferents disciplines.

Tots els vins inspiren notes musicals. I en Gerard reconeix que és capaç de maridar-ne amb música tants com faci falta. Recorda que per al syrah Shy 2009 de Vinya Janine va composar un tema estrenat a la primera edició de vi i jazz de la DO Tarragona. Enguany ha tornat a participar en el cicle que ha maridat jazz i veus femenines amb vins mediterranis. Les seves notes amb el saxo abellutat fan perdurar l’agradable aroma i gust dels vins de la do.

A l’escenari, sembla sucumbir a l’efecte emotiu de les pròpies notes, però el concert somiat és sempre el privat, quan s’acaba l’actuació i s’endinsa en la intimitat sonora. “Quan els músics quedem a casa d’algú, destapem ampolles d’un bon vi i ens deixem anar i tot flueix. M’encanta!” sentencia. La imatge evoca llargues hores de conversa, riures i tast. I tantes notes musicals com l’estona demani…

vi

“Un vi ecològic. Un Mas Sinén 2006 negre del Celler Burgos Porta, DOQ Priorat”.

moments 

“Escoltant el meu darrer treball musical (un disc amb Olga Pes), després de tant de temps treballant-hi…”

persones

“Amb la meva parella i algun amic proper”.

http://www.gerardmarsal.com

Isabelle Meyer és coreògrafa i ballarina de professió. Explica amb orgull que va introduir la dansa contemporània a l’acadèmia tarragonina on va desenvolupar la seva activitat, essent a més la primera adscrita a l’Institut del Teatre. Però després de deixar amb 24 anys Nancy, la seva ciutat natal, va abandonar també Tarragona pel Priorat. Des d’aleshores, ha abraçat per igual l’art pictòric que la gestió administrativa al celler Clos Mogador. Ulls clars, melena arrissada i rossa, revela que l’última dansa l’ha fet amb la mà, escoltant el Concert per a violí en Re Major de Txaikovsky mentre feia girar sobre paper blanc un pinzell moll amb lies i vi de garnatxa. La creació va durar el temps exacte de la peça musical. Això només s’ho pot permetre una artista. I ara el dibuix s’estamparà a l’etiqueta del vi que elaboren uns amics seus en què també hi participen el seu marit i ella com a socis: el SACCRIW. Aviat veurà la llum aquesta combinació de vi, moviment i dansa.

La vena artística li ve de lluny però és autodidacta en aquest art. S’estrena i es forma amb les etiquetes dels vins més preuats de la DOQ Priorat i la DO Montsant que elabora el seu marit, l’enòleg i viticultor, René Barbier. Però també ha col·laborat amb cellers amics, per encàrrec. Totes les creacions amaguen un missatge, una història. Són naïf. Malgrat els pocs centímetres que hi ha lliures, considera que l’espai de l’etiqueta és el suficient per representar allò que significa el vi. Les entèn com un ex-libris: representen la persona i el seu vi. A Clos Mogador no s’han plantejat mai contractar els serveis d’un dissenyador o d’un il·lustrador. En René insisteix que l’autenticitat és al puny de la Isabelle. Són traços personals, empapats de la seva filosofia de vida i manera de fer. Lliures. La bogeria del 69. Saben com ningú què s’amaga darrere del Nelin, el Manyetes, el Clos Mogador, l’Espectacle…

Isabelle recorda que van arribar al Priorat sense res, amb una única pretensió: fer el millor vi del món per beure-se’l a casa. I el resultat han estat una colla de referències valorades mundialment i que rivalitzen amb els millors crus francesos. Les etiquetes naveguen entre el classicisme i el nihilisme, i es materialitzen així que arriba la inspiració. Les tècniques són diverses però la Isabell reconeix que pintar amb vi dóna més llibertat, més intensitat al dibuix perquè no cal preocupar-se pel color sinó per la forma. I aleshores ho remata amb rotuladors daurats i plata, aquarel·la blanca i lleixiu. I el resultat és sempre diferent, sorprenent, elegant i alhora proper. A mesura que ha anat creixent la familia –recentment ha estat novament àvia- es va omplint l’espai a l’etiqueta de Clos Mogador on hi són tots representats.

El dibuix personal denota que la família Barbier-Meyer mostra amb transparència la seva vida estretament lligada al vi i el seu respecte profund per la natura. És conscient que el mercat valora i jutja la imatge, però per convicció ja s’hi esmera. Ara fa 30 anys que van comprar la primera finca al Priorat i 20 que comercialitzen vi i ella s’ha encarregat del disseny del llibre que han editat per commemorar-ho. La Isabelle se sent feliç de veure que una nova generació segueix la seva estela i desvela que setmanalment viatgen plegats amb una ampolla de vi – que no és del seu – a taula. A casa, qui tria vi és en René. A ella, li agraden especialment les etiquetes més atrevides, com les de la Vinya del 8 i Les Cousins. “S’aproximen a un quadre”, sentencia. Però a l’hora de tastar, torna al clàssic. Entre els seus projectes no en descarta algun que enllaci vi i dansa, però reconeix que el seu nivell d’exigència és alt i per això de moment només ho té en ment, tot recordant que les bacanals ja eren justament això. Que la idea ve, de fet, de lluny. A l’hora de triar, prioritza el blanc i les converses no sempre giren sobre el mateix eix: “Quan viatgem amb el René no anem de cellers ni parlem de vi, ens agraden els viatges amb component sociològic i cultural”. Marquen diferències amb les noves generacions, que no s’estan de visitar cellers i tastar nous vins. Cada generació és una història, té unes inquietuds… “El vi ens ha permès gaudir de converses excepcionals amb persones molt intel·ligents” explica.

vi

“Recomanaria un d’un amic nostre de la regió del Loire, un vi blanc que és el que més bé em fa a l’estòmac. Un Sancerre Galinot de Gitton Père y Fils

moments

“En un dinar. M’agrada molt la cuina i a casa cuidem molt el maridatge gastronòmic per als nostres vins i per als vins que tastem de fora”

persones

“Amb la família, sens dubte”

Isabelle Meyer/ Clos Mogador