Arxius

Tag Archives: penedès

01_presentacio_tempsdevi_500-2_0cff195cfb89d6f45fd2fd78b2923868

Temps de vi neix ara fa 3 anys, d’un grup d’amics que deixa de reunir-se a casa per fer tastos en la intimitat amb cellers convidats als quals els ofereix la possibilitat de participar en un certamen obert a Vilanova i la Geltrú, terra de vins tot sovint desconeguda, també per qui escriu. El 2012 assoleix una xifra rècord de participants amb 38 cellers de diferents denominacions d’origen catalanes que aquesta setmana quedarà superada amb un total de 42, en una edició plena de novetats. Tastos a alta mar, maridatges i anyades especialíssimes harmonitzen en una fira que es consolida, a força de treballar-la bé. Només li quedarà l’aire per omplir d’aromes de vi tot el Garraf.

Carles Carbonell i Òscar Villagarcia són els dos “enfants terribles” de Temps de Vi. Sense ells això no seria possible, però tenen una xarxa importantíssima de col·laboradors i amics que no volen deixar d’anomenar perquè sense ells seria molt complicat: Fran Marcé, Jose Gallego, Ramon Esvertit, Delfin Echarri, Isaac Romero, Clara Villagarcia i “una colla més d’amics”.

L’Òscar treballa al negoci familiar, la històrica geladeria Cal Llorens, però des de fa uns anys el món del vi el té captivat. “És un món que t’atrapa” m’explica mentre comenta que l’associació Temps de Vi no té ànim de lucre i ha aconseguit fer-se gran amb la idea de culturitzar sobre el sector del vi. Ara l’Òscar estudia el curs de sommelier professional de la URV, formació que considera imprescindible “per assolir un plus de coneixement en aquest món tan complex”.

Somriu, a l’extrem esquerre de la imatge, durant la presentació de Temps de Vi 2013 amb l’exdirector de l’Incavi, Oriol Guevara, i el periodista i especialista en vins Ramon Francàs qui assenyala que “hem de beure vins del Garraf, del Penedès i catalans, no només perquè són d’aquí sinó també perquè són molt bons”. Bons padrins per a un programa de vertigen que reconcilia Vilanova i el Garraf amb la història daurada del vi: “Històricament el nostre territori tenia una gran producció de raïm, molt per sobre del Penedès, i era a part el punt de sortida de tots els vins penedesencs cap a l’exterior. A Vilanova es feien i es continuen fent els millors vins del Penedès, perquè tenim un terroir privilegiat, el del Garraf” assegura l’Òscar. Convençut que “de mica en mica tots estem començant a creure en el gran producte que tenim, que és un dels millors del món” considera que certàmens com Temps de Vi hi contribueixen decididament. I no només per la fira, que posa en evidència la diversitat d’elaboradors i vins del país, sinó també per les activitats complementàries que s’han programat, de les quals en destaca quatre: “El maridatge a bord d’un catamarà de 120 places amb el xef Àlex Mestres i les caves d’Agustí Torrelló, el tast de Gran Cuveé de Freixenet, la vertical de Jean Leon des de 1975, al restaurant Marejol, o el tast presentació d’Alemany i Corrió del seu nou vi sense sulfurós, al restaurant la Treva”.

El nivell dels tastos demostra fins a quin punt s’han compromès els cellers amb la fira, veient el seu potencial i capacitat d’esdevenir un revulsiu per al sector vitivinícola del Garraf. “Els cellers participants queden satisfets de veure que Vilanova és l’epicentre del vi durant la fira i tots els sectors que giren al voltant se’n veuen beneficiats”.

Com a empresari i gelater li demano si ja ha provat de fer-ne algun amb vi, com l’experiència que conec de la Cooperativa Falset Marçà, certament exitosa. I em diu: “He fet proves pels amics i per algun acte en concret però no els he comercialitzat mai. Tinc no obstant molts amics que en fan”. Em fa la impressió que viu per al vi tot i que no dubto que també la gelateria l’ha seduït, però les impressions són un pèl més fredes. Combrega amb la l’afirmació de Guevara el dia de la presentació: “Els habitants del Garraf  ens hauríem de demanar per què no ho hem fet fins ara i per què no ho comencem a fer de seguida -en referència a la fira i el consum dels vins d’aquí-”. Temps de Vi és una realitat que ha arribat just en el moment per invertir una tendència massa estesa de pèrdua de valor del producte de proximitat. Amb l’aptitud i l’actitud que hi posen els joves emprenedors d’aquesta fira, segur que li espera llarga i saludable vida.

Abans que comenci una nova edició, demano a l’Òscar que es mulli i em recomani. Sembla que ho té clar i sap a quina divisió juga.

vi

“La Calma de 2007 en format Magnum del Celler Can Ràfols dels Caus

moments

“En qualsevol moment però durant una bona posta de sol a la vessant marítima de Vilanova”

persones

“Amb l’Ari, la meva parella”

Temps de Vi – http://vimeo.com/46871151

http://www.tempsdevi.cat

Rambla Principal, 51

08800, Vilanova i la Geltrú

607529406

image-2 (2)

Treball respectant la terra/ Tornant-li tot el que ella ens dóna/ Obtenint-ne la màxima expressió/ Tot té un esperit/ El vi té el d’unir-nos.

La reconeguda enòloga italiana Elisabeta Foradori cerca “el sabor de la terra dins el vi”, i assegura que això és possible perquè “el vi no és únicament matèria, sinó que també hi ha una part d’esperit”. Ho llegia fa uns dies a Vilaweb i probablement és una declaració d’intencions que molts elaboradors comparteixen. A Còsmic vinyaters es respira a l’ambient. Són nous viticultors que imprimeixen ànima i personalitat pròpia als vins i caves, seguint criteris biodinàmics i desenvolupant una viticultura sostenible i de respecte màxim per les 12 hectàrees que conreen. Qualitat per sobre de quantitat descartant elaborar vins “els anys que les condicions ambientals no són les adequades o la inspiració de l’elaborador no és òptima”, segons explica rotund l’enòleg  Salvador Batlle.

En Salvador creu en les forces de la natura, en la persuasió de la lluna, en el sentit de l’ànima i en la personalitat dels vins. Per això, tots els factors tangibles i intangibles són tinguts en compte alhora de treballar el cep enmig de l’energia de l’univers que l’embolcalla.  Amb devoció, l’enòleg ens condueix a les vinyes d’alçada, on comença el misteri del Còsmic, sobre terrasses d’argila. Raïm seleccionat, collit a mà, congelat en càmera, derrapat, amb maceració pel·licular a menys de quatre graus, amb maceració amb pells 24 hores, i cap a l’àmfora per fermentar a baixa temperatura. El fang dels grecs i els romans el té captivat i els resultats són tan frescos com abellidors. Una agricultura que confia els seus resultats a les forces sàvies de la natura i a la mà respectuosa del viticultor.

Les vinyes són a la finca Puig-Adoll, a 500 metres del nivell del mar, d’on surten els dos vins de taula de l’Eduard, sense DO però amb una identitat molt evident. Es tracta d’un sauvignon blanc del que només se’n fan 800 ampolles i d’un cabernet franc amb merlot amb el qual s’acosta més a la rusticitat de les vinyes. D’aquest últim, en surten 1.100 ampolles. La cirereta del pastís és el Còsmic Brut Nature Gran Reserva, que envelleix 60 mesos en ampolla i recorda a la poma al forn. Una delícia de xarel·lo, chardonnay, macabeu i parellada, i d’edició limitadíssima també, d’un miler d’ampolles.

Després d’una aventura a Austràlia, on innovació i viticultura van de la mà, el Salvador ha retornat al Penedès per fer-se càrrec d’un projecte que tot just comença i que acompanya amb una antiga masia catalana del segle XIV on practicar l’enoturisme, a peu de la serra del Montmell.

Té clar que el viticultor és el “guerrer de les vinyes” i n’exerceix. Convençut de la influència còsmica de l’univers a la bona feina al terrer, no pretén créixer si no és pausadament. Tot per tenir temps d’assaborir els vins i caves i contemplar constel·lacions com l’Orió, que es dibuixa al cel quan la vinya està en el punt òptim de maduració. El maridatge el prefereix compartir i repartir:

vi · moments · persones
“Cava Còsmic per als moments familiars, entre persones que es coneixen molt bé. Complicitat”.
“El Còsmic Sauvignon blanc representa feminitat i la unió amb la masculinitat. Per a moments de noves relacions, de conèixer, explorar i relacionar-se”.
“El Còsmic negre és solidesa, masculinitat, en condicions climatològiques dures. Per a sensacions de recolliment, de protecció i de seguretat”.

 —

Celler: Carrer Sant Isidre num 3
43812 Rodonyà Tarragona
Telf +34 639338176 / 977628056

cosmicceller@gmail.com · http://cosmicceller.blogspot.com.es/

Enoturisme: Finca Masia Puig-adoll
TV 2443 Km 9 El Montmell (Baix Penedès)

image-1 (2)

“El viticultor és l’humil director d’orquestra imposat a la natura que envolta la finca”.  Aquesta simbiosi entre agricultura i paisatge, l’enòleg i sommelier Eduard Pié del celler Sicus Terrers Mediterranis l’ha après al costat d’un altre gran del Penedès, el Gerard Jané, de Jané Ventura. Amb ell va redescobrir els vincles entre el paisatge, el terrer i els seus fruits i ara n’és un enamorat.

En el viatge per les finques, endevinem la passió per tot allò que respira autenticitat. Al cep despullat hi reposa la llana de les ovelles que hi van a pasturar i l’Eduard s’entreté en explicacions perquè el cultiu ecològic és una de les seves dèries. “Tota la dedicació d’aquest celler es concentra a la vinya”, afirma taxatiu, per bé que l’elaboració és un treball fonamental per aconseguir reflectir-hi després la personalitat i tipicitat del vi. Són fonamentals la biodiversitat a les vinyes i la màxima expressió del fruit en la transformació, assegurant sempre les aromes i els gustos propis del raïm. L’Eduard promou una viticultura respectuosa amb el medi ambient que al celler es concreta en l’absència de bótes de roure perquè, al seu parer, imprimeixen aromes no desitjades. En canvi, fa una aposta tan valenta com creativa per les àmfores d’argila – com les dels grecs – que, en ser poroses, permeten microoxigenar el vi i concentrar les aromes.

La creença en el seu efecte és tanta que enguany ha vinificat en àmfora al mig de la vinya. El vi fermenta allà on neix i s’empapa de frescor o calidesa segons les hores que vénen, veient al seu voltant com la coberta vegetal esclata i nodreix el sòl calcari de la finca. La innovació rau també en la selecció varietal.  L’Eduard té clar que “s’ha de treballar en el seu territori d’origen, que és on porta més anys adaptada” i per això a Sicus són exclusives les autòctones del Penedès: xarel·lo, macabeu, monastrell, malvasia de Sitges i xarel·lo vermell. El vi és sempre un “resum líquid de l’anyada”, comenta l’Eduard i afegeix que “l’anyada està molt marcada pel microclima que encercla els seus ceps”, situats a l’extrem sud del Penedès, al peu del Massís de Bonastre, protegint-los i aportant-los frescor. A només sis quilòmetres del mar, la mediterraneïtat es fa notar a dins l’ampolla.

I les aromes dels vins permeten viatjar després per un paisatge privilegiat que no és altre que les vinyes envoltades de marges de pedra seca, margalló, pi blanc, fonoll, romaní i farigola. I la bassa d’aigua força clara que inspira a pensar i pràcticar la filosofia de Masaru Emoto: “L’aigua grava les intencions de cadascú”.

Vins sense DO, amb personalitat pròpia i un nou ideari marcat per un jove viticultor, després de més de 100 anys d’experiència elaborant vins a granel. El celler es posa al dia i sorprèn amb la creativitat i la qualitat del producte, que té en el xarel·lo vermell un dels exponents més clars d’aquesta nova etapa. Es tracta d’una varietat mutació del tradicional xarel·lo, molt antiga, i que té tendència a enrogir-se quan li toca el sol. Pel maridatge, l’Eduard  no la desestima. És més, no pot deixar de recomanar el que li és propi al seu territori:

vi

“Algun dels meus xarel·los o monastrells. Varietats locals de la zona, sempre”.

moments

“En una nit d’estiu a la mateixa finca i acompanyant-lo amb algun sopar fred”.

persones

“Amb la meva xicota i una bona companyia. Amb els amics”.

http://www.sicus.cat

info@sicus.cat

+34 636248109

foto(2)

Eva Plazas és l’enòloga de Vilarnau. Amb l’esperit Vilarnau, com resa l’eslògan del celler penedesenc propietat de l’empresa González Byass, és com endinsa els visitants en la cultura del cava i del vi. Amb caràcter optimista, una entesa perfecta amb els companys de feina i una comunicació transparent i clara.

Nascuda a Sant Sadurní, l’Eva ha crescut envoltada de vinyes, cosa que des de molt aviat va condicionar els seus estudis. És enginyera tècnica agrícola per la UPC, on també va cursar un Màster de Viticultura i Enologia. Abans d’estudiar-lo, se’n va anar a Geisenheim (Alemanya) per finalitzar el treball de final de carrera sobre el món del suro. En aquesta localitat, a la zona del Rehingau, és on hi ha l’única universitat de vins de tota Alemanya.

La passió li ve de lluny però és en finalitzar els estudis quan la va començar a viure amb més força. Durant les veremes havia treballat a Covides, a la bàscula, fent el contacte directe amb els pagesos i el raïm de cada anyada, i també havia passat temporades al laboratori d’UCSA del grup Freixenet, fins que el 1996 va començar a treballar a Vilarnau fent pràctiques al laboratori. I fins el dia d’avui.

“M’he fet a l’empresa i he crescut professionalment en ella”, sentencia. Dirigeix l’àrea d’enologia però és una perfecta guia enoturística. Ens descobreix els actius de Vilarnau des dels seus orígens a la cava del centre de Sant Sadurní fins al projecte de González Byass, que obre el 2005 a les actuals instal·lacions, ben a prop de l’escola de Viticultura i d’Enologia d’Espiells. L’enclavament paisatgístic és fabulós, entre dues serralades que aturen l’aire de mar i muntanya i amb una alzina d’estendard que presideix l’accés al recinte, amb interiors d’Antoni Miró.

Per l’Eva el repte més important a l’empresa ha estat la inauguració de la nova cava, l’octubre de 2005, on s’havia de vinificar des del principi al final del procés de conversió del raïm en vi. La seva obstinació i expertesa van ser claus aleshores. N’aprèn a diari amb la feina però la formació no l’ha descuidada mai, com tampoc els tastos. “M’ajuda molt l’Associació Catalana d’Enòlegs, de la qual en sóc membre i durant uns anys vaig ser vicepresidenta, així com l’empresa perquè som un grup molt gran amb una àmplia diversitat de referències i cellers i fem intercanvis anuals d’enòlegs, tastem tots els vins i parlem de les veremes”, explica.

És de les convençudes que el vi es fa a la vinya: “Si no tens un bon raïm mai podràs fer un bon vi, igual com si no tens una matèria prima bona, no podràs fer un bon plat”. Vida personal i professional es creuen sovint . “Amb dos fills, una nena de 8 i un nen de 5, intento fer-los entendre la importància de la feina, els implico perquè olorin aliments, fruites i fins i tot vins i a la verema del diumenge em vénen a ajudar a mesurar temperatures i densitats”, comenta. Conèixer la seva feina és clau per entendre-la.

Amb els amics és sovint qui tria el cava o el vi perquè consideren que és qui en té més criteri, però ella els deixa clar sempre que també és important quin vi els agrada a ells. “És el seu criteri i, per tant, també n’entenen”. Clara i concisa, defensa el consum del cava per sobre de tot. Entre vi, cervesa i gin tonic, tria sense dubtar-ho el primer. Per fomentar el consum de vi, creu que cal acostar-lo a la gent jove i incloure’l en els hàbits de consum. En aquest sentit, a Vilarnau han posat en marxa activitats de lleure per mirar d’aconseguir-ho. L’Eva creu que hi ha moltes maneres de fer-ho, per exemple en el sector de la restauració: “Trobar glaçoneres a la barra del bar per oferir una copa de vi i sobretot a un bon preu!”.

El recorregut que guia per les caves Vilarnau permet entendre una convivència pacífica entre el celler i el paisatge en el qual està totalment integrat. Respecte per la natura, sensibilitat per l’art – amb exposicions itinerants de pintures i bótes artístiques – on fermenta i envelleix el cava i una sala de tastos magnífica, envoltada de llum, que il·lumina cada copa. Per l’Eva, els caves Vilarnau destaquen per la seva frescor tot i les llargues criances que amaguen. El seu pas en boca és fàcil. Comenta que la línia bàsica de caves busca agradar a tothom qui el tasta per primera vegada i a les especialitats ja hi ha el punt diferencial. És el cas dels Capricis de Vilarnau, xarel·lo fermentat en bóta de castanyer del Montseny, o els Alberts de Vilarnau, chardonnay pinot noir i fermentat en barrica. Dos caves d’autor fruït de la simbiosi entre terra, respecte pel medi ambient i entesa enològica de l’Eva i el Damià Deàs, gerent. Per al maridatge, en canvi, opta per un producte més franc i assequible però amb igual potència i glamour:

vi

Cava Vilarnau Brut Rosat amb més de 12 mesos de criança i cupatge de trepat de la Conca de Barberà i Pinot Noir del Penedès. És suau, fresc i cremós amb una bombolla abundant”

moments

“Un divendres a la tarda al pati de la girafa del celler”

persones

“Amb l’equip de Vilarnau”

Caves Vilarnau

Ctra. D’Espiells km 1,4 Finca Can Petit. Sant Sadurdi D’Anoia. Barcelona  –

Tel. 93 891 23 61 | 902 44 00 77  –  vilarnau@vilarnau.es

GJovani

Si hi ha un projecte coherent entre els que he visitat recentment en el món del vi, aquest és el de Cava Berdié. No és fàcil que tres germans que no són del Penedès i que abandonen les respectives professions per emprendre una nova vida dedicada a l’elaboració del cava se’n surtin. I no només això, sinó que han esdevingut un referent a nivell comunicatiu per haver entès que el repte d’aquest segle és la comercialització d’un producte tradicional que també s’ha de reinventar. I cercar el posicionament de la marca, com evidencia l’últim anunci del celler.

Els germans Jovani -el Sergi, la Montsa i el Robert, han trobat la fórmula de l’èxit, no exempta d’esforç, treball i dedicació en els 6 anys d’aventura que porten acumulats. Les seves jornades laborals són sovint esgotadores perquè el celler el porten tots tres. Això sí, compten amb l’ajuda d’amics i familiars per preparar les mogudes que s’escapen del dia a dia, com el vídeo. I el suport no es paga amb diners, sinó amb vins i caves Berdié i deliciosos àpats que els prepara la mare.

El pare, Robert Jovani Mor, és un reconegut professional vinculat al món del cava al Penedès que ara fa sis anys els va proposar fer-se càrrec del celler  -Berdié i Romagosa, que estava mig abandonat. I va néixer de zero un projecte que ara tothom del sector coneix. Compten amb avals com el del president de l’Associació Catalana de Sommeliers, Xavier Ayala, que apareix als vídeos de promoció en un gest de reconeixement al producte, i del pare Jovani, de qui els tres fills valoren “l’experiència, la serenitat i la integritat”.

El celler disposa de 7 hectàrees de vinya que els obliga a comprar vi per elaborar el seu cava. “Comprem el millor vi del Penedès”, explica convençuda la Montsa. I després amb l’enòleg, a qui consideren com el quart germà de la família, decideixen els cupatges. Sempre arrisquen, com demostra la incorporació de la garnatxa negra al cava Amor.

Els seus productes sempre incorporen la mediterraneïtat. És el que els fa diferents, frescos, creatius, suggerents. Productes personals, desimbolts com ells són, i plens de matisos i, sobretot positivisme. Cava Berdié desprèn el que col·loquialment diríem “bon rotllo” i ve de gust tastar-los, t’agradi o no el cava. I resulta més abellidor encara si participes en el  tast hedònic de la Montsa Jovani durant la visita enoturística. Un imprescindible! La primera parada és a l’exterior del Mas, amb vistes al paisatge a pedaços de vinya com un tapís de patchwork i les fumeres blanques de l’hivern del Penedès. Amb un Berdié Brut Nature  espectacular maridant amb raïm i formatge. A la sala de bótes, el tast és més místic, amb Berdié Brut Rupestre, criança de 15 mesos i aromes en armonia amb el pa, la mantega i salmó. El repertori es tanca amb l’Amor i una cullerada de fruita fresca variada que obren la gana de bona manera. Però sedueix alhora i enamora.

Les bombolles de Cava Berdié desprenen molt més que carbònic. Conviden a passar-ho bé, a celebrar estones, a apreciar moments. Com diu la Montsa, “l’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú en alguna part del món”. Ara que s’estan obrint mercat a l’estranger, els enorgulleix anar fent gran el projecte a petites passes però amb total convenciment. I amb ganes de compartir experiències i coneixements amb els amics que  seuen al wine bar del celler, un espai càlid, que combina un disseny atrevit entre bótes de roure francès i una gran tina d’acer inoxidable. A Barcelona i l’àrea metropolitana s’han fet molt presents.  L’aposta per la comunicació i els vídeos promocionals estan fent que el seu nom i producte soni arreu. El públic més jove està redescobrint amb ells el cava, i això ja és una petita passa d’un llarg camí que tenim per recórrer.

vi

Cava Berdié Amor, perquè està dedicat al pare i perquè les bombolles t’envolten amb els seus aromes tan singulars i el volum impressionan que aporta  a la boca. Combina molt bé amb diferents àpats”

moments

“Un dinar familiar a casa dels pares, el lloc on sempre compartim els millors moments i els millors vins, sens dubte”

persones

“El pare, la mare, les parelles… i més d’un amic. Tots els qui compartim dinars llargs que acaben en llargues i grans converses”

Cava Berdié

Les Conilleres – 08732 – Castellví de la Marca – Alt Penedès – Barcelona – Spain –

(+34) 902 800 229- info@cavaberdie.com

Fa poc més d’un any per aquestes dates ja circulava el nom de Xerigots per la xarxa. Venint de la Gemma Urgell i el Jordi Bertran i després de buscar-ne el significat al diccionari -part aquosa de la llet, separada de la coagulable- no podia tractar-se d’altra cosa que un projecte amb especial sensibilitat pel món agroalimentari. I així va ser. Un establiment on comprar vins del país  i formatges d’arreu del món. Els seus viatges a França i Itàlia els van esperonar a emprendre un projecte que els engrescava des de feia temps.

Xerigots va obrir a Vilafranca per aquestes dates ara farà un any i s’ha fet un nom no només al cap i casal dels vins i caves del Penedès i a les diferents regions vitivinícoles catalanes sinó també a les xarxes socials. Se n’ha encarregat eficientment la periodista Gemma Urgell, experta en social media i vins, perquè cal recordar que va ser la ideòloga i promotora de debatdevi.cat, la primera experiència vitivinícola a la xarxa. L’aposta pel vi català és total a Xerigots. Les 200 referències que omplen els prestatges duen etiquetatge català, en una mostra de reivindicar el potencial qualitatiu del país. Diu la Gemma que és una decisió de la qual n’estan molt satisfets. Ningú no els ha demanat mai un vi de fora.

Ara ja no se senten “nous” a Vilafranca, però a l’inici sí i van abordar el repte acostant-se al client, establint una relació propera i divertida, fent recomanacions i donant consells. Són temps difícils i l’ofici de vendre ha de ser quelcom més. La Gemma parla de reinventar-se i col·laborar. El seu assessorament és ple d’expertesa. Organitzen tastos per apropar els elaboradors i el producte al client, a la botiga i en el marc dels festivals més potents de la comarca, com el Vijazz o properament el Most Festival. Són conscients del repte que tenen i es preparen a consciència. S’informen a fons per poder sorprendre sempre al client. Un aparador de novetats a la botiga demostra que el producte s’actualitza constantment, de manera que la seva inquietud per trobar nous vins i formatges no té límits.

Coincidim el dia que citen la Cooperativa l’Olivera  de la DO Costers del Segre a presentar els seus vins, un projecte social que des dels inicis és també a les prestatgeries de Xerigots. L’Eva dirigeix el tast i la Gemma presenta els formatges. Baixen del pedestal. El seu llenguatge fuig d’elitismes i aparca el to sibarita. Posen els peus a terra i connecten amb els assitents. El que val és gaudir i compartir una estona entre vins. És l’aprenentatge que molts han de fer encara, però que Xerigots ja té après. I amb la Gemma al capdvant en vindran d’altres, d’avenços, i aviat. Per fidelitzar i conèixer els gustos del client continuaran fomentant les trobades informals, malgrat que la descoberta també es treballa en paral·lel a la xarxa i cada vegada més a través de les noves aplicacions per mòbil, comenta.

Xerigots no es tanca a res, ben al contrari. Qualsevol innovació pot ser benvinguda. Des de packs enoturístics que ja tenen lligats amb allotjaments i cellers del Penedès a la possibilitat de servir vins a copes amb un tastet de formatge. “No hem de parar de fer coses -exclama la Gemma- el que compta és que al consumidor li agradi”. En Jordi li frena els peus a tantes idees, però al cap i a la fi és ell qui no ha parat de fer per consolidar en els últims 12 mesos un projecte intens i satisfactori alhora. Un negoci que porten plegats amb entusiasme i que, com tot, necessita moltes dosis de paciencia i il·lusió.

La Gemma reconeix que a casa sempre tenen un parell de bag-in-box, un blanc i un negre, preparats per servir a a taula, però per al maridatge es decanta per una opció més sentimental que la fa sentir molt ben acollida:

vi

“Un Pissarres de Costers del Priorat, de la DOQ Priorat. És un vi que neix de l’amistat d’un grup del Penedès que va decidir-se fa uns anys a iniciar un projecte al Priorat. És deliciós. A Xerigots, no ens cansem de recomanar-lo i els clients repeteixen! 100% recomanable”.

moments

“Dinars i sopars familiars. El raïm procedeix d’unes vinyes precioses al costat del cementiri de Bellmunt, un paratge molt especial”.

persones

“El vi és per veure’l en companyia i, al tractar-se d’aquest, el millor moment és amb la família: el Jordi, els avis, els pares, la germana, els tiets i els cosins”.

Xerigots

Avinguda Tarragona, 3
08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 938902378
e-mail – info@xerigots.cat · @xerigots (twitter)

Marta R. Peribáñez pinta amb vi. Desprèn sensibilitat amb la mirada, amb el somriure, amb el gest afable i la conversa reflexionada i profunda. La sensibilitat esdevé passió quan entre les mans hi troba l’eina perfecta per dibuixar o pintar. Verbs que intueixen el seu estat emotiu així que els posa en pràctica. El dibuix és com el riu que flueix, la descripció pausada en imatges de les persones o l’entorn que l’envolta. La pintura arreplega la rauxa i el sentiment que duu a dins.

Som uns pollets vagament escalfats per la bometa roja del sol/ una mica de cosa que es va fent no res/ piulant mentre s’acosta la nit encesa de la mort“. Els versos de Joan Vinyoli vesteixen la seva darrera entrada al bloc on la taca de vi ha esdevingut art després d’un procés creatiu i lliure, després de conèixer, de saber, d’entendre, de compartir, de col·laborar, de deixar participar… La Marta no entén la vida unidireccionalment, perquè beu dels altres. L’art de compartir i de viure, de produir i de sentir. Com la cuina d’elBulli “creació, llibertat i risc”. Amb respecte i admiració per la història i per les tradicions del país, la Marta R. Peribáñez reinventa el vincle del Penedès amb el vi i el porta al seu terreny creatiu. Per a maridatges, no fuig d’estudi, i revela una descoberta personal de la DO Penedès amb una de les seves reflexions de capçalera obra de Montserrat Figueras: “La millor manera de viure és celebrar-ho tot i trobar temps per celebrar“:

vi

Eos del celler Loxarel. És el millor syrah que he tastat mai, quan el tinc a la boca sembla que mengi  panses, notes la fruita molt madura. Té una gran intensitat”.

moments

“El tastaria al capvespre, té a veure amb la fi del dia, un moment per passar balanç, amb tranquil·litat, un temps de recollida, posar el vi sobre la taula per tancar el cercle del dia”.

persones

“Me’l prendria sola per fer-me un homenatge, però està clar que el vi sempre és millor en companyia. Per exemple, el compartiria amb Javier Pérez Andújar de qui acabo de llegir ‘Paseos con mi madre’. És fill d’immigrants com jo i descriu i narra la vida a la perifèria, un entorn urbà que sembla inexistent. I penso que algú que en una entrevista reivindica el “pa” també podria escriure, parlar i conversar del vi”.

Bloc Marta R. Peribáñez http://capdepardals.posterous.com/

Celler loxarel@loxarel.com · Tel. 938978001 / Fax 938978111 · Masia Can Mayol, s/n  08735 Vilobí del Penedès