Archive

Tag Archives: urv

josepmvinyajanine

Malauradament el vi no es pot “fotografiar”, com em comentava encertadament un enòleg fa uns dies. I a vegades voldríem que aquell tast que estem assaborint tingués una durada infinita. El vi és efímer, les anyades són úniques, i aquesta liquiditat –com  ha descrit Baumann per la vida-, el fa més interessant, suggerent i desitjat. Per això hem de paladejar cada instant, com reivindico en aquest bloc. Els moments, aquells petits espais de temps que descriu el diccionari. O l’espai buit que omplim amb activitats que ens captiven. O també el nom d’un vi de la DO Tarragona, del celler Vinya Janine, pioner a Catalunya en producció integrada, que es presenta atrevit amb una etiqueta completament en blanc. “Així l’etiqueta del vi pot definir el seu moment  únic i irrepetible”, proposa l’elaborador. Imagino el vincle instintiu entre el paladar i els dits. El que es podria escriure després d’un tast. O abans, imaginant-lo. O és millor deixar que el blanc de l’etiqueta parli per ell mateix?

Moments és un cupatge de cabernet sauvignon i merlot de raïms collits manualment. Sense additius, amb 12 mesos de criança en bótes de roure francès i americà. Un reserva de 2007, de llarga vida. L’elaborador és en Josep M. Saumell, però el nom el van triar els fills, la Janina i el Jordà. Han pensat en un públic jove i amb ganes de viure noves experiències en el món del vi. Innovació i personalitat a l’hora de definir un projecte que segur contribueix a fomentar el consum de vi català entre els més joves, perquè “la vida és la suma de moments”.

Per instants, els que ha viscut el seu pare, el Josep Maria, viticultor de Vinya Janine i d’altres projectes com el de Bigas Luna. Una empresa que ve de lluny –dedicada a la comercialització de vi des de principis del segle XX- i pionera en la integrada a Catalunya, “una garantia més pel consumidor” asseguren. L’any vinent, el 2014, esperen que tota la producció sigui ja certificada en ecològic. També han estat a l’avançada a l’hora de conrear la vinya en emparrat i en els vins de criança. Situats a Rodonyà, dels sòls argilosos i calcaris en resulten vins d’autor i amb baixa producció. Un monovarietal de Syrah com el Syh, o un Pei, el primer integrat de Catalunya, cupatge de 70% de cabernet sauvignon i 30% de merlot. Vins amb baixa producció per hectàrea, però amb un resultat en conjunt destacat: vora 30.000 ampolles a l’any. I la innovació com a carta de presentació, per aquest estiu res més abellidor que un cupatge de muscat i xarel·lo vermell, únic a Catalunya. “El nostre punt fort és el respecte pel medi” explica el Josep Maria.

I tot seguit ens descobrei l’oferta d’enoturisme que té com a punt de partida l’agrobotiga vora el celler. Allà entaula relació amb els visitants, amb qui li agrada passar hores i compartir vins tot conversant sobre el món del vi. L’oferta enoturística es completa amb un petit hotel rural (Rural Jordà) que permet gaudir d’un entorn patrimonial privilegiat, la Ruta del Cister. “Ets petit, però pots arribar al món” sentencia en Josep Maria tot assenyalant que els dona vida fer coses noves. Ara té en ment un xarel·lo amb criança en bóta, però reconeix que “no en faig més, d’experiments, per manca de temps”. Queda clar que no s’estan quiets i que saben com omplir d’experiències els “moments” dels qui s’estimen el vi. Per al maridatge, opten per l’atreviment:

vi

“El nou cupatge de xarel·lo vermell i muscat”

moments

“A la piscina”

persones

Crec que no m’ho acaba de concretar, però interpreto que podria ser amb l’enòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Pepa Menchón, amb qui col·labora al celler des de l’any 2000.

Vinya Janine

C/ Anselm Clavé, 1
Rodonyà 43812
977 628 305 / +34 629 014 231

DSC_0793

És l’enòleg responsable del celler experimental Mas dels Frares, el centre vinculat a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili. Pedro Cabanillas dirigeix les 5 hectàrees de vinya, el gran laboratori de la facultat on els futurs enòlegs assagen les primeres vinificacions. Mas dels Frares cobreix les necessitats de docents i d’investigadors alhora. Dels seus dipòsits i bótes actualment en surten al mercat 2 blancs, 3 negres i dos caves, un d’ells un cupatge de malvasia i moscatell que demostra com la URV arrisca i vol estar a l’avançada. De fet, la d’Enologia és una facultat que sempre ha estat referent. Els  alumnes decideixen el cupatge de tots els vins i caves d’acord amb la direcció enològica de Cabanillas. De les 12.000 ampolles que s’elaboren anualment, la meitat es distribueixen per a consum intern de la universitat i la resta tenen una bona presència als establiments de restauració del territori. De les vendes n’obtenen recursos per finançar el projecte social del vi i una part d’ingressos addicionals els permeten fer front a noves inversions. A banda de la renovació periòdica del parc de bótes, l’adquisició més recent ha estat una desrapadora.

El projecte de Mas dels Frares està plenament consolidat i amb motiu del 25è aniversari de la implantació de la universitat a Tarragona, al celler es prepara un nou vi que Pedro Cabanillas només desvetlla en la intimitat. Un producte especial elaborat a partir d’una reserva de la verema de 2001. No serà l’única novetat al celler experimental en els propers temps: També es preveu un rejoveniment de la vinya plantada, amb l’arrencada de les varietats que han sofert malalties en els últims anys i apostant per noves varietats blanques que són les que ara estan donant menys producció. El moscatell en serà una d’elles.

A 30 metres d’alçada respecte del mar, no es pot dir que Constantí sigui una zona privilegiada per fer vins. “Has de tenir criteri per fer vi de qualitat”, explica l’enòleg. I està clar que a la URV ho han aconseguit, com demostra el fet que el vi negre de criança hagi obtingut premis dos anys consecutius a la University Wine Competition.

Són vins d’una molt bona relació qualitat-preu que podríem trobar a diari a taula de l’enòleg que els segueix la pista. Pedro Cabanillas explica que “qualsevol excusa és bona per obrir ampolles” i desvetlla que en guarda més d’un centenar a casa. “Proposo que es comprin sempre dues ampolles d’un mateix vi, la primera per saber quan s’ha de destapar la segona”, comenta.  Recorda que l’envelliment d’un vi té diferents moments aromàtics o, com acostuma a dir, diferents temps en l’evolució a l’ampolla. Tot just embotellat, un criança té en primer pla les notes de la bóta, els torrats i fumats; un temps després apareix la fruita madura i al final de la seva vida tornen les notes herbàcies i els balsàmics.

Els seus mestres són dos professors del laboratori d’Anàlisi de l’Aroma i l’Enologia de la Universitat de Saragossa. “Veuen el vi des d’una altra perspectiva”, comenta. El món de les aromes, que encara té molts interrogants per respondre, l’apassiona. Juan Cacho i Vicente Ferreira li obren noves vies de descoberta. “El vi és per a gaudir-lo, amb una percepció global o desglossant les aromes. És com la música clàssica: No vol dir que si no saps solfeig no puguis emocionar-te”, explica convençut. Tanmateix, assegura que “l’entrenament permet tenir més eines per acabar gaudint del vi. “D’una impressió aromàtica global a saber diferenciar les aromes que participen en aquesta sensació hi ha un llarg camí i aquesta descoberta és única”, sentencia. Insisteix en què el món aromàtic és complex i que encara no hi ha respostes per a tot, així com també hi ha funcionaments per descobrir. La seva tesi doctoral potser en resoldrà alguns.

Com a enòleg, explica que el consumidor valora en funció dels desitjos personals i tot sovint el vi que vol fer l’enòleg, que és el vi que vol comunicar als altres, no concorda amb el que demana el client. Aquí hi ha un joc d’interessos que sovint el mercat resol. En aquest sentit, comenta que “a Catalunya es fan vins molt bons però has de tenir un producte interessant per fer rendible el teu projecte”. De les denominacions d’origen catalanes, té clar que hi ha exponents molt destacats en totes elles, però probablement per l’efecte del canvi climàtic la DO Empordà és la que té més recorregut per córrer, al seu parer, ja que la seva alçada pot contribuir-hi positivament malgrat l’avançament de les maduracions. Ja està demostrat que maduració fenòlica i tecnològica estan descompensades pels canvis climàtics.

Pedro Cabanillas és més de negres i fonamentalment de vins equilibrats. A l’estiu, el recompensa un bon moscatell, fresc i intens aromàticament.  Però el sedueix, principalment, un vi negre amb bona acidesa que aguanti el maridatge gastronòmic, o una degustació sense àpat. “Al final del dia, quan et relaxes i et dediques a escoltar música o a llegir un llibre el vi t’acompanya i t’evadeix de tota la resta”.

Per Cabanillas, un bon vi ha de tenir una bona complexitat aromàtica i no ha de tenir defectes com la sobremaduració, o un excés aromàtic de torrats i fumats. L’aspecte mineral i la fruita fresca són essencials per agradar el seu paladar. Una criança que no hagi aportat excés de tanicitat ni tampoc un glop secant en boca. “Això s’aconsegueix amb experiència i no amb varetes màgiques”, diu amb vehemència. Un vi de gamma alta ha de ser principalment equilibrat i no és fàcil aconseguir-lo.

“Fotografiar un vi és impossible, perquè és perenne, tant les sensacions aromàtiques com les gustatives. Hem de trobar sempre el moment just per consumir-lo. Tastar-lo quan la fusta no amagui la fruita, i també en la seva part final de vida, quan apareixen els balsàmics”. Profund coneixedor de tot el cicle del vi, no només a la vinya, a la tina, a la bóta, a l’ampolla, proposa investigar els gustos personals quan el vi va evolucionant al celler de casa. I també després, un cop obert, perquè “la copa amplia les sensacions de forma exponencial”. Per al seu maridatge defensa un vi perfecte des del punt de vista de l’elaboració, però l’assalta un record:

vi

Lo Givot 2009. Un vi complex i concentrat, amb la bóta molt integrada. Elaborat amb les varietats pròpies del Priorat, garnatxa i carinyena, aconseguim integrar la fruita i la tipicitat del que s’espera amb la bóta ben resolta. Ara bé, també podria decantar-me per un vi tastat a peu de bóta, és un dels millors records que guardo. Una experiència increïble en què les aromes estan molt potenciades. A Lo Givot provem totes les bótes i en una d’elles ho vaig experimentar. Les lies van afegir una complexitat molt interessant”

moments / persones

“El vi és per compartir-lo, però també sol i al final del dia m’agrada descobrir-lo”

Finca Experimental Mas dels Frares

Carretera TV-7211 Km 7,2

Constantí – Tarragona 43120

Correu electrònic: pedro.cabanillas@urv.cat

Telf: 977 52 01 97

Fax: 977 52 21 56

http://www.fe.urv.cat/celler-mas-frares/index.html

DSC_0616

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, Albert Bordons ha fet carrera professional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va acabar els estudis el 1973 i una de les seves primeres feines va ser a l’àmbit privat en una empresa de pinsos, aplicant els seus coneixements als processos industrials. Tot el coneixement que va acumular aleshores el trasllada a la Facultat de Química més tard, a partir de l’any 83, quan hi entra com a professor associat de bioquímica industrial. Comença a impartir classes i ben aviat se sent atret per la recerca vinculada als microorganismes.

El 1988 esdevé professor titular de la URV i fins el 91 estarà vinculat a investigacions ambientals. Just en aquest temps es posa en marxa a Tarragona l’Escola d’Enologia (ara Facultat) on comença a impartir classes de la seva especialitat: la microbiologia. Hi ha tot un món de fórmules que enòlegs, microbiòlegs i químics comparteixen. Ara també s’hi ha afegit la genètica, una nova assignatura que l’Albert imparteix a la URV i que ha hagut de preparar a fons. Amb els inicis de l’Escola amb Lluís Arola rep l’encàrrec de reorientar la recerca en el terreny enològic i és així com s’endinsa en aquest àmbit amb diferents col·laboracions i la direcció de tesis doctorals.

A partir dels anys 90, els projectes de recerca giren al voltant dels bacteris làctics del vi, per a la seva identificació i selecció durant el procés de la malolàctica (la segona de les fermentacions que fan principalment els vins negres). L’objectiu últim és seleccionar les millors soques de bacteris làctics, principalment de l’espècie Oenococcus oeni. Arribar a identificar soques ha estat el moll de l’os de les investigacions, i amb el DNA s’ha pogut arribar a tipificar-les i saber si una malolàctica s’ha fet amb una soca o una altra. La recerca que ha dirigit a la URV l’ha portat a tenir relacions estables amb empreses que aposten per l’I+D com Torres o Ferrer Bobet. A través de la investigació, els cellers poden corregir els possibles efectes negatius dels bacteris en el vi i emfatitzar-ne els positius.

Durant un llarg període, l’Albert compagina la recerca enològica amb la docència als estudis de Química, fins que el 1995 passa a dirigir el Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. El canvi físic de la universitat, del centre de Tarragona al Campus Sescelades, fa que es reuneixi en un mateix espai Enologia, Química i Biotecnologia, llicenciatura aquesta última que li confien per organitzar des de zero a la universitat. I és en aquest temps que torna a ser més a prop que mai de l’Enologia i en passa a ser degà durant tres anys, essent ja Facultat. “En tinc molt bones experiències”, explica l’Albert, i afegeix que “és un sector molt dinàmic i amb empenta, on hi ha cooperació dels uns amb els altres i amb unes potencialitats de futur importants”. Sobre el boom del vi al Priorat, comenta que “darrere dels grans viticultors i enòlegs de la comarca hi ha molt sovint alumnes d’Enologia de la URV”. Es mostra satisfet de la cantera de bons professionals que s’han format a Tarragona, tant com de la recerca que continua apadrinant en aquest sector, malgrat que ara ja no hi estigui tant en contacte com a degà, tot i que manté la coordinació de l’àrea d’Enologia del Campus d’Excel·lència, l’anomenat CEICS. “Les empreses veuen oportunitats en la recerca i cada cop hi aposten més”, reconeix mentre en referència el projecte DEMÉTER, que just ara ha acabat la seva investigació amb resultats molt interessants sobre les maduracions del raïm i el canvi climàtic. També a través del Pla Nacional de Recerca, la URV ha rebut ajuts per investigar durant 3 anys els mecanismes que permeten l’adaptació del bacteri al vi i està treballant, per altra banda, en el projecte europeu Wild Wine que consisteix a aïllar els llevats de la fermentació alcohòlica i els bacteris de la malolàctica per identificar els microorganismes de terroir. No només la viticultura, sinó que també les fermentacions estan orientades a la recerca de la tipicitat.

La Facultat d’Enologia de la URV gradua anualment una vintena de professionals en Enologia (a més dels de Biotecnologia) i és dels estudis més paritaris que hi ha al conjunt de la universitat. L’Albert recorda l’etapa com a degà com una immersió en el món de l’enologia tant a nivell professional com personal. “M’agraden els vins i m’agrada consumir-ne del territori perquè en tenim una gran varietat, i de qualitat. Entre els que més conec i aprecio hi ha els de la URV”. Es nota que escombra cap a casa però no és d’estranyar. Després de representar la comunitat universitària i fer d’ambaixador d’un projecte innovador com el de Mas dels Frares, és gairebé obligat recomanar i estimar les vinyes plantades a Constantí que han treballat centenars de mans de futurs enòlegs:

vi

Vi negre jove de la URV, elaborat a Mas dels Frares, el celler experimental de la universitat, que és una referència arreu”.

moments

“El jove de la URV m’agrada per al consum diari, els vins complexos els deixo per ocasions més assenyalades. Prefereixo els negres, però també m’agraden les garnatxes blanques de la Terra Alta i els verdejos“.

persones

“En un dinar amb la Cinta (la meva dona), però també per a ocasions especials m’agrada compartir vins amb l’Eva Martínez Bordons, el Mario, la Glòria, el meu pare. En definitiva amb la família, amb qui tenim afinitats a més d’una bona conversa. També amb un amic que é també professor emèrit de Microbiologia a Barcelona. Cada cop que ens trobem tastem un bon vi i després de dinar anem a Mas dels Frares i se n’endú caixes. Li vaig descobrir el celler quan era degà d’Enologia”.

URV- Facultat d’Enologia de Tarragona

http://abordons.wordpress.com

La Vall del Cortiella té atractius amagats més enllà del paisatgístic. Després de resseguir un camí sinuós i pedregós, es presenta un enclavament únic per sentir i viure la natura a 600 metres d’alçada. Al bell mig, un tresor: el celler Mas del Botó, que pertany al terme municipal d’Alforja. A la vall s’hi aprecia un micro-clima que beu de mar i muntanya, amb vent de serè i garbinada, i una composició de sòl diversa: la llicorella de la veïna comarca del Priorat i el granític sauló. La mineralitat és probablement el tret més característic d’uns vins que en boca són frescos, rodons, persistents i alhora de pas suau, com el passeig per les vinyes una tarda de diumenge, sense presses, encara que sigui en costers.

Garnatxa negra, cabernet i carinyena, i una petita plantació de picapoll dónen forma a les 5 ha de vinya que els germans Llauradó conreen des de fa 25 anys. Totes exposades en vas, llevat del cabernet, emparrat. Coberta vegetal per aprofitar la biodiversitat de la vall, verema per maduracions – doncs hi ha diferents ritmes per les obagues de la muntanya – i agricultura ecològica sense segell. Són els trets distintius d’un celler amb ambició, que vol créixer en hectàrees i vins -aviat treuran el primer dolç i plantaran noves hectàrees. El 2007 van ampliar les instal·lacions a l’entorn de l’antic Mas del Botó -nom del qual encara no n’han tret l’entrellat. Des d’aleshores la vinificació s’ha deixat de fer a Mas dels Frares, el centre experimental de la URV, d’on en Josep Maria Llauradó és professor adscrit impartint classes a estudiants d’Enologia i Dietètica. Però el seu fort és també la història, i per això la reivindica amb el vi Ganagot, que recupera el passat històric i esplendorós d’un terme que hagués pogut quedar sota el domini de la DOQ Priorat, però al final no. I rememorant el passat presenta el seu maridatge predilecte:

vi

“Un Ganagot de qualsevol de les anyades que tenim. El vi emblema del celler, que duu el nom de Ramon de Ganagot a qui va cedir el terme d’Alforja Ramon Berenguer IV en gratitud pels serveis prestats en la conquesta de Siurana. Anys més tard, el terme va passar a mans d’un convent de monges cartoixanes de Cornudella i finalment va ser intervingut per l’arquebisbat, sinó hauríem passat a dependre dels cartoixans d’ScalaDei”.

moments

“Un moment tranquil qualsevol, que podria ser a casa o al celler. Un diumenge a la tarda quan no importa el pas lent i pausat de les hores”.

persones

“Amb la meva companya”.

En Josep Maria ressalta, tanmateix, l’extens recorregut geogràfic i vitivinícola de la DO Tarragona essent de les poques que pot presumir d’un ampli repertori de tipologies. El posem a prova i se’l veu entrenat: Aperitiu / Un escumós de la DO Tarragona, com el Reina Violant de De Muller o el blanc de noirs de la Universitat Rovira i Virgili, o també l’escumós de la varietat sumoi, o el blanc Seducció de Nulles. Blanc / Un blanc de la Cooperativa de Bràfim, varietat xarel·lo. Negre jove/ Un jove negre de la URV o el Mas del Botó. Negre criança/ Un criança com el Ganagot. Dolços/ Un pajarate de De muller o la seva Garnatxa Solera 1926.

Camí de Porrera a Alforja, s/n · 43365 Alforja · 630 98 27 47