Hotels amb DO/ Carme Domingo Gustems

La setmana dels vins catalans als hotels de Barcelona s’acaba. Finalitza l’activitat promocional promoguda per l’INCAVI però desitjaria que les cartes dels vins dels hotels top de Barcelona mantinguessin el compromís, com ho fan tantes altres del país sense ser top. No vaig veure la carta però m’hagués agradat fer-ho. A l’Hotel Fira de Barcelona, que és on em van convidar, vaig assistir a una de les sessions de tast. Amb un cop d’ull a l’aparador de vins del restaurant, vaig poder observar com… n’hi havia pocs, de catalans. Potser m’equivoco, em va agradar retrobar-me amb un Scala Dei de Cellers Scala Dei i no gaire cosa més. Decepció, perquè en el mateix escenari on se celebrava el tast, s’havia de celebrar que hem assolit la trista xifra que 1 de cada 3 vins servits són catalans. Però, ep! insisteixo que no vaig veure la carta…

La iniciativa d’Hotels amb DO em sembla fantàstica. I celebro que es plantegi com una descoberta dels grans i variats vins que tenim al país dins de les 11 DO’s i la DO Cava. S’ha volgut sumar vins catalans i consells bàsics i pràctics per al tast amb espais emblemàtics que no totes les butxaques poden permetre’s visitar. El Mandarin, l’Abac, l’Arts, Le Meridien, l’Omm, el Majestic… En el meu cas, l’Hotel Fira. Vam degustar 6 vins. Començant per un cava, dos blancs, un rosat i dos negres. Repertori molt encertat per a una hora i mitja de tast dirigida amb naturalitat per Carme Domingo Gustems, que treballa a la secció de Viticultura i Producció Experimental de l’INCAVI. La Carme ve de família de viticultors i va estudiar Enologia perquè eren estudis universitaris nous i específics d’un sector que ja la captivava des de petita. Més tard va ampliar coneixements en el terreny de la ciència i tecnologia d’aliments i va treballar en alguns cellers, però van ser pocs anys. Explica que té la sort de dedicar-se des de fa temps en la recerca de viticultura, una manera “de no oblidar els meus orígens”.

A Hotels amb DO vam fer decobertes certament sorprenents, perquè d’algun dels vins seleccionats en desconeixíem l’existència del celler. El tast és asseguts a taula, al restaurant de l’hotel, que té una volta catalana al sostre – intueixo que recreada – que dóna certa calidesa a l’espai. Places limitades per al tast i ganes de degustar. Parelles i grups d’amics. Obrim el repertori amb un cava, tastem dos blancs i comparem entre les garnatxes blanques de la Terra Alta i el Xarel·lo del Penedès, fem un punt i a part amb l’1/11 de Costers del Segre – m’admira el nom que recupera els contractes de la pagesia de Lleida- i finalitzem amb dues garnatxes de 2008 i 2004, de l’Empordà i la DO Montsant respectivament. Aquest darrer vi sorprèn fins i tot en el dibuix que presenta el suro. Com es pot veure a la fotografia superior reprodueix una lira. Les notes musicals celestials que sempre acompanyen quan el tast és ideal. La imatge és preciosa, però no tot sovint es reprodueix. Depèn de l’entorn i dels vins. De la companyia i les explicacions del tast.

Em va agradar la forma amb què la Carme va plantejar el tast. Estem aconseguint obrir el sector del vi a tots els qui ens hi hem aficionat i volem compartir bones estones. Deixem-nos d’exàmens, de judicis, de valoracions estrictes, de tècnica i de llenguatges complicats. Posem per davant l’hedonisme i els sentits. El vi ens agrada o no, i si encertem a trobar aromes i gustos rebuscant als calaixos de la memòria, millor! Però sinó, també. De la manera que han entrat els vins als hotels amb encant de Barcelona, anem bé. Fent-ne partícep a tothom. Preus ajustats al moment econòmic i espais agradables amb ganes de ser visitats, que conviden a la conversa i a la inspecció després del tast. Hagués estat bé poder continuar la vetllada amb els vins del repertori i un menú maridatge, ajustat en forma i preu. Idees per a properes edicions… Amb la Carme, vam passar una estona entretinguda aprenent de cava i de vi i ho va tenir clar des del principi: Va exposar les característiques de cada referència segons les notes de l’elaborador però després obligava a compartir conversa i impressions. No tot sovint coincidíem, no tot sovint ens agradaven, però sí que ens sorprenien en un sentit o en un altre i n’apreníem.

El cas és que la iniciativa dels hotels amb DO és enoturisme en estat pur a la ciutat comtal, una iniciativa pensada per al turista però perfectament vàlida per als residents a la ciutat o als turistes que ens hi hem desplaçat. Un alicient més, una manera de descobrir els actius del país, que preserva -com es va dir el dia de la presentació- els valor d’identitat, sostenibilitat i convivència de Barcelona. I jo afegiria, de tot Catalunya. Aviat, veurem com els hotels de Barcelona comencen a promocionar l’enoturisme per als seus clients. Segur que la iniciativa funcionarà ja que tenim una diversitat i riquesa de propostes que ja voldrien tenir altres territoris. No ens les acabarem mai i, per tant, posar-les en valor en sectors col·laterals és el que toca. Pendent que s’implementi, espero la propera edició dels hotels amb DO per tastar en nous espais emblemàtics. Els llocs, com les persones i els vins, tenen moltes coses a dir. Per la Carme, que guia el tast, el més important de la iniciativa és poder degustar de manera relaxada i informal. “Els tastos són presentats per professionals amb extensa experiència vitivinícola el que permet ampliar coneixements però sobretot fomentar les sensacions percebudes. És una acció formativa oportuna per a entusiastes dels vins que volen explorar les regions vitícoles catalanes amb amics i familiars i reconèixer els vins catalans”.  Mentrestant, ella, ens desvetlla les seves propostes més personals:

vi

“Un vi jove de samsó negra perquè és la varietat de les últimes vinyes en vas que amb l’avi fèiem vi a casa”

moments

“Qualsevol estona que pugui connectar amb els records: Des de les trobades amb la família i amics, a una nit, sola, davant de la lluna i el mar”

persones

“La família i els amics”

—

Hotels amb DO

http://www.hotelsambdo.cat

El Priorat es viu a càmera lenta i amb respiració profunda

Va trigar en arribar però va valer la pena. Cal Llop va promoure un premi periodístic obert a reportatges sobre el Priorat que vaig tenir la sort de guanyar en la categoria de periodisme digital amb el bloc Vi-Moments-Persones. El premi em va permetre gaudir d’un cap de setmana a l’habitació 10 amb solàrium i vistes a l’espectacle de les vinyes de la DOQ. Cal Llop neix gairebé de les runes com demostren les imatges. La tenacitat i la persistència de la Cristina i el Waldo, amb moments de desesperança inclosos els ha fet arribar on són ara, l’àgora de Gratallops, el petit temple dels amants del vi, l’espai de reunió d’amics, viticultors, enòlegs i aficionats.

Arribem divendres a l’hora baixa quan la llum encara il.lumina el cep envaït d’un verd frondós. A la terrassa del davant de l’hotel és l’hora de l’Apero (l’aperitiu) com diu en Fredi Torres ànima de la vetllada a més d’un erudit del món del vi. Al seu costat Txell Pellejà de Nita. En Cros, amic de Waldo i Cristina, recent arribat de Menorca i els amfitrions de la casa. Més tard s’afegirà a la cita Alfredo Arribas i l’endemà veurem seure a la terrassa a Carles Pastrana, amb un grup d’amics.  A ningú no se li resisteix passar una bona vetllada a la llum tènue de Cal Llop. Sopem amb la Cris i el Waldo i en Cros. Garnatxa blanca de Barbarà Forès (DO Terra Alta) i Finca l’Argatà de Joan d’Anguera (DO Montsant) després. Primer gambes de Menorca, després orella de porc a la planxa i formatges variats. Exquisit com la conversa i l’acollida. I la nit segueix plàcida amb gin’s i riures i alguna confidència.

Dormim en una habitació acollidora que reivindica la cultura del vi amb un porró a la tauleta de nit. L’accés al darrer pis convida a passar per la biblioteca. Moltes referències conegudes del món del periodisme com el gran Juan José Millàs que ens agrada trobar i fullejar, per bé que sigui un vell conegut. Excel.lent repertori de bibliografia vitivinícola i gastronòmica, com la imatge que acompanya, del mític restaurant El Bulli, del qual en recomano l’exposició que es va estrenar a La Pedrera i ara roman a Londres.

Despertar i veure com els vidres del balcó emmarquen el paisatge de costers del Priorat no té preu. Sentir el repic de campanes de l’església de Gratallops, veure els gats venir a dir bon dia, sobre les teulades i entre terrats de color terrós, respirar pau, inspirar natura, sentir la tranquil.litat desitjada i necessària.

Enfilem el dia amb un esmorzar abundant. Embotits i pa amb tomàquet, suc de taronja natural, iogurt artesà amb mel de Gratallops i cafè amb llet servit en tasses creatives com la decoració acurada de l’hotel. Tints cinematogràfics en la pintura, en la forja… I colors encesos com el blau elèctric mironià que posen nota de color al negre dels llops.

Primera parada del dia a la finca La Pujada d’en Fredi de Saó del Coster. No estava previst anar-hi però amb una proposta la nit abans ha estat ràpid decidir-nos. L’ascens al tros en el seu cotxe sempre és emocionant. Ens aturem i confirmem la seva expertesa sobre terreny, endreça la massa foliar per a una millor exposició solar, ens descobreix com les arrels es filtren entre làmines de llicorella per amarar-se d’aigua, ens comenta la seva aposta per la viticultura ecològica així com els ‘companys’ de feina amb qui llaura el tros no exempts de dificultats. Carícies que demostren el seu compromís amb animals que saben fer bé la tasca encomanada. A la visita hi és també l’Eva que s’encarrega de les visites enoturístiques. Ha estudiat a l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset i afronta un important repte professional. Tindrà un gran mestre.

Tornem a Gratallops i de camí penso en els vins del Fredi que he tastat. L’S i el Terram, són vins que es mengen, t’omplen de mineralitat la boca. Aviat destaparé l’ampolla que em va regalar per l’aniversari. A Gratallops ens disposem a provar tot seguit una nova activitat que promou l’empresa ebike tours.

(imatge cedida ebike tours)

Recorreguts amb bici elèctrica entre vinyes. Com diria el poeta “tan sols a peu o amb bici es pot contemplar la natura“. I jo afegiria que també sentir les aromes del Montsant, descobrir exemplars preciosos de papallona, observar vinyes en vas, emparrades, amb molta o poca massa foliar, amb o sense coberta vegetal, en coster, en terrasses, amb abundant vegetació o sense al voltant, un espectacle, un mosaic de verds en poc més de 3 quilòmetres de recorregut circular per darrere del celler d’Álvaro Palacios. Les hores següents seran per descansar, llegir i pensar, des de la piscina de Gratallops amb poquíssima afluència de convilatans per la tarda. Un paradís d’aigua. Allotjats a Cal Llop hi podem entrar gratuïtament. Abans de fer el descans, visitem fugisserament el celler Ripoll Sans, base d’operacions de l’Ebike. Comprem una ampolla d’Artai per bé que un dels seus top sigui el monovarietal d’escanya-vella, un vi blanc únic amb què es reivindica la varietat autòctona que temps enrere va rebre un nom curiós per l’efecte que produïa la pell gruixuda sobre el paladar i la gola de les àvies.

De nit a Cal Llop se celebra l’aniversari de Waldo. Hi serem amb la colla que novament reuniran, també amb Sara Dochow gran amiga de la família i promotora de Colours of Priorat. Si teniu ocasió us en recomano la lectura. Abans anem a Porrera per la carretera vella, poc més de 14 quilòmetres de distracció paisatgística passant per la també mítica Torroja del Priorat i observant les vinyes singulars del Trio Infernal a cop de vista des de la carretera.

Es presenta ‘Món Porrera‘ un recorregut emocional i sentimental pels espais viscuts, fets poema o cançó de Miquel Martí i Pol amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Ningú no hi falta i encara menys l’amic Lluís Llach amb veu del qual se sent l’àudio-guia que acompanya la ruta. La promouen els allotjaments rurals de Porrera i esdevé un nou motiu de visita i descoberta al Priorat. La presentació convida a fer aviat el recorregut per la Porrera de Llach i Martí i Pol, mentre l’acte es clou amb el concert d’una coral de gospel que musica alguns dels més coneguts poemes.

De retorn a Gratallops la taula ja és parada i els comensals a punt per celebrar l’aniversari. L’apero com diria en Fredi Torres comença amb un grand cru (veure fotografia dels taps de suro) i acaba amb Moet Chandon. El repertori és interessant i gira al voltant de tres màgnums, Terram, Trossos i Nita i altres joies vitivinícoles. Intueixo que és el regal per al Waldo més enllà de la companyia, els riures i la conversa que s’allarga entre sons de guitarra i l’ukelele de la Sara Dochow que sona de meravella sobretot quan la veu l’acompanya en la seva tímida aventura musical. La veritat és que tots els vins, caves i champagnes tenen gust a glòria però s’aprecien sobretot els dels dos elaboradors amb qui compartim taula, en Fredi i la Txell.

Tenim curiositat per saber què van donar les respectives anyades 2007 i 2008 i alhora saber que s’espera per aquesta campanya en què estem immersos. La nit celebrarà com a 4 o 5 vegades l’aniversari de Waldo amb brindis i felicitacions merescudes que accepta entre retrets irònics. El sopar preparat per la Montse, cuinera de Cal Llop, és deliciós. Un porcellet que es desfà a la boca amb el suquet tan autèntic que ha guisat per acompanyar-lo. I mentre assaborim i celebrem, passen les hores, i passen massa ràpid.

L’endemà ens llevem d’hora però a la 10 de Cal Llop s’hi està molt bé. El sol penetra ja per la finestra i ens convida a sortir a veure els costers imponents que tenim just davant. La vida desperta tranquil·la entre miolades de gats que visiten teulades. Ve de gust quedar-se al terrat contemplant tot i res, els colors de la vida rural, el repic del campanar, i continuar el somni a les dues gandules que el presideixen, però tenim visita a La Cartoixa d’Escaladei i abans ens espera un segon gran esmorzar al restaurant de Cal Llop. No cal tenir gana, només delit. Fruita, embotit, pa amb tomàquet, iogurt natural, mel de Gratallops… Delícies que s’encavalguen després del suc de taronja natural.

Deixem Cal Llop després de passar pel bar un dels espais més artístics de la casa que exalta la decoració cinematogràfica i que fa més difícil encara el comiat. Allà hi ha la Maria i la Cristina que encara té l’esmorzar a les mans, fa més de mitja hora que intenta cruspir-se’l, però de tant servir als altres, encara l’aguanta a les mans. Seguim conversant de l’experiència fantàstica que hem tingut, ens han acollit a casa com intueixo que fan amb tots els clients que s’obren i es deixen acollir. Com a amics. Recullo el segon premi en forma de vi que divendres ja em va ensenyar la Cristina i el carrego al cotxe delicadament. És ple de vinassos i em fa respecte tant el que hi ha dins com la caixa de fusta que els guarda. Penso quan serà el moment d’obrir-los i tinc clar que serà amb molt bons amics, i d’aquests n’hi ha ben pocs.

Abans de l’adéu, la Cristina recorda els orígens del seu projecte al Priorat que no van ser fàcils ni exempts de dificultats. Alçar una casa pràcticament en runes llevat de l’estructura, els va portar pel camí del martiri i malgrat tot penso que ara tenen la recompensa per no haver abandonat mai. És el segon cop que ens allotjàvem a Cal Llop i tinc clar que hi tornarem, és un lloc en què un no té temps per avorrir-se, com reivindica la filosofia irlandesa.

A Escaladei ens endinsem en el misticisme del Priorat. És el bressol, l’origen de la cultura del vi prioratina que els monjos cartoixans van arrelar-hi a partir del segle XII. Des d’aleshores aquesta terra difícil d’on és característica la llicorella no ha fet més que donar bons fruits. A la Cartoixa contractem una visita guiada, la millor manera per endinsar-se en l’esplendor de l’ordre eclesiàstica que va tenir com a prioritat el culte a Déu, el recolliment i el cultiu de la vinya. En totes les seves estances es fa evident aquesta dedicació i durant la visita es comprèn el seu mode de vida auster i intramurs. Recent restaurat el claustre menor amb la font d’aigua blava al mig i el refetor, la visita resulta ara imprescindible. Com les dependències personals dels monjos que per primera vegada visito. Austeres, que conviden poc més que a la reflexió. Únicament els brots del jardí distreien la vista. La Cartoixa embelleix així que passa el temps i necessita de noves intervencions encara, per veure l’esplendor de l’Església per exemple. Esperem que arribin encara que a compta gotes perquè el passeig sigui complert sense necessitat de maquetes.

El passeig per La Cartoixa amb guia permet comprendre la seva importància. És el monument històric més visitat de la comarca, encara que el punt de partida o final sigui el vi. Qualsevol amant de la història de la comarca o de la cultura hi trobarà elements de contemplació i/o reflexió. És visita obligada com també Poboleda a pocs quilòmetres, un dels pobles amb més cellers per quilòmetre quadrat, exponent de com mantenir les tradicions, com la festa de la verema prevista pel 14 de setembre.

El cap de setmana acaba a Gratallops. La piscina convida a submergir-s’hi de nou. I la calor es fa insuportable. El camí vell d’Escaladei a Gratallops és un trajecte perfecte per acalorar-se però sobretot per deixar volar la imaginació i posar a prova els 5 sentits. No igualarà mai l’estimada Porrera-Falset, la millor carretera del Priorat potser perquè l’he fet moltes vegades i cada cop la trobo més sorprenent. Les corbes, les vistes, les vinyes, la postal de Porrera, les figueres… A cada cop de volant un sospir.

El Priorat és per viure’l a càmera lenta i amb respiració profunda. I així el sentiré jo quan des de casa tasti aquestes meravelles del premi… Costa veure les anyades? És part de la màgia…

Joan Salvador Vernet/ Celler Vermunver DO Montsant

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

—

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

Kiko Figueras/ +500 El raïm d’alçada (Pla de Manlleu)

El projecte vitivinícola que descobrim comença amb la idea de recuperar i valorar un territori: el Pla de Manlleu, paisatge rural de bosc i vinyes cultivades totes elles a més de 500 metres d’alçada a cavall de l’Alt Camp i el Baix Penedès. Els promotors, entre ells l’incombustible Kiko Figueras, reuneixen un dia, fa uns quants anys, a tot el poble per proposar-los que aportin 200 euros per veí per tirar-ho endavant. I la seva sorpresa és un sí massiu que els ha dut allà on són ara: elaborant un monovarietal de montonega que molts admiren.

El denominador comú de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu són les vinyes a més de 500 metres d’alçada, que inclouen tres termes municipals: el Pla (Aiguamúrcia), Querol i El Montmell. Condicions idònies les que hi ha en aquesta altitud per assolir veremes d’alta qualitat amb característiques úniques i peculiars. “La unió fa la força” explica en Kiko i afegeix “al món rural tothom és molt individualista però nosaltres hem demostrat que es pot fer d’una altra manera”. “Cal assegurar el futur de la regió, preservar aquest pulmó de natura que tenim, amb l’aposta per l’agroturisme i el vi hi ha de jugar un paper decisiu” explica. “Treballem per respectar l’entorn i elaborar vi de qualitat i sempre tenim nous reptes i inquietuds, com ara que estem fent tràmits per a la conversió de les vinyes a l’ecològic” sentencia.

La montonega és la varietat autòctona que cultiven al Pla de Manlleu, és una subvarietat de la parellada, menys productiva però més aromàtica. L’Agrupació de Viticultors va acordar d’inici l’elaboració d’un vi amb aquesta varietat  per promocionar el paisatge i integrar-lo amb el puzzle de vinyes. “Un 95% del raïm que elaborem, es ven a d’altres empreses del país, però la resta el reservem per al +500, que és un vi baix en graduació alcohòlica, i amb una molt bona puntuació a la Guia dels Vins de Catalunya” comenta en Kiko. Durant la conversa m’explica que hi ha un nínxol important de consumidors per aquest vi encara que no se li permet l’entrada a la DO Penedès, pel 9.5% d’alcohol. Un fet que assumeixen resignats i que no els impedeix sentir-se orgullosos d’un blanc apreciat pel millor sommelier de Catalunya, en Josep Pitu Roca que els ha visitat en alguna ocasió. Elaboren unes 10.000 ampolles anuals i tenen el plaer d’haver col·laborat amb el seu raïm amb el col·lectiu d’enòlegs de 10 Sentits, o amb la gran Ester Nin del Priorat, que és sòcia de l’Agrupació també. Per no parlar del contracte amb Vallformosa que acaben de tancar: Han acordat la venda d’entre mig i un milió de quilos de montonega per elaborar un cava de gamma alta que durà el seu logo, el pàmpol amb el +500.

30 viticultors, 350 hectàrees de vinya i una estima especial pel territori que els envolta configuren aquest projecte sentimental del que en resulten entre 8 i 9 milions de quilos anuals. És per a ells la millor manera de vendre el Pla de Manlleu i els actius turístics que l’envolten, com l’imponent Castell de Selmella. El projecte té futur per l’empenta i per la mitjana d’edat dels qui el lideren que és de 45 anys. A cap d’ells els falta ambició en el sentit positiu de la paraula.

L’alçada respecte del nivell del mar i l’arrelament de les vinyes al paisatge és el que converteix el vi que n’obtenen en un projecte singular i autèntic, “fruit de les mans que el cuiden i el paisatge que respiren” apuntala en Kiko. Si el projecte és singular, també ho és la manera en què han decidit comercialitzar-lo. Una botiga virtual i un distribuidor que enlloc de vendre vi, ven altres productes i en exclusiva el +500, així aconsegueixen penetrar en nous espais gastronòmics. Barcelona, Tarragona i Manresa són els principals punts de distribució. A un preu de 5 euros, és d’aquells vins que costa menys del que val.

Per al maridatge en Kiko no sorprèn, però ja ho ha fet abans en explicar-me el proper repte que vaticina per al territori i que no estic autoritzada a compartir:

vi

“El 9 de +500,  perquè és un vi fresc, amable, singular i polivalent”

moments

“A la plaça del Rellotge de Gràcia, sopant qualsevol cosa i van caient les ampolles de vi, en algun bar de copes amb gent que canvia la canya per una ampolla”

persones

“Tinc gravat a la memòria com un dia vaig entrar a la tasca Puput de Vilanova i la Geltrú i vaig trobar-me amb un grup de gaiters que estaven tastant el vi. Em va venir de gust compatir-lo amb ells en aquell ambient bohemi i totalment imprevisible”

—

Agrupació de Viticultors d’El Pla de Manlleu

http://www.raim500.com/

Carrer de Sant Cristòfor nº 1,
El Pla de Manlleu,
43714 Tarragona.

Telefon: 628416564, 608935048

Cartoixa Scala Dei 1974 #vimomentspersones

Beure’s una part de la història vitivinícola del Priorat.

Això és el que vam fer ahir a la nit amb l’Eva Martínez Bordons (Dionís de Viatge a Ítaca). El vi era un dels premis que es va endur pel seu acurat i deliciós escrit sobre el #tastasport una activitat organitzada per l’Hotel-Hostal Sport i Cellers Scala Dei.

Sabíem que era una anyada mítica. És considerat el primer vi de qualitat embotellat al Priorat i elaborat per a llarga criança, emulant els grans vins francesos. En René Barbier em va confessar en una entrevista recent que és el vi que li va descobrir els grans vins que podia donar el Priorat entre licorelles, costers i garnatxes velles.

La nostra era l’ampolla 52.290 d’una edició limitada de 105.120. Cartoixa Scala Dei 1974, l’inici d’una sèrie emblemàtica de vins que experts com en Joan Gómez Pallarès van assaborir recentment en un tast vertical com explica, magistralment, al seu bloc amb l’encertat titular “Lliçons de la història”.

Destapar una ampolla amb gairebé 40 anys de vida era tot un repte i una il·lusió alhora. Respectat el temps d’oxigenació i solventada la desintegració parcial del suro, el vi decantat va començar a omplir les copes. El color teula apagat però sorprenentment net, sense precipitacions, ens confirmava l’edat longeva. Pensar en els mesos, els dies, les hores que l’ampolla havia estat tancada feia agafar cert vertigen. Del nas a la boca, gairebé de forma immediata, perquè l’aroma era realment abellidor després de desaparèixer les notes de reducció. I al paladar es manifesta ben viu, estructurat, lleugerament tànnic, amb un punt final amarg, contundent i sedós, amb l’expressió del Priorat, de la licorella, de la mineralitat i la força d’una comarca, només afeblida (la mineralitat) per l’efecte del pas del temps.

Sensacional degustació. Plaent. Potser de les poques vegades que el sopar ha hagut d’esperar. Vam assaborir infinitament les aromes del Cartoixa. Misticisme, recolliment, emotivitat… I per fer-ho més interessant encara, ho vam maridar amb cuina japonesa del restaurant Nomo de Barcelona. El contrast, per bé que sovint es desaconselli el vi per al menjar japonès, va resultar fascinant. A l’alçada de la companyia! Entre riures i converses que esperem repetir ben aviat, vam compartir una anyada emblemàtica d’un vi premonitori.

La seva història l’explica sensacionament bé en Ferran Mestres Vizcaíno al llibre El curiós món del vi del Priorat. Aquest fragment és de lectura obligada. La descripció de la història líquida del primer vi de qualitat del Priorat ennalteix encara més el tast que vam compartir:

“Cartoixa neix de la intenció de fer un gran vi de qualitat i de reserva, a semblança dels grans vins de Burdeus i La Rioja, amb el reconegut raïm del Priorat, essent la primera anyada la de la collita del 74. Els primers anys se’n feien unes 100.000 ampolles numerades on s’ajuntaven els millors costers de Garnatxes velles de tot el Priorat. Desconeixem si el primer Cartoixa fou un assemblatge de diferents vins del Priorat o si els diferents raïms es vinificaren ja a Cellers de Scala Dei. Si així fos les vinificacions s’haurien realitzats en grandioses tines de fusta, ja que els primers dipòsits d’acer inoxidable (els primers del Priorat) s’instal·laren l’any 1976. Sembla també que el vi es va vinificar a la manera tradicional del Priorat, és a dir, fent macerar la rapa amb el most, la pell i la llavor. Qui el recorda ens en parla com a vi potent, explosiu i tànic, típicament prioratí. Ha aguantat en plena forma el pas del temps, oferint algunes ampolles una tanicitat encara present alhora que un tacte sedós, junt amb fruita madura, alcohols finíssims i balsàmics d’herbes mediterrànies i nítida mineralitat.

Les anyades històriques són 74, 75, 76, 78 i 82, i com a fet sorprenent per l’època (i encara avui, tristament) les ampolles mostren un pulcre etiquetatge en català, en unes ja clàssiques etiquetes que mostren una litografia de Jaume Pla on apareix la visió que es té de la Conreria de Scala Dei o llogaret de Scala Dei des de el coll de la Creueta. Aquesta Conreria de Scala Dei és fidelment reflectida per aquest vi pioner, font i origen -com tot el referit a Scala Dei des dels temps dels cartoixans- de bona part de la tradició vinícola prioratina, i això sol, essent jo persona de certa tirada a la malenconia i la nostàlgia, és garantia de vi de qualitat i de treball curó”.

Carles Sala i Relja Ferusic/ Arquitectura del vi

“Space. To be special or not to be“. Així resava una de les diapositives vistes a l’International Wine Tourism Conference 2013, celebrat a Zagreb, Croàcia. Correspon a la presentació de Carles Sala i Relja Ferusic, els dos únics catalans que han participat al certamen. Ho han fet amb una ponència que aborda el turisme del vi des de la perspectiva de l’arquitectura i el territori, com a experts que són en la matèria. Joves però sobradament preparats, són conscients que un celler és molt més que un espai on s’elabora vi. És un pol d’atracció cultural i turístic que, en ple segle XXI, ha de complir uns mínims requisits tecnològics i de sostenibilitat.

Per a Salaferusic, el celler és un node on hi conviuen la producció vitivinícola, el turisme i les vendes. Encunyen el concepte “oenological metabolism” per referir-se al procés de reconversió que viuen els cellers amb el desenvolupament de l’enoturisme. Facilitar i agilitar el procés d’elaboració del vi i fer-lo compatible amb les visites no és cosa fàcil. Però ells demostren experiència amb dos grans projectes que els han donat ja moltes satisfaccions. El primer és Mas Rodó, al Penedès, celler de la família de Carles Sala en què desenvolupa tot el seu know how arquitectònic en solitari. Resultat: Finalista dels Premis FAD d’Arquitectura Sostenible el 2008, qualificat per la revista Epicur com “una de les noves catedrals del vi a Espanya” i per Decanter com “un dels sis millors cellers de Catalunya per visitar”. Una carta de presentació magnífica per al jove celler de Sant Joan de Mediona. Després d’aquest èxit, en vindran més i ja serà en col·laboració amb en Relja. La intervenció realitzada al celler d’Alfarràs Lagravera de la DO Costers del Segre, els ha donat el Premi 3M del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya en la categoria d’interiorisme i espais efímers i el Premi BASF d’arquitectura 2012. I moltes satisfaccions personals.

La seva mirada innovadora enllaça arquitectura i vi de manera que l’aprofitament dels recursos naturals i l’estavi energètic té un valor fonamental. Ara estan immersos en un projecte al sud de França, Les Vignes Wine Tourism Facility, en què continuen innovant en els plantejaments amb el disseny de pavellons enoturístics. No només donaran forma al celler, sinó que també li canviaran la personalitat amb un re-branding.

Per executar els projectes arquitectònics, s’apassionen amb la vida al celler. La de persones i màquines que fan possible la màgia de convertir el raïm en vi. Entenen les seves rutines, les seves regles i la seva operativa. Ho passen pel seu tamís, que significa aplicar tecnologies contemporànies de construcció i assegurar la integració en el paisatge a més de la funcionalitat de l’espai, pensant sempre en els nous usos. La cultura i el turisme. I això com s’aconsegueix? Apostant pel low cost, els tancaments de vidre, l’ús del plàstic… La consistència de la lleugeresa.

Conceben l’arquitectura des de la producció, fins al punt que la sala de tast d’un dels cellers en què han intervingut, Mas Rodó, asseguren que “emmarca el paisatge del celler”. És una finestra al territori.

Treballen l’arquitectura i la comunicació. Sabedors que com més es conegui el seu projecte més possibilitats hauran d’irrompre en la vida dels cellers, que és un sector que els apassiona, tot i no descartar-ne d’altres. El seu treball ha estat publicat en mitjans i llibres especialitzats d’arreu del món i ara volen fer el pas a la recerca. Després de navegar per l’estratègia, l’espai, la tecnologia i la  sostenibilitat del celler, fan una clara aposta per la investigació i presenten per aquest juliol a Barcelona un taller innovador de la mà de l’Architectural Association School of Architecture de Londres en col·laboració amb l’ETSAB. Segur que surten moltes altres idees per fer realitat. Entorns arquitectònics en què abelleix prendre vi, com demostren amb els respectius maridatges:

vi

Relja: “No podré oblidar mai la visita al celler Lagravera que vam dissenyar i el tast de l’Ónra, molta honra, un cupatge de garnatxa negra i cabernet sauvignon”

Carles: “Un Mas Rodó macabeu, un dels millors blancs del país”.

moments 

Relja: “El que he citat anteriorment, però potser també moments més íntims: a l’estiu a la terrassa, gaudint del fresc i suau blanc montonega de Mas Rodó, una  perla de la nostra terra i un autèntic referent del Penedès”.

Carles: “Me’l prendria una tarda d’estiu a la terrassa del celler Mas Rodó, a Mediona, a l’hora màgica de la posta del sol, quan tenyeix la vinya de color vermell. Paisatge, companyia i vi immillorables… i ja posats, bona arquitectura”.

persones

Relja: “Gaudeixo compartint el vi amb companys de professió, en espais arquitectònicament interessants”.

Carles: “Amb la meva família, el macabeu de Mas Rodó. Amb la meva parella faria unes postres amb un Ónra ViDePedra, un dolç ecològic de molta qualitat, i el tastaria al restaurant Cassia de Lleida. Són experts en vins i en bona cuina de la terra”.

—

Sant Salvador 63-65
08025 Barcelona / Spain
T +34 933 685 276
F +34 932 174 356
studio@salaferusic.com

Paco Batllevell/ Calaix de Sastre

Degustar un Dofí de 2007 del celler d’Àlvaro Palacios amb texans. Ambient distès i relaxat, música de fons que puja a primer pla entre tast i tast, motius ambientals que parlen de vi. Aquest és l’escenari dels tastos que organitza quinzenalment l’enoteca Calaix de Sastre, situada a la plaça de la Quartera, 36, de Falset. Cada 15 dies, un celler de la DOQ Priorat o de la DO Montsant és convidat per aprofitar les últimes hores de diumenge, a partir de les 19 hores. Una bona manera d’alçar els ànims davant la perspectiva imminent del dilluns.

L’espai és l’antiga sastreria del seu pare, ara un bar acollidor que manté els orígens en el nom. Després d’haver treballat els últims 8 anys com a establiment de copes i de nit, ara han vist l’oportunitat de posicionar-se com a bar de vins. I els wine lovers els busquen arreu. A Mas Figueres, l’allotjament que regenta amb la Quima, els arriben molts clients amb ganes de tastar els vins del Priorat i el Calaix s’ha convertit en una necessitat. “Servim vins a copes i degustacions gastronòmiques amb productes de proximitat, com pernil de Terol, botifarra de Marçà, oli DOP Siurana i pa amb tomàquet”, explica Paco Batllevell. Té un ampli coneixement de la comarca i està convençut que els millors temps estan per venir. Al seu parer, La qualitat dels productes i l’acolliment de la gent són el que els fa diferents. I creu que, això, al Priorat encara ho han d’aprofitar més.

Amb els tastos quinzenals busquen donar visibilitat a la gent del vi i promocionar els cellers, principalment entre els visitants de Falset i comarca. Els turistes, a aquesta hora del diumenge, ja han marxat. Han passat pel Calaix de Sastre els vins de l’Alfredo Arribas, Joan Asens, els cosins Adrià i Marc i també Sara Pérez. Amb tots ells en Paco hi té una bona i sòlida relació personal, com també amb l’Álvaro Palacios, que ha participat amb els seus vins en l’últim tast. Amb ell ha compartit unes hores de conversa per preparar-ho i, pel Paco, va ser un esclat d’idees: “parlàvem d’organitzar a l’estiu un tast d’Ermites a la Quartera. Seria impressionant, oi?”. Això, mentre m’avança també que ja té tancat el programa dels propers tastos: Clos Figueras, Mas Alta, Capçanes…

La llista no sembla acabar-se, com els vins a copes de la carta del Calaix. “Volem seguir culturitzant la gent de la comarca, que apreciïn el patrimoni vitivinícola que tenim”, rebla. Vins de qualitat a 3,5 i 4 euros, assequibles per a totes les butxaques. La carta consta de 22 vins, des dels d’Àlvaro Palacios als de la Cooperativa Falset Marçà. “La gent jove s’està apuntant al carro del vi i això està bé, però falta incrementar encara més el consum responsable”, explica. Al Calaix són conscients de la funció que compleixen i amb el tast sense tecnicismes ni paraules grandiloqüents, els clients assaboreixen els vins entre amics.

El Calaix de Sastre és un espai decorat de manera especial, respira aromes de vi. La paret de l’entrada és un mural de caixes de vi que es completa amb un cartell fet a mà per l’artista de Falset Marina Capdevila. I tot seguit fileres d’ampolles, desenes, ja buides però que conserven la màgia de quan hi habita el vi.  “És tan difícil posar-se d’acord en aquesta comarca que és fantàstic que 45 persones hagin decidit promoure l’associació Priorat Enoturisme, a instàncies de l’Associació de Cases de Turisme Rural”, m’explica quan li pregunto per com veu la promoció turística de la comarca. Bones impressions per tancar una conversa, mentre ja passen de les nou del vespre i a diferència d’altres diumenges, el vi, l’entorn i les persones ens han distret de les últimes hores del dia. 

Per al maridatge, en Paco es decanta per un vi clàssic, però ràpidament en comença a enumerar d’altres que el tenen captivat, bon exemple de la diversitat de la comarca:

vi

“Les Brugueres de la Conreria d’Scala Dei, però també et diria un Dos Terras, un Gotes, un Dofí, un Dido blanc… Al Priorat tenim vins espectaculars, tant negres com blancs”

moments

“En un dinar normal i corrent, no cal buscar una ocasió excepcional per tastar”

persones

“Amb la família, els amics, els més propers”

—

Calaix de Sastre/ Enoteca

Plaça de la Quartera. Falset

Francesc Boronat, viticultor/ Vinícola de Nulles

És probablement una de les anomenades Catedrals del Vi més ben conservades i amb més ànima de Tarragona. No sé si és cosa de la llum, però la Vinícola de Nulles té un aspecte immillorable de dia i fascinant de nit. “Renovar-se o morir”: Aquesta ha estat la màxima del celler que, malgrat la cojuntura econòmica, es troba immers en un procés de canvi permanent per adaptar-se als nous temps. 250.000 ampolles anuals de cava i vi, 80 socis cooperativistes, gestió professionalitzada, un 60% del producte a l’exportació, Japó com a principal i creixent mercat estranger, primer premi d’excel·lència enoturística per la CEPTA i ara nou enòleg, Laurent Corrió, un dels grans del país.

El vent bufa a favor però no ha estat fàcil. Primer, convèncer els socis dels canvis que s’han anat introduint i després, fer front a les inversions realitzades. Encara en vindran més a la part exterior dreta del celler on s’ha previst una sala multimèdia, i una nova planta embotelladora a la nau del centre de Nulles. Però ara ja es comencen a recollir els fruits de l’esforç, com explica Francesc Boronat, president de la Vinícola. A més, el grup de joves que guia les visites enoturístiques pel celler ha creat la Vinitcultura, una manera molt interessant d’aproximar-se al celler combinant visites nocturnes, tastos de vi, maridatge gastronòmic, música i sensacions novedoses inspeccionant espais com el fons de les tines de formigó amb capacitat per a 34.000 litres de vi. Sorpresos de l’èxit de la primera edició, ja van per la segona i senten ganes de repetir la Vinitfest de l’estiu, en què més de 300 persones es van reunir al celler també en una festa nocturna. L’aposta per la cultura està donant resultats i nous públics s’estan acostant al món del vi.

En paral·lel, l’estratègia comercial aposta per la internacionalització (EUA, Alemanya, Suïssa i en tractes amb l’Àfrica) i la venda directa. “Fer-se forts al territori és una prioritat. El cava és una referència a Tarragona i l’hem de consolidar encara més ampliant-ne el coneixement, per això hem esponsoritzat el Nàstic de futbol i participarem en altres accions similars”, ens comenta Boronat.

Però la veritable aposta és la comercialització directa al client final. A més de la botiga del celler a Nulles, fa uns dies va obrir la botiga Adernats al Celler de Santes Creus. La Vinícola gestiona l’agrobotiga, però es plantegen altres vies de col·laboració entre totes dues cooperatives. I properament, s’obrirà també una tercera botiga en un punt molt interessant del territori. “Organitzar tastos, cursos, fomentar la cultura del vi i apropar el producte al ciutadà és la nostra prioritat”, assegura el president de la Vinícola.

A Nulles, no obliden que la base de tot és l’elaboració de bons vins i caves i, en aquest sentit, afronten una nova etapa amb l’enòleg Laurent Corrió, que té un profund coneixement dels vins de terroir. “Tenim la determinació de seleccionar vinyes concretes per a l’elaboració de cada vi, donar-los més tipicitat”, relata en Francesc. I, amb aquesta idea, sabedors que els vins i caves de la Vinícola són fàcils d’entendre i tenen una bona acceptació al mercat, volen fer un pas endavant per buscar més personalitat. També ho faran amb la imatge de les etiquetes. En constant evolució, com a les xarxes socials, on han estès una àmplia presència de perfils que aviat unificaran (@adernats, @vinicoladenulles @vinitcultura). I a l’horitzó, el 2017, el centenari. Mentre comença el compte enrere, no es perd de vista el potencial turístic que beneficia tot el territori. Per al maridatge, el president no concep millor espai per suggerir-lo que al celler:

vi

“Cava Adernats XC, un 100% xarel·lo fermentat en bóta amb una criança de 36 mesos”.

moments

“Podria ser a l’interior de la Vinícola un espai amb molta història però també futur”.

persones

“Amb bona companyia, per gaudir-lo plegats”.

—

Vinícola de Nulles

Estació, s/n

Nulles 43887 (Tarragona)

http://www.vinicoladenulles.com

Albert Bordons de Porrata-Doria/ exdegà de la Facultat d’Enologia URV

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, Albert Bordons ha fet carrera professional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va acabar els estudis el 1973 i una de les seves primeres feines va ser a l’àmbit privat en una empresa de pinsos, aplicant els seus coneixements als processos industrials. Tot el coneixement que va acumular aleshores el trasllada a la Facultat de Química més tard, a partir de l’any 83, quan hi entra com a professor associat de bioquímica industrial. Comença a impartir classes i ben aviat se sent atret per la recerca vinculada als microorganismes.

El 1988 esdevé professor titular de la URV i fins el 91 estarà vinculat a investigacions ambientals. Just en aquest temps es posa en marxa a Tarragona l’Escola d’Enologia (ara Facultat) on comença a impartir classes de la seva especialitat: la microbiologia. Hi ha tot un món de fórmules que enòlegs, microbiòlegs i químics comparteixen. Ara també s’hi ha afegit la genètica, una nova assignatura que l’Albert imparteix a la URV i que ha hagut de preparar a fons. Amb els inicis de l’Escola amb Lluís Arola rep l’encàrrec de reorientar la recerca en el terreny enològic i és així com s’endinsa en aquest àmbit amb diferents col·laboracions i la direcció de tesis doctorals.

A partir dels anys 90, els projectes de recerca giren al voltant dels bacteris làctics del vi, per a la seva identificació i selecció durant el procés de la malolàctica (la segona de les fermentacions que fan principalment els vins negres). L’objectiu últim és seleccionar les millors soques de bacteris làctics, principalment de l’espècie Oenococcus oeni. Arribar a identificar soques ha estat el moll de l’os de les investigacions, i amb el DNA s’ha pogut arribar a tipificar-les i saber si una malolàctica s’ha fet amb una soca o una altra. La recerca que ha dirigit a la URV l’ha portat a tenir relacions estables amb empreses que aposten per l’I+D com Torres o Ferrer Bobet. A través de la investigació, els cellers poden corregir els possibles efectes negatius dels bacteris en el vi i emfatitzar-ne els positius.

Durant un llarg període, l’Albert compagina la recerca enològica amb la docència als estudis de Química, fins que el 1995 passa a dirigir el Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. El canvi físic de la universitat, del centre de Tarragona al Campus Sescelades, fa que es reuneixi en un mateix espai Enologia, Química i Biotecnologia, llicenciatura aquesta última que li confien per organitzar des de zero a la universitat. I és en aquest temps que torna a ser més a prop que mai de l’Enologia i en passa a ser degà durant tres anys, essent ja Facultat. “En tinc molt bones experiències”, explica l’Albert, i afegeix que “és un sector molt dinàmic i amb empenta, on hi ha cooperació dels uns amb els altres i amb unes potencialitats de futur importants”. Sobre el boom del vi al Priorat, comenta que “darrere dels grans viticultors i enòlegs de la comarca hi ha molt sovint alumnes d’Enologia de la URV”. Es mostra satisfet de la cantera de bons professionals que s’han format a Tarragona, tant com de la recerca que continua apadrinant en aquest sector, malgrat que ara ja no hi estigui tant en contacte com a degà, tot i que manté la coordinació de l’àrea d’Enologia del Campus d’Excel·lència, l’anomenat CEICS. “Les empreses veuen oportunitats en la recerca i cada cop hi aposten més”, reconeix mentre en referència el projecte DEMÉTER, que just ara ha acabat la seva investigació amb resultats molt interessants sobre les maduracions del raïm i el canvi climàtic. També a través del Pla Nacional de Recerca, la URV ha rebut ajuts per investigar durant 3 anys els mecanismes que permeten l’adaptació del bacteri al vi i està treballant, per altra banda, en el projecte europeu Wild Wine que consisteix a aïllar els llevats de la fermentació alcohòlica i els bacteris de la malolàctica per identificar els microorganismes de terroir. No només la viticultura, sinó que també les fermentacions estan orientades a la recerca de la tipicitat.

La Facultat d’Enologia de la URV gradua anualment una vintena de professionals en Enologia (a més dels de Biotecnologia) i és dels estudis més paritaris que hi ha al conjunt de la universitat. L’Albert recorda l’etapa com a degà com una immersió en el món de l’enologia tant a nivell professional com personal. “M’agraden els vins i m’agrada consumir-ne del territori perquè en tenim una gran varietat, i de qualitat. Entre els que més conec i aprecio hi ha els de la URV”. Es nota que escombra cap a casa però no és d’estranyar. Després de representar la comunitat universitària i fer d’ambaixador d’un projecte innovador com el de Mas dels Frares, és gairebé obligat recomanar i estimar les vinyes plantades a Constantí que han treballat centenars de mans de futurs enòlegs:

vi

“Vi negre jove de la URV, elaborat a Mas dels Frares, el celler experimental de la universitat, que és una referència arreu”.

moments

“El jove de la URV m’agrada per al consum diari, els vins complexos els deixo per ocasions més assenyalades. Prefereixo els negres, però també m’agraden les garnatxes blanques de la Terra Alta i els verdejos“.

persones

“En un dinar amb la Cinta (la meva dona), però també per a ocasions especials m’agrada compartir vins amb l’Eva Martínez Bordons, el Mario, la Glòria, el meu pare. En definitiva amb la família, amb qui tenim afinitats a més d’una bona conversa. També amb un amic que é també professor emèrit de Microbiologia a Barcelona. Cada cop que ens trobem tastem un bon vi i després de dinar anem a Mas dels Frares i se n’endú caixes. Li vaig descobrir el celler quan era degà d’Enologia”.

—

URV- Facultat d’Enologia de Tarragona

http://abordons.wordpress.com

Òscar Guitart/ González Byass

L’amic Xemi de l’Orangette em descobreix l’Òscar Guitart en un tast magnífic de vins de Xerès. Mesos més tard tinc l’ocasió de visitar Bodegas Tio Pepe a Jérez de la Frontera. I fa uns dies d’entrevistar-me amb l’Òscar, venedor sommelier, com li agrada definir-se. Treballa al celler que rep més visites enoturístiques de tot l’Estat i és, després de l’Alhambra, l’espai cultural més visitat de tota Andalusia.

L’Òscar és de Lleida i va iniciar-se en el món de la restauració, com la majoria de sommeliers. Després va ser distribuidor a Disaliment i des de fa 4 anys és a l’empresa fundada el 1835, reconeguda arreu del món com a bodega elaboradora de vi i brandi. Actualment porta la distribució a una xarxa de més de 250 restaurants de Barcelona i la Vall d’Aran, i en una etapa anterior va controlar les àrees de Tarragona, Andorra i Lleida. Ara se li ha reduït el territori però té un públic més exigent i expert.

“S’ha de deixar de fer política amb el vi”, afirma rotund. “El públic català és massa poc acomplexat, ha de fer prevaldre la qualitat”, afegeix. “Fent complot a un vi de fora, ens fem més mal a nosaltres que al vi en qüestió”, reconeix. I ho acaba exemplificant amb la famosa cita “quien habla de su tierra sin haber salido es que no conoce su tierra”.

Els de Tio Pepe són vins fortificats, coneguts per la característica criança de “soleras y criaderas” i fermentació biològica -a nivell de terra. Els anys 60 i 70 van ser de  gran consum a Catalunya amb la immigració. L’Òscar vaticina que els vins de Xerès tornaran a estar de moda però sobresortiran els de gamma més alta i no per al consum habitual, com fa 40 anys. “El fino armonitza molt bé amb un aperitiu, però també amb el sushi, que és un gran potenciador dels gustos. El fino és un bon aliat per a la gastronomia”, explica. De fet el Japó, juntament amb el Regne Unit, són els dos països on s’exporta amb més força. “El Xerès és encara un desconegut arreu del món, i aquí al nostre país, encara més”, explica.

En temps de crisi és difícil que el consumidor arrisqui amb noves marques i, en això, Tio Pepe té avantatge, ja que es venen les referències més conegudes i la seva ho és. Parlem de Catalunya i dels seus vins i diu que té els seus punts forts “en la diversitat i pluralitat de climes, terrenys, raïms i en la seva qualitat”, però per altra banda com a aspecte negatiu torna a insistir en què “som acomplexats a l’hora de vendre, no ens fem valer, com sí que passa a França”. Del país veí, enveja com està d’organitzat l’enoturisme: “Els cellers no estan mai tancats”, exclama i admira que hi hagi una carrera universitaria per al sommelier, a més de formació i ofici de vendre.

Quan va deixar Disaliment, va entendre que “havia d’omplir-se com una guardiola” i ara sembla que ja és ple amb aquesta professió que realitza “amb afecte i molts ànims”. “Tenia ganes de conèixer”, comenta. Ara el seu dia a dia passa entre desenes de visites concertades o imprevistes a clients als qui tracta amb delicadesa i respecte, com li agrada ser rebut a ell. Malgrat representar la marca a Catalunya, amb cellers per les principals DO del país, el maridatge que recomana està molt marcat per la casa mare, i el sud no deixa de manifestar-se en cap moment:

vi

“Un Xerès vell o un vi amb ànima al darrere”.

moments

“Al costat del caliu d’una llar de foc amb una bona tertúlia”.

persones

“Compartint el tast amb persones que siguin amants del món del vi”.

—

González Byass

Carretera Madrid-Cádiz, 0 11407 Jerez de la Frontera, Cádiz
956 144 684

http://www.gonzalezbyass.com