Arxius

Tag Archives: vins

“Hoy toca más despacho, con lo bien que me lo paso en la cocina. #estamosSembrando #felizviernes“. Té ganes de posar-se de nou davant dels fogons i no descobrim cap novetat. És inquiet de mena, enèrgic, humil, treballador i té un cap ben moblat que bull incesantment d’idees. Escoltar-lo és impregnar-se de força de voluntat i optimisme. “Vamos a darlo todo” o “#estoempieza2012” són els seus particulars crits de “guerra” en forma de tuit a les xarxes socials. Juan Diego Sánchez és cuiner. Un simple cuiner, a jutjar per la seva presentació al Twitter. Té, no obstant, una llarga trajectòria professional en la qual ha seguit l’estela dels cuiners més influents del país i s’ha treballat el seu propi camí. A Tarragona és on més reconeixements li han arribat,  coincidint amb l’última etapa al restaurant 20 à la rambla. Una relació que ha finalitzat fa poques setmanes. Els clients se’n lamenten i troben a faltar la seva proposta singular i creativa. Sense ell, res serà igual als fogons del 20. Com abans als de l’Anap.

Als 9 anys, Juan Diego Sánchez va provar amb la primera recepta: una crema catalana que hauria estat per llepar-se els dits si enlloc de la sal hi hagués posat sucre. De més gran, s’oferia sempre a preparar els sopars d’amics, que preferia a casa enlloc d’anar a fora. A la mili, va satisfer també l’estòmag dels soldats. “Quan cuino és quan més em relaxo”, explica. Qui el coneix, però, sap que és un nervi a tota hora. Fa venir salivera quan recorda els plats més contundents de la cuina andalusa que el van marcar de petit i comenta d’aleshores que només apartava els llegums perquè la textura li molestava, cosa que ja ha superat. Respecta des de sempre el món del vi i amb el temps ha adquirit més cultura enològica. “Les percepcions s’obren molt més”, comenta. Lloa l’enòleg Joan Asens, a qui defineix com “el Ferran Adrià del vi” i de qui destaca la delicadesa amb què tracta el raïm a peu de vinya.

Per a Juan Diego, la cuina és “joc i interpretació, sentiments i idees“. “M’agrada la cuina innovadora, però la base és conèixer la tradicional, investigar-la i reelaborar-la. Alguns joves cuiners no saben fer unes llenties, però sí una gran escuma de llenties. No anem bé”. Preguntat pel seu millor moment entre fogons, no dubta ni un moment a traslladar-se al bar d’on neix el Celler de Can Roca. En aquest establiment hi treballen darrere la barra els pares dels tres germans Roca i Juan Diego recorda com hi va prendre una cervesa just abans d’iniciar un stage d’una setmana al restaurant. “Admiro aquestes persones, la seva constància, el gran tracte personal. M’apassionen l’actitud i l’aptitud, són el 90% del currículum“.

Ell també encaixa en el patró dels qui admira. Al 20 à la rambla es feia un fart de rebre amics i de servir menús sorpresa. Tothom qui el coneix es deixava guiar pel seu criteri. Plats deconstruïts o per construir amb producte de qualitat sovint irreconeixibles. Qualitat que, al seu parer, no vol dir car sinó bo, comprat a la llotja o al mercat. Entre el 20 i els nous projectes que vindran, hi ha hagut lloc per un respir. Temps per la platja, la muntanya, la família, per passar balanç, ordenar prioritats, formar-se en d’altres cuines i per gaudir de la seva amb els més amics. Entremig, ha aparegut una oferta molt interessant a Qatar que no descarta per a un futur. I pel que fa a projectes, somnis i il·lusions, són molts. Ara té temps per valorar i posar cullerada de nou: la primera estrella Michelin per Tarragona? Un gastrobar amb el seu segell personal? Un establiment de restauració amb repertori de sushi i menú degustació? Un espai de tapes amb la que sens dubte és la més gustosa de les que prepara? Sigui com sigui, el vi hi tindrà un paper destacat i hi haurà maridatge. I sempre que es pugui, la cuina serà un espai de treball i creació visible i transparent. Igual com es manifesta ell: proper, senzill, bromista i en contacte permanent amb el client. Els interrogants els anirà tancant el temps però demostren com frisa per remenar l’olla de nou, i no precisament la de casa.

Amb ganes de tornar a transmetre emocions a través dels plats, em reconeix que té marcat el camí de la gastronomia des dels 16 anys i que està convençut d’haver assolit ja moltes fites, però que n’hi queden tres per aconseguir: una estrella michelin, escriure un llibre de cuina i morir vell, però vivint bé.

Ho explica des de la humilitat, i conscient que el que té és fruït de la constància i del sacrifici. Són a la base de la seva cuina, la que li han ensenyat Ortí Hebles, Paco Secaduras, Pascual Peñuelas i Joan Roca. La cuina tecnoemocional que Pau Arenós tan bé relata a “La cocina de los valientes” és també la seva. I té clar que el futur passa per l’excel·lència i la qualitat assequibles, a l’abast de la butxaca de la majoria i no només per la cuina per a les elits. Em posa un exemple, el reportatge “Una senzilla excelencia“. Si hagués de titular aquest post, l’hauria copiat. He volgut ser tan franca com ell. Per al maridatge, li costa decidir-se però té clares sempre les arrels i les seves són sempre les persones i els moments:

vi

“Valoro més el moment i la persona que el vi, però si n’hagués de triar un seria del celler Pago de Carraovejas, que vam beure el dia del meu casament. Vam reunir-nos 20 persones, just les que hi havien de ser, i vam maridar els vins amb un menú degustació de 10 plats”.

moments

“A taula no concebo un dinar sense vi, però una cosa i l’altra han d’estar diferenciades per apreciar-les ambdues. Bec i després menjo”.

persones

“Amb familiars i amics, els més propers. Amb la Noelia, l’Eduardo, la meva dona i la meva filla”.

Juan Diego Sánchez al programa Cuines de TV3.

Anuncis

Quedem al Celler de Gelida, al barri de Sants de Barcelona, en plena festa major. És tancat i la conversa transcorre tranquil·la al bar de davant mentre esperem que s’alci la persiana de l’indret on probablement Ferran Centelles va descobrir les primeres emocions vitivinícoles. “Valorar la qualitat del vi és difícil“, em reconeix d’entrada. És sincer, senzill i mitòman. Costa de creure això últim sabent que és un dels grans i que ha treballat colze a colze amb Ferran Adrià, al Bulli. És tremendament humil i es mostra convençut que la gent sovint sobrevalora les persones i les coses quan no les coneix.

M’explica que la majoria de sommeliers han recalat al món del vi a través de la restauració. Ell mateix va entrar al Bulli gràcies a un stage de pràctiques d’hostaleria i va acabar essent el sommelier en cap del restaurant. Han estat 13 anys amb temporades intenses i curtes alhora, que li permetien ampliar coneixements durant les intermitències de la cuina. “La millor manera d’entendre un vi és viatjar als seus orígens“, apunta. Té clar que el vi acompanya l’experiència gastronòmica i que el més important en l’elecció és aconseguir sempre la satisfacció del client. Per al seu plaer personal, ara es decanta per tastar vins “molt senzills, frescos i lleugers“. Són els que últimament li resulten més suggerents. I és que el gust de qualsevol és sempre canviant i hi influeixen l’estat d’ànim, el moment vital i, en un 26%, l’historical drinking personal.

Mentre treballa amb total discreció pel Bulli Foundation, en Ferran deixa seduir-se per les xarxes socials a través de Wineissocial, un projecte que permet als consumidors valorar la qualitat del vi a través del nivell de plaer que els obsequia una ampolla de vi, en un moment determinat. Per això, a Wineissocial empren símbols que faciliten la comprensió i el llenguatge d’un món a vegades elitista i aposten per treballar la part humana del vi. Conviden a recomanar, a aprendre i a divertir-se. “És fàcil enamorar-se de la música, ara també del vi“, resa un suggerent anunci del projecte. Tot i que en Ferran no és gaire aficionat al social media, els resultats de la campanya i la seva viralitat l’estan començant a convèncer. Més cultura, més consum de vi.

Ferran Centelles creu que els sommeliers catalans tenen el do de la creativitat i en cita una bona colla: des d’en Pitu Roca, a Roger Viusà, Meritxell Falgueres, David Seijas i César Cànovas, amb qui ha coincidit a la cuina o a l’aula. Una professió que està ben vista i que, al seu entendre, s’ha de compartir amb tothom que se’n senti partícep.

En un restaurant creu que mai hi hauria de faltar passió. Ni tampoc un bon cava o xerès, perquè els considera productes molt especials i característics. Quant al vi català, creu en la potència de Catalunya i considera que els vins s’han de manifestar encara més. És de l’opinió que la base és molt sòlida, amb tradició vitivinícola, terrer i varietats autòctones, una geografia apropiada i enòlegs de gran prestigi. Potser cal que la intel·ligència emocional acabi d’impregnar aquest món gens faltat d’emocions fortes.

En Ferran reconeix que els vins també han estat sobrevalorats, perquè hi ha hagut una exhaustiva anàlisi del vi que li ha acabat fent mal, sense que aquesta fos la intenció. És moment de revisar tecnicismes per apropar el vi a nous públics posant l’accent en el gaudi i en la descoberta. O en la curiositat. La de Ferran Centelles sembla infinita, fins al punt d’haver calculat les gotes que encara queden dins d’una ampolla de vi un cop és buida: 31. Té mèrit que sigui tan precís i exacte. Segur que així l’encaix amb Ferran Adrià, al Bulli, era perfecte:

vi

“M’encantaria poder tastar el vi de la cooperativa (ara abandonada) d’un petit poble de Castelló on estiuejava de petit. Sento curiositat per saber quin gust tenia”.

moments

“M’agradaria poder-lo compartir a taula, sense estovalles, i a l’estiu”.

persones

“Amb familiars i amics, tant els que hi són com els qui ja no estan entre nosaltres”.

Més informació: Outlookwine

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

www.marinacapdevila.com

“Sent que cada cop ets més tu. Millores amb el temps, com el vi”. És el poema que vesteix la contraetiqueta del vi que proposa la Sara Jové per al maridatge final. L’ha escrit ella, amb l’art i la sensibilitat que es respira al celler familiar, situat a La Pobla de Cèrvoles, a Lleida. Mas Jové i Blanch és un dels nous elaboradors de la DO Costers del Segre però per la qualitat dels seus vins i el vincle tan estret amb la cultura s’ha fet ràpid un lloc al panorama vitivinícola català. És com si hagueren estat sempre presents i, en realitat, porten tres anys elaborant.

Vins que inspiren“, suggereix el web del celler. I parlant llargament amb la Sara, gerent de l’empresa i advocada de professió, ens descobreix com ella i la seva família han begut molt del seu padrí, pagès de tota la vida, que els ha ensenyat a cuidar, estimar i respectar la terra. “Era la seva religió” rebla la Sara. Saó és el nom que duen els vins de Mas Jové i Blanch i també és un homenatge a “l’ara hi ha saó!” que cridava l’avi quan havia plogut i s’augurava una bona collita.

La segona influència, tan o més important que el caràcter auster i de secà del padrí, és la d’en Guino – el pintor Josep Guinovart- que ha tenyit de creació i innovació les vinyes i el celler. “In vino veritas” resa el mural espectacular que presideix la sala de tastos, amb ceps originals incrustats. Va ser la seva darrera obra. Amb en Guinovart han trobat un company de viatge i de treball, han compartit plaer per l’art, per la terra i per la vida. I en homenatge seu neix la vinya dels artistes, un espai de creació entre ceps de macabeu i garnatxa blanca on s’alça l’Orgue del Camp, una escultura que es deixa acariciar pel vent, a peu de vinya en un mirador natural al poble lleidatà. Entre música, gastronomia i vins, la vinya dels artistes adquireix un protagonisme especial cada any en una festa molt participada que, com explica la Sara, té per objectiu reconèixer que el vi és una obra d’art efímera.

Mas Jové i Blanch és un projecte jove però amb múscul, un celler viu, unes vinyes vives com deia en  Guino, amb petjada cultural i sentimental. La família treballa per posar al mapa internacional La Pobla de Cèrvoles i els seus vins. És un regal que fan a la mateixa terra que els ha donat la satisfacció de conrear vinya i alçar un celler sense l’ajuda de cap arquitecte, sinó d’un germà i cosí enginyers industrials.

Perfectament integrat en el paisatge de verds i grocs de la Plana de Lleida, s’inscriu la història d’una empresa vitivinícola que busca la perfecció, la maduresa i el grau d’humitat òptim en el raïm. Gairebé el mateix que persegueix el maridatge de la Sara:

vi

Saó Expressiu sens dubte. És un vi molt personal i molt lligat al territori, elegant. T’omple la boca i és tan ample que et dibuixa un somriure als llavis. És llarg i especiat. Després d’un tast m’enduria l’ampolla a casa i l’aniria assaborint asseguda al sofà per anar veient com evoluciona. En una copa de Saó Expressiu hi ha molts vins diferents”.

moments

“A la vinya dels artistes, en una posta de sol i amb bona música de fons. A l’hivern, probablement hi faria sonar Sigur Rós, perquè és una música molt ben feta i amb profunditat. A l’estiu em decantaria per Kings of Convenience, un bon maridatge amb l’elegància del vi”.

persones

“El vi és per compartir, tot i que també m’agrada beure sola. El compartiria amb persones amb les quals estés a gust. O destaparia un Expressiu per un retrobament, amb algú que estimes i que fa temps que no veus”.

Polígon 9 Parcel·la 129 Paratge Llinar
25471 La Pobla de Cérvoles (Lleida)
T +34 973 050018 F +34 973 391151
M. 627 559830 / 627 559832
info@masblanchijove.com

Al destapar-lo flueixen noves vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exhuberant amb un toc afruitat sorprenent“. Així descriu la nota de tast del vi que millor marida les hores de reunió de Les Ganxetes del Portia. S’han convertit en un fenomen social. Joves aficionades a teixir, que han tret Reus de l’ensopiment i la grisor. L’operació “guerrilla” a la plaça Prim, frustrada de nit per la guàrdia urbana, les va convertir en mediàtiques, després de 5 anys de trobades a l’anonimat. El gran Quim Monzó els va dedicar un article a La Vanguardia aplaudint l’urban knitting una moda que s’estén arreu del món i que consisteix a decorar el mobiliari urbà amb peces de ganxet. A Reus, feia falta color i probablement la “guerrilla” el vagi pintant, tornaran a actuar però sense nocturnitat i alevosia…

Els escamots no són però la pràctica habitual de les Ganxetes, que duen per nom el gentilici amb què es coneix la gent de Reus i el bar on es troben a l’hivern. La seva missió és teixir i conversar tranquil·lament amb agulles de mitja o de ganxet entre mans. Una afició sana i tan autèntica com terap[eutica que practiquen setmanalment un grup més o menys estable de 10 noies. Recuperar la tradició o modernitzar-la. Adaptar-la als nous temps. Un temps de respir.

No totes les components del grup són aficionades al vi, però plegades van acceptar de bon grat la proposta de la Cambra de Comerç de Reus que les relacionaria amb ell: Decorar una bóta centenària de la Cooperativa Falset Marçà per exhibir a la Reus Viu el Vi. Individualment van teixir bufandes que després van cosir horitzontalment i el resultat és un vestit a mida que cobreix totes les dogues de fusta, amb els colors de la vinya, i un divertimento en forma de raïm. Satisfetes del furor que va ocasionar, poc lamenten que la van haver de teixir a contra-rellotge. Aquests dies han recuperat el ritme tranquil al jardí de la Casa Rull i fan memòria de tantes col·laboracions que han fet en els últims temps, amb el Bou de Reus o la veïna Tarragona, al Mini-pop.

Enyoraven la calma dels dimecres al vespre per reprendre els seus projectes personals: bufandes, colls, ninos, flors, estovalles… I intercanviar els missatges i comentaris que els arriben a una i altra, des de fora del grup. Cusen en rotllana alienes al món. Les miren amb curiositat i complicitat. Perquè la ciutat demana color i mentre es concreta com l’hi posaran, les mans treballen amb calidesa un nou objecte. Una etiqueta de vi? De moment ens recomanen un maridatge ben abellidor:

vi

El Terrat del Celler Mas Vicenç, de la DO Tarragona. Perquè és un vi fresc, que passa bé, i que presenta un aspecte atrevit amb la nova etiqueta. És original, com nosaltres”.

moments

“Una tarda de ganxet, a l’estiu al Jardí de la Casa Rull; a l’hivern, al Portia”.

persones

“Amb el grup de les Ganxetes del Portia, conversant sobre les nostres coses, teixint les nostres peces”.

Qui són ?

annabel · anna · anna f · assun · caterina · coia · ginesta · jaume · jordina · laura · leire · margarida · maria · maria f · marta · mireia · montse · montse t · natàlia · neus · rita · sonia · sonia e · susanna · tere

Al 13 del carrer Major de Reus, un edifici noucentista acull la primera botiga a Catalunya exclusivament amb productes del país. És el Portal de Catalunya, que regala als sentits més de 1.000 referències agroalimentàries. La catalanilitat és la singularitat d’un establiment que vol i pot demostrar que no cal anar a buscar res a fora, perquè aquí també ho tenim i és de bona qualitat.

Pa de forn de llenya de Poboleda, oli de xocolata, paté d’oliva, ginebra i refrescos catalans, cervesa de la Catalunya nord, licor d’avellana de Figuerola del Camp i una àmplia gamma de vins de les denominacions d’origen del territori. Són algunes de les delicadesses que exciten els sentits quan es posen els peus al Portal de Catalunya i justifiquen el lema “Un país que ve de gust”. La Sole i l’Alfred -al capdavant del negoci, van obrir portes fa 8 mesos i volen posar en contacte productor i client.  Així, organitzen tastos periòdics per conèixer de primera mà el procés d’elaboració de vins, caves i cerveses artesanals. I no es cansen de recomanar o fer pedagogia -com també li’n diuen, quan algú entra demanant un Rioja. Als seus prestatges hi ha productes que no trobarem mai al supermercat. Són seleccionats molt acuradament i l’experiència professional anterior de la Sol en el món de la distribució ho corroboren.

El projecte és jove i ha nascut en temps de crisi, però són de veure l’ampolla sempre mig plena. El client rus comença a deixar-se aconsellar i a gaudir del producte català i els d’aquí de tota la vida també van aprenent-ne. La idea de la Sol i l’Alfred és reproduir aquest model de negoci a Barcelona, però de moment van fer passes de gegant per difondre des del Portal de Catalunya la cultura del vi, i practiquen la fisolofia que cal cooperar per ser competitiu. Per al maridatge, dues propostes que descobreixen nous productes interessants:

vi

Sol: “La Xarmada 2008, un merlot de la DO Catalunya, que s’elabora a la Conca de Barberà. És un vi d’autor, de criança, que vam descobrir una nit i em va sorprendre molt positivament, ideal per compartir”.

Alfred: “Enllaç 2008 del celler Capafons Ossó, un blanc fermentat en botes de roure que té molta entitat”.

moments

Sol: “Un bon lloc podria ser la botiga”.

Alfred: “Maridant un entrant lleuger de peix”.

persones

Sol: “Per compartir amb amics i una bona conversa”.

Alfred “Amb la meva parella”.

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/474207-una-porta-al-menjar-de-casa.html

c/ de la Font, 13 · Reus 43201 · info@portalcat.cat · www.portalcat.cat · 977 345 570

Clos Dominic juga a la Champions League mundial dels vins després de les puntuacions Parker 2011. El gurú que lloa els vins de la finca La Tena, sense haver-la vist, a través del paladar de Jay Miller (ara Neal Martin). D’haver-ho fet, probablement l’èxtasi seria major. Perquè el passeig entre vinyes centenàries coster amunt és fabulós.

Les puntuacions els han disparat les vendes a nivell internacional, fins al punt de rebre trucades de la Xina demanant-los exportar diferents contenidors de vi . Quan ho explica, en Paco Castillo, gerent, se’n riu. Les dimensions del Priorat -i el rendiment de la vinya al país- no la tenen ben apresa encara a les economies emergents. L’enoturisme també forma part del projecte de Clos Dominic, que vinifica en un celler petit i acollidor, als baixos d’una casa de poble, enfilant Porrera amunt, després de creuar el riu. L’enòloga és jove, dona i de la família, la seva filla. Apunta maneres. Paco Castillo ho té clar a l’hora de proposar un maridatge:

vi

“Clos Dominic. Vinyes Altes 2006“.

moments

“A la finca La Tena, sota el cirerer, i a la primavera, que és l’època més agradable per habitar la vinya”.

persones

“Sempre en bona companyia. Amb la meva dona segurament”.

Contacte: 977828215 – 608843376