Joan Miró/ L’ampolla de vi

L’estiu té un punt de subversió. Alterem l’ordre natural de les coses. I les imatges poc convencionals prenen força, com la que il·lustra l’entrada al bloc, pintada per Joan Miró a París, en plena efervescència del surrealime. El pintor passava llargues temporades a Mont-roig del Camp, on el paisatge agrari li regalava els sentits i milers de traços de pinzell. De colors terrossos, blaus, grocs, verds, vermells… Una lluminositat magnífica sobre tela. La del mediterrani.

M’explica Elena Juncosa, museòloga Premi  Pilar Juncosa d’Investigació 2011  de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, la importància que per Miró tenia la terra, convertint-la en protagonista dels seus quadres en més d’una ocasió. Al Mas Miró -on hi passava llargues temporades a l’estiu- encara s’hi endevinen els colors i les formes que esclataven després a la seva obra. Però si hi ha un símbol tangible del paisatge agrari que es conserva intacte, aquest és la garrofa. Se’n troben desenes escampades pel terra just a l’entrada del taller. I l’Elena recorda que sempre en duia una a la butxaca. Un homenatge perpetu a la terra on trobava sentit a la vida i a la pintura?

El cas és que hi ha moltes mostres del seu apreci per la terra i la cultura. Li pregunto a l’Elena la relació del pintor amb el vi després de trobar la suggerent imatge que acompanya el post al Facebook d’un grup que promou el llegat del pintor. M’explica que al Mas Miró hi havia vinyes plantades. És més, s’elaborava vi ranci que després Joan Miró regalava a familiars i amics propers. Un veritable ambaixador del producte català.

Elena Juncosa ha navegat intensament per la correspondència del pintor i ha trobat fragments sensacionals que evidencien el seu interès per la cultura del vi. A Kandinsky li dóna consells per un viatge que té previst emprendre a Barcelona i Palma i li recomana que de tornada passi per Mont-roig, doncs serà ja a finals d’estiu, farà menys calor i el raïm estarà madur.

Quin quadre pensar com els dos genis conversaven entre vinyes ja verolades esperant l’hora justa per ser collides. O imaginar com alçaven el porró. O encara millor, haurien fet servir mai el vi per pintar sobre teles?

Pour venir ici à Montroig, sur quelle visite nous comptons absolument, je me permets de vous  conseiller de venir à votre retour, il fera moins chaud et les raisins seront mûrs”. Carta de Joan Miró a Wasili Kandinsky. Mont-roig, 12.07.1935

El vi·moments·persones d’avui no té respostes concretes, però si deixem volar la imaginació podria ser relativament fàcil descobrir quin vi, en quin moment i amb qui el voldria prendre el genial pintor. Atenent a la imatge potser seria un pèl surrealista…

Joan Miró
Títol: L’ampolla de vi
Data: 1924
Tècnica: Oli damunt tela
Mides 73,5 x 65,5 cm
Fundació Joan Miró, Barcelona. Dipòsit de Lola Fernández

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: