Eduard Pié/ Enòleg SICUS Terrers Mediterranis

“El viticultor és l’humil director d’orquestra imposat a la natura que envolta la finca”.  Aquesta simbiosi entre agricultura i paisatge, l’enòleg i sommelier Eduard Pié del celler Sicus Terrers Mediterranis l’ha après al costat d’un altre gran del Penedès, el Gerard Jané, de Jané Ventura. Amb ell va redescobrir els vincles entre el paisatge, el terrer i els seus fruits i ara n’és un enamorat.

En el viatge per les finques, endevinem la passió per tot allò que respira autenticitat. Al cep despullat hi reposa la llana de les ovelles que hi van a pasturar i l’Eduard s’entreté en explicacions perquè el cultiu ecològic és una de les seves dèries. “Tota la dedicació d’aquest celler es concentra a la vinya”, afirma taxatiu, per bé que l’elaboració és un treball fonamental per aconseguir reflectir-hi després la personalitat i tipicitat del vi. Són fonamentals la biodiversitat a les vinyes i la màxima expressió del fruit en la transformació, assegurant sempre les aromes i els gustos propis del raïm. L’Eduard promou una viticultura respectuosa amb el medi ambient que al celler es concreta en l’absència de bótes de roure perquè, al seu parer, imprimeixen aromes no desitjades. En canvi, fa una aposta tan valenta com creativa per les àmfores d’argila – com les dels grecs – que, en ser poroses, permeten microoxigenar el vi i concentrar les aromes.

La creença en el seu efecte és tanta que enguany ha vinificat en àmfora al mig de la vinya. El vi fermenta allà on neix i s’empapa de frescor o calidesa segons les hores que vénen, veient al seu voltant com la coberta vegetal esclata i nodreix el sòl calcari de la finca. La innovació rau també en la selecció varietal.  L’Eduard té clar que “s’ha de treballar en el seu territori d’origen, que és on porta més anys adaptada” i per això a Sicus són exclusives les autòctones del Penedès: xarel·lo, macabeu, monastrell, malvasia de Sitges i xarel·lo vermell. El vi és sempre un “resum líquid de l’anyada”, comenta l’Eduard i afegeix que “l’anyada està molt marcada pel microclima que encercla els seus ceps”, situats a l’extrem sud del Penedès, al peu del Massís de Bonastre, protegint-los i aportant-los frescor. A només sis quilòmetres del mar, la mediterraneïtat es fa notar a dins l’ampolla.

I les aromes dels vins permeten viatjar després per un paisatge privilegiat que no és altre que les vinyes envoltades de marges de pedra seca, margalló, pi blanc, fonoll, romaní i farigola. I la bassa d’aigua força clara que inspira a pensar i pràcticar la filosofia de Masaru Emoto: “L’aigua grava les intencions de cadascú”.

Vins sense DO, amb personalitat pròpia i un nou ideari marcat per un jove viticultor, després de més de 100 anys d’experiència elaborant vins a granel. El celler es posa al dia i sorprèn amb la creativitat i la qualitat del producte, que té en el xarel·lo vermell un dels exponents més clars d’aquesta nova etapa. Es tracta d’una varietat mutació del tradicional xarel·lo, molt antiga, i que té tendència a enrogir-se quan li toca el sol. Pel maridatge, l’Eduard  no la desestima. És més, no pot deixar de recomanar el que li és propi al seu territori:

vi

“Algun dels meus xarel·los o monastrells. Varietats locals de la zona, sempre”.

moments

“En una nit d’estiu a la mateixa finca i acompanyant-lo amb algun sopar fred”.

persones

“Amb la meva xicota i una bona companyia. Amb els amics”.

—

http://www.sicus.cat

info@sicus.cat

+34 636248109

Eva Plazas/ Enòloga Caves Vilarnau

Eva Plazas és l’enòloga de Vilarnau. Amb l’esperit Vilarnau, com resa l’eslògan del celler penedesenc propietat de l’empresa González Byass, és com endinsa els visitants en la cultura del cava i del vi. Amb caràcter optimista, una entesa perfecta amb els companys de feina i una comunicació transparent i clara.

Nascuda a Sant Sadurní, l’Eva ha crescut envoltada de vinyes, cosa que des de molt aviat va condicionar els seus estudis. És enginyera tècnica agrícola per la UPC, on també va cursar un Màster de Viticultura i Enologia. Abans d’estudiar-lo, se’n va anar a Geisenheim (Alemanya) per finalitzar el treball de final de carrera sobre el món del suro. En aquesta localitat, a la zona del Rehingau, és on hi ha l’única universitat de vins de tota Alemanya.

La passió li ve de lluny però és en finalitzar els estudis quan la va començar a viure amb més força. Durant les veremes havia treballat a Covides, a la bàscula, fent el contacte directe amb els pagesos i el raïm de cada anyada, i també havia passat temporades al laboratori d’UCSA del grup Freixenet, fins que el 1996 va començar a treballar a Vilarnau fent pràctiques al laboratori. I fins el dia d’avui.

“M’he fet a l’empresa i he crescut professionalment en ella”, sentencia. Dirigeix l’àrea d’enologia però és una perfecta guia enoturística. Ens descobreix els actius de Vilarnau des dels seus orígens a la cava del centre de Sant Sadurní fins al projecte de González Byass, que obre el 2005 a les actuals instal·lacions, ben a prop de l’escola de Viticultura i d’Enologia d’Espiells. L’enclavament paisatgístic és fabulós, entre dues serralades que aturen l’aire de mar i muntanya i amb una alzina d’estendard que presideix l’accés al recinte, amb interiors d’Antoni Miró.

Per l’Eva el repte més important a l’empresa ha estat la inauguració de la nova cava, l’octubre de 2005, on s’havia de vinificar des del principi al final del procés de conversió del raïm en vi. La seva obstinació i expertesa van ser claus aleshores. N’aprèn a diari amb la feina però la formació no l’ha descuidada mai, com tampoc els tastos. “M’ajuda molt l’Associació Catalana d’Enòlegs, de la qual en sóc membre i durant uns anys vaig ser vicepresidenta, així com l’empresa perquè som un grup molt gran amb una àmplia diversitat de referències i cellers i fem intercanvis anuals d’enòlegs, tastem tots els vins i parlem de les veremes”, explica.

És de les convençudes que el vi es fa a la vinya: “Si no tens un bon raïm mai podràs fer un bon vi, igual com si no tens una matèria prima bona, no podràs fer un bon plat”. Vida personal i professional es creuen sovint . “Amb dos fills, una nena de 8 i un nen de 5, intento fer-los entendre la importància de la feina, els implico perquè olorin aliments, fruites i fins i tot vins i a la verema del diumenge em vénen a ajudar a mesurar temperatures i densitats”, comenta. Conèixer la seva feina és clau per entendre-la.

Amb els amics és sovint qui tria el cava o el vi perquè consideren que és qui en té més criteri, però ella els deixa clar sempre que també és important quin vi els agrada a ells. “És el seu criteri i, per tant, també n’entenen”. Clara i concisa, defensa el consum del cava per sobre de tot. Entre vi, cervesa i gin tonic, tria sense dubtar-ho el primer. Per fomentar el consum de vi, creu que cal acostar-lo a la gent jove i incloure’l en els hàbits de consum. En aquest sentit, a Vilarnau han posat en marxa activitats de lleure per mirar d’aconseguir-ho. L’Eva creu que hi ha moltes maneres de fer-ho, per exemple en el sector de la restauració: “Trobar glaçoneres a la barra del bar per oferir una copa de vi i sobretot a un bon preu!”.

El recorregut que guia per les caves Vilarnau permet entendre una convivència pacífica entre el celler i el paisatge en el qual està totalment integrat. Respecte per la natura, sensibilitat per l’art – amb exposicions itinerants de pintures i bótes artístiques – on fermenta i envelleix el cava i una sala de tastos magnífica, envoltada de llum, que il·lumina cada copa. Per l’Eva, els caves Vilarnau destaquen per la seva frescor tot i les llargues criances que amaguen. El seu pas en boca és fàcil. Comenta que la línia bàsica de caves busca agradar a tothom qui el tasta per primera vegada i a les especialitats ja hi ha el punt diferencial. És el cas dels Capricis de Vilarnau, xarel·lo fermentat en bóta de castanyer del Montseny, o els Alberts de Vilarnau, chardonnay pinot noir i fermentat en barrica. Dos caves d’autor fruït de la simbiosi entre terra, respecte pel medi ambient i entesa enològica de l’Eva i el Damià Deàs, gerent. Per al maridatge, en canvi, opta per un producte més franc i assequible però amb igual potència i glamour:

vi

“Cava Vilarnau Brut Rosat amb més de 12 mesos de criança i cupatge de trepat de la Conca de Barberà i Pinot Noir del Penedès. És suau, fresc i cremós amb una bombolla abundant”

moments

“Un divendres a la tarda al pati de la girafa del celler”

persones

“Amb l’equip de Vilarnau”

—

Caves Vilarnau

Ctra. D’Espiells km 1,4 Finca Can Petit. Sant Sadurdi D’Anoia. Barcelona  –

Tel. 93 891 23 61 | 902 44 00 77  –  vilarnau@vilarnau.es

Ana Martin/ Bodega Urbana (Bilbao)

En plena Gran Vía de Bilbao ya se puede comprar vino a granel. Y de calidad. La larga experiencia de los enólogos Pepe Hidalgo y Ana Martin les animó a arriesgar y a materializar en octubre de 2012 un proyecto con el que soñaban des de hacía tiempo. “Hay que volver a que la gente tome vino”, sentencia Ana. Y con esta premisa y mucho coraje para como andan los tiempos –el consumo de vino es de 17 litros por persona al año en España-, Bodega Urbana ha abierto puertas después de observar el desarrollo de iniciativas similares en el centro de París o de Nueva York.  Se define como una taberna, un despacho de vino y comida en el corazón de Bilbao: “Aquí es muy habitual salir, alternar y tomar vino, pero la gente pide un crianza, un Rioja o un verdejo, poco más. No se tiene en cuenta el vino que le sirven”, cuenta. Y ahora tienen la oportunidad de saber.

“Para vender vino hay que hacer cultura”. Así de rotunda se muestra Ana, que lideró la puesta en valor del txacolí en el País Vasco a principios de los 90. Ahora todo el mundo lo adora, pero en los inicios se trabajó duro para prestigiarlo. Su batalla se libra ahora en otro terreno. Se desvive para ampliar el conocimiento del vino y para ello ha instalado 10 depósitos de acero inoxidable que contienen vinos de distintas variedades, con capacidad de 400 litros cada uno. El cliente puede tomarlo en la bodega o llevárselo a casa. Realizar un coupage u optar por un monovarietal. Y contará siempre con la ayuda de la sumiller que regenta Bodega Urbana. “Todas las variedades van acompañadas de una hoja informativa para que el cliente sepa qué está comprando”, comenta Ana. Cada botella, con tapón de rosca, botella de vidrio y etiqueta con registro, sale a 5 euros. “No queremos que el cliente se pegue un susto, lo de los vinos a 80 euros se ha terminado, el mundo que hemos vivido va a cambiar, el precio debe ser justo”, añade. Los más sofisticados pueden si quieren personalizar la etiqueta.

El vino a granel de Bodega Urbana es “joven y fácil, suave, muy rico, entra bien” y, según Ana, el consumidor lo agradece. Muestra de ello es que el primer depósito de syrah se ha terminado en dos meses y medio. La syrah es una variedad que está de moda, pero en Bodega Urbana se puede escoger entre algunas más: mencía, albariño, cabernet sauvignon, merlot, godello, sauvignon blanco y tempranillo. De los mejores viñedos que han sabido seleccionar ambos enólogos, a fuerza de viajar, entender y catar.

Y catar es justo lo que puede hacer el cliente antes de llevarse el vino a casa. “Yo siempre he entendido el vino para disfrutarlo y me daba miedo que no continuara así”, cuenta Ana, más aliviada tras hacer realidad un sueño. “No es justo que cuando el vino es de más calidad, baje el consumo. Algo hacemos mal, además de las medidas del Gobierno que no nos favorecen casi  nunca”. Con la idea de acercar el vino al cliente, Bodega Urbana intenta dar la vuelta a la forma como se consume y ha ideado unos kits para realizar mezclas a domicilio que han tenido gran salida como regalo en Navidad.

Sorprendidos por el éxito de la iniciativa y la repercusión que han tenido tras la publicación de un artículo en el blog del Comidista, Mikel Iturriaga, Bodega Urbana cuenta con una clientela fidelizada. Parejas y grupos de jóvenes alrededor de los 30 copan las mesas y empiezan a ser protagonistas de las mezclas de vino a granel, que es de calidad por la tecnología que usan en el transporte y la conservación.

“Estoy contenta porque vamos trazando el camino que veíamos. Vamos por muchas bodegas a seleccionar graneles, llevamos más de 30 años en este mundo y compramos donde queremos, la garnacha pues en Aragón o en la Mancha. Pero también tengo riesling y vamos a hacer cosas distintas para que el cliente no se aburra. También chardonnay”. Ana relata entusiasmada su proyecto y mima, además de los depósitos, las estantería de botellas de pequeños productores para los que comercializa vinos singulares y muy seleccionados. También es un espacio cuidado que busca sorprender al cliente y que trata de acabar con la coletilla del “yo no entiendo nada de vinos”. Para ello van a desarrollar una estrategia importante en la red – con blog, facebook y twitter- y en breve estará disponible la tienda on line para que cualquier cliente pueda crear y consumir su propio vino a  través de la red.

Vi

“Me agradó mucho la primera mezcla de variedades que hicimos. Un empresario de Bilbao vino antes de Navidad para seleccionar el vino para la compañía y estuvimos catando el coupage de mencía, merlot y syrah, entre jamón y quesos. Lo pasamos genial, además ellos entendían de vino”.

Moments

“Cualquier momento acompañado de gente que disfrute del vino, que pueda crear y conocer a la vez, pero siempre en un estado relajado”.

Persones  

“La cata es muy subjetiva. Pero si tomas con alguien algo especial le haces partícipe de tus mismas sensaciones, las compartes, gusta”.

—

Bodega Urbana

GRAN VÍA 66, 48000 Bilbao, Spain

http://www.bodegaurbana.com

http://www.bodegaurbana.com/blog/

@bodegaurbana1

facebook.com/bodegaurbanabilbao

Albert Bordons de Porrata-Doria/ exdegà de la Facultat d’Enologia URV

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, Albert Bordons ha fet carrera professional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Va acabar els estudis el 1973 i una de les seves primeres feines va ser a l’àmbit privat en una empresa de pinsos, aplicant els seus coneixements als processos industrials. Tot el coneixement que va acumular aleshores el trasllada a la Facultat de Química més tard, a partir de l’any 83, quan hi entra com a professor associat de bioquímica industrial. Comença a impartir classes i ben aviat se sent atret per la recerca vinculada als microorganismes.

El 1988 esdevé professor titular de la URV i fins el 91 estarà vinculat a investigacions ambientals. Just en aquest temps es posa en marxa a Tarragona l’Escola d’Enologia (ara Facultat) on comença a impartir classes de la seva especialitat: la microbiologia. Hi ha tot un món de fórmules que enòlegs, microbiòlegs i químics comparteixen. Ara també s’hi ha afegit la genètica, una nova assignatura que l’Albert imparteix a la URV i que ha hagut de preparar a fons. Amb els inicis de l’Escola amb Lluís Arola rep l’encàrrec de reorientar la recerca en el terreny enològic i és així com s’endinsa en aquest àmbit amb diferents col·laboracions i la direcció de tesis doctorals.

A partir dels anys 90, els projectes de recerca giren al voltant dels bacteris làctics del vi, per a la seva identificació i selecció durant el procés de la malolàctica (la segona de les fermentacions que fan principalment els vins negres). L’objectiu últim és seleccionar les millors soques de bacteris làctics, principalment de l’espècie Oenococcus oeni. Arribar a identificar soques ha estat el moll de l’os de les investigacions, i amb el DNA s’ha pogut arribar a tipificar-les i saber si una malolàctica s’ha fet amb una soca o una altra. La recerca que ha dirigit a la URV l’ha portat a tenir relacions estables amb empreses que aposten per l’I+D com Torres o Ferrer Bobet. A través de la investigació, els cellers poden corregir els possibles efectes negatius dels bacteris en el vi i emfatitzar-ne els positius.

Durant un llarg període, l’Albert compagina la recerca enològica amb la docència als estudis de Química, fins que el 1995 passa a dirigir el Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. El canvi físic de la universitat, del centre de Tarragona al Campus Sescelades, fa que es reuneixi en un mateix espai Enologia, Química i Biotecnologia, llicenciatura aquesta última que li confien per organitzar des de zero a la universitat. I és en aquest temps que torna a ser més a prop que mai de l’Enologia i en passa a ser degà durant tres anys, essent ja Facultat. “En tinc molt bones experiències”, explica l’Albert, i afegeix que “és un sector molt dinàmic i amb empenta, on hi ha cooperació dels uns amb els altres i amb unes potencialitats de futur importants”. Sobre el boom del vi al Priorat, comenta que “darrere dels grans viticultors i enòlegs de la comarca hi ha molt sovint alumnes d’Enologia de la URV”. Es mostra satisfet de la cantera de bons professionals que s’han format a Tarragona, tant com de la recerca que continua apadrinant en aquest sector, malgrat que ara ja no hi estigui tant en contacte com a degà, tot i que manté la coordinació de l’àrea d’Enologia del Campus d’Excel·lència, l’anomenat CEICS. “Les empreses veuen oportunitats en la recerca i cada cop hi aposten més”, reconeix mentre en referència el projecte DEMÉTER, que just ara ha acabat la seva investigació amb resultats molt interessants sobre les maduracions del raïm i el canvi climàtic. També a través del Pla Nacional de Recerca, la URV ha rebut ajuts per investigar durant 3 anys els mecanismes que permeten l’adaptació del bacteri al vi i està treballant, per altra banda, en el projecte europeu Wild Wine que consisteix a aïllar els llevats de la fermentació alcohòlica i els bacteris de la malolàctica per identificar els microorganismes de terroir. No només la viticultura, sinó que també les fermentacions estan orientades a la recerca de la tipicitat.

La Facultat d’Enologia de la URV gradua anualment una vintena de professionals en Enologia (a més dels de Biotecnologia) i és dels estudis més paritaris que hi ha al conjunt de la universitat. L’Albert recorda l’etapa com a degà com una immersió en el món de l’enologia tant a nivell professional com personal. “M’agraden els vins i m’agrada consumir-ne del territori perquè en tenim una gran varietat, i de qualitat. Entre els que més conec i aprecio hi ha els de la URV”. Es nota que escombra cap a casa però no és d’estranyar. Després de representar la comunitat universitària i fer d’ambaixador d’un projecte innovador com el de Mas dels Frares, és gairebé obligat recomanar i estimar les vinyes plantades a Constantí que han treballat centenars de mans de futurs enòlegs:

vi

“Vi negre jove de la URV, elaborat a Mas dels Frares, el celler experimental de la universitat, que és una referència arreu”.

moments

“El jove de la URV m’agrada per al consum diari, els vins complexos els deixo per ocasions més assenyalades. Prefereixo els negres, però també m’agraden les garnatxes blanques de la Terra Alta i els verdejos“.

persones

“En un dinar amb la Cinta (la meva dona), però també per a ocasions especials m’agrada compartir vins amb l’Eva Martínez Bordons, el Mario, la Glòria, el meu pare. En definitiva amb la família, amb qui tenim afinitats a més d’una bona conversa. També amb un amic que é també professor emèrit de Microbiologia a Barcelona. Cada cop que ens trobem tastem un bon vi i després de dinar anem a Mas dels Frares i se n’endú caixes. Li vaig descobrir el celler quan era degà d’Enologia”.

—

URV- Facultat d’Enologia de Tarragona

http://abordons.wordpress.com

Montsa, Robert i Sergi Jovani/ Cava Berdié (DO Cava)

Si hi ha un projecte coherent entre els que he visitat recentment en el món del vi, aquest és el de Cava Berdié. No és fàcil que tres germans que no són del Penedès i que abandonen les respectives professions per emprendre una nova vida dedicada a l’elaboració del cava se’n surtin. I no només això, sinó que han esdevingut un referent a nivell comunicatiu per haver entès que el repte d’aquest segle és la comercialització d’un producte tradicional que també s’ha de reinventar. I cercar el posicionament de la marca, com evidencia l’últim anunci del celler.

Els germans Jovani -el Sergi, la Montsa i el Robert, han trobat la fórmula de l’èxit, no exempta d’esforç, treball i dedicació en els 6 anys d’aventura que porten acumulats. Les seves jornades laborals són sovint esgotadores perquè el celler el porten tots tres. Això sí, compten amb l’ajuda d’amics i familiars per preparar les mogudes que s’escapen del dia a dia, com el vídeo. I el suport no es paga amb diners, sinó amb vins i caves Berdié i deliciosos àpats que els prepara la mare.

El pare, Robert Jovani Mor, és un reconegut professional vinculat al món del cava al Penedès que ara fa sis anys els va proposar fer-se càrrec del celler  -Berdié i Romagosa, que estava mig abandonat. I va néixer de zero un projecte que ara tothom del sector coneix. Compten amb avals com el del president de l’Associació Catalana de Sommeliers, Xavier Ayala, que apareix als vídeos de promoció en un gest de reconeixement al producte, i del pare Jovani, de qui els tres fills valoren “l’experiència, la serenitat i la integritat”.

El celler disposa de 7 hectàrees de vinya que els obliga a comprar vi per elaborar el seu cava. “Comprem el millor vi del Penedès”, explica convençuda la Montsa. I després amb l’enòleg, a qui consideren com el quart germà de la família, decideixen els cupatges. Sempre arrisquen, com demostra la incorporació de la garnatxa negra al cava Amor.

Els seus productes sempre incorporen la mediterraneïtat. És el que els fa diferents, frescos, creatius, suggerents. Productes personals, desimbolts com ells són, i plens de matisos i, sobretot positivisme. Cava Berdié desprèn el que col·loquialment diríem “bon rotllo” i ve de gust tastar-los, t’agradi o no el cava. I resulta més abellidor encara si participes en el  tast hedònic de la Montsa Jovani durant la visita enoturística. Un imprescindible! La primera parada és a l’exterior del Mas, amb vistes al paisatge a pedaços de vinya com un tapís de patchwork i les fumeres blanques de l’hivern del Penedès. Amb un Berdié Brut Nature  espectacular maridant amb raïm i formatge. A la sala de bótes, el tast és més místic, amb Berdié Brut Rupestre, criança de 15 mesos i aromes en armonia amb el pa, la mantega i salmó. El repertori es tanca amb l’Amor i una cullerada de fruita fresca variada que obren la gana de bona manera. Però sedueix alhora i enamora.

Les bombolles de Cava Berdié desprenen molt més que carbònic. Conviden a passar-ho bé, a celebrar estones, a apreciar moments. Com diu la Montsa, “l’orgull més gran és que totes aquestes ampolles acompanyaran moments de felicitat d’algú en alguna part del món”. Ara que s’estan obrint mercat a l’estranger, els enorgulleix anar fent gran el projecte a petites passes però amb total convenciment. I amb ganes de compartir experiències i coneixements amb els amics que  seuen al wine bar del celler, un espai càlid, que combina un disseny atrevit entre bótes de roure francès i una gran tina d’acer inoxidable. A Barcelona i l’àrea metropolitana s’han fet molt presents.  L’aposta per la comunicació i els vídeos promocionals estan fent que el seu nom i producte soni arreu. El públic més jove està redescobrint amb ells el cava, i això ja és una petita passa d’un llarg camí que tenim per recórrer.

vi

“Cava Berdié Amor, perquè està dedicat al pare i perquè les bombolles t’envolten amb els seus aromes tan singulars i el volum impressionan que aporta  a la boca. Combina molt bé amb diferents àpats”

moments

“Un dinar familiar a casa dels pares, el lloc on sempre compartim els millors moments i els millors vins, sens dubte”

persones

“El pare, la mare, les parelles… i més d’un amic. Tots els qui compartim dinars llargs que acaben en llargues i grans converses”

—

Cava Berdié

Les Conilleres – 08732 – Castellví de la Marca – Alt Penedès – Barcelona – Spain –

(+34) 902 800 229- info@cavaberdie.com