Afshin Molavi/ Manousakis Winery-Nostos Wines (Creta)

Passejar  tranquil·lament per Splantzia a Chania (Creta) és de les millors coses que he fet aquestes vacances. Un barri autèntic en una ciutat envaïda per la cultura grega, veneciana i turca, transitat per gent local. I trobar un lloc com la Vineria 36 on sopar bé a la fresca, un regal. Allà hi descobrim l’Afshin Molavi, sommelier. Ens introdueix amb passió als grans vins de Creta i ens adverteix que els realment bons són els negres, a diferència d’altres regions gregues on les varietats blanques guanyen protagonisme. Tastem 5 vins i omple generosament les copes que compartim entre dos malgrat que la nit es preveu llarga. I viatgem pels racons de l’illa a través de blancs i negres, per aromes desconeguts i gustos abellidors, els de les varietats locals. Fins arribar al Manousakis Nostos 2006, un cupatge sublim de syrah, mouvedre, garnatxa i roussanne. És el primer negre complex que tastem a Grècia i arrodoneix el viatge.

Impossible no acceptar la proposta de Molavi per visitar l’endemà el celler, a pocs quilòmetres de Chania. És una finca plena de llum mediterrània, de colors espectaculars, de bótes pintades de blanc que contrasten amb les terroses, de premses de vi decorades, de sensibilitat i de gust. I de bon vi. Un projecte enoturístic d’envergadura que combina explicacions acurades de la cultura del vi, visita per les instal·lacions i dinar lleuger a base de gastronomia grega, “un homenatge a la cuina de les nostres àvies” explica l’Afshin. Especialment bons els dolmades, formatge recobert amb fulla de parra.  Nostos Wines és el paradís o gairebé. El dirigeix Alexandra Manousakis, filla del propietari i companya d’Afshin. El descobriment de Nostos Wines, un projecte que els Manousakis han impulsat per deixar empremta a l’illa per bé que tenen el seu negoci als EUA, esdevé més interessant si cap amb l’Afshin d’amfitrió i guia. D’origen suec, de pare iranià, domina els idiomes amb el mateix encert que recomana vins. Coneixedor a més del vi del Priorat, ens emplacem a una visita a Catalunya d’aquí a 2-3 anys, diu, quan passi la crisi. Mentrestant, la gentilesa el fa quedar molt bé fins i tot quan ens proposa el seu maridatge amb un vi que ens és relativament proper:

vi

“Castillo Ygay de Marqués de Murieta. Un reserva de 1997. Amb aquest vi t’oblides dels problemes i  t’assegura una llarga i romàntica estona”.

moments

“A casa, abans d’anar cap al llit. És un bon moment per relaxar-se”.

persones

“Amb Alexandra Manousakis, la meva companya i gerent de Nostos Wines”.

—

MANOUSAKIS WINERY
Vatolakkos, Chania

Tel.: +30 28210 78787
Fax: +30 28210 78788
Email: info@nostoswines.com

Cristina i Waldo/ Hotel Cal Llop

Pedra, fusta i ferro reben amb calidesa els turistes que s’allotgen a Cal Llop, un establiment que regenten el Waldo i la Cristina, a Gratallops, i decorat amb molta imaginació. Al cor del Priorat no només hi ha vinyes, també s’hi respiren aires d’avantguarda, la que van endur-se de la vida professional anterior els propietaris d’aquest establiment. Dedicats al màrqueting, el cinema i la publicitat, van deixar enrere una etapa personal i professional ara fa 8 anys per viure el Priorat sense presses, i ben a prop del mar.

Cal Llop està alçat amb estil, conservant l’essència d’una casa que van trobar en ruïnes i des del primer dia van tenir clar que havia de ser un punt de trobada per als amants del vi. S’han convertit en ambaixadors per als turistes i en amics per als professionals del sector. Enoturisme en estat pur. “Ningú no arriba despistat a Cal Llop, tothom sap què hi ve a fer al Priorat encara que sigui l’última comarca catalana que visiten“, explica la Cristina. “I després Flipen!”, afegeix. La comarca supera les expectatives que té qualsevol visitant perquè manté l’esperit i el misticisme dels seus orígens, “perquè aquí les coses canvien molt lentament, al ritme de les plaques tectòniques”, rebla el Waldo. Crec que la filosofia del moviment slow contagia Cal Llop. L’hotel omple fins la bandera per la verema.

No obstant, l’activitat és permanent al llarg de l’any, des de servir vins a copes de la DOQ Priorat al bar a organitzar visites a cellers o menús-maridatge  als clients que ho demanen. Prioritzen els cellers de Gratallops però tenen una carta interessant que inclou vi blanc francès i per la Fira del Vi organitzen un dels esdeveniments més sonats: el Tast amb Llops. Ara s’atreveixen amb un concurs literari que premiarà els millors relats periodisítics que versin sobre el Priorat. Potser així la comarca comença a deixar d’estar coixa en bibliografia. Abans de recomanar-nos el maridatge, els pregunto per aquells que posen en dubte els preus elevats dels vins de la DOQ Priorat  i em solten, amb molta raó, “que mirin la pendent dels costers“:

vi

“Un Planassos del nostre amic Fredi Torres, del celler Saó del Coster. Hem tingut projectes coetanis i paral·lels, alegries i tristors compartides, tots dos hem iniciat camins nous al Priorat i hem compartit èxits plegats”.

moments

“Al chill out del Fredi, amb música de Camarón de la Isla. Tot sovint l’escoltem, i el tast esdevé una meravella”.

persones

“Amb el Fredi i amb amics, que comparteixen model de vida i de treball, i passió pels vins i per aquesta terra, el Priorat”.

—

C/ Dalt, 21 43737 Gratallops – Priorat · 977 83 95 02· hotel@cal-llop.com

Joan Miró/ L’ampolla de vi

L’estiu té un punt de subversió. Alterem l’ordre natural de les coses. I les imatges poc convencionals prenen força, com la que il·lustra l’entrada al bloc, pintada per Joan Miró a París, en plena efervescència del surrealime. El pintor passava llargues temporades a Mont-roig del Camp, on el paisatge agrari li regalava els sentits i milers de traços de pinzell. De colors terrossos, blaus, grocs, verds, vermells… Una lluminositat magnífica sobre tela. La del mediterrani.

M’explica Elena Juncosa, museòloga i Premi  Pilar Juncosa d’Investigació 2011  de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, la importància que per Miró tenia la terra, convertint-la en protagonista dels seus quadres en més d’una ocasió. Al Mas Miró -on hi passava llargues temporades a l’estiu- encara s’hi endevinen els colors i les formes que esclataven després a la seva obra. Però si hi ha un símbol tangible del paisatge agrari que es conserva intacte, aquest és la garrofa. Se’n troben desenes escampades pel terra just a l’entrada del taller. I l’Elena recorda que sempre en duia una a la butxaca. Un homenatge perpetu a la terra on trobava sentit a la vida i a la pintura?

El cas és que hi ha moltes mostres del seu apreci per la terra i la cultura. Li pregunto a l’Elena la relació del pintor amb el vi després de trobar la suggerent imatge que acompanya el post al Facebook d’un grup que promou el llegat del pintor. M’explica que al Mas Miró hi havia vinyes plantades. És més, s’elaborava vi ranci que després Joan Miró regalava a familiars i amics propers. Un veritable ambaixador del producte català.

Elena Juncosa ha navegat intensament per la correspondència del pintor i ha trobat fragments sensacionals que evidencien el seu interès per la cultura del vi. A Kandinsky li dóna consells per un viatge que té previst emprendre a Barcelona i Palma i li recomana que de tornada passi per Mont-roig, doncs serà ja a finals d’estiu, farà menys calor i el raïm estarà madur.

Quin quadre pensar com els dos genis conversaven entre vinyes ja verolades esperant l’hora justa per ser collides. O imaginar com alçaven el porró. O encara millor, haurien fet servir mai el vi per pintar sobre teles?

“Pour venir ici à Montroig, sur quelle visite nous comptons absolument, je me permets de vous  conseiller de venir à votre retour, il fera moins chaud et les raisins seront mûrs”. Carta de Joan Miró a Wasili Kandinsky. Mont-roig, 12.07.1935

El vi·moments·persones d’avui no té respostes concretes, però si deixem volar la imaginació podria ser relativament fàcil descobrir quin vi, en quin moment i amb qui el voldria prendre el genial pintor. Atenent a la imatge potser seria un pèl surrealista…

—

Joan Miró
Títol: L’ampolla de vi
Data: 1924
Tècnica: Oli damunt tela
Mides 73,5 x 65,5 cm
Fundació Joan Miró, Barcelona. Dipòsit de Lola Fernández

Les Ganxetes del Portia/ DO Tarragona

“Al destapar-lo flueixen noves vibracions. Una fusió de frescor, alegria, aroma i color que resulta en un vi jove i exhuberant amb un toc afruitat sorprenent“. Així descriu la nota de tast del vi que millor marida les hores de reunió de Les Ganxetes del Portia. S’han convertit en un fenomen social. Joves aficionades a teixir, que han tret Reus de l’ensopiment i la grisor. L’operació “guerrilla” a la plaça Prim, frustrada de nit per la guàrdia urbana, les va convertir en mediàtiques, després de 5 anys de trobades a l’anonimat. El gran Quim Monzó els va dedicar un article a La Vanguardia aplaudint l’urban knitting una moda que s’estén arreu del món i que consisteix a decorar el mobiliari urbà amb peces de ganxet. A Reus, feia falta color i probablement la “guerrilla” el vagi pintant, tornaran a actuar però sense nocturnitat i alevosia…

Els escamots no són però la pràctica habitual de les Ganxetes, que duen per nom el gentilici amb què es coneix la gent de Reus i el bar on es troben a l’hivern. La seva missió és teixir i conversar tranquil·lament amb agulles de mitja o de ganxet entre mans. Una afició sana i tan autèntica com terap[eutica que practiquen setmanalment un grup més o menys estable de 10 noies. Recuperar la tradició o modernitzar-la. Adaptar-la als nous temps. Un temps de respir.

No totes les components del grup són aficionades al vi, però plegades van acceptar de bon grat la proposta de la Cambra de Comerç de Reus que les relacionaria amb ell: Decorar una bóta centenària de la Cooperativa Falset Marçà per exhibir a la Reus Viu el Vi. Individualment van teixir bufandes que després van cosir horitzontalment i el resultat és un vestit a mida que cobreix totes les dogues de fusta, amb els colors de la vinya, i un divertimento en forma de raïm. Satisfetes del furor que va ocasionar, poc lamenten que la van haver de teixir a contra-rellotge. Aquests dies han recuperat el ritme tranquil al jardí de la Casa Rull i fan memòria de tantes col·laboracions que han fet en els últims temps, amb el Bou de Reus o la veïna Tarragona, al Mini-pop.

Enyoraven la calma dels dimecres al vespre per reprendre els seus projectes personals: bufandes, colls, ninos, flors, estovalles… I intercanviar els missatges i comentaris que els arriben a una i altra, des de fora del grup. Cusen en rotllana alienes al món. Les miren amb curiositat i complicitat. Perquè la ciutat demana color i mentre es concreta com l’hi posaran, les mans treballen amb calidesa un nou objecte. Una etiqueta de vi? De moment ens recomanen un maridatge ben abellidor:

vi

“El Terrat del Celler Mas Vicenç, de la DO Tarragona. Perquè és un vi fresc, que passa bé, i que presenta un aspecte atrevit amb la nova etiqueta. És original, com nosaltres”.

moments

“Una tarda de ganxet, a l’estiu al Jardí de la Casa Rull; a l’hivern, al Portia”.

persones

“Amb el grup de les Ganxetes del Portia, conversant sobre les nostres coses, teixint les nostres peces”.

—

Qui són ?

annabel · anna · anna f · assun · caterina · coia · ginesta · jaume · jordina · laura · leire · margarida · maria · maria f · marta · mireia · montse · montse t · natàlia · neus · rita · sonia · sonia e · susanna · tere

Celler Alemany i Corrió/ Irene Alemany i Laurent Corrió DO Penedès

El terrer no és la traducció literal del terroir francès, no existeix. Irene Alemany es mostra taxativa i afegeix que el concepte que tenim entès a Catalunya -terruño en castellà, no inclou el tractament dels llevats ni les bactèries, que ella considera essencials en el procés d’elaboració del vi. No obstant, Termcat i l’Associació Catalana d’Enòlegs convaliden la traducció, i també alguns elaboradors. Alguna cosa falla. Probablement, l’exigència i el perfeccionisme d’Alemany, més que el llenguatge per ell mateix. I no és res dolent, al contrari, perquè el resultat són uns vins que comparteixen sovint taula amb els més grans, però des de la discreció volguda.

Irene Alemany i Laurent Corrió elaboren vi des de l’any 1999, ara en un celler de garatge de Vilafranca. Són enòlegs i van rumiar-se si desenvolupar la professió a la Borgonya o al Penedès, d’on ella és nativa. Les circumstàncies els van conduir a Vilafranca després d’haver estat treballant a França i als EUA -on van ser els primers a plantar ull de llebre. Al Penedès no tenien interès de quedar-s’hi, però hi van arrelar. Amb varietats com el merlot i el cabernet de 30 anys, gens habituals a la DO Penedès. I se n’han ensortit amb obstinació i perserverança. El resultat són uns vins clàssics, i frescos -amb un punt d’acidesa- que permeten la degustació sense un got d’aigua a la vora, com diu la Irene. I que sibarites com l’escriptora Empar Moliner, o el gran aparador de vins de Barcelona, el Monvínic, aprecien i tasten sovint.

Vins que respecten el terrer (o terroir), i que es fan a la vinya i al celler, ja que per ells la varietat no és suficient sinó que també s’ha de treballar el procés d’elaboració. Són vins complexos en el seu plantejament, d’elaboració tradicional i nom elegant: Sot Lefriec, en homenatge als avis de la Irene i el Laurent. La plana del Penedès és un mar de vinyes que té molt a veure amb el maridatge que ens descobreix la Irene:

vi

“Les Griottes. Gevrey- Chambertin”. Un gran cru de climat de la Borgonya. Tota la tipicitat, classicisme i terroir que busco en el vi”.

moments

“Davant del mar, en qualsevol moment de l’any, en una zona de calma, per poder contemplar-lo, tan se val el país, però això sí, davant del mar”.

persones

“Amb el Laurent”.

—

Melió, 78 – 08720 Vilafranca del Penedès – sotlefriec@sotlefriec.com

Vídeo Terreny Personal TV3

Sol Navarro/ El Portal de Catalunya

Al 13 del carrer Major de Reus, un edifici noucentista acull la primera botiga a Catalunya exclusivament amb productes del país. És el Portal de Catalunya, que regala als sentits més de 1.000 referències agroalimentàries. La catalanilitat és la singularitat d’un establiment que vol i pot demostrar que no cal anar a buscar res a fora, perquè aquí també ho tenim i és de bona qualitat.

Pa de forn de llenya de Poboleda, oli de xocolata, paté d’oliva, ginebra i refrescos catalans, cervesa de la Catalunya nord, licor d’avellana de Figuerola del Camp i una àmplia gamma de vins de les denominacions d’origen del territori. Són algunes de les delicadesses que exciten els sentits quan es posen els peus al Portal de Catalunya i justifiquen el lema “Un país que ve de gust”. La Sole i l’Alfred -al capdavant del negoci, van obrir portes fa 8 mesos i volen posar en contacte productor i client.  Així, organitzen tastos periòdics per conèixer de primera mà el procés d’elaboració de vins, caves i cerveses artesanals. I no es cansen de recomanar o fer pedagogia -com també li’n diuen, quan algú entra demanant un Rioja. Als seus prestatges hi ha productes que no trobarem mai al supermercat. Són seleccionats molt acuradament i l’experiència professional anterior de la Sol en el món de la distribució ho corroboren.

El projecte és jove i ha nascut en temps de crisi, però són de veure l’ampolla sempre mig plena. El client rus comença a deixar-se aconsellar i a gaudir del producte català i els d’aquí de tota la vida també van aprenent-ne. La idea de la Sol i l’Alfred és reproduir aquest model de negoci a Barcelona, però de moment van fer passes de gegant per difondre des del Portal de Catalunya la cultura del vi, i practiquen la fisolofia que cal cooperar per ser competitiu. Per al maridatge, dues propostes que descobreixen nous productes interessants:

vi

Sol: “La Xarmada 2008, un merlot de la DO Catalunya, que s’elabora a la Conca de Barberà. És un vi d’autor, de criança, que vam descobrir una nit i em va sorprendre molt positivament, ideal per compartir”.

Alfred: “Enllaç 2008 del celler Capafons Ossó, un blanc fermentat en botes de roure que té molta entitat”.

moments

Sol: “Un bon lloc podria ser la botiga”.

Alfred: “Maridant un entrant lleuger de peix”.

persones

Sol: “Per compartir amb amics i una bona conversa”.

Alfred “Amb la meva parella”.

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/474207-una-porta-al-menjar-de-casa.html

—

c/ de la Font, 13 · Reus 43201 · info@portalcat.cat · www.portalcat.cat · 977 345 570

Marta Domènech/ Hotel-Hostal Sport (Falset)

Marta Domènech Tomàs és la quarta generació al capdavant de l’Hotel-Hostal Sport de Falset. Un restaurant amb habitacions que va néixer el 1923 com a fonda de viatgers que passaven pel bell mig del poble, en el trajecte entre Barcelona i València o a la inversa. L’establiment vol recuperar ara aquest esperit amb una proposta nova: el plat del dia. Suculents guisats prioratins a un preu assequible. La innovació no s’atura en aquest allotjament tradicional del Priorat on tot gira al voltant del vi i això li ha valgut un guardó en la primera convocatòria dels premis d’enoturisme de la CEPTA. Recentment s’han posat a la venda cremes d’extracte de raïm DOQ Priorat de Nina Mas Ardèvol i s’ofereix als clients diversos tractaments de vinoteràpia. S’organitzen tastos de vi de les dues DO de la comarca i oli DO Siurana per team buildings i grups d’estrangers aficionats a l’enogastronomia, es gestionen visites als cellers més emblemàtics i característics per als clients que ho demanen i se’ls guia per un sense fi de propostes culturals i patrimonials, fruit de l’ampli coneixement i sensibilitat envers el territori. Enoturisme en estat pur.

Marta Domènech va retornar el 2007 a Falset després d’haver viatjat per tot el món com a cap de vendes d’una coneguda marca de roba. Sovint recorda el “roda el món i torna al born” per dir que, com a casa, enlloc. I aquesta és també la filosofia que impregna l’Hotel-Hostal Sport, on es considera prioritari atendre les necessitats del client. Marta Domènech és una gran apassionada dels vins i té un celler amb més de 100 referències. Prova d’això és que el restaurant va rebre el 2008 el premi Cartaví, que en certifica la qualitat. Els blancs són els seus predilectes i confessa que el Dido (DO Montsant) és dels que més li agrada, però per a aquest maridatge, sorprèn:

vi

“Ètim Grenache. Vi de la Cooperativa Falset Marçà amb la qual compartim història. Ells ja són centenaris i nosaltres gairebé. Som fruït del treball dels nostres avantpassats. I de moltes hores de dedicació i servei per obtenir un producte de qualitat, apreciat dins i fora de la comarca. És un vi amb una forta empremta del territori i d’una cooperativa que és una catedral del vi”.

moments

“Al jardí de l’Sport. Un espai de calma i relax, al bell mig del Priorat. En un entorn natural des d’on es pot respirar el misticisme del Montsant. Amb una bassa on es reflecteix la llum i arbres centenaris que hem conservat perquè les arrels mai s’han de perdre”.

persones

“Amb el meu home, el Jordi, sense cap mena de dubte”.

Sara Dochow/ Artista

Que els vins del Priorat tenen una dimensió internacional ningú no ho pot posar en dubte. Amb el ressorgiment de la comarca als anys 80, amb José Luis Pérez, René Barbier i Álvaro Palacios al capdavant, i grans viticultors de tota la vida al darrere, la melodia de la comarca arribava ja lluny, però no encara la lletra. Ho demostra la història de Sara Dochow: enmig d’un viatge a Roma per visitar el seu fill va decidir fer una escapada al Priorat, sobre el que havia llegit al New York Times, i s’hi va quedar. La va fascinar el paisatge, els vins i les persones i va topar amb el que buscava just a la Figuera, una vida plena d’autenticitat i amb la dosi perfecta de desconnexió. “Des d’una finca sense cables -explica- vaig trucar el meu fill a Hong Kong i li vaig dir que m’hi quedava a viure!“. Va trobar sensacional aquest bocí de món i des que hi va posar el peu per primer cop no se n’ha mogut.

A La Figuera està de lloguer mentre espera que la casa nova agafi forma en una finca als afores. Agraeix la convivència amb la gent del poble i es demostra entusiasta de la quotidianitat. Respira a fons sense l’ofec d’una ciutat d’un milió d’habitants com Oregón, on vivia abans. Ha abandonat l’estrés de Nova York i el treball amb les grans firmes de moda per cultivar teixits en perfecte maridatge amb la natura. Contagia pau, espiritualitat, serenor, i les seves mans blanques, fines i llargues, treballen delicadament peces de roba per a un projecte interessantíssim que duu per nom Els colors del Priorat. Viu entregada a la flora del Montsant, que és qui li regala a diari múltiples tonalitats i sensacions per imprimir a la seda que més tard, en forma de mocador o foulard, envoltarà colls i pits orgullosos. El color l’aporten les flors, les herbes i els vins que la Sara macera amb el teixit i l’aigua, el temps necessari per obtenir el tint de color desitjat. Prèviament s’han assecat al sol. El resultat són tons de capvespre: des de blaus a morats, roses pàlids i grocs ocre. Composicions irrepetibles que per la verema tornarà a treballar amb Ficaria Vins.

La Sara es submergeix en el paisatge de colors del Priorat de la mateixa manera que ho fa amb  la lectura dels dos volums de la “Flora de la Serra del Montsant” de Roger Pascual i Garsaball, que li van descobrint la que serà la seva nova paleta cromàtica. Les sedes esperen un bany de color “bio” i si és vi, la reblada al clau serà major. Amb mocador al coll i emoció continguda, el maridatge que ens proposa la Sara és tan suggerent com naïf:

vi

“Un Pater de Ficaria Vins. Un 100% garnatxa negra, la varietat per excel·lència del Priorat”.

moments

“A la meva finca de la Figuera, cantant cançons de Frank Sinatra”.

persones

“Amb amics, i seria fantàstic que els assistents duguessin els foulards de Colors del Priorat… Seria una festa rodona, més encara si fóssin els creats artesanalment amb el raïm de la verema de Ficaria”.

Josep Maria Cots/ Cooperativa Falset Marçà DO Montsant

Pagès, propietari de Cal Benito i president de la Cooperativa Falset Marçà. Inquiet i treballador de mena, Josep Maria Cots viu les 24h del dia pendent del tros, la casa rural i el celler. Quan era petit, anava de casa a l’escola, d’escola al tros i del tros al celler. No ha variat gaire. I quan hi ha temps, s’asseu davant de l’ordinador a respondre correus i preparar escrits institucionals i per als socis, als qui reclama sempre més participació.

La seva vida passa conreant fruita i verdura, plantant flors, controlant la vinya, esporgant avellaners, gestionant l’enoturisme a la casa de Capçanes i prenent decisions i representant la Cooperativa allà on calgui. Sempre amb actitud positiva i disposat a contagiar entusiasme. Les propostes més innovadores del celler tot sovint emanen d’ell: com el gelat de vi Ètim, que va proposar a la Ibense de Falset i que ja és una realitat, i el programa setmanal a Ràdio Falset, que inclou un tast de vins a través de les ones, per commemorar el centenari de la Cooperativa.

Apassionat per la feina, demostra sempre voluntat de llegar coneixements sobre la vinya i formar les noves generacions en la cultura del vi.  Quan instrueix els escolars que visiten el celler, se’l veu com un peix a l’aigua. Fent de pagès es declara “mantenidor” del territori i reivindica la conservació permanent del paisatge. Costa trobar professionals com ell, sempre predisposats a fer, a provar, a innovar. Quan se li demana un maridatge, no dubta ni un segon. Ho té clar i no es mou de la DO Montsant. Té el cor a Falset Marçà però un bocí el reserva per Capçanes, de la cooperativa on també n’és soci. No li hem preguntat per la música però segur que de fons, mentre assaboreix la seva proposta de maridatge, hi sonaria la banda de Falset que va dirigir fa uns anys:

vi

“Ètim rosat. Per la seva frescor, perquè és jove i afruitat i recull l’essència de la garnatxa de la nostra terra. És un vi abellidor per passar una estona fresca, divertida, amena, desenfadada, amb un punt especiat que aporta el syrah. Sóc llèpol de mena i m’agrada”

moments

“Al tros. A la finca de la Sort -una de les seves finques- i a la primavera, perquè hi ha un esclat de colors, flors, aromes…”.

persones

“Amb la meva dona o amb la meva filla Roser amb qui discutim i conversem molt del futur de la comarca, dels vins, del paisatge, de la Cooperativa…”

—

C/ Miquel Barceló, 31 43730 Falset – Tel. +34 977 830 105 Fax +34 977 830 363 info@etim.es