Arxius

Tag Archives: cooperativa falset marçà

antonitolmosok

23 d’abril de 2013. 9h del matí. Concert improvisat d’Antoni Tolmos a la Universitat de Lleida. La majoria d’estudiants de magisteri als quals imparteix l’assignatura de música no fan campana. Ha corregut la veu que el professor els sorprendrà amb la deliciosa música de l’últim disc, i no defrauda. És un dia festiu i pensa que les notes de piano són una manera d’agrair l’assistència a classe. Antoni Tolmos, pianista, compositor, productor i arranjador, presenta l’àlbum més despullat de la seva sòlida carrera professional. Aquest és sens dubte el que té menys notes musicals, menys complexos, el més introspectiu, el més reflexiu, el més valent i pacient. Després de 9 discos, arriba el moment de la consolidació, de fer el pas a l’estranger, de mostrar-se fora del radi d’influència de la Lleida que sempre l’ha acollit, i bé.

Vol mostrar-se amb senzillesa, espiritual i profund alhora. I ho aconsegueix perquè l’àlbum neix en paral·lel a un procés introspectiu d’aprenentatge, formant-se com a coach i aplicant els coneixements a la seva vida professional i personal. Un procés que l’ha dut a valorar l’essència de les coses i la importància de l’actitud positiva. The new age piano album, disponible a www.newagetolmos.com, s’ha gravat a l’Air Studios de Londres i incideix en el new age, un estil amb què sempre l’han relacionat però que només ara considera que és ambaixador. Espiritualitat, esoterisme i reinterpretació de la filosofia oriental aplicades a la música.

Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos són emotius i sincers, com el moment vital que viu, de plenitud emocional, com demostra el single Sara, -homenatge a la seva filla. Conviden a la recerca de la pau i la reflexió interior. Les notes de piano proposen  viatjar molt endins o molt enllà, cap a fora. I per aquest motiu el maridatge amb el vi de la Cooperativa Falset Marçà, Ètim Grenache 2008, esdevé una companyia tan necessària com buscada. I de la mateixa manera que el celler és present a 33 països d’arreu del món, Tolmos buscarà la seva escletxa internacional. Fins ara havien deixat a l’atzar aquesta aventura, però The New Age Piano Album arribarà a Suïssa, Itàlia… I des del minut primer, en cada concert, estarà al 100×100, sinó al 150. Això ho ha après en el coaching i es mostra apassionat quan ho explica i imagina.

La relació amb el vi no li és nova. Ve d’una terra de vins, la de Lleida, que s’inclou en la DO Costers del Segre. Comenta que li agradaria endinsar-se en el món del vi. En vol aprendre més per gaudir-ne més, tot i que de vegades – i ja li ha passat amb la música – saber-ne molt el converteix massa en jutge. “No és important la cançó, sinó l’emoció que et desperta la música” em revela. M’explica emocionat com va ser testimoni de l’abraçada de mare i filla, veïnes de casa seva a Lleida, en sentir les seves notes de piano colar-se per entre la roba estesa del pati de llums. Josep Pla deia que “el vi és inseparable de la vida” per Tolmos la música també. I reconeix que els àpats sempre s’han regat amb vi a casa seva i recorda com el pare tenia una bóta. “El vi és un nexe social” remata.

En uns dies, el 23 de novembre, a la Cooperativa Falset Marçà se’l podrà sentir en directe. Un piano presidint la sala de bótes que convidarà a resseguir el viatge de l’envelliment del vi, i assaborir-lo alhora. Li agrada escoltar el nou disc, o la música, sol. Suposem que per pensar en el futur i preparar nous reptes. El més imminent en el que ja somnia és un concert amb 50 o 60 músics a l’escenari, amb Mike Oldfield o Kitaro en directe, amb interdisciplinarietat d’imatge, so i orquestra. Recreació, l’ús del mapping, del 3D… Són idees que sobrevolen amb força al cap, mentre es prepara per afrontar la gira del darrer treball. Gravat a Londres, però sempre amb els peus a terra. “Al cap tinc les idees, però he de crear el camí per arribar”. Amb aquesta mateixa autoconfiança, proposa un maridatge amb Ètim, el vi emblemàtic del celler centenari de Falset Marçà, que s’estima els grans projectes culturals. No li és nou el maridatge, sinó que s’ha sentit molt còmode amb l’anterior, Marsika the electronic album, del seu amic i company de professió Marc Grisó.

Després del concert improvisat a la universitat, proposa als alumnes que hi han assistit que traslladin al paper les emocions sentides. De les paraules, en seleccionarà algunes per titolar els temes pendents del disc. Còmplice, company, mestre. Comprendre, col·laborar, compartir. Claus de l’èxit, a la música, a la vida…

, impregnades del so i la màgia dels Air Studios de Londres, on s’ha gravat el disc.

“The new age piano album”, disponible a www.newagetolmos.com, és el 9è treball discogràfic del pianista lleidatà. Els temes del nou treball d’Antoni Tolmos incideixen en el so “new age” amb una clara intenció emocional en la recerca de la pau i la reflexió interior. Emocions compartides amb les que desperta el tast del vi de la DO Montsant. És per aquest motiu que el projecte musical s’acompanya amb una ampolla d’Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà. El dia del concert, es podrà gaudir de música en viu i tast.

– See more at: http://www.la-cooperativa.cat/noticia-fitxa/7/concert-del-pianista-lleidata-antoni-tolmos-a-la-cooperativa-de-falset-marca#sthash.bBYc1fS4.dpuf

vi

“En aquests moments i davant d’aquest nou projecte, Ètim Grenache 2008 de la Cooperativa Falset Marçà”

moments

“Després d’un concert”

persones

“Amb música”

http://www.newagetolmos.com/

Anuncis

vermunver

Vinculats al cooperativisme de Falset Marçà i al sindicalisme de la Unió de Pagesos, la família Vernet- Muntané és la propietària del celler Vermunver de Marçà. Nascut el 2004 amb la direcció enològica del fill, en Roger, els coneixements de viticultura del pare, en Joan Salvador, i l’estratègia comercial i de màrqueting de mare i filla, l’Enriqueta i l’Aïda.

A Marçà conreen 24 hectàrees de vinya a 400 metres d’altitud, en sòls calcaris i argilosos, una zona de pluja escassa i elevades temperatures a l’estiu, però interessant contrast tèrmic de nit. Estan distribuïdes en diferents partides amb orientacions diferents –treballades pels avis als anys 20 i 30-, i de propietat i arrendades.

Pau i Violeta són els noms dels avis, amb què han batejat els ceps centenaris que presideixen el vinyet, anys d’història en un camp que ara tot just comença a florir i on la coberta vegetal dóna vida al cep i a la vista. En Joan Salvador, a la fotografia, li costa poc atansar-s’hi i explicar la seva importància. La vinya vella conviu amb clons acabats de replantar. El conjunt dóna una producció anual de 70.000 quilos i 37.000 ampolles, la majoria de les quals –un 90%- es comercialitza a Catalunya. La venda directa al celler a través de les visites enoturístiques comença a donar resultats a través d’aliances puntuals amb el moviment Slow Food, Vermunver rep aficionats del món del vi d’arreu, que s’enamoren de la tranquil·litat del Priorat i del paisatge de vinyes en vas, pla i accessible de la DO Montsant. Ca la Viola, la casa rural que la família regenta també a Marçà, els permet donar a conèixer als hostes els 4 vins que elaboren i fins i tot realitzar tastos.

“De la terra a la copa” és la filosofia del procés d’elaboració dels vins a Vermunver, un celler que treballa en ecològic però sense certificació oficial. La cura pel medi ambient els porta a considerar el reciclatge i l’aprofitament dels residus, com la conversió de la brisa i les restes vegetals en adob orgànic per la terra o l’ús eficient de l’aigua. Poden permetre’s un tractament personalitzat del cercle vitivinícola, donada la producció limitada del celler, acompanyant-lo durant el cicle vegetatiu, per la verema i durant l’elaboració.

Vermunver estima de manera particular la carinyena, tot i que també té plantada la garnatxa, autòctona de la zona. Juntes sumen ¾ parts del total de ceps amb edats que arriben als 90 anys, peu de “lot” i empeltades amb agulles. Merlot i syrah de 20 anys completen la propietat i són dues varietats que en algun dels vins, arrodoneixen el cupatge. Les diferents parcel·les que composen el vinyet de Vermunver dibuixen la constel·lació d’Orió.

Mentrestant, el celler s’ubica com ha vingut sent tradicional, al centre de Marçà, als baixos de Cal Nolla, un edifici històric del segle XIX. Treball artesà comptant amb les noves tecnologies per aconseguir vins de gran qualitat i autenticitat, un reflex del terrer que treballen. Així, el celler presenta quatre vins diferents que han rebut en les darreres edicions de les guies de vins de Catalunya i Peñín altes puntuacions: Gènesi Selecció, Gènesi Varietat, Petit Gènesi i Vinum Domi.

En destaca el Gènesi Varietal, un 100% samsó amb criança de 12 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Maceració de 28 dies i fermentació de 25 a 27 ºC. Un vi de gran complexitat, amb fruites negres madures, espècies, tofes i balsàmics en nas; l’expressió del terroir en boca, amplitud, carnositat i alta acidesa, i una elegant tannicitat que el farà evolucionar encara més temps a l’ampolla.

vi

“Gènesi Varietal Vinyes Velles de Samsó 2010”

moments

“Un capvespre de primavera”

persones

“La Carme Forcadell”

Celler Vermunver

C/ Ricard Piqué, 15 Marça 43775

info@genesi.cat

www.twitter.com/cellervermunver / www.facebook.com/cellervermunver

Dissenyadora i il·lustradora, fins el passat mes de març estampava les seves excel·lents creacions sobre samarretes de Zara i Berska, i ara ho fa sobre bótes, ampolles i etiquetes de vi. El món vitivinícola l’ha abraçada amb força i és fàcil intuir que no la deixarà perdre. Té talent i els seus dissenys transmeten tanta força com el dard que llencen les dues iaies que ha dibuixat per animar la seva web. “La meva musa és la meva iaia, xafardera i criticona“, confessa Marina Capdevila, nascuda a Falset el 1985. Llicenciada en Belles Arts i postgrau en il·lustració ha desenvolupat la seva activitat professional a Barcelona i Holanda. La formació és la base, però l’observació és la clau i el seu traç és un mirall al seu voltant.

Va desembarcar en el món del vi amb una intervenció sobre una bóta de 225 litres de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del centenari i ha estat descoberta per amics, veïns i professionals amb sorpresa i èxit. Fa un treball acurat, precís i molt detallista sobre la fusta, emprant esprai i acríl·lic: “Hi vaig treballar molt però m’ho vaig passar molt bé retratant iaios de 100 anys celebrant amb molta ironia un segle de vida”. El sector vitivinícola no li és nou perquè té molts amics enòlegs o que desenvolupen altres funcions als cellers de la comarca i freqüenta tastos, però fins ara no s’havia decidit a pintar aquest món oníric i ple de sensacions, història i tradicions.  És en el segon  treball relacionat amb el vi on ha brodat la seva professionalitat pintant ocurrents i desenfadades imatges sobre 10 ampolles per celebrar els 10 anys de la DO Montsant.

La seva obra es mou entre la il·lustració, la figuració i el disseny, hi ressalten el punt irònic i les segones lectures i sovint entren en joc els vells i coneguts amics de l’escola: els retoladors. Ara està en una fase experimentativa introduint un esclat de color a les intervencions artístiques després d’anys de treball en blanc i negre. I els iaios són els seus personatges preferits perquè amb el seu somriure sorneguer i les seves sentències, sovint encertades, donen molt de joc. Aposta per l’exageració i el públic es riu i empatitza d’una obra on s’hi veu reflectit amb uns anys de més.

La Marina treballa aquests dies per enllestir el disseny d’una segona etiqueta de vi i dibuixar un mural en una paret d’un celler de Marçà. No hi faltaran somriures, com el seu, ni el vi. Comença a sentir-se satisfeta que la coneguin a la seva terra i fa de bona ambaixadora del vi de Falset:

vi

“Un Castell de Falset negre. El vaig portar a Holanda quan hi vaig viure per deixar tastar als amics un vi que recollís l’essència de la nostra terra i va agradar moltíssim. Em vaig passar un any i mig carregant caixes de vi de la Cooperativa cada cop que venia a Falset i tornava cap a Holanda”.

moment

“Al final del dia, quan repasso tota la feina feta, m’agrada tenir a prop una copa de vi. Valoro el treball i les pintures que he fet al llarg del dia amb un tast. Segurament el prendria a la terrassa de casa a Falset o també a Barcelona”.

persones

“M’agrada beure sola, molt, però un bon vi és cert que s’ha de compartir amb els amics i  especialment amb aquells que em fan riure”.

www.marinacapdevila.com

Pagès, propietari de Cal Benito i president de la Cooperativa Falset Marçà. Inquiet i treballador de mena, Josep Maria Cots viu les 24h del dia pendent del tros, la casa rural i el celler. Quan era petit, anava de casa a l’escola, d’escola al tros i del tros al celler. No ha variat gaire. I quan hi ha temps, s’asseu davant de l’ordinador a respondre correus i preparar escrits institucionals i per als socis, als qui reclama sempre més participació.

La seva vida passa conreant fruita i verdura, plantant flors, controlant la vinya, esporgant avellaners, gestionant l’enoturisme a la casa de Capçanes i prenent decisions i representant la Cooperativa allà on calgui. Sempre amb actitud positiva i disposat a contagiar entusiasme. Les propostes més innovadores del celler tot sovint emanen d’ell: com el gelat de vi Ètim, que va proposar a la Ibense de Falset i que ja és una realitat, i el programa setmanal a Ràdio Falset, que inclou un tast de vins a través de les ones, per commemorar el centenari de la Cooperativa.

Apassionat per la feina, demostra sempre voluntat de llegar coneixements sobre la vinya i formar les noves generacions en la cultura del vi.  Quan instrueix els escolars que visiten el celler, se’l veu com un peix a l’aigua. Fent de pagès es declara “mantenidor” del territori i reivindica la conservació permanent del paisatge. Costa trobar professionals com ell, sempre predisposats a fer, a provar, a innovar. Quan se li demana un maridatge, no dubta ni un segon. Ho té clar i no es mou de la DO Montsant. Té el cor a Falset Marçà però un bocí el reserva per Capçanes, de la cooperativa on també n’és soci. No li hem preguntat per la música però segur que de fons, mentre assaboreix la seva proposta de maridatge, hi sonaria la banda de Falset que va dirigir fa uns anys:

vi

Ètim rosat. Per la seva frescor, perquè és jove i afruitat i recull l’essència de la garnatxa de la nostra terra. És un vi abellidor per passar una estona fresca, divertida, amena, desenfadada, amb un punt especiat que aporta el syrah. Sóc llèpol de mena i m’agrada”

moments

“Al tros. A la finca de la Sort -una de les seves finques- i a la primavera, perquè hi ha un esclat de colors, flors, aromes…”.

persones

“Amb la meva dona o amb la meva filla Roser amb qui discutim i conversem molt del futur de la comarca, dels vins, del paisatge, de la Cooperativa…”

C/ Miquel Barceló, 31 43730 Falset – Tel. +34 977 830 105 Fax +34 977 830 363 info@etim.es

Manllevo d’un altre bloc unes paraules de Natàlia Sanahuges que em semblen tota una declaració d’intencions: Mentre em banyo a la bassa del mas i veig tot el panorama, identifico les moltes casetes de tros, de diferents colors, entre els diferents verds dels arbres. M´enfonso davall de l’aigua, escoltant el silenci… En aquest petit moment sento que tot és possible. Ara que emprèn un nou projecte i ha tancat El Porticó de Falset deixant orfes de vestits i complements contemporanis, glamurosos, senzills, pràctics i tanmateix extravagants a desenes de clientes, se la veu un pèl enyoradissa per haver-se acomiadat d’un espai que li ha fet costat 11 anys.

Però segur que els nervis ja deuen ser fora, després d’haver obert als baixos del número 3 de la Quartera un taller de pintura que imagina en un futur com un espai obert d’art. Allà treballarà sense fils ni penjadors en l’art de la pintura, atenent les comandes de clients. Els que ja té en el món del vi i el cava i els nous que farà. Mescla sense manies materials diversos buscant la contradicció pictòrica. Que si resines, betums de judea, vernissos… convençuda que és així com s’innova i es descobreixen noves textures. Pinta colors vius i elèctrics amb pigments que ella mateixa aconsegueix amb la barreja.

I al costat de l’obra pictòrica hi ha la il·lustrativa, molt personal: les cares i les dones del vi que reivindiquen el beure i l’elegància i els plaers femenins, que també hi són en aquesta vida. A Alemanya ja les compren amb deler i té desig d’obrir-se culturalment, de la mà del món del vi, a més països. Col·legues com l’enòleg Àlvaro Palacios li faran costat i ja l’ha convençut per preparar-se un “currículum emocional”. Segurament que al taller de pintura les emocions brollaran de nou. És a on fa anys el seu pare, que comercialitzava amb vi, hi guardava les bótes de fusta. Ara les aromes de torrat donaran pas a les del pinzell i potser el vincle amb aquest món que l’ha permès créixer s’estrenyerà encara més. Tot i que a la fotografia duu a sobre una relíquia regalada -una magnum del Castell de Falset de 1998, per al maridatge en proposa una segona:

vi

“Les Terrasses, d’Àlvaro Palacios. És una aposta segura coneixent la persona que hi ha al darrere i la passió amb què treballa i descobreix el Priorat al món”.

moments

“Al tardet, cap al capvespre, quan la llum ja és tènue i s’intueixen a l’horitzó tons blaus i grisos molt suaus, i els puc veure des de casa meva”.

persones

“El compartiria amb amics, o amb la meva parella”.

Natàlia Sanahuges, Falset 1973. Pintora. Pl. de la Quartera, 3