Albert Costa/ Celler Vall Llach DOQ Priorat
Començo a permetre’m massa luxes en aquest bloc, però la vida com el vi és evolució i també i per descomptat a les xarxes socials. La fotografia principal és d’Albert Costa, enòleg i propietari del celler Vall Llach. El visito per segona vegada i acompanyada en aquest cas per l’Adelina Comas Herrera. Un plaer! La visita és exprés perquè primer ens entaulem a dinar a La Cooperativa i el tast del Porrera amb que ens obsequia ja d’entrada l’Albert, el nou Vi de Vila, ens duu a converses infinites i a retrobaments i descobriments inesperats, que queden per nosaltres. Bon inici per a una tarda a la Porrera de Vall Llach, el celler clàssic de les caixes de fusta de color de la llicorella. Ja veient-les s’intueix la lluminositat dels vins i la seva mineralitat, la que es pot copsar al Mas de la Rosa, la finca de més alçada i que més enamorament desperta.
A La Final, la casa més antiga de la plaça de Porrera, guarden els secrets de l’elaboració, i a Cal Valdrich, el celler, la criança acompanyada de cultura i sensibilitat. L’estreta relació de Lluís Llach, segon propietari de l’empresa, amb el poeta Miquel Martí Pol, ha deixat empremta. La carta que podeu llegir a continuació és un senyal de les emocions que es poden viure al celler. Desplegada en una sala de bótes que envelleixen garnatxes i carinyenes centenàries, adquireix encara més sentit: “T’escric des del cor (…) Penso molt, ja fa temps, en la discreta xarxa de signes, de complicitats, de vivències, de gestos, de paraules i de silencis que ha bastit aquesta nostra amistat, una amistat que estimo com no recordo haver-ne estimat cap i em compassa els neguits de solitari”.
“Els neguits de solitari” que endevino a l’Albert, jove, expert i entusiasta que ha hagut de fer front a l’adversitat en els últims mesos. La mort del pare – “el meu millor amic” em deia- l’ha deixat orfe però el buit és ple de vi i el vi és vida. En el record les vivències i experiències compartides. No m’hi vull estendre més en aquest dolor, perquè imagino que encara el turmenta. Amb coratge i valentia, afronta una nova etapa al celler que va néixer a principis dels 90, amb més competències encara, des de la gestió a l’elaboració del vi, les visites enoturístiques i els viatges a l’estranger que el permeten copsar com n’és de reconegut Vall Llach. Per l’elegància i l’embruix dels vins, que sempre revelen un missatge poètic, més enllà del nom, que també.
“Al Celler, ningú pensa en ell com un vi de consum (referint-se al vi Vall Llach). Ens agrada treballar un vi pensat per a la degustació serena, per l’assaboriment plaent”. La seva profunditat impedeix el tast accelerat. És el vi top, però les sensacions són compartides a la resta de referències que assaborim amb el Roger: Porrera Vi de Vila, Idus, Embruix i Aigua de Llum (que també és el nom del compte a Instagram de l’Albert). A les xarxes socials, comparteix cada vegada més freqüentment les experiències al celler i al tros, en costers imponents i la relació íntima amb el cep, que veremen quan en Lluís decideix. Pels volts de setembre hi passeja tot sovint, pels “trossos”. En Llach tasta i ordena el dia de la verema. No obstant, els ocells són els qui dónen la primera pista, adverteix l’Albert, quan el gra és madur, s’hi entretenen.
La tipicitat dels sòls es manifesta en cada ampolla i així ho reivindiquen mentre es gaudeix amb ells del tast. I també – i molt ben fet- a la seva pàgina web. Un apartat que radiografia el territori i demostra l’obstinació – com a la sala de tast – del recorregut del raïm des del cep a l’ampolla, en defensa de la seva traçabilitat. Enamora la manera metòdica i endreçada que tenen de treballar, l’ordre dins del celler, la criança en solitud, la llum tènue que il·lumina i fa carícies a les bótes, i alhora la seva extraordinària capacitat de transmetre sensacions. Els millors ambaixadors.
Descriuen els seus vins com a “fascinants i exclusius” i reivindiquen “l’aposta per la microproducció” que és evident amb les edicions limitades de cada referència. Una singularitat que demostren amb certàmens que tenen a veure sempre amb la paraula i la música com el Terra i Cultura. És un homenatge constant a Martí i Pol, una necessitat i convenciment de Llach i Costa (pare i fill) i una gratitud per al visitant i els sentits.
L’aventura no acaba amb els vins. Acaba de néixer dels subproductes naturals de la vinya, quelcom nou i fresc, el Clos d’Alè. Esperant la descoberta de la “viticosmètica” que té els seus orígens en el reaprofitament que dóna el tros estimat del coster, tanquem el cercle i l’article, retornant als inicis de la conversa i la pèrdua irreparable que ha patit l’Albert:
vi
“Un Van Volxem Goldberg 2008 Riesling. M’encanten els rieslings i el zona és espectacular”
moments
“Un capvespre d’estiu a la terrassa del meu mas Del Porrerà i si pogués…”
persones
“…el tastaria amb el meu pare que ens va deixar fa pocs mesos i li encantaven aquests vins. Era la persona que més m’estimava i sincerament crec que el tast de vi per si sol ja és un plaer però si a més a més estàs amb qui més t’estimes, el plaer és magnifica”
—
Celler Vall Llach
Carrer Pont, 9 43739 Porrera, Tarragona
977 82 82 44
Vi·moments·persones 
Retroenllaç: Ernest Costa/ Clos d’Alè | RUTH TROYANO
Retroenllaç: L’autoexigència dels Vins de Finca | RUTH TROYANO