Josep Roca/ Sommelier El Celler de Can Roca

Arriba discret a l’Espai Priorat 2013. Al local social de la Morera d’Scaladei saluda prescriptors internacionals i elaboradors de la DOQ Priorat ben coneguts, mentre fa cua per omplir el plat i la copa de vi. Dina amb discreció també al costat d’Albert Costa del Celler Vall Llach i segueix saludant amics i coneguts a les postres, al costat de la màquina del cafè.

Segueix la comitiva fins a la Cartoixa d’Scaladei i s’endinsa en el showroom de l’Espai Priorat: 36 cellers mostrant els seus vins, les seves històries, les seves passions. Conversa amable i discret amb els elaboradors, el veig entaular conversa amb Ester Nin, després el veig tastar a la Vinícola del Priorat, a la bodega Mas Alta. I entremig accepta una entrevista al recent restaurat claustre menor, que només interromp el so zen de l’aigua que brolla a la font central i l’abraçada efusiva amb en René Barbier, que el felicita pel reconeixement al millor restaurant del món. Somriuen i no saben que aquesta trobada fugissera, que després al showroom imagino que buscaran de nou, és premonitòria de com acabarà la nostra conversa i de com pensen igual el Priorat.

Una pregunta gairebé obligada, com afronteu ser al podi de la cuina mundial?

Amb molt d’agraïment. Hem tingut mostres d’estima molt denses, d’empatia extraordinàries. Hem de protegir-nos de l’èxit, prendre’n distància. Ser el millor restaurant del món és una “bestiesa”, és com haver d’escollir el millor vi del món. Som receptius al focus mediàtic perquè volem mostrar-nos al món.

De fet, el premi posa en el punt de mira a Catalunya, en general.

Ens dóna una projecció exterior gran, i per als serveis turístics és un revulsiu importantíssim. Injecta credibilitat al món com a destí turístic que som. Dos restaurants premiats amb tanta proximitat (referint-se a elBulli i al Celler de Can Roca), demostren que aquesta és una terra fèrtil amb cultura i gastronomia.

El reconeixement del restaurant, és tant per a la cuina com per al vi? 

Som tres móns que s’uneixen en un ambient fraternal. El lideratge de la cuina festeja amb el del vi. Quan ens comparem amb altres restaurants en altres rànquings, veiem que la implicació del vi és diferent.

Una implicació total, amb una mirada sempre imprescindible cap a la DOQ Priorat.

Hi ha diferents elements al Priorat que tenen una forta empremta. És un recull d’història recuperada, un altre punt de partida, una nova mirada a la terra alliberada dels llibres de Burdeus, que encorsetaven, i un descobriment del paisatge que es mostra amb autenticitat. És bressol d’una manera de fer vi que s’allargassa des de fa segles i segueix endavant. Són maneres singulars d’elaborar. Aquí la carinyena i la llicorella tenen una relació viva i fructífera, com a cap altra part del món.

I el sommelier l’ha d’interpretar, aquesta i totes les relacions de vi i terroir?

Ens hem de sentir ambaixadors de la gent que fa vi, del diàleg home-natura, explicar contes més que regalar definicions alliçonadores. Darrere d’un vi hi ha un paisatge, l’esforç, l’empeny, el sentiment, la capacitat de mostrar qui l’ha elaborat…És un aliment per a l’enriquiment gastronòmic i ara tenim una situació privilegada perquè hem consolidat la gastronomia i la nostra tradició.

El relat, les històries, són la base per comunicar els bons vins?

Entenc que en el món actual, amb vins de qualitat seductora, calen accents que són els que donen la singularitat. I al Priorat són presents, profunds, allargassats, tenen vida. Hi ha vins amb cor calent i missatge. En els últims 25 anys, han demostrat que són extraordinàriament vitals, i ara hem de poder-los lluir al món.

Un vi, per un moment i amb quina persona? 

Al claustre de La Cartoixa, un Scaladei del 75, l’ampolla més valuosa que tinc, perquè mostra que el llegat de les varietats negres tenen un pòsit confirmat, que continua sorprenent i un camí sobre el que han de persisitir. És l’aroma d’un lloc privilegiat que neix al segle XII i perviu al XXI.

No em diu la persona amb qui compartiria una anyada premonitòria, però m’atreveixo a suggerir-li en René Barbier. De fet, quan vaig conversar amb ell, a Clos Mogador, va triar el mateix vi, per tot allò que els va descobrir dels vins que s’elaborarien després al Priorat. I avui és encara plenament viu. 

—

El Celler de Can Roca

Can Sunyer, 48
17007 – GironaTel +34 972 222 157
GPS 41.993144, 2.80793

http://www.cellercanroca.com

cellercanrocablog.com
restaurant@cellercanroca.com

Meritxell Falgueras/ Sommelier El Celler de Gelida

Soy una viña joven de treinta y una añadas que creció en el Celler de Gelida, un terroir que ha dado grandes vinos durante cinco generaciones. He encontrado el coupage de mi vida en la bodega Podere San Cristóforo de la Toscana, sigo mi crianza en Londres y embotello en Barcelona.

A Meritxell Falgueras no li calen presentacions, però per si de cas ella n’apunta una de ben suggerent a l’entrada del Wines and the City, el bloc on escriu sobre tot allò que llegeix, pensa, sent, beu i olora… Viu a Itàlia després d’haver-se casat amb l’home que volia i que la va enamorar fa més d’un any, com ella tot sovint explica. Viu envoltada de les vinyes de Podere San Cristoforo. Allà confessa que té temps per escriure, pensar i passar desapercebuda. A Catalunya, en canvi, li és impossible fer-ho. Col·labora com a sommelier i comunicadora a Divendres de TV3, el Blog de la Cadena SER, el Via Lliure de Rac1, Directe 4.0 de Ràdio 4, el Magazine de La Vanguardia, Time Out i Vinos y restaurantes. Una llarga llista de vins espera a ser maridada i comentada per ella, sort en tenim a Catalunya de disposar de tan bones referències.

“A Barcelona visc a la ciutat, em dedico a comunicar el vi i la gent em coneix per nom i cognom. A Itàlia visc entre vinyes, tothom li pregunta sobre vi al meu marit i em dedico a escriure i a estudiar”. És així com pot preparar la llista de maridatges amb què sempre sorprèn: vins per tastar en moments determinats i persones seleccionades. Li he confessat que li vaig robar el nom per a aquest bloc. A vegades els seus escrits i comentaris alcen les ires d’aquells qui consideren que banalitza el món del vi. Jo penso que la tracten injustament perquè fa ben bé al contrari, estandaritza el missatge i l’acosta a qui no el sap interpretar com l’expert. Se sent molt còmoda a la ràdio, per bé que l’escriptura sempre l’ha fascinat i darrerament està treballant força a la televisió. Al setembre la veurem també al programa “Entre vinyes” de TVE-Catalunya, que ara s’està filmant. 

Descobreix el vi de petita, quan el seu pare li acostava les copes al nas i li assenyalava les aromes depenent de la varietat i del tipus de criança. És la cinquena generació de l’emblemàtic Celler de Gelida al barri de Sants de Barcelona. De la botiga diu entusiasmada que “és la meva familia, és casa nostra, la nostra passió, la botiga de vins amb més personalitat que he vist mai!”. Hi torna tot sovint sempre que posa el peu a Barcelona, i és on imparteix cursos de tast especialitzats. Allà ha compartit molts bons moments professionals (primer com a comercial) i després ja com a sommelier. Les ampolles que aguarden al celler han sentit moltes converses amb els grans del món del vi, com el seu col·lega, el sommelier Ferran Centelles, que també és del barri.

Té clar que si no fos sommelier, seria psicòloga i seguiria somiant en ser escriptora. Ara ja no ho pot dir tan fort això, ja que va pel segon llibre publicat. El primer, “Presumeix de vins en 7 dies”, va ser tot un èxit, i aquest segon va camí de consolidar-lo. “Els vins de la teva vida”, editat per Angle Editorial, és un atreviment. En Josep Roca i la Carme Ruscalleda li han fet d’amfitrions en les seves presentacions. Posar nom i cognoms al vi que més s’adiu amb cada moment (per Sant Jordi, per la diada de l’11 de Setembre o per al dia del Pare) no és cosa fàcil. No sé si hi ha molta gent valenta a posar-ho per escrit. Quan li pregunten per què parla bé de tots els vins, respon de forma intel·ligent: “No perdo el temps parlant de vins que no són bons”.

El seu maridatge perfecte és prendre un vi amb l’home de la seva vida i el gust del vi als seus llavis. Meritxell Falgueras, sempre insinuant i provocadora. Quan li demanem que es defineixi professionalment, ho té clar, malgrat que ve del món de les humanitats: “El meu cupatge és 50% vi i 50% comunicació, i primo que el llenguatge arribi i intento fer que la gent s’enamori del vi, però sense deixar de ser rigorosa, provo de fer-ho divertit”.

Amb ella l’audiència es dispara. Sap que el seu físic l’ajuda però l’interior també compta. Es prepara a consciència i ara segueix aprenent a l’estranger amb companyes de classe i amigues com l’Anne Cannan. És accessible i molt coherent en el que diu i fa. Per això els títols literaris que l’apassionen gairebé es podrien endevinar. Els que recomana tot tastant un bon vi són “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, “Oceano Mare” d’Alessandro Baricco, “La palabra más bella” de Margaret Mazzantini… “M’encanten els contes de Borges, la literatura russa… La veritat és que vaig estudiar crítica literària després d’humanitats…”, m’explica. I es nota perquè converteix el vi en poesia. “Visca la metàfora gustativa!”,  sentencia.

vi

“Ho tinc molt clar: San Cristoforo de Poderes San Cristoforo”

moments

“Amb el meu marit, i la nostra gossseta”

persones

“A la Toscana“

—

Celler de Gelida

http://www.cellerdegelida.net

Carrer del Vallespir, 65  08014 Barcelona
933 39 26 41

 

Anne Cannan/ Clos Figueras (DOQ Priorat)

Als 14 va sentir una conversa entre el seu pare, el conegut distribuïdor Christopher Cannan, i René Barbier, en què un li deia a l’altre tot tastant un vi del Priorat: “Ens estem bevent un tros de paisatge!”. Va pensar que no hi tocaven, però des de fa ja uns quants anys és conscient de la trascendència d’aquelles paraules. Amb només 4 anys, a casa li acostaven la copa al nas per endevinar les aromes del vi. Un cop que la va encertar dient que li recordava a “bosc”  va veure com el seu pare es posava immensament feliç. Des d’aleshores, la definició de bosc per a les aromes la va emprar gairebé com un comodí.

La història dels Cannan al Priorat està també vinculada a René Barbier. Va ser ell qui va contactar en Christopher per presentar a la premsa especialitzada dels EUA els vins que s’estaven elaborant al Priorat. La seva intermediació va ser clau, sens dubte, però l’Anne Cannan fa gala de la seva humilitat assegurant que sense la base que hi havia a la comarca res hauria estat possible. El vincle amb el Priorat es consolida quan en Christopher compra una vinya que és, en paraules de l’Anne Cannan, un amfiteatre. Vinyes velles que fins el 2008 reben l’assessorament de Barbier i que a partir d’aleshores obeeixen a noves filosofies: la d’una jove preparada, discreta i intel·ligent, l’Anne, cansada que els vins del Priorat siguin sinònim sempre de potència. El seu projecte més personal és Serras del Priorat, un negre amb una immensa frescor, que acompanya els dos vins de gamma alta Font de les Figueras i Clos Figueras, l’expressió del terrer del Priorat. Entremig, a Clos Figueras elaboren un blanc amb viogner, unes vinyes que van descobrir per casualitat, ja que pensaven que eren ceps de cabernet. Ha tingut una bona adaptació al sòl prioratí, com al Ròdan on també s’elabora amb sòls de llicorella. També tenen plantat chenin blanc que resulta molt interessant per l’acidesa que assoleix en sòls de pissarra, com a la vall del Loire.

L’Anne és discreta i l’emoció li va per dins. Però en el decurs de la conversa se solta i explica que els grans vins li agrada tastar-los sopant amb algú a qui no li vol dedicar temps, perquè li dedica a la copa. Així, per als amics es reserva els vins menys complexos que no requereixen tanta atenció.

Formada a l’Escola d’Enologia de Falset, ha cursat estudis de sommelier, un màster a París i ara al Wine and Spirit Education Trust. “Per a res pensava que em dedicaria a fer vi”, explica entre somriures, però va ser una opció fàcil als 18 anys quan encara no sabia cap a on orientar la seva vida professional. Tenia clar que després d’haver viscut a Santander no volia tornar a França amb la família. Després dels estudis a Falset, se submergiria en una verema a Austràlia i va dedicar-se fins i tot a vendre vi en un comerç. Aquí neix la seva relació amb Meritxell Falgueras, que la va anar motivant a seguir vinculada al món del vi. També va treballar a l’Argentina, a Itàlia, i sempre amb inquietuds de saber més va formar-se en dret i màrqueting al voltant del vi, el que es coneix com a “wine management”.

Sembla una dona fràgil però hi ha tota una complexitat i solidesa que amaga amb subtilesa. De la mateixa manera que estan amagades les marietes i la granota a l’etiqueta del Serres del Priorat, que ella mateixa va dissenyar. Més enllà de la simbologia, el traç suggereix la seva manera delicada d’entendre un territori que ja s’ha fet seu. Un 70% dels vins de Clos Figueras se’n van a l’exportació. Es lamenta que el nacionalisme català no tingui en compte el vi. Com pot ser que a Catalunya trobem vins a copes que no siguin del país?

Es declara apassionada dels grans vins negres del Priorat, però a l’elaboració fa l’ullet als blancs. I ara ha sorprès amb un dolç 100% garnatxa que fins fa poc només descobria als amics. Són 350 ampolles de deliciós raïm passificat. Un capritx, perquè s’emporta la meitat del que produeix una vinya. Un vi seductor com l’amfitriona i l’espai que acull el celler: ple d’història, amb una decoració entre vintage i naïf, combinant elegància i modernor. Si el vi és una invitació directa a descobrir-la, també ho és el restaurant. Gratallops guarda massa tresors per metre quadrat i aquest n’és un on es respira l’aroma a bosc i a roses, les del jardí. El seu maridatge havia de ser internacional, com ella:

vi

“Un vi que em va emocionar molt és el vi de gel d’Egon Müller del 74: dolçor, acidesa, una explosió a la boca, un vi que anava evolucionant sorprenentment”.

moments

“En aquest cas va ser amb els elaboradors i propietaris a casa d’Egon Müller, però he de dir que estic en un període de la meva vida que m’agrada estar a taula amb amics i gaudir d’ells. I de dedicar més temps al vi”.

persones

“Familia i amics”.

—

http://www.closfigueras.com

Carrer de la Font, 38  43737 Gratallops, Tarragona
977 26 23 73

Elisenda Guiu/ El Raïm Inquiet (Arola Editors)

No recorda la seva primera relació amb el vi, però té clar que són records de Porrera, quan encara hi havia la Cooperativa i anava a buscar el vi a granel a preu “molt i molt barat”. Aleshores per a ella el vi era sinònim de negre que acompanyava sempre una carn i carxofes a la brasa “que era i continua sent el nostre clàssic àpat al poble” m’explica. “Després, amb set o vuit anys, vam anar a viure a Teià, al costat d’Alella, i allà va entrar en joc un nou referent vinícola: el de la verema, un fet que vivíem cada any molt intensament, tant des de l’escola com amb família”.

Són els primers records d’Elisenda Guiu, autora d’“El raïm inquiet” un llibre que difon la cultura del vi entre els més petits, publicat per Arola Editors, amb il·lustracions de Cristina Caupena. Un volum necessari que fins ara no ha vist la llum i que explica la història d’un gotim de raïm eixerit i impacient que té ganes de ser vi. Farà un viatge intens ple de transformacions que es relaten acompanyades de curiositats, vocabulari i embarbussaments.

Explicar de manera didàctica i pedagògica als menuts el món del vi no és cosa fàcil, però en aquest cas ho és. La lectura pot ser gairebé només visual amb les excel·lents il·lustracions de la Cristina. El llibre planta cara als qui qüestionen la relació vi i infants, per tractar-se d’una beguda alcohòlica. El vi és cultura, és una forma de vida i de relacionar-se, de viure, és a la base del nostre país. La dificultat rau segurament en com transmetre-ho encertadament als petits i aquesta és la clau de volta del llibre: “Penso que als petits, el món del vi s’hi ha d’arribar des de la vinya i la verema com a punt de partida, però al mateix temps des del celler, per entendre tot el procés. En un món en què estem acostumats a que tot passi tant de pressa, em sembla interessant que els petits s’adonin que no tot és un plis-plas, i comprovin in situ l’elaboració d’un producte que es pot acabar molt ràpid de l’ampolla però que requereix tot un laboriós procés per aconseguir-lo!”.

La relació de l’Elisenda amb el vi és inspiradora “a vegades escullo prendre una copa de vi justament tot escrivint; això més aviat pot passar algun vespre, abans de sopar, amb bona música de fons com a companyia”. Creu que la cultura del vi comença a penetrar fort entre els més joves: “Gaudeixen del vi, tenen inquietud per aprendre’n una mica i fins i tot alguns desperten una veritable afició”. Comparteix que cal fomentar el consum de vi català, principalment al sector de la restauració, i entona el mea culpa perquè tots en som de responsables. Si no hi ha vins catalans a la carta, com a consumidors tenim la responsabilitat de demanar-los, segur que així els hi posaran.

El llibre es va presentar abans de Sant Jordi al Castell del Vi de Falset en un acte organitzat per l’associació Priorat Enoturisme, i a continuació es va fer una lectura al Bouquet d’Alella, als peus d’un mas centenari envoltat de vinya des d’on s’avista el mar. “M’emociona qualsevol paisatge de vinya!” exclama l’Elisenda, n’és una enamorada perduda. La grandesa del nostre país de vins és la diversitat de terrers i paisatges i d’entre totes les imatges que guarda a la retina en selecciona dues: “Veure  brotar els ceps a la primavera és certament emocionant, però veure un vell cep pelat a l’hivern també em provoca una emoció especial…”.

Viu al Masnou, a pocs quilòmetres de la DO Alella, on s’hi acostuma a perdre sovint, i quan pot retorna al Priorat. La promoció del llibre li ha deixat poc temps lliure. “Ha sigut la gira del vi!” Falset, Cella Vinària de Teià, Vins i Divins al Masnou, Celler Eudald Massana Noya, Celler Bouquet d’Alella… “Un luxe poder-los visitar a tots i on ens han tractat de meravella, no m’importarà gens continuar”. Sap que té per endavant moltes denominacions d’origen pendents i fixa la propera parada a l’Empordà que l’apassiona. “El Raïm Inquiet” té recorregut per endavant, és un volum versàtil per ser llegit al celler, a casa o a l’escola, amb pares, mestres o guies d’enoturisme.

Per al maridatge, l’Elisenda remena entre el record dels dos territoris vitivinícoles que l’han marcat personalment i professionalment, mentrestant als menuts els recomanaria un tast de Suc de Vida per acompanyar la lectura d’ “El Raïm Inquiet”:

vi

“Si n’he de dir un, avui aposto por un Terra d’Hom del Celler Ardèvol, que m’evoca la força i caràcter del Priorat. I si l’ocasió requereix un blanc, escolliria un pansa blanca d’Alella, per la seva intensitat i aroma”

moments

“Per a mi el millor moment per aquest vi (i del bon vi en general) és aquell en què la prioritat és precisament gaudir i assaborir el moment en sí, sense pressa”

persones

“Sens dubte és un vi per compartir amb algú amb qui tens ganes d’aturar-te i gaudir d’aquell moment de respir amb una bona conversa. Hi ha vàries persones a la meva vida a les que associo a aquest moment!”

—

El Raïm Inquiet / Arola Editors

Adrià i Marc/ Les Cousins, Cims de Porrera (DOQ Priorat)

Aquest projecte va començar fa molts anys, quan el Marc i l’Adrià ens vam començar a dir les primeres paraules, a jugar junts, quan ens veiem a les festes de Quatretondeta (Alacant)… Una relació que any rere any ha anat agafant forma i cada vegada més força i més experiència en el món del vi. Són cosins de sang i comparteixen dos projectes vitivinícoles al Priorat que els uneixen encara més si cap: Cims de Porrera i Les Cousins, i amb el text en cursiva es presenten al seu web.

Tot sovint sentim que una imatge val més que mil paraules. La que il·lustra aquest post, a la finca Les Sentius, ja en resum moltes: Complicitat, humilitat, seducció, estima pel terrer… Les que van enllaçades en aquest vídeo sensacional, moltes més: Passió, il·lusió, convicció, devoció… Potser us atureu a l’audiovisual i no seguiu llegint, farieu bé perquè el vídeo resum el que s’experimenta quan es visiten els projectes del Marc i l’Adrià.

Les Cousins és el reclam, el projecte de maduresa professional, ple d’originalitat, que els ha desbordat positivament. No és habitual que l’etiqueta d’un vi d’autor inclogui el correu personal de qui l’ha fet… La bústia sempre és plena de missatges pendents d’atendre… Amb una imatge que és l’ànima i mirall dels elaboradors, amb tocs vintage i naïf i suggerent ús de l’idioma francès, els vins de Les Cousins s’han convertit en un imprescindible per a trobades d’amics, cosins i sibarites. Si el disseny és genial, el contingut… Encara més! Caranyanes i garnatxes (“totes del poble de Porrera” com especifiquen les notes de tast) elaborades amb desimboltura, coneixement i per què no dir-ho, risc, com demostra el seu blanc de noirs. El resultat, de moment, són tres noms, tres estadis, tres cupatges: L’Inconscient, La Sagesse, L’Antagonique… Autenticitat i creativitat es dónen la mà en vins que evolucionen amb l’experiència dels seus autors.

Cims de Porrera és l’herència familiar, l’herència de la història d’un poble, l’herència del celler cooperatiu, l’herència del viticultor de Porrera, l’herència posada en valor, en defintiva. Els trulls on envelleixen les garnatxes i carinyenes “totes del poble de Porrera” donen cos, volum, forma i sentit a una vitivinicultura que és volgudament respectuosa amb el medi. El futur d’aquest projecte passa  per posar rostre a cada finca, a cada verema i anyada, a cada cupatge. El futur és el llegat, el resultat de l’experiència acumulada, des de les mans més velles que treballen la vinya a la direcció enològica més jove i preparada. L’Adrià i el Marc estan al capdavant d’un projecte encetat pel pare Josep Lluís Pérez i continuat per la germana Sara Pérez.

Amb els cosins, el projecte ha seguit respectant i identificant els raïms dels costers més emblemàtics sense que siguin propietat seva -com tampoc ho és el celler on vinifiquen, la Cooperativa de Porrera. Costers des d’on les vistes permenten entendre la immensitat del Priorat, des d’on se sent la viticultura “heroica”, des d’on s’entèn la duresa entre sòls granítics i de licorella, que imprimeixen  caràcter i tipicitat.

El tast de vins que van envellint en bótes de roure francès als trulls de la Cooperativa és senzillament fantàstic. Entre aromes i converses, divertides i sàvies, l’Adrià i el Marc descobreixen l’evolució de les diferents anyades de Solanes, Cims de Porrera “clàssic garnatxa” “clàssic caranyana”, el fabulós món dels monovarietals en què ara estan immersos. Perquè sempre, sempre, hi ha camins enològics a explorar, vins en què somiar, aromes a buscar i gustos a igualar. Són cosins i comparteixen professió però tot sovint inquietuds que transcorren en paral·lel. Coincideixen en la idea de recuperar allò que al poble, a Porrera, era essencial ara fa 100 anys, una varietat a la qual ara es torna a privilegiar. Però al mateix temps s’adonen que tradició i modernitat han d’anar de la mà per fer-se més visibles. S’han apuntat amb energia desbordant a les xarxes socials @les_cousins @cimsdeporrera i és un plaer veure’ls vendre, conversar, gaudir i sentir. Us convidem des d’aquestes línies a seguir-los però sobretot a tastar-los. La indiferència no està permesa amb una copa d’un dels dos projectes a les vostres mans.

vi

“Un Smaragd, un riesling austríac, del celler Weingut Knoll, de la zona Wachau”

moments

“En un dinar”

persones

“Amb la família”

—

Cims de Porrera / Les Cousins

Cooperativa de Porrera. Carrer de l’Unió, 7

Kiko Figueras/ +500 El raïm d’alçada (Pla de Manlleu)

El projecte vitivinícola que descobrim comença amb la idea de recuperar i valorar un territori: el Pla de Manlleu, paisatge rural de bosc i vinyes cultivades totes elles a més de 500 metres d’alçada a cavall de l’Alt Camp i el Baix Penedès. Els promotors, entre ells l’incombustible Kiko Figueras, reuneixen un dia, fa uns quants anys, a tot el poble per proposar-los que aportin 200 euros per veí per tirar-ho endavant. I la seva sorpresa és un sí massiu que els ha dut allà on són ara: elaborant un monovarietal de montonega que molts admiren.

El denominador comú de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu són les vinyes a més de 500 metres d’alçada, que inclouen tres termes municipals: el Pla (Aiguamúrcia), Querol i El Montmell. Condicions idònies les que hi ha en aquesta altitud per assolir veremes d’alta qualitat amb característiques úniques i peculiars. “La unió fa la força” explica en Kiko i afegeix “al món rural tothom és molt individualista però nosaltres hem demostrat que es pot fer d’una altra manera”. “Cal assegurar el futur de la regió, preservar aquest pulmó de natura que tenim, amb l’aposta per l’agroturisme i el vi hi ha de jugar un paper decisiu” explica. “Treballem per respectar l’entorn i elaborar vi de qualitat i sempre tenim nous reptes i inquietuds, com ara que estem fent tràmits per a la conversió de les vinyes a l’ecològic” sentencia.

La montonega és la varietat autòctona que cultiven al Pla de Manlleu, és una subvarietat de la parellada, menys productiva però més aromàtica. L’Agrupació de Viticultors va acordar d’inici l’elaboració d’un vi amb aquesta varietat  per promocionar el paisatge i integrar-lo amb el puzzle de vinyes. “Un 95% del raïm que elaborem, es ven a d’altres empreses del país, però la resta el reservem per al +500, que és un vi baix en graduació alcohòlica, i amb una molt bona puntuació a la Guia dels Vins de Catalunya” comenta en Kiko. Durant la conversa m’explica que hi ha un nínxol important de consumidors per aquest vi encara que no se li permet l’entrada a la DO Penedès, pel 9.5% d’alcohol. Un fet que assumeixen resignats i que no els impedeix sentir-se orgullosos d’un blanc apreciat pel millor sommelier de Catalunya, en Josep Pitu Roca que els ha visitat en alguna ocasió. Elaboren unes 10.000 ampolles anuals i tenen el plaer d’haver col·laborat amb el seu raïm amb el col·lectiu d’enòlegs de 10 Sentits, o amb la gran Ester Nin del Priorat, que és sòcia de l’Agrupació també. Per no parlar del contracte amb Vallformosa que acaben de tancar: Han acordat la venda d’entre mig i un milió de quilos de montonega per elaborar un cava de gamma alta que durà el seu logo, el pàmpol amb el +500.

30 viticultors, 350 hectàrees de vinya i una estima especial pel territori que els envolta configuren aquest projecte sentimental del que en resulten entre 8 i 9 milions de quilos anuals. És per a ells la millor manera de vendre el Pla de Manlleu i els actius turístics que l’envolten, com l’imponent Castell de Selmella. El projecte té futur per l’empenta i per la mitjana d’edat dels qui el lideren que és de 45 anys. A cap d’ells els falta ambició en el sentit positiu de la paraula.

L’alçada respecte del nivell del mar i l’arrelament de les vinyes al paisatge és el que converteix el vi que n’obtenen en un projecte singular i autèntic, “fruit de les mans que el cuiden i el paisatge que respiren” apuntala en Kiko. Si el projecte és singular, també ho és la manera en què han decidit comercialitzar-lo. Una botiga virtual i un distribuidor que enlloc de vendre vi, ven altres productes i en exclusiva el +500, així aconsegueixen penetrar en nous espais gastronòmics. Barcelona, Tarragona i Manresa són els principals punts de distribució. A un preu de 5 euros, és d’aquells vins que costa menys del que val.

Per al maridatge en Kiko no sorprèn, però ja ho ha fet abans en explicar-me el proper repte que vaticina per al territori i que no estic autoritzada a compartir:

vi

“El 9 de +500,  perquè és un vi fresc, amable, singular i polivalent”

moments

“A la plaça del Rellotge de Gràcia, sopant qualsevol cosa i van caient les ampolles de vi, en algun bar de copes amb gent que canvia la canya per una ampolla”

persones

“Tinc gravat a la memòria com un dia vaig entrar a la tasca Puput de Vilanova i la Geltrú i vaig trobar-me amb un grup de gaiters que estaven tastant el vi. Em va venir de gust compatir-lo amb ells en aquell ambient bohemi i totalment imprevisible”

—

Agrupació de Viticultors d’El Pla de Manlleu

http://www.raim500.com/

Carrer de Sant Cristòfor nº 1,
El Pla de Manlleu,
43714 Tarragona.

Telefon: 628416564, 608935048

Cartoixa Scala Dei 1974 #vimomentspersones

Beure’s una part de la història vitivinícola del Priorat.

Això és el que vam fer ahir a la nit amb l’Eva Martínez Bordons (Dionís de Viatge a Ítaca). El vi era un dels premis que es va endur pel seu acurat i deliciós escrit sobre el #tastasport una activitat organitzada per l’Hotel-Hostal Sport i Cellers Scala Dei.

Sabíem que era una anyada mítica. És considerat el primer vi de qualitat embotellat al Priorat i elaborat per a llarga criança, emulant els grans vins francesos. En René Barbier em va confessar en una entrevista recent que és el vi que li va descobrir els grans vins que podia donar el Priorat entre licorelles, costers i garnatxes velles.

La nostra era l’ampolla 52.290 d’una edició limitada de 105.120. Cartoixa Scala Dei 1974, l’inici d’una sèrie emblemàtica de vins que experts com en Joan Gómez Pallarès van assaborir recentment en un tast vertical com explica, magistralment, al seu bloc amb l’encertat titular “Lliçons de la història”.

Destapar una ampolla amb gairebé 40 anys de vida era tot un repte i una il·lusió alhora. Respectat el temps d’oxigenació i solventada la desintegració parcial del suro, el vi decantat va començar a omplir les copes. El color teula apagat però sorprenentment net, sense precipitacions, ens confirmava l’edat longeva. Pensar en els mesos, els dies, les hores que l’ampolla havia estat tancada feia agafar cert vertigen. Del nas a la boca, gairebé de forma immediata, perquè l’aroma era realment abellidor després de desaparèixer les notes de reducció. I al paladar es manifesta ben viu, estructurat, lleugerament tànnic, amb un punt final amarg, contundent i sedós, amb l’expressió del Priorat, de la licorella, de la mineralitat i la força d’una comarca, només afeblida (la mineralitat) per l’efecte del pas del temps.

Sensacional degustació. Plaent. Potser de les poques vegades que el sopar ha hagut d’esperar. Vam assaborir infinitament les aromes del Cartoixa. Misticisme, recolliment, emotivitat… I per fer-ho més interessant encara, ho vam maridar amb cuina japonesa del restaurant Nomo de Barcelona. El contrast, per bé que sovint es desaconselli el vi per al menjar japonès, va resultar fascinant. A l’alçada de la companyia! Entre riures i converses que esperem repetir ben aviat, vam compartir una anyada emblemàtica d’un vi premonitori.

La seva història l’explica sensacionament bé en Ferran Mestres Vizcaíno al llibre El curiós món del vi del Priorat. Aquest fragment és de lectura obligada. La descripció de la història líquida del primer vi de qualitat del Priorat ennalteix encara més el tast que vam compartir:

“Cartoixa neix de la intenció de fer un gran vi de qualitat i de reserva, a semblança dels grans vins de Burdeus i La Rioja, amb el reconegut raïm del Priorat, essent la primera anyada la de la collita del 74. Els primers anys se’n feien unes 100.000 ampolles numerades on s’ajuntaven els millors costers de Garnatxes velles de tot el Priorat. Desconeixem si el primer Cartoixa fou un assemblatge de diferents vins del Priorat o si els diferents raïms es vinificaren ja a Cellers de Scala Dei. Si així fos les vinificacions s’haurien realitzats en grandioses tines de fusta, ja que els primers dipòsits d’acer inoxidable (els primers del Priorat) s’instal·laren l’any 1976. Sembla també que el vi es va vinificar a la manera tradicional del Priorat, és a dir, fent macerar la rapa amb el most, la pell i la llavor. Qui el recorda ens en parla com a vi potent, explosiu i tànic, típicament prioratí. Ha aguantat en plena forma el pas del temps, oferint algunes ampolles una tanicitat encara present alhora que un tacte sedós, junt amb fruita madura, alcohols finíssims i balsàmics d’herbes mediterrànies i nítida mineralitat.

Les anyades històriques són 74, 75, 76, 78 i 82, i com a fet sorprenent per l’època (i encara avui, tristament) les ampolles mostren un pulcre etiquetatge en català, en unes ja clàssiques etiquetes que mostren una litografia de Jaume Pla on apareix la visió que es té de la Conreria de Scala Dei o llogaret de Scala Dei des de el coll de la Creueta. Aquesta Conreria de Scala Dei és fidelment reflectida per aquest vi pioner, font i origen -com tot el referit a Scala Dei des dels temps dels cartoixans- de bona part de la tradició vinícola prioratina, i això sol, essent jo persona de certa tirada a la malenconia i la nostàlgia, és garantia de vi de qualitat i de treball curó”.