Fredi Torres/ Saó del Coster (DOQ Priorat)

Descobrir què amaguen aquestes mans no és fàcil. Un Clos Mogador de René Barbier del 98 li va canviar la vida i li va descobrir el Priorat. Ara l’admira, el sent i el viu amb una passió inusual, atrapat per la fascinació dels costers i la natura. Fredi Torres és enòleg i propietari de Saó del Coster, al rovell de l’ou de la DOQ Priorat, a Gratallops. Al celler és metòdic, treballa i viu a un ritme frenètic i és carismàtic en el gest i en la conversa. És social com el vi. Revela que tan sols s’amaga per Cap d’Any per gaudir en solitud d’una pel·lícula de les d’abans, de Audrey Hepburn i Sean Connery. Sensualitat i romanticisme? La resta de l’any, però, la divideix entre el treball i l’art de compartir vi, compartir taula i compartir experiències. I també de ben segur carícies, que veiem amb la Nini, una preciosa gata que va rescatar dels carrers de Falset.

Amb orígens familiars a O Grove en una familia de camperols sense vinya, se sent fascinat per Galícia, on ja elabora un albariño però on voldria obrir celler algun dia. És un home inquiet amb una història gens convencional al darrere. El silenci de la sala de bótes de Saó o la veu italiana abellutada que sona al chill out de casa seva res tenen a veure amb els discos que punxava com a DJ en una etapa prematura i convulsa. Parla 7 idiomes i té sang suïssa. Es nota en el mètode i en la neteja. Sap que sacrifica la vida personal però ho fa amb plaer. Rep a casa amics sommeliers de Monvínic i es desviu perquè experimentin la seva agitada història al voltant del vi. Convida a fer pigeage i recorda que els peus trepitgen futures anyades del Planassos, un gran vi.

Fredi Torres subjecta la copa de manera delicada. Influït pel caràcter femení de tres generacions -mare, àvia i besàvia, posa l’accent en què el seu alletament no va ser matern com el dels 3 germans, sinó a base de llet de vaca. Així s’entén que abans de dedicar-se al vi, volgués afinar i guardar formatges. La seva viticultura és orgànica i tradicional. Beu de Rudolph Steiner i té devoció pel ruc amb què llaura i per les gallines que li ponen ous a diari. Amant de la bona cuina – prepara un deliciós pesto amb collita de l’hort, reconeix tenir debilitat pels vins del Celler de l’Aspic de Falset però l’última adquisició en un restaurant han estat dos anyades excepcionals de Vega Sicilia, al celler de l’Hotel Sport. Els amics de sempre són, però, a Cal Llop.

En els seus plans comercials hi ha ampliar el percentatge de distribució de vi de Saó del Coster al país, ja que fins ara un 95% de la producció s’està exportant a l’estranger. Tòquio i Japó són el millor destí de Planassos. Allà sembla que s’entén i valora el poc rendiment dels costers prioratins. Aquí costa fer comprendre l’esforç i el sacrifici d’unes vinyes centenàries i d’una viticultura artesanal. Mentre destapa tres ampolles per compartir amb els amics de Monvínic, explica que mai en destapa de les seves quan té convidats. I això que venen de gust, sobretot quan tempta l’auditori amb el vi que prepara pel casament d’uns amics, un vi funky de syrah i garnatxa. “Un pim pam, 80 ampolles”, segons les seves pròpies paraules.

vi · moments · persones

“Per a mi un moment és un vi. I el vi no l’entenc si no és compartit. No puc respondre a aquesta pregunta”.

Però sense voler-ho ho fa. Preguntat pels vins del Priorat, no pot estar-se de mencionar Lo Givot i definir-lo com “un Priorat autèntic”. O el Dofí, de qui explica que li encanten els vins d’Álvaro Palacios, a qui assegura tenir un gran respecte. Amb Palacios són amics i es troben sovint. Les seves converses mai són de feina, sinó de gastronomia, motos, dones i, a vegades, toros. I amb què mariden? Amb champagnes vells. Sense voler-ho ja m’ha descobert seu seu vi ·moments · persones.

C/ Valls, 30

43737 Gratallops

info@saodelcoster.com

www.saodelcoster.com