Elisenda Guiu/ El Raïm Inquiet (Arola Editors)
No recorda la seva primera relació amb el vi, però té clar que són records de Porrera, quan encara hi havia la Cooperativa i anava a buscar el vi a granel a preu “molt i molt barat”. Aleshores per a ella el vi era sinònim de negre que acompanyava sempre una carn i carxofes a la brasa “que era i continua sent el nostre clàssic àpat al poble” m’explica. “Després, amb set o vuit anys, vam anar a viure a Teià, al costat d’Alella, i allà va entrar en joc un nou referent vinícola: el de la verema, un fet que vivíem cada any molt intensament, tant des de l’escola com amb família”.
Són els primers records d’Elisenda Guiu, autora d’“El raïm inquiet” un llibre que difon la cultura del vi entre els més petits, publicat per Arola Editors, amb il·lustracions de Cristina Caupena. Un volum necessari que fins ara no ha vist la llum i que explica la història d’un gotim de raïm eixerit i impacient que té ganes de ser vi. Farà un viatge intens ple de transformacions que es relaten acompanyades de curiositats, vocabulari i embarbussaments.
Explicar de manera didàctica i pedagògica als menuts el món del vi no és cosa fàcil, però en aquest cas ho és. La lectura pot ser gairebé només visual amb les excel·lents il·lustracions de la Cristina. El llibre planta cara als qui qüestionen la relació vi i infants, per tractar-se d’una beguda alcohòlica. El vi és cultura, és una forma de vida i de relacionar-se, de viure, és a la base del nostre país. La dificultat rau segurament en com transmetre-ho encertadament als petits i aquesta és la clau de volta del llibre: “Penso que als petits, el món del vi s’hi ha d’arribar des de la vinya i la verema com a punt de partida, però al mateix temps des del celler, per entendre tot el procés. En un món en què estem acostumats a que tot passi tant de pressa, em sembla interessant que els petits s’adonin que no tot és un plis-plas, i comprovin in situ l’elaboració d’un producte que es pot acabar molt ràpid de l’ampolla però que requereix tot un laboriós procés per aconseguir-lo!”.
La relació de l’Elisenda amb el vi és inspiradora “a vegades escullo prendre una copa de vi justament tot escrivint; això més aviat pot passar algun vespre, abans de sopar, amb bona música de fons com a companyia”. Creu que la cultura del vi comença a penetrar fort entre els més joves: “Gaudeixen del vi, tenen inquietud per aprendre’n una mica i fins i tot alguns desperten una veritable afició”. Comparteix que cal fomentar el consum de vi català, principalment al sector de la restauració, i entona el mea culpa perquè tots en som de responsables. Si no hi ha vins catalans a la carta, com a consumidors tenim la responsabilitat de demanar-los, segur que així els hi posaran.
El llibre es va presentar abans de Sant Jordi al Castell del Vi de Falset en un acte organitzat per l’associació Priorat Enoturisme, i a continuació es va fer una lectura al Bouquet d’Alella, als peus d’un mas centenari envoltat de vinya des d’on s’avista el mar. “M’emociona qualsevol paisatge de vinya!” exclama l’Elisenda, n’és una enamorada perduda. La grandesa del nostre país de vins és la diversitat de terrers i paisatges i d’entre totes les imatges que guarda a la retina en selecciona dues: “Veure brotar els ceps a la primavera és certament emocionant, però veure un vell cep pelat a l’hivern també em provoca una emoció especial…”.
Viu al Masnou, a pocs quilòmetres de la DO Alella, on s’hi acostuma a perdre sovint, i quan pot retorna al Priorat. La promoció del llibre li ha deixat poc temps lliure. “Ha sigut la gira del vi!” Falset, Cella Vinària de Teià, Vins i Divins al Masnou, Celler Eudald Massana Noya, Celler Bouquet d’Alella… “Un luxe poder-los visitar a tots i on ens han tractat de meravella, no m’importarà gens continuar”. Sap que té per endavant moltes denominacions d’origen pendents i fixa la propera parada a l’Empordà que l’apassiona. “El Raïm Inquiet” té recorregut per endavant, és un volum versàtil per ser llegit al celler, a casa o a l’escola, amb pares, mestres o guies d’enoturisme.
Per al maridatge, l’Elisenda remena entre el record dels dos territoris vitivinícoles que l’han marcat personalment i professionalment, mentrestant als menuts els recomanaria un tast de Suc de Vida per acompanyar la lectura d’ “El Raïm Inquiet”:
vi
“Si n’he de dir un, avui aposto por un Terra d’Hom del Celler Ardèvol, que m’evoca la força i caràcter del Priorat. I si l’ocasió requereix un blanc, escolliria un pansa blanca d’Alella, per la seva intensitat i aroma”
moments
“Per a mi el millor moment per aquest vi (i del bon vi en general) és aquell en què la prioritat és precisament gaudir i assaborir el moment en sí, sense pressa”
persones
“Sens dubte és un vi per compartir amb algú amb qui tens ganes d’aturar-te i gaudir d’aquell moment de respir amb una bona conversa. Hi ha vàries persones a la meva vida a les que associo a aquest moment!”
—
El Raïm Inquiet / Arola Editors
Vi·moments·persones 